Captius del Temple (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

El Temple va tornar a la normalitat molt més ràpid del que qualsevol hagués esperat. Els sistemes van entrar en funcionament, els estudiants van tornar a les seves habitacions, van arribar noves remeses d'aliments i es van reprendre les classes.

Obi-Wan se sentia fora de lloc. Ell no tornava a la normalitat. Seguia recordant el frec de la punta dels dits d'en Bruck. De tant en tant es mirava la mà i obria i tancava el puny, recordant com havia agafat l'aire en lloc d'agafar-lo a ell.

Bruck havia intentat matar la seva amiga i Obi-Wan estava content d'haver-lo detingut; però havia estat responsable de la mort d'una altra persona, i no podia oblidar-ho.

Obi-Wan només tenia un objectiu en aquest moment: parlar amb Bant.

La jove havia estat portada a la infermeria per fer-li una revisió mèdica. Es trobava perfectament. L'única cosa que necessitava era descansar, així que li van permetre absentar-se de les classes durant un dia.

Obi-Wan la va buscar per tot arreu i va acabar trobant-la on menys esperava: al costat de la cascada. Estava asseguda en una roca contemplant el llac on havia estat a punt de morir. Bant sempre s'asseia el més a prop possible del llac, perquè l'aigua li esquitxés suaument la pell.

- Què fas aquí? -li va preguntar dolçament Obi-Wan, asseient-se al seu costat.

- Aquest és un dels meus llocs preferits del Temple -va respondre la Bant amb els ulls platejats fixos en la cascada -. No vull que el que va passar aquí faci malbé aquesta sensació. Vaig estar a punt de morir aquí, però hi va haver una altra persona que va perdre la vida. Aquesta experiència m'ha ensenyat més sobre ser un Jedi que mil classes -es va tornar cap a l'Obi-Wan -. Espero que no et culpis per la mort d'en Bruck.

- Sé que vaig fer tot el que vaig poder per salvar-li -va dir Obi-Wan -, però em segueix pesant.

- És normal -va dir la Bant-. S'ha perdut una vida. Quan era viu, va tenir l'oportunitat de canviar.

- Bant, sento moltíssim allò de... -va començar a dir Obi-Wan de sobte.

- No -el va interrompre ella amb suavitat -. No cal que et disculpis. Em vas salvar la vida.

- Sí que és necessari -va dir Obi-Wan amb fermesa-. Ho necessito -es va mirar les mans posades sobre la falda -. Estava enfadat i gelós, i el que sentia em va importar més que els teus sentiments.

- Estaves preocupat pel teu futur -va dir la Bant -. Tenies por de perdre a Qui-Gon.

Obi-Wan va sospirar i va contemplar la llacuna turquesa.

-Vaig creure que podia tornar al Temple i que tot seria igual que abans, que el Consell em perdonaria i m'acceptaria de tornada, i que Qui-Gon canviaria la seva forma de pensar. Però sóc jo el que ha de canviar. Ara me n'adono que el que vaig fer no té fàcil solució. Potser ni tan sols tingui solució. M'he adonat de com m'ha afectat el que vaig fer, i de com això ha influït en la relació entre Mestre i padawan. Aquesta és la raó per la qual un Jedi triga tant a escollir un padawan i per què ho fa amb tanta cura. Requereix molta confiança. Jo em pregunto i si Qui-Gon m'hagués rebutjat?, i si s'hagués allunyat de mi després d'haver-li confiat la meva vida?, com em sentiria? Sí, li perdonaria, però tornaria a unir-me a ell? Podria dipositar en ell tota la meva confiança? -Obi-Wan va mirar-la als ulls i va sentir desolació al seu interior-. Jo no sé la resposta -va concloure-. Com puc esperar que Qui-Gon la sàpiga?

-Crec que podries tornar a confiar en ell -va dir la Bant lentament-. I Qui-Gon també en tu. Tot això acaba d'ocórrer. No heu tingut temps de seure a pensar, i molt menys de dialogar entre vosaltres. Has passat per moltes coses. Una cosa va passar a Melida/Daan que no vols explicar-me -es va aturar -. Quan estiguis preparat, m'agradaria escoltar-ho.

Obi-Wan va agafar aire. No podia dir el seu nom en veu alta, però va saber que ho havia de fer. Sabia que, un cop transcorregut aquest moment, potser no tornés a parlar-ne amb cap ésser viu i, en aquest instant, alguna cosa dins d'ell moriria.

