CAPÍTOL 18
Al principi va lluitar per bloquejar la veu.
Confia en els Guies
perquè et mostrin el camí al Bé General. Ells el controlen. El coneixen. Confia
en ells. No et fiïs dels teus amics o veïns.
Llavors es va adonar que no havia de lluitar contra
això. Això només feia que la veu fos més insistent. Va utilitzar el mètode Jedi
i va acceptar. La veu li relliscava com l'aigua. No havia de beure-la.
Quant duraria allò? Semblava que portava hores. Podia
trobar el seu centre de calma. La veu no entraria allà. Sabia que la Siri podia
fer el mateix. No anaven a tornar-se bojos escoltant aquella veu monòtona i
melòdica que deia una mentida darrere l'altra.
Però què passaria amb Davi?
Finalment, el seu Guia li va llevar el vestit de
privació sensorial. Al principi només podia parpellejar. Els suaus sorolls de
la gent i el moviment a l'altre costat de la porta, així com la respiració del
Guia, eren estrepitosos i molestos. Obi-Wan va pensar que era com si acabés de
néixer.
- Quant de temps porto aquí? -va preguntar Obi-Wan.
-Això no t'ho puc dir -va dir el Guia amablement-. És
l'hora del lavabo. Jo et portaré si no pots veure bé encara. És normal.
-Puc veure -els ulls d'Obi-Wan s'estaven adaptant. Els
murs i el sòl grisos eren com una extensió de la foscor en la qual havia estat
submergit durant hores.
Va caminar al costat del Guia pels passadissos, i es
van creuar amb un Guia Mèdic, diferent del que havia vist a la superfície feia
tants dies.
No. Avui. He vist a
un Guia Metge avui.
L'hi va dir a la seva noció del temps. Trobaria la
forma de mesurar-lo a la seva habitació.
No seré aquí molt de
temps. Vam venir a per Davi. El trobarem i marxarem d'aquí.
Havien anat perquè sentien que li devien alguna cosa.
Havien anat per ajudar un amic. Van pensar que seria fàcil rescatar-lo i
sortir. Estaven equivocats. No seria fàcil.
Obi-Wan es va adonar que havia estat impulsiu per part
seva. I en el Temple s'havia fet la promesa de no tornar a ser impulsiu. Anava
a ser previngut.
Potser fora la influència de la Siri. Ella sempre
estava a punt per saltar, moure's, reaccionar. No hauria d'haver-la escoltat.
No escoltis als
altres. Escolta només als Guies.
Obi-Wan va negar amb el cap, bloquejant el record
d'aquella veu.
El Guia li va ficar a la sala de tocador. Després li va
assenyalar el raig calent i el fred, les tovalloles i una túnica neta.
-Tornaré d'aquí a tres minuts -va dir.
Obi-Wan va sentir la pressió de l'aigua temperada en la
seva esquena i va percebre una connexió sobtada amb la terra que estava per
sobre d'ell, i amb les criatures vives i els éssers que l'envoltaven. Qui-Gon
hi era. L'estava buscant.
Ell ho sabia. Va sentir la connexió forta, segura.
Sóc aquí, Qui-Gon. A
sota. No deixis de buscar.
En el passat van tenir aquesta connexió, però s'havia
trencat. Li sentiria Qui-Gon? Li respondria?
No va sentir res.
Obi-Wan va passar a la dutxa freda, es va assecar i es
va vestir.
Estava sol. No podia confiar en ningú. Només els Guies
eren dignes de confiança...
Obi-Wan es va aturar mentre es cordava el cinturó. No
havia sentit aquestes paraules en la veu de la seva ment. Les havia sentit en
la seva pròpia veu.
La por va créixer al seu interior. L'havien afectat en
una sola sessió.
Obi-Wan va respirar fondo, va recordar la seva
formació, es va concentrar en la calma interior i va expulsar la por.
No estic sol, es va dir
fermament. Tinc a la Siri. I confio en
ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada