La Guerra de l’Eixam (I)

Anterior

1

L'Estany de l'Estrella s'havia calmat fins a esdevenir un mirall fosc i els insectes kaddyr s'havien callat misteriosament. L'acadèmia Jedi al complet havia baixat fins a una incòmoda quietud i Luke va saber que era l'hora. Va acabar la seva meditació amb un sospir, després desencreuà les cames (havia estat surant en l'aire amb les cames creuades) i va baixar els seus peus fins al terra del pavelló.

La Mara estava instantàniament al seu costat, agafant el seu braç en cas que estigués massa dèbil per estar dempeus.

-Com et sents?

Luke sentia tot el seu cos engarrotat i adolorit, tenia mal de cap i les mans li tremolaven. Va provar les seves cames i les va trobar una mica tremoloses.

-Estic bé -va dir ell. Sentia el seu estómac tan buit com l'espai-. Una mica famolenc, potser.

-M'hi jugo a què sí. -Sostenint tot el seu braç, la Mara es va tornar per deixar el pavelló de meditació-. Aconseguim-te una mica de menjar... i una mica de descans.

Luke no la va seguir.

-Puc aguantar una altra hora. -A través de la Força, podia sentir gairebé l'Orde Jedi al complet reunida a l'aula de conferències, esperant per saber per què ell els havia cridat-. Necessitem fer això ara.

-Luke, sembles com si haguessis estat penjant a la cova d'un wampa una altra vegada -va dir la Mara-. Necessites descansar.

-Mara, és l'hora -va insistir en Luke-. Ben està allà?

-No ho sé -va dir la Mara.

Encara que el seu fill finalment començava a mostrar algun interès en la Força, continuava desconnectant dels seus pares. Luke i Mara estaven tristos i una mica preocupats per la desafecció d'en Ben, però estaven determinats a no pressionar-lo. L'agitació en la Força durant la guerra amb els yuuzhan vong l'havia deixat, d'alguna manera, desconfiant de la manera de vida Jedi i tots dos sabien que si ell, alguna vegada, anava a seguir els seus passos, hauria de trobar la seva pròpia manera d'anar per aquest camí.

-Ben realment necessita ser part d'això?

El to de la Mara suggeria la resposta que volia sentir.

-Ho sento, però crec que sí -va dir en Luke-. Ara que Jacen l'ha convençut que és segur obrir-se a la Força, Ben haurà de prendre la mateixa decisió que tots els altres. Tots els estudiants hauran de fer-ho.

La Mara va arrufar les celles.

-No haurien d'esperar els nens fins que fossin grans?

-Els ho preguntarem de nou quan es converteixin en aprenents -va dir en Luke-. No sé si estic a punt de salvar a l'Orde Jedi o de destruir-lo...

-Jo sí que ho sé -el va interrompre la Mara-. Els Mestres estan empenyent l'Orde en deu direccions diferents. Has de fer això o el faran trossos.

-Per descomptat així sembla -va dir en Luke. Amb Corran Horn i Kyp Durron barallats per les polítiques antikílliks de l'Aliança Galàctica, semblava com si cada Mestre de l'Orde estigués intentant imposar el seu propi compromís als Jedi-. Però tant si això és un èxit com si no, canviarà l'Orde Jedi. Si alguns estudiants no volen ser part d'això, és millor per a tothom descobrir-ho ara.

La Mara va considerar això i llavors va sospirar.

-Faré que la Nanna porti a Ben. -Ella va treure el seu comunicador i es va apartar a un costat del pavelló-. I els faré saber a Kam i Tionne que vols allà als estudiants.

-Bé. Gràcies.

Luke va continuar mirant l'aigua fosca. Hi havia passat l'última setmana en una profunda meditació, enviant una crida de la Força a l'Orde Jedi sencera. Hauria estat més fàcil utilitzar l'HoloRed, però molts Jedi, com ara la Jaina i el seu equip, estaven en llocs que no cobria l'HoloRed. A més, Luke estava intentant deixar una cosa clara, recordar subtilment a la resta de l'Orde que tots els Jedi responien a la mateixa autoritat.

