La Guerra de l’Eixam (Pr)

La Guerra de l’Eixam

Niu Fosc III

Troy Denning

Luke Skywalker crida a tots els Jedi de tota la galàxia quan esclata la guerra. No obstant això, fins i tot el poder combinat de l'Orde Jedi podria no ser suficient per evitar els perills mortals que els amenacen.

L'enfrontament fronterer entre els txiss i els kílliks amenaça amb empassar-se tota la galàxia en una altra guerra. Els kílliks han planejat unir a totes les criatures vives fins a formar una única ment de rusc. L'única esperança per a la pau resideix en els Jedi, que no només han de detenir la guerra entre els txiss i els kílliks, sinó també enfrontar-se a la nova amenaça del Niu Fosc i la seva reina invisible. Les habilitats Jedi de la Leia seran posades a prova en aquest conflicte, mentre que en Luke haurà de demostrar, mostrant les seves habilitats en la Força i amb el sabre làser, que és el Mestre Jedi més poderós de la galàxia.

PRÒLEG

La bomba descansava mig enterrada a la sorra vermella, una manifestació de duracer de la brutalitat i la por irracional dels seus fabricants. Hi havia baixat des de l'òrbita en una caiguda llarga i ferotge, després s'havia plantat de cua a sobre de la duna oposada al niu. El seu escut de calor encara brillava per la fricció de l'entrada i la carcassa estava tan tacada de carbó que les marques que adornaven el seu costat no es podien llegir. Però la Jaina i en Zekk no necessitaven identificadors per saber que estaven mirant a una mega arma txiss. La cosa era de la mida d'un Beldon, amb una protuberància al morro que podia albergar qualsevol cosa des d'una càrrega penetrant de baràdium fins al mecanisme làser per accionar una ogiva destructora de planetes.

Quan es va fer clar que la bomba no anava a detonar, almenys encara no, la Jaina finalment va deixar escapar l'alè.

-Necessitem fer-li una ullada millor en aquesta cosa -va dir ella.

Juntament amb Jacen, Zekk i els altres tres Jedi del seu equip, ella estava a la boca de l'hangar de naudards Iesei, aixecant la mirada a través dels tres-cents metres de costa empinada i sorrenca fins a la bomba. Cada parell de segons, un tret de turbolàser baixava des de l'òrbita, fonent un cràter de la mida d'un ronto de vidre rosa a la duna i aixecant un núvol de pols de deu pisos d'alçada que sovint enfosquia la seva visió.

-Necessitem saber què tenen en la màniga els txiss -va estar d'acord en Zekk.

-Necessitem sortir d'aquí -va rebatre en Jacen-. O sóc l'únic que encara sent la crida de la Força?

-No... -va dir en Zekk.

-... Nosaltres també la sentim -va acabar la Jaina.

La crida havia aparegut unes quantes hores abans, a la meitat d'un assalt amb els InvisiblesX que no havia fet retrocedir a la força d'atac txiss. La crida venia de la direcció de la galàxia coneguda, una sensació de crida i urgència que s'estava fent més poderosa per hores, invocant als Cavallers Jedi de tornada a Ossus, demanant que tornessin a l'instant a l'Acadèmia.

-Tots la sentim -Va dir la Tahiri. Ella va arrufar el seu nas amb cicatrius i després es va girar cap a Tesar i Lowbacca-. Almenys crec que la sentim.

El barabel i el wookiee van assentir en acord.

-Éz difícil d'ignorar -va dir en Tesar.

-I no hauríem d'intentar-ho -va replicar en Jacen-. Una cosa dolenta ha d'estar passant perquè el meu oncle ens convoqui a tots d'aquesta manera. Fins i tot Luke Skywalker no pot utilitzar tan durament la Força sense patir per això.

-Potser no -va dir la Jaina-. Però només ens portarà uns minuts mirar aquesta bomba. Crec que tenim temps.

-Deu ser alguna classe d'arma secreta -va afegir en Zekk.

-Necessitarem una unitat R-9...

-I algun equipament de proves -va acabar en Tesar. Lowbacca i ell van començar a dirigir-se a l'interior de l'hangar gairebé buit, on unes poques dotzenes de kílliks de tòrax rosat i abdomen clapejat de verd estaven treballant amb presses en els apallissats InvisiblesX de l'equip, reparant-los i proveint-los, però no rearmant-los. Els InvisiblesX s'havien quedat sense bombes ombra el dia anterior i havien buidat el magatzem del niu de gas d'encesa aquest matí-. El recollirem i us atraparem.

