Passar comptes (i XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Den va estirar els braços i va somriure.

- Qui havia de pensar que un lladre i una dinko anaven a ser els grans herois de Telos?

Andra li va llançar un coixí.

-M'alegro que no t'hagi pujat al cap tanta atenció.

Obi-Wan i Qui-Gon van somriure, acostumats ja a les baralles de Den i Andra. Sabien que entre tots dos estava sorgint un fort afecte.

El seu retorn a Telos havia portat tot el que Andra portava tant de temps desitjant. Unify havia estat desemmascarada com a tapadora d'Offworld i les seves traïcions havien sortit a la llum. El Govern havia demanat disculpes al poble i havia convocat eleccions especials. Els suborns a diversos líders governamentals havien començat a investigar-se, i el governador, que havia fet els ulls grossos, havia dimitit. El tresorer, Vox Chun, estava a la presó.

I la katharsis s'havia cancel·lat. Els ciutadans de Telos seguien horroritzats davant la certesa d'haver estat enganyats utilitzant la seva cobdícia. Hi va haver un deliri massiu. Enormes quantitats de ciutadans es van posar en contacte amb Andra amb l'esperança d'unir-se al partit POWER. Un nou patriotisme havia nascut a Telos. Un basat en el compromís i la protecció de la terra que estimaven i que havien estat a punt de perdre per sempre.

- Creus que seré bon governador? -va preguntar en Den-. La gent m'estima.

-Això és perquè no et coneixen com jo -va dir Andra amb un somriure-. No ets un polític, Den.

-Escolta, vas ser tu la que vas dir que era bo mentint -va protestar Den, fingint-se ofès.

-No hi haurà més mentides en cap Govern de Telos, mai -va dir Andra molt seriosa.

-Apostaré per això, però no m'agrada com estan les probabilitats -va afegir en Den amb cinisme.

Qui-Gon es va aixecar.

-Us desitjo bona sort a tots dos. I gràcies per ajudar a alliberar-nos d'aquests càrrecs.

-Sou lliures de marxar, però ho heu de fer? -preguntà Andra-. Ens encantaria que us quedéssiu uns dies més. Deixeu que us mostri les belleses de Telos. Ens portarà algun temps netejar els Llacs Sagrats, però hi ha altres llocs.

-Potser en una altra ocasió. Hem de tornar al Temple.

Obi-Wan es va aixecar i va donar les gràcies a Andra i ja Den. Sentia haver d'acomiadar-se. Admirava la capacitat de compromís de l'Andra, i encara que al principi hi havia sospitat d'en Den, també havia arribat a apreciar-lo. Sabia que, cadascun a la seva manera, treballarien perquè Telos tornés a ser el pacífic i pròsper planeta que havia estat en el passat.

-Sé que deixem Telos en bones mans -els hi va dir Obi-Wan. Després va somriure a Den-. Jo diria que les probabilitats estan totes al teu favor.

Obi-Wan caminava amb Qui-Gon per l'ampli bulevard cap a la nau de passatgers que els portaria de tornada a Coruscant.

- Va ser Xànatos el teu major fracàs? -va preguntar Obi-Wan cautelós-. Et turmentarà la seva mort tal com ell volia?

- Et turmenta a tu la mort d'en Bruck? -va preguntar Qui-Gon suaument.

-No -va respondre Obi-Wan a poc a poc-, però la porto aquí -va dir assenyalant-se a cor.

-Crec que a mi em passarà el mateix -va dir en Qui-Gon-. No em turmentarà. No com a Xànatos li hagués agradat. Xànatos va escollir la mort perquè estava en la seva naturalesa escollir el camí fosc, però a mi em portarà temps assumir-ho. No puc evitar sentir que si hagués estat millor Mestre, ell no hauria recorregut al Costat Fosc. Yoda em diria que, com a Mestre, no depèn de mi que un padawan triomfi o fracassi. Jo només puc orientar-lo.

I jo? Va voler preguntar Obi-Wan. Com em veus a mi, Qui-Gon? Triomfaré o fracassaré?

Qui-Gon es va mantenir callat uns minuts. Semblava estar gaudint de la bellesa del dia. Com si necessités allunyar el seu dolor.

-Tu estàs començant, Obi-Wan -va dir per fi-. No et preocupis per l'èxit o el fracàs. Si actues sàviament, aquestes paraules perdran el seu significat. Només quedarà el bé que facis.

-És difícil no pensar en el fracàs, tenint en compte que he estat posat a prova -va dir Obi-Wan.

-Això no té res a veure amb el fracàs -va dir en Qui-Gon suaument-. No has de pensar així. El sender Jedi és difícil de recórrer, i el Consell ho sap. Si algú es perd, sobretot quan és jove, ho entenen. Però han d'estar segurs de la teva lleialtat. Hauràs de reunir-te amb ells i passar algun temps en el Temple renovant la teva dedicació. Crec que serà bo per als dos. Hi ha un moment per a les missions, i un moment per a l'estudi i la meditació.

- Tu també et quedaràs al Temple? -va preguntar Obi-Wan.

Qui-Gon va assentir.

-Jo també necessito temps per reflexionar. I t'ajudaré amb el Consell. Han de comprendre per què vas decidir anar-te'n. Jo he arribat a entendre-ho.

- De debò?

-M'ha portat temps, ho admeto -va dir en Qui-Gon-, però així és -hi va haver un silenci-. Sé que estàs a prova i que no pots ser el meu aprenent oficialment, però ets el meu padawan, Obi-Wan. No necessito que el Consell m'ho digui.

Obi-Wan va agafar aire.

- Llavors tornaràs a acceptar-me?

-Ens acceptarem mútuament -va dir Qui-Gon.

Obi-Wan havia desitjat molt aquell moment i havia intentat controlar la seva impaciència perquè arribés. I ara que havia arribat, s'havia quedat sense paraules. Estava massa emocionat per dir alguna cosa.

-Jo vaig rebutjar la nostra connexió des del principi -va dir en Qui-Gon-, però tu sabies una cosa que jo ignorava. Hi ha coses que estan predestinades. Ara també jo ho sé. Tu seràs un bon Cavaller Jedi, i jo estaré orgullós de continuar el viatge que vam començar junts.

Obi-Wan va alçar el cap. Ara ell també va apreciar la bellesa del dia. El cel era increïblement clar. Per primera vegada en el que semblava molt de temps, el futur també estava clar.

-No dic que sigui fàcil -va afegir en Qui-Gon-. Tenim temperaments diferents i sens dubte toparem. I tornaràs a desafiar-me.

-Intentaré no fer-ho -va dir Obi-Wan amb serietat.

-No m'has entès, Padawan -Qui-Gon li va oferir un dels seus escassos somriures. Un somriure ple que va encendre els seus ulls blaus i va fer que brillessin càlidament-. Jo espero que ho facis.

FI