Passar comptes (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Obi-Wan i Qui-Gon van ser traslladats immediatament a la Comissaria Central, on van ser reconeguts com a criminals galàctics fugats i conduïts a presó. Qui-Gon va sol·licitar que es notifiqués l'incident al Temple, però la petició va ser denegada.

-La Justícia telosiana solia ser equitativa -va dir a Obi-Wan ja en la humida cel·la subterrània-. Haurien de donar-nos l'oportunitat de defensar-nos.

-Ni tan sols sabem de què se'ns acusa -va dir Obi-Wan-. Creus que descobriran que tot és un muntatge?

-Sempre hi ha aquesta esperança -va dir Qui-Gon-. No poden retenir-nos durant molt de temps sense demostrar que hem fet una cosa dolenta. Almenys no van trobar els sabres làser.

Emprant la Força, Qui-Gon havia aconseguit impedir que els guàrdies els registressin a fons.

- I per què no tirem aquesta porta a terra? -preguntà Obi-Wan, col·locant les mans sobre el duracer blindat.

-Perquè tindrem a cinquanta guàrdies damunt abans que puguem anar molt lluny -va dir Qui-Gon-. Hem d'esperar a què arribi el moment oportú. Trobarem la forma d'escapar.

-No puc creure que Den ens abandonés d'aquesta manera -va dir Obi-Wan disgustat-. Segur que va saber que l'alarma de seguretat es va disparar quan els monitors es van bloquejar.

-Sí, això crec -va dir Qui-Gon amb calma-. Però és millor que ens concentrem en el que farem ara.

- Què podem fer? -va preguntar Obi-Wan-. Estem tancats.

-Podem pensar en el següent pas -va dir Qui-Gon-. És una pèrdua de temps donar la culpa a Den. Què vam aprendre quan vam anar a Unify?

-Jo només vaig aprendre que la gent que treballa en empreses envia massa informes -va dir Obi-Wan descoratjat.

-N'hi havia molts, és cert -va admetre Qui-Gon-. I la majoria eren trivials. Molts d'ells només servien per confirmar una conversa per un comunicador. Te'n vas adonar? Sospito que aquesta quantitat d'arxius és per frenar als inspectors en cas que la companyia sigui investigada. És molt difícil trobar la veritat quan està enterrada sota muntanyes de dades. Et recorda això a alguna cosa?

Obi-Wan va pensar un moment.

-Offworld -va dir per fi-. Aquesta companyia oculta les seves veritables intencions i fins i tot la ubicació de la seva seu central utilitzant a altres empreses. Empra la confusió per amagar-se.

-Exactament -va dir Qui-Gon-. I hi ha una altra cosa que vaig aprendre a Unify. Quan els monitors es van bloquejar, vaig poder veure el que estava fent Den. No buscava arxius sobre Offworld o els Llacs Sagrats. Buscava arxius sobre la katharsis.

- Per què? -va preguntar Obi-Wan.

-Desconec la resposta -va dir Qui-Gon-, però la pregunta és interessant. Unify administra els fons del sorteig, així que suposo que tindrà arxius sobre la katharsis. Però per què estava Den tan interessat? Pensa en el seu caràcter.

Obi-Wan va recordar les paraules d'Andra.

-Segur que pensa que pot enriquir-se d'alguna manera.

-Exactament -va assentir Qui-Gon-. Crec que va ser per això que va accedir a ajudar-nos. Així que, ja veus, quan sortim d'aquí, tindrem una altra cosa més que investigar.

- Quan sortim d'aquí? -va preguntar Obi-Wan, mirant a la porta cuirassada de duracer.

-Sortirem -va dir Qui-Gon amb el mateix to tranquil.

Obi-Wan va desitjar estar tan segur. Tenia la sensació que ara que Xànatos els tenia on volia, no seria tan estúpid com per deixar-los escapar.

* * *

Van passar fred a la cel·la aquella nit. Obi-Wan despertà abans de l'alba. Estava estirat en una màrfega, amb els ulls oberts. La cel·la no tenia finestres, així que no podia distingir les parets del sòl. La foscor l'envoltava, com si estigués surant en el buit. Potser aquesta sensació de desorientació era part del càstig.

L'únic indici de l'arribada del dia va ser que les llums del calabós es van encendre. Els van donar una mica de pa dur i un te suau per esmorzar.

El dia va passar lentament. Qui-Gon va demanar repetides vegades poder dirigir-se a algun superior, però la petició va ser denegada.

Qui-Gon i Obi-Wan van fer una sèrie d'estiraments musculars per no entumir-se i després van meditar. En captivitat, un Jedi organitzava la seva ment, calmava l'esperit i enfortia el seu cos.

Qui-Gon meditava assegut en el dur terra de pedra. Tot d'una va sospirar i va aixecar el cap.

-Ho sento, Obi-Wan.