Jacen ràpidament es va moure per bloquejar el pas.

-No.

Les escates del coll d'en Tesar es van elevar i el pèl d'en Lowbacca es va encrespar i tots dos van baixar la vista cap a Jacen sense parlar.

-Penseu en això. Són txiss -va dir en Jacen-. Podria ser una trampa. Potser aquesta bomba no havia de detonar fins que estiguéssim allà fora intentant examinar-la.

Tesar i Lowbacca cloquejaren amb les goles i van mirar per sobre de les seves espatlles cap a la bomba. Encara no eren Units, però la Jaina i en Zekk podien sentir els seus pensaments prou bé per saber que la parella estava sent influenciada pels arguments d'en Jacen. I també ho estava sent la Tahiri, és clar. No necessitava ser una companya de ment perquè la Jaina i en Zekk sabessin que ella havia caigut sota la influència d'en Jacen. Sempre s'estava fregant els avantbraços amb ell i cada vegada que ell mirava cap a on estava ella, de sobte havia de parpellejar.

Zekk va deixar escapar del seu pit un grunyit d'enuig.

-Tant de bo haguessis pensat així de clar en el Dipòsit de Subministraments Thrago -va dir llavors la Jaina.

-No sabem que el meu pensament no fos clar -va dir en Jacen-. Encara no, en tot cas.

Zekk va arrufar les celles.

-El nostre atac se suposava que anava a alentir la guerra...

-... No a començar-la -va acabar la Jaina.

Jacen va arronsar les espatlles.

-El futur sempre està en moviment. -Ell va apartar la mirada i llavors va afegir-: És massa tard per desfer el que va passar després de l'atac. Hauríem de respectar la convocatòria de l'oncle Luke i tornar a Ossus a l'instant.

-I abandonar a Iesei? -va preguntar en Zekk. Jaina i Zekk no havien estat prou amb Iesei per unir-se a la seva ment col·lectiva. De fet, viure amb un niu que no era Taat semblava estar debilitant el seu propi vincle mental, però Iesei era com un germà per a ells i estaven units a ell a través de la Voluntat de la Colònia-. Quan els txiss es preparen per aterrar?

-No salvarem al niu quedant-nos -va dir en Jacen-. És millor anar-nos-en mentre encara puguem.

-Per què tens tanta pressa? -va preguntar la Jaina.

Quan l'única resposta d'en Jacen va ser un centelleig de fúria, ella va intentar sentir la resposta a través de l'enllaç en la Força que compartien com a bessons, però no va sentir res. I tampoc ho va sentir en Zekk, que encara compartia la major part del que ella pensava i sentia. Des de l'atac contra Thrago, Jacen havia estat bloquejant-los. Potser perquè la Jaina i en Zekk s'havien enfadat tant amb ell quan ell va fer un tret imprudent i gairebé va convertir l'atac en una massacre. O potser Jacen estava ocultant alguna cosa. Jaina i Zekk no podien dir-ho. L'únic que sabien era que la seva retirada del vincle de bessons era una de les raons per la qual ja no confiaven en ell.

-Només tinc pressa perquè és el més prudent -va replicar finalment Jacen després d'un moment-. Si ens quedem, tot el que podem fer és matar a unes quantes dotzenes de txiss. I quin bé farà això?

Jaina i Zekk no tenien resposta. Sabien tan bé com Jacen que Iesei seria exterminat fins a l'última larva. La força d'assalt txiss era simplement massa gran i estava massa ben equipada per aturar-la.

Però encara quedava la bomba. Si podien descobrir el que era, no hi hauria manera de comptar el nombre de nius que podrien salvar.

-Jacen, ningú t'està retenint aquí -va dir la Jaina-. Ves-te'n quan vulguis.

-Nosaltres anem a veure aquesta bomba -va afegir en Zekk.

La Jaina es va girar cap a Tesar.

-Doneu-nos un minut d'avantatge. Si Jacen té raó sobre que això és un truc...

-... ho descobrirem molt aviat -acabà en Tesar-. Aneu.

