dilluns, 10 d’octubre del 2016

La Reina Invisible (II)

Anterior



2

L'interior de l'hangar feia olor de fusta hamogoni i fluid de contenció i l'aire estava ple dels espetecs i els brunzits dels treballadors kílliks, principalment manipuladors de càrrega i equips de manteniment, corrent d'una tasca a una altra. El Falcó estava posat cent metres més avall pel camí, semblant enganyosament net sota la llum opalina, però atracat directament sota una de les taques grises que estaven començant a espatllar el lletós interior de l'hangar.
En Luke va obrir la marxa i va utilitzar la Força per obrir un camí empenyent suaument a través de la frenètica activitat. La companyia difícilment estava fugint, però volien enlairar-se al Falcó abans que Raynar tingués temps de reconsiderar l'acord que la Leia havia negociat després de la seva vetllada amenaça contra la Mara. I abans que l'espatllat sostre es tornés de la mateixa escuma grisa que s'escampava per tot l'exterior de l'hangar.
-Sembla que no som els únics ansiosos per aclarir aquest rusc de cuques -va dir en Han, movent-se per col·locar-se al costat d'en Luke-. Aquest Efervescent ha d'haver estat més ràpid del que sembla.
-Aquezta no ho creu -va dir la Saba. A les seves mans, estava sostenint un pot d'estasi segellat que contenia una mostra de la mida d'un polze d'escuma gris-. Zi funciona tan ràpid, per què ez queden per carregar lez zevez nauz?
-Veig que ho has passat molt temps amb contrabandistes -va dir en Luke-. Mai se'n van sense la seva càrrega.
La rampa d'entrada va baixar i els guardaespatlles de la Leia des de feia molt, Meewalh i Cakhmaim, van aparèixer a la part alta armats amb làsers repetidors T-21.
-Quina alleujament! -C-3PO es va inclinar cap endavant i va començar a pujar per la rampa-. No puc esperar a entrar en una cabina esterilitzadora. Els meus circuits piquen només de tenir un enregistrament d'aquest Efervescent.
-Ho sento, 3PO. Han i jo us necessitem a tu i a R2 amb nosaltres, per traduir i buscar patrons en els patrons d'atac de l'escuma. -Luke es va aturar als peus de la rampa i es va girar cap al Han i la Leia-. Si això et sembla bé.
-Cap problema -va dir en Han. Es va acostar més i va parlar en un xiuxiueig tan baix que en Luke amb prou feines el va sentir-. Simplement esperarem fins que la rampa d'entrada comenci a pujar i llavors saltem a dins. La Leia pot arrencar en fred els motors repulsors i nosaltres...
-Han, li vam donar la nostra paraula a Raynar.
-Sí, ho recordo. -Han continuà murmurant-. Però podem fer això. Estarem fora d'aquí abans que...
-Ens quedem. -Luke va parlar prou alt perquè els qui escoltaven d'amagat que ell sentia que els estaven vigilant, no tinguessin problemes per sentir-lo bé-. La promesa d'un Mestre Jedi ha de significar alguna cosa.
En Han mirà als manipuladors de càrrega Saras carregant moirestone en la següent nau i una espurna de comprensió va aparèixer en els seus ulls. Cada niu kíllik compartia una ment col·lectiva, així que mentre estiguessin a la vista d'un únic Saras, tots els kílliks Saras sabrien exactament el que estaven fent. I com que Unu incloïa un delegat del niu Saras, això significava que Raynar sempre sabria exactament què estaven fent.
-Veig els teus motius -va dir en Han-. No voldríem enganyar a UnuThul.
Luke va posar els ulls en blanc.
-Han, no ho veus.
La facilitat amb què l'Alema Rar havia caigut sota la influència del Niu Fosc durant la crisi de Qoribu havia impulsat al Luke a buscar molt en la seva ànima i havia arribat a la conclusió que els Jedi havien estat ferits per la guerra amb els yuuzhan vong de maneres fins i tot més serioses que les morts que havien sofert. Havien abraçat una filosofia cruel en què tot valia que deixava als joves Cavallers Jedi sense cap concepte clar de qui eren i què representaven, que esborrallava la diferència entre allò correcte i equivocat i els feia massa susceptibles a influències sinistres. I per això en Luke havia decidit reconstruir una sensació de principis en l'Orde Jedi i demostrar als seus seguidors que un Cavaller Jedi era una força per al bé en la galàxia.