Obi-Wan es va quedar atònit davant la frase.

- Com has dit? -va preguntar.

-Hauries d'estar en el Temple. No hauria d'haver deixat que m'acompanyessis. Va ser un error per part meva.

-La decisió va ser meva -va dir Obi-Wan-. I no lamento ser aquí.

El somriure d'en Qui-Gon era tan tènue com la llum.

- Encara que tinguis gana i fred?

-Estic on he d'estar -va respondre Obi-Wan-. Amb tu.

Qui-Gon es va posar dempeus.

-Vaig ser molt dur amb tu després d¡allò que va passar a Melida/Daan.

-No més del que em mereixia -a Obi-Wan li va sorprendre veure l'emoció a la cara d'en Qui-Gon. Era la primera vegada que el seu antic Mestre treia el tema de l'enfrontament entre ells, i ho feia amb més dolor que ira. Semblava estar buscant amb cura les paraules.

-No, Obi-Wan, va ser molt més del que et mereixies -va corregir-lo Qui-Gon-. M'he adonat que la meva reacció va ser conseqüència dels meus propis errors i no dels teus. No hi havia tingut l'ocasió de dir-t'ho. Jo... -es va aturar de sobte-. Està aquí -va murmurar.

Llavors Obi-Wan ho va percebre també. La pertorbació en la Força era com la remor d'un gas verinós colant-se a través de l'escletxa de la porta i omplint l'habitació. Es va posar dempeus i es va col·locar davant de la porta.

La làmina de duracer es va obrir ràpidament amb un brunzit. Xànatos estava al passadís. Portava la túnica negra tirada cap enrere, les cames lleument separades i les mans als malucs.

- Us divertiu? -va preguntar, aixecant una cella i somrient.

Qui-Gon es va col·locar davant d'ell sense parlar-li.

-Ah, el rotllo silenciós -va dir Xànatos amb un sospir-. I jo que pensava que podríem xerrar una estona. No queda gaire temps. Ja s'ha decidit el vostre càstig.

-Però si no hi ha hagut judici -va dir Qui-Gon amb calma.

-És clar que sí -va respondre Xànatos-. Però se us va considerar massa perillosos per assistir-hi.

- Tenim dret a assistir al nostre judici! Això no és just! -va exclamar Obi-Wan.

Xànatos va negar amb el cap.

-Ah, recordo quan jo era així de jove. Quan pensava que la vida em tractaria amb justícia. Abans de conèixer-te, Qui-Gon Jinn.

-La vida no et tracta ni justament ni injustament -va dir Qui-Gon-. Només hi és. Depèn de nosaltres ser justos o injustos.

-Mai és massa tard per una mica de la gran saviesa Jedi -va dir Xànatos amb to de burla-. I sempre és el mateix. Només endevinalles. Doncs endevina això, Jedi. Com vosaltres no vau comparèixer en el judici, vaig ser jo qui va acudir per vosaltres. Vaig ser el testimoni estrella a la vostra contra. Tenia proves dels vostres crims, registres dels molts planetes que han presentat càrrecs contra vosaltres, relats sobre la quantitat de vegades que heu escapat de la justícia per la galàxia. I, per fi, la justícia us ha donat abast a Telos. També va ajudar el fet de tenir un pare destrossat al tribunal, esquinçat per la mort del seu fill a mans del teu còmplice -Xànatos va sospirar profundament-. Pobre Bruck. Sempre vaig pensar que només necessitava una empenteta per tenir èxit. Com anava jo a saber que seria Obi-Wan Kenobi el que l'hi donaria?

Xànatos va aixecar una mà i la va xocar amb l'altra en una sonora picada de mans. Va ser esgarrifosament similar al soroll que va fer el cap d'en Bruck quan es va colpejar contra les roques de la cascada. Obi-Wan va intentar no parpellejar. No volia donar a Xànatos aquesta satisfacció, però va sentir un cop dins d'ell. La desesperació i la culpa van sorgir en el seu interior quan va recordar la mirada sense vida de Bruck i el braç estirat com si fos un últim i desesperat crit d'ajuda.

-El tribunal pot haver escoltat totes les teves mentides -va dir Qui-Gon ràpidament, percebent el mal de l'Obi-Wan i intentant distreure a Xànatos-, però quan el Temple sàpiga...

Xànatos va riure.

-Quan el Temple conegui el vostre destí, ja estareu morts. Aquesta és la vostra sentència, Jedi. Pena de mort.

Xànatos es va avançar sobtadament. Els seus ulls blaus brillaven com la part més ardent d'una flama. La seva pàl·lida pell semblava estirar-se sobre els seus ossos. El seu rostre era com una calavera amb ulls de foc.

-I jo estaré aquí per veure-us morir -va xiuxiuejar a la cara d'en Qui-Gon.

 Següent