Lowbacca va afegir un grunyit assegurant-los que Tesar i ell anirien darrere d'ells.

Jacen finalment va obrir el seu vincle de bessons, inundant la Força amb la seva alarma i la seva preocupació.

-Jaina! No...

Jaina i Zekk el van ignorar. Jacen només obria el seu vincle de bessons quan volia alguna cosa i just ara el que volia era que ells deixessin la bomba i es dirigissin cap a casa. Ells es van tornar, corrent fora de la boca de l'hangar i caient cinc metres per la pendent de la duna niu. Gairebé immediatament es va fer aparent que la bomba no era un truc. Una ondulació del sentit del perill els hi va punxar al coll i llavors una andanada de trets de turbolàser crepità en baixar des de l'òrbita i va esquitxar les seves cares amb sorra calenta. Ells es van allunyar en direccions oposades i van baixar fent tombarelles pel pendent mitja dotzena de vegades, després es van posar drets i van saltar amb la Força cinc metres fins la duna oposada.

Els turbolàsers els van seguir, omplint l'aire amb l'olor fresca de l'ozó. El pendent de la duna es va convertir en una massa de sorra batuda, mig esquitxant per l'aire mentre la resta rugia pendent avall en una sèrie d'allaus de sons esgarrifoses. Treballant ara contra la gravetat, Jaina i Zekk van començar a ascendir cap a la bomba amb salts esporàdics de la Força. La sorra els hi esgarrapava els ulls i omplia els seus nassos i goles, però romanien dins del núvol rodant, intentant ocultar-se dels sensors txiss i convertir-se en objectius més difícils.

Tot just estaven a mig camí de la bomba quan van sentir a Jacen, Tahiri i el que quedava del niu Iesei pujar corrent el pendent darrere seu. La intensitat de l'andanada va decréixer de sobte quan els artillers txiss van començar a disseminar el seu foc i les siluetes de centenars de Iesei va aparèixer enmig de la boirina propera. Els insectes s'estaven escorrent turó amunt sobre les seves sis potes i les seves antenes es movien incessantment mentre arribaven fins a la Jaina i en Zekk.

Un moment després les siluetes d'en Jacen i la Tahiri van sortir del núvol de sorra i van anar fins al costat de la Jaina.

-Així que la bomba no és un truc -va dir en Jacen-. Això encara és una mala idea.

-Llavors què estàs fent tu aquí? -va preguntar en Zekk des de darrere de la Jaina.

-Tenir cura de vosaltres dos -va dir en Jacen-. L'oncle Luke no estarà molt content si torno sense vosaltres.

La Jaina va arrufar les celles i va començar a protestar. Llavors un esclat eixordador va retrunyir pel desert. La duna va cedir sota els seus peus i els Jedi es van trobar arrossegats pendent avall en una allau de sorra gegant.

Durant un moment Jaina i Zekk van pensar que els artillers txiss finalment havien arribat a donar a la bomba mig enterrada. Després van sentir el distant rugit dels motors i es van adonar que l'esclat havia estat una bomba sònica.

La Jaina va moure la seva mà, utilitzant la Força per fer un forat en el núvol de pols. Un plomall negre del fum d'entrada estava florint sobre el cel groc, descendint des del platejat fosc del creuer d'assalt txiss que estava llançant foc sobre ells.

-Naus de desembarcament! -va cridar la Jaina-. Prepareu-vos!

-Iesei, poseu-vos a cobert! -va afegir en Zekk.

Un instant després, una interminable sèrie de centelleigs platejats van sortir de la part davantera del plomall de fum. Els kílliks van ficar els caps a la sorra i van començar a cavar, mentre que els Jedi van utilitzar la Força per alliberar-se de l'allau de sorra i treure d'una tirada els seus sabres làser dels seus cinturons utilitaris.

Una cascada blava de trets de canó van començar a escombrar la duna, amb el seu thump-thump sent gairebé un suau contrapunt al rugit dels esclats de turbolàser. Jaina i Zekk es van quedar drets expectants durant el que va semblar una eternitat. No tenia sentit intentar córrer o posar-se a cobert. Els sistemes d'armament de les naus de desembarcament estaven dissenyats per escampar una catifa de mort al voltant de les seves zones d'aterratge. Sovint, disseminaven un foc tan espès com vint trets per metre quadrat.