-Si marxem ara, això farà més difícil solucionar altres problemes amb la Colònia -va continuar en Luke. Odiava haver d'arrossegar al Han en aquesta recerca per revitalitzar als Jedi, però Raynar havia estat d'acord en permetre que la Mara, Leia i els altres marxessin pacíficament només si en Luke i en Han romanien a Woteba fins que els Jedi trobessin un remei per a l'Efervescent-. Hem de construir una mica de confiança o només tindrem més pirates i membrosia negra sortint d'aquests nius.
En Han arrufà les celles.
-Luke, simplement no entens les cuques -va dir-. La confiança no és una cosa tan gran en la seva manera de veure les coses.
-El capità Solo té força raó. -C-3PO va romandre al mig de la rampa-. No he estat capaç d'identificar una paraula per «confiança» o «honor» en cap de les seves llengües natives. Realment seria més savi fugir.
-Bonic intent, 3PO -va dir la Mara, col·locant-se al costat d'en Luke-. Però també pots baixar aquí baix. Ens quedem.
Mentre el droide baixava la rampa de mala gana, Luke es va girar cap a la Mara. Sabia que ella podia sentir el pla que ell no havia explicat tan clarament com ell sentia l'ansietat d'ella, però aquesta era una vegada que realment estaria millor sense ella al seu costat.
-Mara, crec...
-No me'n vaig d'aquí sense tu, Luke.
La Leia va tocar el colze de la Mara.
-Mara, el Niu Fosc et vol morta. Quedant-te a Woteba només convertirà al Luke i al Han en objectius juntament amb tu.
Els ulls de la Mara es van estrènyer i es van tornar enfadats, però ella va deixar caure la seva barbeta i va sospirar.
-Odio això -va dir-. Em fa sentir com una covarda.
-Covard? Mara Jade Zkywalker? -esbufegà la Saba-. Això éz noméz tozzuderia. Marxar éz el millor que potz fer pel Mestre Zkywalker i Han.
-Sí, però abans que te'n vagis, vull saber qui era aquest Daxar Ies -va dir en Han-. Mai vaig sentir parlar d'ell.
-No n'hauries d'haver sentit. Era un dels comptables privats d'en Palpatine -va respondre la Mara-. Malversà dos bilions de crèdits dels fons personals de l'Emperador i els va amagar en comptes per tota la galàxia.
En Han va xiular.
-Un paio valent.
-Un paio ximple -va corregir la Saba-. Creia que podia enganyar a l'Emperador?
La Mara va arronsar les espatlles.
-Et sorprendria quanta gent creia això -va dir ella-. I Daxar Ies era un home estrany. Malgrat tots aquests diners i el vaig trobar vivint en un apartament atrotinat en un nivell de penombra a Coruscant. Mai va deixar el planeta.
-Potser va perdre la llista de comptes, o no va poder accedir-hi -va suggerir la Leia-. Això explicaria per què no vas poder trobar-la.
-Potser -va dir la Mara-. Però l'Emperador no ho creia. Ies sabia on era un dels comptes. Va fer una retirada i així és com el vaig seguir.
Encara que la Mara no mostrava signes exteriors dels seus sentiments, Luke podia sentir quant li disgustava parlar sobre aquesta part de la seva vida, com s'enfadava quan pensava en com havia manipulat la seva confiança l'Emperador. I com de trista que la posava recordar a les seves víctimes. Ell la va agafar en els seus braços, recordant-li silenciosament que aquella part de la seva vida havia acabat feia molt, i la va besar.
-Torna a l'acadèmia -va dir en Luke-. Cilghal et necessitarà a Ossus, perquè li diguis tot el que puguis recordar sobre l'Efervescent. Han i jo estarem bé.
La Mara es va apartar i va forçar un somriure.
-Serà millor que m'estiguis dient la veritat, Skywalker.
-Aquezta z'azzegurarà això. -La Saba li va lliurar el pot d'estasi a la Mara-. Aquezta també ez queda.
-De cap manera -va dir en Han-. Faràs que les cuques pensin que estem tramant alguna cosa. Raynar em va escollir a mi perquè em quedés amb Luke perquè es va imaginar que un Mestre Jedi seria més que suficient per vigilar-me.