I l'estratègia havia funcionat. A cada braç de la galàxia, els mestres havien suspès les negociacions, els Cavallers Jedi havien deixat les investigacions i els aprenents s'havien retirat del combat. Hi havia uns pocs Jedi encallats en planetes aïllats sense transports i un parell van ser incapaços de suspendre les seves activitats sense conseqüències fatals, però per la major part, les seves crides havien estat respectades. Només dos Cavallers Jedi havien ignorat la seva crida voluntàriament i la seva decisió al Luke li havia sorprès menys del que li havia dolgut.

Una presència familiar es va acostar pel camí darrere del pavelló de meditació i Luke va parlar sense tornar-se.

-Hola, Jacen.

Jacen es va aturar a l'entrada del pavelló.

-Em sap greu molestar-te.

Luke va continuar mirant l'estany.

-Vens a explicar-me per què la Jaina i en Zekk no són aquí?

-No és culpa seva -va dir en Jacen encara darrere d'en Luke-. Hem tingut alguns, uh, desacords.

-No t'inventis excuses per a ells, Jacen -va dir la Mara tancant el seu comunicador-. Si tu vas sentir la crida d'en Luke, igual la van sentir ells.

-No és tan simple -va dir en Jacen-. Poden haver pensat que jo estava intentant enganyar-los.

Luke finalment es va girar.

-Tesar i Lowbacca no van semblar pensar així. -Hi havia sentit a tres Cavallers Jedi tornar a Ossus juntament amb Jacen-. Ni tampoc ho va pensar la Tahiri.

-Què puc dir? -Jacen va separar les seves mans-. No sóc el germà d'ells.

La Mara va arrufar les celles.

-Jacen, la teva germana et va utilitzar com un pretext i tots ho sabem. Deixem-ho aquí. -Ella es va girar cap al Luke-. Nanna està de camí amb Ben i Kam diu que els estudiants han estat tots esperant a l'aula de conferències des d'aquest matí.

-Gràcies. -Luke es va reunir amb ella i amb Jacen a la part posterior del pavelló-. Camina amb nosaltres, Jacen. Necessitem parlar.

-Ho sé. -Jacen es va col·locar al costat d'en Luke, entre ell i la Mara-. Has d'estar furiós per l'atac contra el dipòsit de subministraments txiss.

-Ho estava -va admetre en Luke-. Però la teva tia em va convèncer que si tu estaves involucrat, havia d'haver una bona raó.

-Vaig estar més que involucrat -va dir en Jacen-. Va ser idea meva.

-Idea teva? -va repetir la Mara.

Jacen va guardar silenci durant un moment i Luke va poder sentir-lo lluitant amb ell mateix, intentant decidir quant podia dir-los. Estava intentant protegir alguna cosa, una cosa tan important per a ell com la Força mateixa.

Finalment, Jacen va parlar.

-Vaig tenir una visió. -Es va aturar i va mirar a la copa d'un arbre dbergo de fulles vermelles-. Vaig veure els txiss llançar un atac sorpresa contra els kílliks.

-I així que vas decidir provocar als txiss només per estar segur? -va preguntar en Luke-. Segurament, hauria estat millor advertir els kílliks.

La por d'en Jacen gelà la Força.

-Hi havia més -va dir ell-. Vaig veure els kílliks muntar un contraatac. La guerra s'estenia fins a l'Aliança Galàctica.

-I això és pel que tu vas atacar el dipòsit de subministraments txiss -va resumir la Mara-. Per protegir l'Aliança Galàctica.

-Entre altres coses -va dir en Jacen-. Havia de canviar la dinàmica de la situació. Si la guerra hagués començat d'aquesta manera, no hi hauria parat. És més. -Es va girar cap al Luke-. Oncle Luke, vaig veure morir a la galàxia.

-Morir? -Una bola gelada es va formar a l'estómac d'en Luke. Considerant l'agitació en la qual havia estat l'Orde en aquell moment, estava començant a comprendre perquè Jacen havia sentit que era necessari dur a terme una acció tan terrible-. Perquè els txiss van llançar un atac sorpresa?

Jacen va assentir.

-Això és pel que vaig convèncer la Jaina i als altres perquè m'ajudessin. Per evitar que l'atac sorpresa succeís.