Un cor esgarrifós de xiscles es va elevar quan els trets de canó van trobar l'eixam soterrat de Iesei i la boira es va omplir amb l'olor amarg de la quitina cremada. Més trets van començar a crepitar a tot al voltant de la Jaina i en Zekk, elevant guèisers de sorra fins a l'altura del pit i carregant l'aire d'estàtica. Ells van aixecar els seus sabres làser, van lliurar el control a la Força i llavors van començar a girar i ballar per la duna, esquivant el foc que els hi arribava i desviant-lo cap a terra al costat dels seus peus.

Zekk va rebre un tret de canó just a sobre de la seva fulla i això el va fer caure de genolls. La Jaina girà cap al seu costat i va apartar dos trets més, només per trobar-se molt fora de posició quan un tercer va baixar cap al seu cap.

El sabre làser d'en Zekk va fer un escombrat cap amunt just a uns centímetres de la seva cara, rebent el tret a la punta de la fulla i enviant-lo a tota velocitat a través de la duna. La Jaina es va girar cap a un altre atac i va veure a Jacen i la Tahiri dempeus esquena contra esquena, amb Jacen sostenint la seva mà per sobre dels seus caps i amb el foc de canó sortint rebotat com si ell sostingués un escut deflector en el seu palmell. Això era una cosa que la Jaina i en Zekk no havien vist mai abans.

Llavors l'andanada va passar, deixant en el seu lloc un pendent de sorra revolta plena de trossos de quitina fumejant i kílliks assolits i mig enterrats. Jaina i Zekk es van dirigir de nou cap al cim, però estava clar que mai hi arribarien abans que la nau de desembarcament txiss. L'allau de sorra els havia portat fins al fons de la duna i, amb la majoria dels Iesei morts o morint-se, els artillers de turbolàsers de nou estaven començant a concentrar el seu foc en els Jedi.

Tesar i Lowbacca van arribar des de l'hangar, amb Tesar fent surar una unitat R9 darrere d'ell i Lowbacca portant una motxilla plena d'equipament sobre la seva espatlla.

-En aquest no li agrada això -va dir Tesar amb veu rasposa-. Per què envien els txiss una nau de desembarcament en comptes d'un caça? No seria més fàcil donar-li a la bomba amb un míssil que recuperar-la?

-Un míssil d'impacte deixaria peces -va dir la Jaina.

-I encara podríem aprendre molt de les peces -va afegir en Zekk.

-Si volen protegir el seu secret, necessiten mantenir la bomba completament fora de les nostres mans -va acabar la Jaina.

Lowbacca va rugir una altra idea, suggerint que potser el creuer d'assalt s'havia quedat sense míssils. Hi havia utilitzat milers només lluitant per obrir-se camí fins al planeta.

La nau de desembarcament va completar el seu patró d'atac i llavors va deixar de disparar quan va baixar per sota de l'altitud efectiva per als seus aparells de control de foc. La mateixa nau era una flamejant falca de ceramimetall compost a la punta d'una columna de fum, de no més de quaranta metres de llarg i potser la meitat de base. Jaina i Zekk i els altres van continuar ascendint el pendent amb salts de la Força, però no hi havia ni rastre d'algun kíllik sa. O els canons làser els havien donat a tots o els supervivents s'estaven mantenint ocults.

Els trets de turbolàser van continuar arribant, enfosquint la visió dels Cavallers Jedi i frenant el seu progrés, però sense poder detenir-los completament. Ja era bastant difícil assolir objectius mòbils des de l'òrbita, sense que aquests objectius tinguessin el sentit de perill Jedi per advertir-los quan es dirigia cap a ells un tret.

L'equip estava a mig camí pel pendent amunt quan l'andanada de turbolàser va acabar de sobte. Jaina i Zekk haurien pensat que la nau de desembarcament estava aterrant, excepte que el rugit dels seus motors continuava pujant. Van utilitzar la Força per obrir un altre forat en el núvol de pols. La nau de desembarcament estava molt més a prop del que sonava, però aquesta no era la raó per la qual havia parat l'andanada.