-I perquè zap que elz inzectez et pozen nervióz -va dir la Saba-. En aquezta no li agrada la manera en què ze zent això, Han. Raynar eztà moztrant una vena cruel.
-Això sembla -va dir en Luke. Es va obrir a la Força, urgint a la barabel a abordar el Falcó amb els altres-. Però en Han té raó. No volem fer que els kílliks sospitin de nosaltres.
-Zi així ho dezitja, Mestre Zkywalker -va dir la Saba-. Etz el delz ullalz granz aquí.
La Saba va agafar el pot d'estasi de nou de la Mara, després es va tornar i va ascendir la rampa sense més comentaris. En qualsevol altra espècie, la brusquedat podria haver indicat fúria o sentiments ferits. En una barabel, només volia dir que estava a punt per anar-se'n.
Luke va besar la Mara altra vegada i la va veure pujar per la rampa.
Han abraçà i besà la Leia i després va retrocedir amb un aire massa despreocupat.
-Vés amb compte amb la meva nau -va dir a la Leia-. Finalment tinc aquest hipermotor ajustat a la perfecció.
La Leia va posar els ulls en blanc.
-Segur que sí. -Ella li va dirigir un somriure trist, després es va acomiadar d'en Luke i va pujar per la rampa-. Enviaré a Cakhmaim amb les vostres maletes.
-I, si us plau, que no oblidi el meu kit de neteja -va dir C-3PO darrere seu-. Aquest planeta és antihigiènic. Ja em sento contaminat.
-I qui no? -va preguntar en Han.
Tenint cura de no fer res que fes pensar als kílliks que pretenien fugir, Luke i Han van esperar als peus de la rampa fins que Cakhmaim va tornar amb les maletes i el kit netejador de C-3PO. Encara que en Luke encara no havia tingut oportunitat d'esbossar el seu pla, estava força segur que en Han ho havia endevinat. Anava a buscar el Niu Fosc, a determinar com de gran que era l'amenaça que representava per a la Mara i l'Aliança Galàctica i descobrir una manera de destruir-lo per sempre.
Una vegada que Cakhmaim els hi va lliurar les maletes, la Leia va aixecar la rampa i va fer sonar l'alarma de partida. Luke, Han i els droides van retrocedir fins a una distància segura i després van mirar en silenci com s'enlairava el Falcó sense ells i lliscava sobre el sòl bulliciós. Quan va arribar a la boca de l'hangar, es va aturar breument i va fer parpellejar seus llums d'aterratge en una complicada seqüència de centelleigs i parpelleigs.
R2-D2 va deixar escapar un xiulet sorprès.
-No sé per què hauria de sorprendre't això -va dir C-3PO-. Per descomptat que estan preocupades per nosaltres.
-Què van dir? -va preguntar en Luke.
-Vigileu -traduí C-3PO-. I no deixeu que res degoti sobre els droides.
-Degoti sobre els...? -Han va aixecar la mirada-. Uh, potser seria millor que sortíssim d'aquí.
Luke va seguir la mirada d'en Han i va descobrir que la taca grisa del sostre estava començant a embutllofar-se. No hi havia escuma encara, però una gran ombra cap al centre suggeria que la superfície començaria aviat a bombollejar.
Luke estava a punt de tornar-se cap a la sortida quan el seu sentit de perill va fer que els pèls del clatell se li posessin de punta. No va sentir res inusual dels tafaners que havien estat vigilant-los: ni un enduriment de la seva resolució, ni una onada creixent de fúria o la reunió d'un conglomerat de por. Va romandre on era, pretenent estudiar la taca del sostre mentre s'obria més completament a la Força.
Però en lloc d'expandir la seva consciència com faria normalment quan buscava una amenaça invisible, Luke va esperar tranquil·lament i pacientment, sense moure's. Estava intentant sentir no l'amenaça en si mateixa, sinó les ondulacions que creava en la Força al seu voltant. La tècnica era la que ell havia desenvolupat (amb el seu nebot, Jacen) per buscar a éssers que podien amagar les seves presències en la Força.
-Uh, Luke? -Han ja havia donat una dotzena de passos cap a la sortida i estava enmig d'una llarga columna de portadors Saras. Els insectes estaven girant la seva fila al voltant d'ell, donant-se pressa per carregar troncs de cinc metres d'hamogoni al celler d'un vaixell de càrrega rectangular Bantha Espacial Damarorià-. Vens?
