La Fi de la Pau (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Leed es va abalançar alegrement cap al seu germà i tots dos es van fondre en una abraçada.

- Germà! -va cridar en Leed.

- Germà! -va respondre Taroon.

-Com m'alegra que estiguis aquí -va dir en Leed-, Ja gairebé ets tan alt com jo.

-Sóc més alt -va dir en Taroon somrient.

Van donar un pas enrere. Leed es va tornar cap als Jedi.

-I vosaltres heu de ser els Jedi, enviats per portar-me de tornada a Rutan.

-Jo sóc Qui-Gon Jinn i ell és Obi-Wan Kenobi -va dir en Qui-Gon-. Som aquí per assegurar-nos que romans en aquest planeta per voluntat pròpia, i que no estàs sent obligat o manipulat a fer-ho.

-Ja veieu que no és cap de les dues coses -va dir en Leed.

-No he tingut temps de veure molt encara -va respondre Qui-Gon en to amable.

Leed es va tornar cap al seu germà.

-He de demanar-te disculpes per la Drenna. La seva intenció no era matar-te, sinó protegir-me.

-Potser la seva intenció no fos aquesta, però la veritat és que gairebé em mata -va dir en Taroon en to amenaçador-. Podria haver-me ofegat!

-Però no ha estat així -va dir en Leed-. Surt ja, Drenna. Ja veus que no em faran mal.

Les fulles van cruixir i Drenna va emergir de les ombres verdes i blaves dels frondosos arbres. S'havia camuflat perfectament en el clarobscur. Taroon es va sorprendre de veure-la, però Obi-Wan va percebre per l'expressió d'en Qui-Gon que aquest havia intuït la seva presència.

Drenna es va quedar apartada del grup. Els mirava cautelosa, i era evident que encara no estava segura que no anessin a emportar-se'l.

Es va tornar cap als Jedi i Taroon.

- I bé? Ara que heu vist que Leed està aquí per la seva pròpia voluntat, podeu tornar a Rutan.

Qui-Gon es va dirigir a Leed.

-Si de debò desitges quedar-te a Senali, hauries d'anar a dir-ho al teu pare.

En Leed negà fermament amb el cap.

-Res em farà tornar. Ell m'obligarà a quedar-me. M'empresonarà.

- Si et donem la nostra paraula que no permetrem que el teu pare t'obligui a quedar-te, vindràs? -va preguntar Qui-Gon.

-No és que no respecti els immensos poders dels Jedi -va dir en Leed a poc a poc-. No vull ofendre-us. Però el meu pare compta amb trucs i enganys que no coneixeu. Hi ha coses de les que no podeu protegir-me.

- Això no és veritat! -va protestar en Taroon.

-Si això és el que sents, tenim un problema -va dir en Qui-Gon a Leed, amable però ferm-. No tornaràs a Rutan. I a nosaltres ens resultarà molt difícil anar-nos de Senali sense tu.

Leed mirà a Qui-Gon fredament. Cap dels dos es va moure. La mirada d'Obi-Wan anava d'un a altre. Va veure en tots dos una convicció inamovible. Qui-Gon era una presència tan poderosa que era difícil imaginar el que passaria si se li contrariava.

Però ell, Obi-Wan, ho va fer una vegada.

A Melida/Daan ell s'havia enfrontat a la voluntat d'en Qui-Gon amb la seva pròpia. Havien xocat i s'havien separat. Obi-Wan va creure llavors de tot cor que estava fent el correcte; però va arribar a adonar-se que li havia encegat la lleialtat a una causa que no era la seva.

I què passava amb Leed? Hi havia viscut a Senali gairebé tota la seva infància. Allà s'havia convertit en un home. Obi-Wan no podia evitar simpatitzar amb els desitjos d'en Leed. Era evident que estimava al seu germà, però estava clar que la seva unió amb la seva germana adoptiva, Drenna, era igual de forta.

Amb un abrupte canvi d'humor que a Obi-Wan li va recordar al pare d'en Leed, el noi va trencar la tensió, arronsant les espatlles i somrient amablement.

-Està bé. Si aneu a ser els meus hostes, hauré de portar-vos a la meva llar. Veniu.

***

Leed els va guiar per un laberint de senders i després es va internar en un aiguamoll, movent-se amb facilitat entre les roques tot just submergides i el sòl ferm indetectable per a l'ull inexpert. L'aire era espès i tancat. Hi havia criatures de vius colors brunzint i cantant sobre els seus caps.

Finalment, van emergir per sobre de la costa, en un penya-segat similar al que havien deixat enrere. Però aquí el mar estava tranquil a la corba de la riba, que creava un port natural. De lluny es veia una cadena d'illes.