Molt alt sobre els seus caps, per sobre de la columna de fum d'entrada que es dispersava, la petita falca blanca d'un destructor estel·lar s'estava lliscant pel cel cap al creuer d'assalt. Petits discos de foc turbolàser estaven florint al voltant de les dues naus i un parell de cues de foc ja estaven girant cap avall en direcció a l'horitzó on dos caces estel·lars danyats s'havien enfonsat en l'atmosfera.

-Això és un destructor estel·lar de l'Aliança? -va preguntar la Tahiri, venint fins al costat de la Jaina.

-Ha de ser-ho -va dir en Tesar reunint-se amb elles-. Per què dispararien els txisz uns contra els altres?

-No ho farien -va dir la Jaina.

Zekk i ella es van obrir al destructor estel·lar amb la Força. En comptes de la tripulació de l'Aliança que havien esperat, es van sorprendre en sentir la presència difusa d'un niu kíllik.

Una foscor familiar va començar a reunir-se dins dels seus pits.

-Unu! -va panteixar llavors en Zekk.

Lowbacca va grunyir amb desconcert, preguntant-se com un niu de kílliks havia aconseguit un destructor estel·lar de l'Aliança Galàctica.

-Qui sap? Però no pot ser bo. -Jacen es va aturar al costat de la Jaina-. Potser això és pel que l'oncle Luke està intentant trucar-nos perquè tornem a casa.

-Potser -va concedir la Jaina. La foscor del seu interior va començar a fer-se més pesada i el misteri de l'arribada del destructor estel·lar va començar a semblar-li molt menys important que la bomba-. Però nosaltres encara hem de descobrir què és aquesta bomba.

-Nosaltres ho hem de fer? -digué en Jacen-. O ho ha de fer UnuThul?

-Tots ho hem de fer -va dir en Zekk.

Jaina i Zekk van continuar cap a la part superior de la duna. Sense l'andanada agitant la sorra i la pols, l'aire estava començant a aclarir-se i podien veure la falca carmesina de la nau de desembarcament descendint els últims metres fins a la sorra. L'escut del seu morro encara estava brillant amb la calor de l'entrada i les armes làser amb multicanons que penjaven sota les ales estaven xiuxiuejant i espetegant amb descàrregues electromagnètiques.

Llavors la torreta ventral de la nau de desembarcament va girar cap als Jedi i va començar a puntejar la costa amb foc de les seves armes xàrric bessones. Jaina, Zekk i els altres van aixecar els seus sabres làser i van començar a tornar els raigs de tornada cap a la nau. A diferència dels trets làser, que portaven molt poca càrrega cinètica, els raigs xàrric colpejaven amb un impacte enorme. Diverses vegades Jaina, Zekk i fins i tot Lowbacca van sentir volar els seus sabres làser de la seva subjecció i van haver de fer servir la Força per tornar a atreure'ls a les seves mans.

Els Cavallers Jedi van continuar pujant per la duna amb salts esporàdics, fent girs que es cobrien els uns als altres, buscant la protecció de cràters o munts de sorra quan podien, però avançant sempre cap a la cresta de la duna i la bomba. Quan es va fer aparent que les armes de les torretes no serien suficients per mantenir-los sota control, la nau de desembarcament va baixar el morro per donar-li als canons làser un bon angle de tir. El pilot de pell blava es va veure a través de la coberta de la cabina. Assegut a la cadira del comandant al costat d'ell hi havia un humà de mirada d'acer amb una gran cicatriu per sobre de l'ull dret.

Jagged Fel.

La Jaina es va aturar de cop, tan sorpresa i commoguda pels vells sentiments que un raig de xàrric va estar a punt de colar-se més enllà de la seva guàrdia. Havia estat ella la que va acabar el seu romanç, però mai havia deixat d'estimar-lo i la imatge d'ell ara, comandant la nau de desembarcament enemiga, la va omplir de tantes emocions oposades que es va sentir com si algú hagués premut l'interruptor del seu circuit principal.

La mirada d'en Fel es va fixar en la Jaina i un rastre de pena, o potser decepció, li centellejà a la cara. Ell va parlar pel micro de la seva gola. Llavors la gran forma d'en Zekk es va estavellar contra la Jaina des del seu costat i els va llançar a tots dos cap a la cristal·lina part inferior d'un cràter de turbolàser.