-Encara no -va dir en Luke-. Per què no vas tu davant i demanes un lloc per quedar-nos? Em reuniré amb tu en uns minuts.
En Han va arrufar les celles i després va arronsar les espatlles.
-El que tu diguis.
-Potser R2 i jo hauríem d'anar amb el capità Solo. -C-3PO estava dos passos per davant d'en Han-. Amb certesa necessitarà un traductor.
Però R2-D2 va romandre darrere. Luke s'havia vist forçat a prendre-li el mòdul de motivació per preservar la memòria cau de la memòria secreta que havia sortit a la superfície l'últim any i ara el petit droide es negava a deixar el seu costat.
Mentre en Han marxava, Luke va treballar per aquietar la seva ment, per fer callar les veus i els cops i el brunzit de l'atrafegat hangar, l'enrevessada bogeria de l'eficiència dels kílliks i el diàfan pes càlid de l'aire humit, per no sentir res més que la Força mateixa, sostenint-lo en la seva líquida subjecció, embolicant-lo per tot arreu, i aviat va sentir una de les ondulacions que semblava venir d'enlloc, d'un buit on només va sentir una vaga incomoditat en la Força, on no va sentir res excepte un forat fred i buit.
Luke es va tornar cap al buit i es va trobar mirant sota una vella Barcassa Estel·lar Gallofree que estava escorada sota un puntal esfondrat. Les ombres sota la seva panxa eren tan espesses i grises que li va portar un moment trobar la font de les ondulacions que havia sentit, però finalment va descobrir un parell d'ulls amb forma d'ametlla mirant-lo des de prop de la popa. Tenien iris verds envoltats per una escleròtica groga i estaven inserits en una prima cara blava de galtes altes i un fi nas recte. Les gruixudes cues d'un parell de lekku es doblegaven cap enrere des de dalt del front, arquejant-se sobre les espatlles i esvaint-se darrere d'un àgil cos femení.
-Alema Rar. -En Luke va deixar que la seva mà caigués sobre l'empunyadura del seu sabre làser-. M'alegro de veure que vas sobreviure al problema de Kr.
- «Problema», Mestre Skywalker? -La twi'lek es va moure ràpidament cap a la llum-. Aquesta és una paraula bonica per allò.
Alema estava vestida amb una granota de seda kíllik, del color de la mitjanit i tan premut que li quedava com una capa de pintura. La tela era semitransparent, excepte per un triangle opac que cobria la corbada espatlla deforme sobre el braç que li penjava. El sentit de perill d'en Luke havia format una bola gelada entre els seus omòplats, però les dues mans de la twi'lek estaven a la vista i buides i l'única arma que portava era el sabre làser que penjava del seu cinturó inclinat sobre els seus malucs.
En Luke va començar a aquietar de nou la seva ment, buscant un altre grup d'ondulacions inexplicades de la Força.
-Preocupat, Mestre Skywalker? -Alema es va detenir una dotzena de passos de distància i el va mirar, amb els ulls tan fixos i sense parpellejar com els dels insectes-. No hi ha necessitat. No estem interessades en fer-te mal.
-Comprendràs que no et cregui.
Encara que en Luke no s'havia adonat d'altres ondulacions sospitoses de la Força, va pivotar en ambdues direccions, escanejant les ombres sota les naus properes, els agitats eixams kílliks, les cel·les d'emmagatzematge hexagonals de les parets i qualsevol altre lloc on pogués estar aguaitant un atacant. No va trobar res i es va tornar de nou cap a l'Alema.
-Suposo que no estàs aquí per demanar-nos que els Jedi et tornem a admetre.
-Quina idea tan interessant. -El somriure que l'Alema va deixar veure hauria estat modest una vegada, però ara semblava merament dur i pervers-. Però no.
Bastant confiat ara que l'Alema no anava a atacar, almenys físicament, Luke va apartar la seva mà del seu sabre làser i va avançar fins a uns pocs passos de la twi'lek.
-Bé, què estàs fent aquí? -Sabent que s'enfadaria i la desequilibraria, en Luke va permetre a propòsit que la seva mirada es detingués a l'espatlla desfigurada de l'Alema-. Només has parat per fer-nos saber que tu i Lomi Plo encara sou vives?
Alema va fer un espetec baix amb la gola.
-Lomi Plo va morir a la Col·lisió -va dir llavors.