- Es deia Cerasi -quan ho va dir, Obi-Wan va sentir una intensa fiblada de dolor travessant-lo, però també es va sentir alleujat en pronunciar el seu nom -. Cerasi -va repetir. Va aixecar la cara i va sentir l'aigua salpicant-li delicadament. Tot d'una, es va sentir més fort, com si l'esperit vibrant de la Cerasi estigués al seu costat i li toqués l'espatlla-. Teníem una connexió que no puc explicar. No era perquè ens coneguéssim des de feia temps, ni el resultat d'un munt d'hores junts. No era per haver compartit secrets o confidències. Era quelcom més.

- L'estimaves -va dir la Bant. Obi-Wan va empassar saliva.

- Sí. Ella em servia d'inspiració. Vam lluitar junts i confiàvem l'un en l'altre. Quan va morir em vaig culpar a mi mateix, i quan vaig pensar que tu podies morir, vaig saber que no podria suportar-ho.

- Sí haguessis pogut, Obi-Wan -va dir Bant lentament-. Tots ho superem -la jove es va recolzar en ell amb els ulls plens de llàgrimes -. Tu em vas salvar la vida. Ho superarem junts.

* * *

Qui-Gon es trobava en les estances de la Tahl. Portaven una estona en silenci. DosJota estava sent reprogramat. Per una vegada, Qui-Gon trobava a faltar la seva xerrameca musical.

- Aviat et reuniràs amb el Consell -va dir per fi la Tahl -. Si decideixes tornar a prendre a Obi-Wan com a padawan, l'ajudaràs. El Consell li permetrà tornar.

- Ho sé -va dir en Qui-Gon.

- Sobretot tenint en compte el que ha fet -va afegir la Tahl.

- Sóc molt conscient del que ha fet.

La Tahl va sospirar.

- Ets un home molt tossut, Qui-Gon.

- No -va protestar en Qui-Gon -. No sóc tossut, sóc previngut. He d'estar segur, Tahl. I si tornar a acollir al noi no fos just per a ell, o per als Jedi? Si no aconsegueixo confiar en l'Obi-Wan, el llaç entre Mestre i padawan acabarà trencant-se.

- I creus que no pots tornar a lliurar-li aquesta confiança? - Va preguntar la Tahl.

Qui-Gon es va mirar les mans recolzades a la falda.

- Suposo que aquest és el meu defecte.

Es va fer de nou el silenci entre ells. Llavors, la Tahl va agafar un got i va passar els dits per la suau vora. Tot i que no podia veure'l, el va alçar cap a la llum.

- Quin got tan bonic -va dir-. Ho sé tot i que no puc veure'l. El percebo.

Era molt bonic, va pensar en Qui-Gon. D'un material tan fi que gairebé es transparentava, i d'un color blau tan clar que era gairebé blanc. La forma era senzilla, sense nanses ni vores ondulades.

- L'utilitzo tot i que sé que podria trencar-lo -va dir ella el va dipositar a la taula amb molta atenció-. Has sentit parlar del planeta Aurea?

- Per descomptat -va dir en Qui-Gon-. Aurea és conegut per la seva bella artesania.

- Allà viuen els millors bufadors de vidre de la galàxia -va dir la Tahl -. Molta gent s'ha preguntat per què ha avançat tant l'art en aquest planeta. Seran les seves sorres daurades, la temperatura del foc o la llarga tradició? Pel que sigui, Qui-Gon, els habitants d'Aurea fabriquen els atuells més bells de la galàxia. Són tan valuosos que no tenen preu, però de vegades, per descuit o per accident, algun es trenca.

La Tahl va tornar a agafar el got.

- A mi també se'm podria trencar aquest got -va continuar-, però aquests artesans compten amb una tècnica encara més apreciada que la creació d'atuells. Saben refer els que es trenquen. I el seu art assoleix la seva màxima expressió quan reconstrueixen les peces que s'han trencat. Agafen els trossos d'una cosa bella que s'ha trencat i creen quelcom més preciós encara. Al final, pots apreciar les esquerdes, però la peça segueix sent perfecta. El fet que hagi estat trencada la fa encara més valuosa que abans.

La Tahl va dipositar el got blau davant d'en Qui-Gon. El Mestre Jedi es va quedar en silenci, assimilant la lliçó. Podria ser, es va preguntar, que el procés de reconstrucció de la seva confiança en Obi-Wan no fos dolorós, sinó plaent?

Qui-Gon va agafar el delicat got. Gairebé no es veia en la seva enorme mà. Els seus dits es van tancar al voltant de la fràgil forma, però el got no es va trencar.

No podia recuperar el que va tenir una vegada, però i si el sentiment que estava per venir era encara més fort que abans, precisament pel fet d'haver-se trencat un cop?

Següent