Abans que la Jaina pogués queixar-se, la por i la fúria d'en Zekk estaven bullint en ella. Tot d'una s'estava renyant a si mateixa per confiar en Fel, llavors Zekk i ella s'estaven preguntant com podia haver estat tan ximple... i com podien les seves ments haver-se tornat tan desunides en un moment tan crític.

La sorra va començar a ploure per sobre. Van sentir reverberar el cràter sota ells i van comprendre que els canons làser de la nau de desembarcament havien obert foc.

-Se suposa que tu, que nosaltres... havíem acabat amb ell! -va dir en Zekk en veu alta.

-Hem acabat amb ell -va dir la Jaina. Podia sentir com de ferit que estava Zekk per les emocions tumultuoses que s'havien elevat en ella veient a Fel i això la va posar furiosa. Amb Fel, amb si mateixa, amb Zekk. Creia Zekk que ella podia obligar-se a estimar-lo? -. Només estàvem sorpresos.

Zekk la va mirar de cua d'ull.

-Hem de deixar de mentir-nos a nosaltres mateixos. Això farà que ens matin.

-No estic mentint -va replicar la Jaina.

Ella va rodar per allunyar-se d'en Zekk, després es va arrossegar per la paret cristal·lina del cràter i va mirar per sobre de la vora de la nau de desembarcament. Com havia esperat, una esquadra de comandos txiss havia caigut del ventre de la nau. Vestits amb armadures de plaques encaixaforma canviants de color de camuflatge, estaven corrent al llarg de la cresta de la duna cap a la bomba que no havia explotat. En comptes dels cables de recuperació o plaques magnètiques que la Jaina havia esperat, portaven diverses motxilles de demolició.

Zekk va arribar al costat de la Jaina i va mirar pendent amunt. Es van preguntar durant un moment perquè els txiss passarien pel problema de desembarcar un escamot per detonar la bomba. Uns quants trets dels canons làser de la nau de desembarcament haurien fet la feina més que adequadament.

Llavors ho van comprendre.

-Càrregues vaporitzadores! -va cridar en Zekk.

L'equivalent txiss dels detonadors termals, les càrregues vaporitzadores no deixaven res enrere per analitzar. Desintegraven. Però no podien ser portades per míssils. Com els detonadors termals, eren armes d'infanteria. Havien de ser llançades o col·locades.

Jaina va arrossegar un dit sobre la vora del cràter, va apuntar a un dels canons làser de la nau de desembarcament i després va utilitzar la Força per aixecar una pila de sorra i llançar-la cap amunt pel canó. L'arma va explotar, vaporitzant una ala i fent una esquerda dentada al fuselatge.

Els ulls d'en Fel es van obrir molt per la sorpresa i Jaina i Zekk li van perdre de vista quan la nau de desembarcament es va elevar sobre el seu flanc i es va girar. Aquesta va aterrar amb duresa a la sorra i una cadena d'esclats va estremir la duna quan la resta de canons làser va explotar. La nau va rodar cap fins a quedar sobre la seva panxa i va començar a llançar fum.

Una punxada de pena travessà el pit de la Jaina.

-No podem preocupar-nos per ell, Jaina... -va dir en Zekk.

-Ell no estava preocupat per nosaltres -va estar d'acord la Jaina. La seva pena s'estava convertint ràpidament en ràbia (contra Zekk i contra si mateixa, però principalment contra Fel) i les seves mans van començar a tremolar amb tanta força que va trobar difícil sostenir el seu sabre làser-. Ho sabem.

Ara que els canons làser havien quedat en silenci, Jaina va saltar fora del cràter i va liderar la càrrega cap al cim de la duna. La meitat de l'esquadra de comandos txiss es va aturar i va començar a llançar foc pendent avall, mentre que la resta corria els últims metres cap a la bomba i començava a unir una línia de càrregues vaporitzadores al voltant d'ella.

La Jaina i els altres Cavallers Jedi van continuar el seu ascens, desviant els raigs xàrric de tornada cap als txiss que estaven treballant per plantar les càrregues. Quatre d'aquests comandos van caure abans que els seus companys s'adonessin del que els Jedi estaven fent, però els supervivents estaven massa ben entrenats per perdre la concentració.

Per quan la Jaina i els altres es van apropar a la cresta de la duna, les càrregues havien estat col·locades i els supervivents s'estaven arrossegant per reunir-se amb els seus companys. El líder de l'esquadró es va col·locar darrere de la resta de companys i va començar a introduir un codi d'activació en una unitat de senyalització construïda a l'avantbraç de la seva armadura.

La Jaina va apuntar en la direcció del líder i va utilitzar la Força per apartar la seva mà dels botons i la resta dels txiss van tornar les seves armes xàrric cap a ella.

Zekk es va col·locar davant de la Jaina, desviant raig rere raig cap a l'armadura del pit del líder. Els impactes li van llançar cap a les restes de la nau de desembarcament, trencant-li finalment l'armadura quan es va aturar contra el casc.

Llavors Tesar, Lowbacca i Tahiri estaven entre els comandos supervivents, apartant els seus raigs xàrric, donant puntades de peu a les armes de les seves mans i ordenant-los que es rendissin.

Els txiss no ho van fer, és clar. Aparentment més espantats d'esdevenir Units kílliks que de morir, van lluitar amb els seus ganivets i les seves mans, deixant als Jedi sense altra opció que matar-los, amputar-los i empènyer-los amb la Força. Intentant assegurar l'aparell detonador, Jaina i Zekk van envoltar la batussa i es van dirigir cap al líder de l'esquadró, que jeia aixafat i immòbil al costat de la nau de desembarcament.

I va ser llavors quan un rugit alt va sonar des del casc. Jaina i Zekk es van aturar, pensant que la nau estava a punt d'explotar. En el seu lloc, aquesta va rodar lluny d'ells, revelant el fosc forat dentat on l'ala propera s'havia connectat un cop amb el fuselatge.

Comprenent que algú havia d'estar utilitzant la Força, Jaina i Zekk van mirar per sobre de les seves espatlles i van trobar a Jacen mirant en la direcció de la nau de desembarcament. Ell va somriure i després va assentir cap a la nau més enllà d'ells.

Quan la Jaina i en Zekk es van donar la volta, va ser per trobar a un humà de cabells castanys que tossia trontollant fora del fuselatge. Estava cobert de sutge i semblava tan atordit i cremat que semblava un miracle que s'estigués movent.

-Jag? -va panteixar la Jaina.

Zekk i ella es van acostar per ajudar-lo, però Fel merament es va inclinar cap avall i va pressionar un botó a l'avantbraç del líder de l'esquadró.

La unitat de senyalització va emetre un únic xiulet alt.

Fel ni tan sols va mirar en la direcció de la Jaina i Zekk. Simplement es va girar i es va llançar per sobre de la part més allunyada de la duna.

Jaina i Zekk es van tornar cap als seus companys.

-Correu!

L'advertència de la Jaina va ser difícilment necessària. La resta dels Jedi ja s'estaven apartant dels confosos comandos, saltant amb la Força cap al fons de la duna.

Jaina i Zekk van trobar a Jacen i van ajustar els seus propis salts de manera que caiguessin en el pendent al seu costat.

-Tu has planejat això! -acusà la Jaina al seu germà.

-Planejar el què? -va preguntar en Jacen.

Ell va saltar la resta del camí fins al fons de la duna, on se li va unir Tahiri, Tesar i Lowbacca. Jaina i Zekk van aterrar al costat del grup un instant després.

-Les càrregues vaporitzadores! -li va acusar Zekk.

-Va ajudar a Jag! -va afegir la Jaina. Mentre la Jaina feia la seva acusació, Zekk i ella s'estaven tornant cap a la bomba, ara a uns tres-cents metres per sobre, encara en la part superior de la duna-. No vols que recuperem aquesta arma!

-Això és ridícul. Només estava intentant salvar la vida d'en Jag. -La veu d'en Jacen estava calmada i era suau-. Vaig pensar que em donaries les gràcies per això.

-Demana-li a ell que et doni la gràcies -va etzibar la Jaina.

Zekk i ella van aixecar les seves mans, obrint-se per agafar les càrregues vaporitzadores en la Força, però van arribar massa tard. Un centelleig blanc es va empassar la cresta de la duna. Ells van pujar els seus braços per escudar els seus ulls, després van sentir un rugit profund reverberant a través del desert i van sentir la sorra estremint-se sota els seus peus.

Quan van aixecar la mirada, la part superior de la duna havia desaparegut. I també havia desaparegut la bomba.

Següent