-Amb Welk, suposo.
-Exactament -va dir l'Alema.
Luke va sospirar amb frustració.
-Així que hem tornat a això, oi? -Ell havia matat a Welk durant la baralla a Qoribu, només uns minuts després que mig li hagués tallat completament l'espatlla a l'Alema, i tenia bones raons per creure que l'aparició que gairebé li havia matat a ell, i a la Mara, era el que quedava de la Lomi Plo-. Alema, vas estar a Kr. Vas veure a Welk abans que jo el matés i va haver de ser la Lomi Plo qui et va treure del niu al final.
-Vas matar a BedaGorog -va dir l'Alema-. Ella era l'Herald de la Nit abans que nosaltres.
-La persona a qui vaig matar era un home. -En Luke sospitava que estava discutint a favor d'una causa perduda. El Niu Fosc romania determinat a amagar la supervivència de la Lomi Plo darrere d'un vel de mentides i records falsos i, com una mena d'Inconscient col·lectiu per a tota la Colona, ​​era adepte a manipular les creences dels Units i els kílliks per igualtat. Tenia un sabre làser i sabia com utilitzar-lo.
-BedaGorog era sensible a la Força. -Un somriure lasciu va aparèixer en els llavis de l'Alema-. I tal com ho recordem, no et vas prendre el temps de mirar dins dels seus pantalons abans que la matessis.
Luke va deixar caure la barbeta.
-Alema, em deceps.
-El sentiment és mutu, Mestre Skywalker -va dir l'Alema-. No hem oblidat la carnisseria de Kr.
-No hauria hagut una carnisseria si haguessis complert amb el teu deure com a Jedi. -En Luke va sentir una presència familiar avançant lentament cap a ell, movent-se furtivament sota la popa de la vella Barcassa Estel·lar, i va comprendre que en Han havia tornat a l'hangar sense C-3PO-. Però vas deixar que la teva fúria et tornés feble i el Niu Fosc es va aprofitar.
Els ulls que no feien pampallugues de l'Alema es van tornar del color del clor.
-No ens culpis pel que...
-Col·locaré la culpa on pertany. Com Mestre del consell Jedi, aquest és el meu deure... i el meu privilegi! -Esperant mantenir l'atenció de l'Alema massa fixa en ell perquè s'adonés d'en Han apropant-se d'amagat darrere d'ella, Luke es va moure fins a l'abast del sabre làser de la twi'lek-. Ara et demano una última vegada que tornis a Ossus. Sé que serà difícil enfrontar-te a aquells que vas trair, però...
-No estem interessades en la «redempció»... o en qualsevol altra cosa que hagis de oferir, Mestre Skywalker. Som aquí amb...
L'Alema es va aturar a meitat de la frase i va inclinar el cap i llavors va allargar la mà cap al seu sabre làser.
En Luke ja havia estès el seu braç i estava invocant a l'arma cap a si mateix, arrencant-li literalment el cinturó de l'Alema de la cintura i deixant a la twi'lek amb una mà buida mentre en Han la colpejava en el flanc amb un tret atordidor.
L'Alema va caure de genolls, però no es va ensorrar, així que en Han va disparar de nou. Aquest cop, la twi'lek es va ensorrar sobre la seva cara i es va quedar estesa a terra de l'hangar amb espasmes i bavejant. Han va anivellar l'arma per disparar de nou.
-Ja n'hi ha prou -va dir en Luke-. Estàs intentant matar-la?
-De fet, sí. -Han li va arrufar les celles al botó d'ajust del canó de la seva pistola làser i llavors el va canviar a la posició oposada-. Podria haver jurat que l'havia col·locat a màxima energia.
En Luke va negar amb el cap amb consternació i llavors va utilitzar la Força per apartar el canó de l'arma de l'Alema.
-A vegades em pregunto si encara et conec, Han. Està indefensa.
-És una Jedi -va dir en Han-. Mai està indefensa.
Així i tot, va canviar el botó selector de nou a atordir, després es va col·locar darrere de la twi'lek i va apuntar amb el canó al seu cap. Luke li va treure el sabre làser del cinturó, després es va ajupir a terra davant d'ella i va esperar fins que ella va començar a tornar en si, el que va ser increïblement ràpid, fins i tot per a una Jedi.
-Em sap greu això -va dir en Luke-. En Han encara està una mica dolgut pel que li vas fer al Falcó.