-Ja veig. -Luke es va quedar quiet, preguntant-se què hauria fet ell, d'haver estat en el lloc d'en Jacen i haver experimentat una visió tan aterridora-. Entenc per què vas sentir que tenies d'actuar, Jacen. Però intentar canviar el que veus en una visió és perillós, fins i tot per a un Jedi del teu talent i poder. El que vas veure va ser només un de molts possibles futurs.

-Un que jo no podia permetre -va replicar en Jacen ràpidament.

De nou, Luke va sentir una onada de proteccionisme que venia d'en Jacen... de proteccionisme i de secret.

-Estàs protegint alguna cosa -va dir en Luke-. El què?

-Res... I tot. -Jacen va separar les seves mans i Luke el va sentir embolicar-se sobre si mateix en la Força-. Això.

Van arribar al Camí Sinuós, un camí serpentejant de graons de pedra rectangulars, col·locats torts els uns dels altres de manera que els caminants es veiessin forçats a frenar i concentrar-se en el seu viatge a través del jardí. Luke va permetre que la Mara obrís la marxa i després es va col·locar darrere d'en Jacen, veient amb interès com el seu nebot prenia instintivament la ruta més suau i més fluida possible pel camí.

-Jacen, saps que has evitat el que has vist la teva visió? -va preguntar Luke. Serpentejava cap endavant i cap enrere darrere del seu nebot, permetent absentment als seus peus que triessin la seva ruta d'una pedra a la següent-. Pots estar segur que les teves pròpies accions no faran que succeeixi la visió?

Jacen va fallar la següent pedra i hauria trepitjat en la suau catifa d'herba de no haver sentit el seu error i haver recuperat l'equilibri. Es va aturar i es va tornar per estar de front al Luke.

-Això és una pregunta retòrica, Mestre? -va preguntar.

-No enterament -va replicar en Luke. Li preocupava que Jacen hagués fixat el futur de nou, com havia fet quan s'havia obert pas a través del temps i havia parlat amb la Leia durant una visió en el lloc de la Col·lisió a Yoggoy-. Necessito estar segur que ho sé tot.

-Fins i tot Yoda no ho sabia tot -va dir en Jacen somrient-. Però el futur encara està en moviment, si és això el que estàs preguntant.

-Gràcies -va dir en Luke. Tement perilloses ondulacions en la Força, Luke li havia demanat a Jacen que no s'obrís al futur de nou-. Però encara desitjo que no haguessis actuat tan... forçadament.

-Havia de fer alguna cosa -va dir en Jacen-. Quan es tracta del futur, oncle Luke, no tracem tots sempre el següent salt a cegues?

-Sí -va dir en Luke-. Això és pel que normalment és savi anar amb compte.

-Ja veig. -Jacen va aixecar la vista cap al final del Camí Sinuós, on l'elevada teulada en pendent de l'aula de conferències sorgia darrere d'una tanca de bambwood-. Així que vas cridar a tot l'Orde Jedi al complet a Ossus per fer alguna cosa acurada?

Luke va posar un frunziment de nas exagerat.

-Vaig dir normalment, Jacen. -Va deixar escapar un sospir melodramàtic per mostrar que no estava realment enfadat i després va dir-: Segueix endavant. Puc veure que ets un jove nebot irrespectuós al que li encanta avergonyir als seus majors.

-I tant, Mestre.

Jacen va somriure i va inclinar el cap, després va començar a pujar el Camí Sinuós, ara prenent la línia més recta possible cap a l'aula de conferències. Luke el va veure anar-hi, preguntant-se si el salt que estava a punt de fer amb el futur de l'Orde era una mica menys agosarat, o cec, que el que el seu nebot havia fet atacant al dipòsit de subministraments.

-Has de fer alguna cosa -li va dir la Mara, sentint la deriva dels seus pensaments-. I aquesta és la millor opció.

-Ho sé -va dir ell-. Això és el que em preocupa.

Luke va continuar, prenent-se el seu temps, concentrant-se en l'olor mesc del sòl del jardí, centrant els seus pensaments deliberadament en alguna cosa a part del discurs que anava a donar. Ja sabia què necessitava dir, això s'havia tornat molt clar per a ell mentre descobria més sobre el creixent enfrontament dins de l'Orde, i pensar massa en això ara només interferiria amb el missatge. Era millor deixar que les paraules sortissin de forma natural, parlar des del seu cor i esperar que els Jedi l'escoltessin amb els seus.