Van baixar fins a la platja, en la qual Leed i Drenna van apartar unes pesades branques per descobrir un bot.

Van navegar per les afables aigües verd-blavoses, seguint la riba fins a arribar a una llacuna envoltada per un grup de petites illes. En un embarcador flotant hi havia una barraca, construïda amb troncs i fulles trenades. Leed amarrà la barca i el grup va desembarcar.

-El clan Nali-Erun viu en aquella illa -va dir en Leed, assenyalant a una illa d'exuberant vegetació a uns quilòmetres de distància-. Ells vetllen per la meva seguretat.

-Tots els senalites es cuiden els uns als altres -va dir la Drenna.

- Per què t'amagues en una àrea tan remota, Leed? -va preguntar en Qui-Gon-. Tens por que el teu pare pugui arribar tan lluny?

Leed va assentir mentre s'ajupia per desembolicar una corda de pescar.

-He parlat amb el meu pare moltes vegades. Ens comunicàvem periòdicament, igual que amb Taroon. Però quan li vaig explicar la meva decisió va deixar de parlar-me. Es va negar a escoltar-me. Va dir que Meenon m'havia influït. Si tant li fa mal sentir el desig més profund del meu cor, per què hauria de seguir intentant parlar amb ell?

Qui-Gon es va asseure a l'embarcador, al costat d'en Leed, per poder mirar-lo als ulls, i va començar a ajudar-lo a desembolicar la troca.

-Perquè és el teu pare -va dir-. I té por d'haver perdut al seu fill.

Les mans d'en Leed es van quedar quietes.

-Segueixo sent el seu fill -va dir amb fermesa-. I si no fos tan tossut, estaríem en contacte permanent. Podria anar a Rutan de visita de tant en tant i ell podria venir aquí; però des de la guerra ningú viatja entre els dos planetes. M'agradaria canviar això.

Qui-Gon va assentir.

-Seria un bon canvi. És una de les coses que podries fer com a governant de Rutan. Tindries poder per canviar moltes coses. Per què no vols ajudar al teu món, el teu poble?

Leed mirà de lluny sobre la llacuna.

-Perquè no sento que Rutan sigui el meu món. No sento que el seu poble sigui el meu. És difícil d'explicar, però aquí em vaig trobar a mi mateix. Sota aquest sol em sento com a casa. I si Rutan ja no és casa meva, no tinc dret a governar-lo. Senali està en la meva sang i en els meus ossos. És una cosa que no puc evitar. Ni tan sols quan era petit em vaig sentir part de Rutan. Em feia por deixar la meva família i venir aquí, però així que vaig sortir de la nau em vaig sentir com a casa -Va mirar la Drenna-. Aquí m'he trobat a mi mateix -va dir.

Obi-Wan va veure que a Taroon li ofenien les paraules d'en Leed. Quan el seu germà va compartir un somriure còmplice amb la Drenna, la cara d'en Taroon es va tensar de ràbia.

Se suposava que els Jedi havien de romandre imparcials, però Obi-Wan va sentir que les paraules d'en Leed li arribaven al cor. Aquest cop, però, en lloc de connectar-les amb el que havia sentit a Melida/Daan, les va relacionar amb el Temple. Ell no hi havia nascut. Els Mestres Jedi no eren els seus pares, però era la seva llar, i ho sabia des del més profund del seu cor. Va pensar que en Leed se sentiria igual.

-Comprenc tot el que dius -va dir en Qui-Gon-. I et pregunto això: creus que val la pena que dos planetes entrin en guerra perquè tu hagis decidit actuar d'acord als teus desitjos? Els teus desitjos individuals són tan importants?

En Leed tirà a un costat la llinya amb ràbia.

-Jo no vaig a provocar una guerra. És el meu pare el qui ho fa.

-Ho fa per tu -li va dir Qui-Gon.

- Ho fa per ell! -va protestar en Leed.

Taroon s'havia estat contenint, però llavors va fer un pas endavant.

-No et comprenc, germà -va dir-. Què és el que val tant per a tu? Un món d'estranys? Com pots arriscar la pau del teu planeta natal només pels teus desitjos personals?

-No ho entens -va dir en Leed, negant amb el cap.

- No, clar que no! -va cridar enfadat Taroon-. No entenc aquest desig tan profund del teu cor. Per ventura és més important per a tu viure entre primitius que exercir el teu dret com a primogènit?

- Primitius? -va exclamar la Drenna-. Com t'atreveixes a dir-nos així!

Taroon es va tornar cap a ella.

- On són les vostres grans ciutats? -preguntà-. Un grapat de barraques flotant al mar. On està la vostra cultura, el vostre art, el comerç i la riquesa? A Rutan tenim centres educatius. Desenvolupem nous medicaments i tecnologies. Explorem la galàxia...

-La nostra riquesa està en la nostra terra, en els nostres mars i en la nostra gent -va dir la Drenna, enfrontant-se a ell-. La nostra cultura i el nostre art formen part de les nostres vides quotidianes. Portes mig dia a Senali. Com t'atreveixes a jutjar-nos?

-Conec el vostre món -va dir en Taroon-. La poca cultura que teniu la van portar els rutanians.

-El que jo sé és que vau portar el vostre gust pels esports sagnants i la vostra arrogància -va replicar la Drenna-. Ens vam lliurar de tot això quan ens vam lliurar de vosaltres. Si matem un animal, el matem per alimentar-nos. No el matem per diversió ni per vendre la seva pell. I vosaltres ens dieu primitius!

-No crec que ajudi en res discutir les diferències entre Rutan i Senali quan... -va començar a dir Qui-Gon, però Drenna el va interrompre furiosa.

-Només un ximple discuteix amb un ignorant -va dir ella orgullosa-. Jo no discuteixo! Dic la veritat.

-Parles amb la teva pròpia arrogància -va exclamar en Taroon-. No coneixes Rutan més del que jo conec Senali! Només tens prejudicis i menyspreu.

-Has vingut per humiliar-nos -va dir la Drenna amb desdeny-. Em vaig adonar de seguida. Per què penses que el teu germà hauria d'escoltar-te quan la teva opinió està condicionada pels teus propis prejudicis?

- Perquè sóc la seva família! -va rugir en Taroon.

- I jo també! -va replicar la Drenna.

-Tu no ets la seva família -va cridar en Taroon-. Només vau ser els seus cuidadors. Nosaltres som la seva sang!

-No, Taroon -En Leed es va interposar entre tots dos-. Drenna és tan germana meva com tu. I té raó. Això és el que vaig deixar a Rutan -va continuar, elevant la veu fins que va aconseguir el volum de Drenna i Taroon-. Aquesta actitud de superioritat respecte als senalites. No coneixeu Senali, ni desitgeu fer-ho. De debò vols portar la vida del nostre pare, que viu només per caçar animals i celebrar banquets fins a l'extenuació? Vols que l'objectiu de la teva vida sigui ajuntar cada vegada més riqueses, només pel fet de tenir-les?

- És això el que penses de nosaltres? -va inquirir Taroon-. Ara ja sé que t'han rentat el cervell! Rutan és molt més que això, i també ho és el nostre pare.

-He parlat amb duresa -va dir en Leed, intentant controlar la seva veu-. Ho sento. Sí, hi ha coses bones a Rutan. Però no són coses que m'interessin.

Taroon va agafar el braç del seu germà.

-Leed, per què anaves a voler viure així?

Leed es va deixar anar bruscament.

Drenna es va dirigir a Leed.

- Ho veus? Ja et vaig parlar del menyspreu que ens tenen els rutanians. Inclòs el teu germà. No vas voler creure'm. T'adonaràs ara que no pots tornar.

-No -va dir Leed-. No puc tornar.

-No pots enfrontar-te al nostre pare perquè saps que no tens raó -va dir en Taroon-. Li tens por.

-No tinc por -va replicar en Leed enfadat-. No em fio d'ell, que no és el mateix. No vull estar sota la seva influència. M'alegro que em criessin altres, sense estar exposat a tots els seus defectes. Saps que des que va morir la nostra mare no hi ha hagut ningú per controlar-lo. No és un mal home, Taroon, és només un mal pare.

La cara d'en Taroon estava tens.

-I jo m'he criat al costat d'ell i he heretat totes les seves males característiques, mentre que tu t'has portat la part bona, no?

En Leed va respirar fondo.

-No estic dient això -es va passar les mans pels cabells amb frustració-. No vaig a tornar, Taroon.

-Està bé -va dir en Taroon, i la seva freda ràbia va començar a cremar-. Ara me n'adono de com d'equivocat que estava en intentar convèncer-te. Perquè encara que canviessis d'idea, jo no em quedaria aquí al teu lloc.

Qui-Gon va intercanviar una mirada indefensa amb Obi-Wan. Havien anat a Senali amb l'esperança que unes paraules suaus servissin per convèncer-lo. Qui-Gon va pensar que de germà a germà, l'evident afecte que hi havia entre Leed i Taroon els portaria a un terreny comú.

Però, en lloc d'això, els dos germans s'havien allunyat més que mai. I els dos mons estaven ara més a prop de la guerra.

Següent