Passar comptes (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

-No! -va cridar Qui-Gon. El Jedi va invocar les roques i les plantes que li rodejaven, al corrent que l'unia amb totes les coses i que li connectava amb Obi-Wan.

Qui-Gon va colpejar a Xànatos en ple salt. Els seus cossos van col·lisionar com muntanyes de pedra. Els músculs d'en Xànatos no van cedir ni un mil·límetre, però Qui-Gon no va retrocedir. El xoc va ser titànic. Qui-Gon va sentir la vibració en tots els seus ossos. Durant un instant, Xànatos agafà del braç a Qui-Gon i va obligar-lo a estar units.

-Tu m'has obligat a això -va dir amb els seus ulls foscos cremant.

Tots dos van aterrar a terra, a uns centímetres de distància, amb els sabres làser ja fregant-se. La lava relliscava i Qui-Gon va haver d'evitar les fissures de vapor. Va veure a Obi-Wan intentant aixecar-se.

-Així que l'alumne ha après del Mestre -va dir Xànatos incansable-. Menteix sobre els teus sentiments quan parlis de l'honor Jedi. Deixa un deixant de mort.

-Tu ets el responsable de la mort d'en Bruck -li va dir Qui-Gon mentre lluitaven-. No Obi-Wan. Tu vas corrompre aquest noi i el vas exposar al Costat Fosc. Ell et va seguir cegament.

Obi-Wan coixejava lleument quan va tornar cap a ells. Tenia el turmell torçat. I tot i que encara estava commocionat pel sarcasme d'en Xànatos, el seu rostre seguia mostrant-se net i jove.

Qui-Gon pensava que Obi-Wan havia superat el que havia passat en el Temple. Hi havia lamentat molt la mort d'en Bruck perquè, tot i que el jove havia actuat malament, hauria quedat esperança per a ell si hagués seguit viu. Obi-Wan no semblava culpar-se a si mateix.

Però en alguna part del seu interior sí que ho feia. Una vida havia acabat i era una pèrdua difícil d'assimilar. Qui-Gon ho sabia bé. Xànatos veia aquesta debilitat en Obi-Wan i la utilitzava per tirar-li-ho en cara. Ell veia debilitat on Qui-Gon veia força. Aquesta era la naturalesa de la maldat.

Valor, Obi-Wan. Aferra't a les teves conviccions. Tu saps el que saps. No deixis que t'afecti.

-Veig que les meves paraules t'han afectat, Obi-Wan -va dir Xànatos amb el seu to melós i insinuant, el mateix que emprava per manipular els que li rodejaven-. No serà perquè tinc raó?

-No, Xànatos -va dir Obi-Wan-. Lamento la pèrdua d'una vida i estic molt agraït a tots aquells que em van ensenyar a lamentar-me. Això no em debilita, em fa fort.

Tot d'una, el sabre làser de l'Obi-Wan va girar. Qui-Gon es va sorprendre per la velocitat i l'elegància dels moviments del noi, que va saltar des d'una muntanya de lava per atacar a Xànatos. Aquest va retrocedir i va ensopegar davant la velocitat de l'atac. Un núvol de vapor va sorgir de sobte, i Xànatos es va tirar a un costat, va perdre l'equilibri i va aterrar sobre una mà.

-Més fort que tu -va afegir Obi-Wan amb feresa i saltant-li a sobre.

Qui-Gon li va seguir, admirant la concentració d'Obi-Wan. Ara els dos lluitaven com si fossin un. Xànatos estava més feble, i ells van aprofitar per fer-li retrocedir cap al llac negre. Si aconseguien posar-lo d'esquena a ell, podrien desarmar-lo o vèncer-lo. Això ho triaria ell.

Dues barredores van aparèixer de sobte a l'altra banda del llac, Andra i Den els havien trobat. Van aterrar i van córrer a ajudar-los amb les pistoles làser a la mà.

- Pagaràs per això, Xànatos! -va cridar Andra-. Et portarem de tornada a Thani perquè siguis jutjat!

Xànatos havia arribat a la vora de l'aigua i no tenia possibilitat d'escapament. Estava envoltat i no podia anar a cap lloc. La seva mirada va passar de Den a Andra, després a Obi-Wan, i va acabar en Qui-Gon. Les profunditats del seu odi van fer que la seva mirada fos tan negra i atroç com la llacuna fumejant.

-Mai et donaré la satisfacció de matar-me, Qui-Gon Jinn -va dir suaument-. I mai em sotmetré a les lleis de ningú. El teu odi t'ha guiat, encara que tu no ho admetis. Em vas destruir perquè no podies salvar-me. Sóc el teu major fracàs. Aprèn a viure amb això. I viu amb això.

- No! -va cridar Qui-Gon saltant cap endavant.

Però era massa tard. Amb un somriure cruel que va estirar els llavis sobre la seva dentadura com si fos un animal, Xànatos va donar dues ràpides gambades cap enrere i va saltar a la bullint llacuna negra. Quan el cos es va submergir en l'aigua, Andra va cridar.

-No sobreviurà -xiuxiuejà-. L'àcid arrencarà la carn dels seus ossos.

Obi-Wan va tremolar. Havia vist el que feia l'aigua. Xànatos era el mal encarnat, però era un ésser viu i havia patit un destí horrible. Qui-Gon semblava petrificat i mirava la llacuna negra i fètida.

A poc a poc, alguna cosa es va agitar a l'aigua, pujant en espirals. Era una capa negra. Mentre la miraven, la tela es va desintegrar davant els seus ulls.

A la fi, Xànatos havia mort.

Següent