Per quan van arribar a l'entrada est triangular de l'aula de conferències, una calma familiar havia arribat fins al Luke. Podia sentir als Jedi esperant dins de l'edifici, tensos per l'anticipació, tots esperant que ell pogués resoldre el punt mort en el qual estaven i que amenaçava de fer trossos l'Orde. Això estava clar, però va sentir quelcom més: frustració, animadversió, fins i tot amargor i fúria. Els desacords s'havien tornat intensos i personals, fins al punt que diversos Mestres Jedi a penes podien suportar estar a la mateixa habitació.

Luke va obrir la porta de l'instructor i va obrir el camí per un curt passadís amb terra de fusta. Mentre s'aproximaven al panell lliscant del final, els Jedi a l'altra banda van sentir les seves presències i el baix murmuri a l'auditori va morir.

La Mara va besar-lo a la galta.

-Pots fer-ho, Luke -li va xiuxiuejar llavors.

-Ho sé -va dir en Luke-. Però tingues una granada atordidora a mà només per si de cas.

La Mara va somriure.

-No et caldrà una granada. Estaran atordits.

Ella va apartar el panell, revelant un auditori simple però amb grades inclinades i pilars de fusta pàl·lida. Els Jedi estaven reunits a la part davantera de la sala. Kyp Durron i els seus partidaris estaven reunits prop de la paret esquerra i Corran Horn i el seu grup s'agrupaven al llarg de la dreta. Jacen i Ben s'asseien en el mig amb els Solo i Saba Sebatyne, mentre que els estudiants estaven disseminats en petits grups al llarg del passadís del centre.

Luke es va sorprendre per com de petita que semblava la reunió. Incloent als estudiants i Han, hi havia menys de tres-centes persones a la sala que havia estat dissenyada per acomodar 2000: tot el grup de Jedi i empleats de suport de l'acadèmia. Els bancs buits eren un ombrívol recordatori del petit bastió que eren realment els Jedi contra les forces de la foscor que sempre semblaven estar reunint-se en els racons no vigilats de la galàxia.

Luke es va aturar a la meitat de l'estrada i va agafar aire profundament. Hi havia assajat el seu discurs una dotzena de vegades, però encara tenia més papallones a l'estómac que quan s'havia enfrontat a Darth Vader a la Ciutat dels Núvols. Tant depenia del que estava a punt de dir... i de com responguessin a això els Jedi.

-Fa trenta-cinc anys estàndard, em vaig convertir en l'últim guardià d'un antic Orde que havia prosperat durant mil generacions. Durant tot aquest temps, cap maldat es va atrevir a desafiar el seu poder i cap ésser honest mai va qüestionar la seva integritat. No obstant això va caure, derrotada per la traïció d'un Senyor Sith que es va disfressar d'amic i aliat. Només un grapat de mestres va sobreviure, ocultant-se en deserts i pantans perquè la llum brillant que era l'Orde Jedi no s'extingís.

Luke va fer una pausa aquí i va intercanviar una mirada amb la Leia. La cara d'ella estava marcada per quatre dècades de sacrifici i servei a la galàxia i, no obstant això, els seus ulls marrons encara brillaven amb la intensitat de la seva joventut. En aquell moment, també brillaven amb curiositat. Luke no havia discutit el que pretenia dir ni tan sols amb ella.

Ell va tornar a mirar els altres Jedi.

-Sota la guia de dos d'aquests mestres, em vaig convertir en l'instrument de la tornada dels Jedi i m'he dedicat a revifar la llum del seu Orde. El nostre pot ser un far més petit i més pàl·lid que el que un cop il·luminà el camí per a l'Antiga República, però ha estat creixent, en grandària i en brillantor.

Luke va sentir l'anticipació en la Força començant a canviar cap a optimisme, però també va sentir la preocupació elevant-se en la seva germana. Com a política amb el do de la Força i antiga Cap d'Estat, ella s'adonava del que ell estava fent... i podia veure on portaria. Luke va apartar les preocupacions d'ella fora de la seva ment. Estava fent això per salvar l'Orde, no per engrandir-se.

-Hem estat creixent -va fins ara.

Luke va mirar primer cap a Corran i els seus partidaris i després cap a Kyp i els seus.

-Ara estem amenaçats per un enemic diferent, un que jo he portat entre nosaltres a través de la meva mala comprensió de les velles pràctiques. En la meva arrogància, vaig creure que havíem trobat una manera millor, una més en consonància amb els desafiaments a què ens enfrontàvem en la nostra època. Estava equivocat.

Un murmuri de suau protesta ondejà a través de la sala i la Força al voltant d'en Kyp i Corran es va tornar pertorbada per la culpabilitat. Luke va aixecar la mà per demanar silenci.

-A l'Orde que vaig imaginar, servíem a la Força seguint les nostres pròpies consciències. Ensenyàvem bé als nostres aprenents i confiàvem que ells seguissin als seus cors. -Luke va mirar directament als ulls preocupats de la Leia-. Va ser un somni esplèndid, però s'ha estat tornant més poc pràctic d'un temps ençà.

Luke va retornar la seva mirada cap als altres Jedi.

-El meu error va ser oblidar que els bons éssers poden estar en desacord. Poden avaluar totes les proves i estudiar-les des de cada angle i encara arribar a conclusions oposades. I cada bàndol pot creure amb un cor pur que només el seu punt de vista és el correcte.

»Quan això passa, és fàcil perdre de vista una cosa molt més important que qui té raó i qui està equivocat. -Luke va fixar la mirada en Kyp, que se les va arreglar per evitar apartar la mirada malgrat que la seva cara va canviar de color -. Quan els Jedi es barallen els uns amb els altres, es barallen amb la Força.

Luke va moure la seva mirada fins a Corran, que va respondre baixant els ulls penedit.

-I quan els Jedi es barallen amb la Força, no poden dur a terme els seus deures envers ells mateixos, envers l'Orde o envers l'Aliança.

La sala es va quedar en complet silenci. Luke va romandre en silenci, no per crear suspens, sinó per donar-li a cada Jedi temps per reflexionar en la seva pròpia part en la crisi.

Ben i els estudiants estaven asseguts molt quiets, amb les barbetes pressionades contra els seus pits. Però els seus ulls es movien d'un costat a un altre, buscant pistes de com havien de respondre. Tesar Sebatyne aplanà les seves escates, traint la vergonya que sentia per ajudar a precipitar la crisi i Lowbacca va deixar caure les seves enormes espatlles. Tahiri s'asseia dreta i mirava pètriament cap endavant, amb la seva postura rígida intentant sense èxit disfressar els seus sentiments de culpabilitat. Només la Leia va semblar no estar afectada per la subtil reprimenda. Estava asseguda amb els dits units per les puntes i aixecats davant seu, estudiant al Luke amb un nas arrufat i una presència a la Força tan tancada que ell no podia llegir les seves emocions.

Quan l'humor a la sala va començar a canviar cap al penediment, Luke va tornar a parlar.

-He meditat molt i he arribat a la conclusió que com responem a una crisi, a la qual ens enfrontem ara o a qualsevol altra, és molt menys important que respondre-hi junts. Fins i tot amb la Força per guiar-nos, només som mortals. Anem a cometre errors.

»Però els errors per si mateixos no ens destruiran. Mentre treballem junts, sempre tindrem la fortalesa per recuperar-nos. Del que no podem recuperar-nos és de lluitar entre nosaltres mateixos. Això ens deixarà massa exhausts per enfrontar-nos als nostres enemics. I això és el que la Lomi Plo i el Niu Fosc volen. És l'única manera en què poden derrotar-nos.

Luke va agafar aire profundament.

-Així que us estic demanant a cada un de vosaltres que torneu a pensar en el vostre compromís amb els Jedi. Si no podeu col·locar el bé de l'Orde per sobre de tota la resta i seguir la direcció escollida pels vostres superiors, us demano que marxeu. Si teniu altres deures o lleialtats que estan abans que l'Orde, us demano que marxeu. Si no podeu ser Cavallers Jedi primer, us demano que no sigueu en cap cas Cavallers Jedi.

Luke es va prendre el seu temps, mirant d'una cara sorpresa a una altra. Només la Leia va semblar descoratjada, però ell havia esperat això.

-Penseu en la vostra elecció acuradament -va dir ell-. Quan estigueu preparats, veniu a mi i feu-me saber el que heu decidit.

Següent