Alema va obrir un ull.
-Sempre està ressentit. -Va lluitar per fixar la mirada en Luke i llavors va dir-: Però potser hagis de deixar-li alguna cosa clara. No estem a la vostra mercè.
Un tremend clam retrunyí per l'hangar quan els insectes propers van començar a deixar caure les seves càrregues i córrer a corre-cuita cap a la Barcassa Estel·lar.
-Vosaltres esteu a la nostra.
Luke va començar a colpejar el sabre làser de l'Alema contra el palmell de la mà, permetent que la seva frustració passés, intentant recordar-se a si mateix que la twi'lek no es controlava a si mateixa, que era impossible per a ella separar els seus propis pensaments dels del Niu Fosc. Però Jaina i Zekk s'havien trobat en una situació similar i no li havien girat l'esquena als Jedi. La diferència era que ells havien intentat resistir-se.
Finalment, Luke va enganxar el sabre làser de l'Alema en el seu cinturó i es va posar dempeus.
-Podries haver lluitat contra això -va dir ell-. Potser encara pots. Jaina i Zekk es van convertir en Units i no obstant això van romandre fidels al seu deure.
-Tens massa fe en els altres, Mestre Skywalker. -L'Alema va recolzar el seu braç bo contra el terra i es va empènyer i llavors va col·locar els seus peus sota ella-. Això ha estat sempre la teva debilitat. I aviat serà la teva caiguda.
Un fred sotrac del sentit de perill va pujar corrent-li per l'esquena i ell va resistir la temptació de preguntar què volia li dir. Aquesta era la raó perquè ella hagués vingut a l'hangar, estava segur. Ella estava intentant atrapar-lo, arrossegar-lo a algun laberint fosc i retorçat on es tornés tan perdut com ho estava ella.
Desafortunadament, Han no tenia sentit de perill Jedi.
-Massa fe? Què se suposa que significa això? Si està passant alguna cosa amb la Jaina...
Alema va mirar per sobre de la seva espatlla cap al Han, posant una expressió petulant davant la pistola làser que encara apuntava a la seva esquena.
-No preteníem alarmar-te, Han -va dir llavors-. Jaina i Zekk estan bé, fins on sabem. -Va tornar a mirar al Luke-. Estàvem parlant de la Mara. Ha estat deshonesta amb el Mestre Skywalker.
-Això ho dubto molt. -Luke va veure el que el Niu Fosc estava intentant i no va poder creure que fossin prou ximples per intentar tal cosa. Ningú anava ficar zitzània entre ell i la Mara-. I fins i tot si no ho dubtés, difícilment acceptaria la paraula del Niu Fosc per sobre de la d'una Mestra Jedi.
-Tenim proves -va dir l'Alema.
-I això ho dubto. -En Han va mirar al seu mico molt cenyit-. No tens lloc per posar-les.
-Ens alegrem que no siguis massa vell per adonar-te'n -va dir l'Alema-. Gràcies.
-No era un compliment.
El somriure que l'Alema li va dirigir al Han era alhora sagaç i genuïna.
-Segur que sí. -Es va girar de nou cap al Luke i llavors va mirar a l'R2-D2-. Però hauríem d'haver-te dit que tu tens proves.
Luke va negar amb el cap.
-Realment no ho crec. Si això és tot el que has de dir...
-Daxar Ies no era el comptable de l'Emperador -el va interrompre ella-. Era un dissenyador de cervells droide imperial. -Va tornar a mirar a l'R2-D2-. Va dissenyar l'Intellex Quatre, de fet.
La ment d'en Luke va retrocedir a la carrera fins a un any abans, fins al seu descobriment del sector aïllat a la memòria de reserva profunda de l'R2-D2, intentant recordar just quant podria haver descobert l'Alema sobre aquells successos abans de fugir de l'acadèmia.
-Bonic intent. -En Han també s'havia adonat clarament de les seves mirades al droide-. Però no ens ho empassem. Només perquè sentissis a algú dir que en Luke estava buscant informació sobre el dissenyador de l'Intellex Quatre...
-Han, ella no va poder haver escoltat això d'amagat -va dir en Luke-. Ja s'havia anat. Estàvem en el control de vol quan Ghent ens va parlar de la seva desaparició, recordes?
-Això no vol dir que ella no deixés micros a qualsevol lloc -va apuntar en Han.
-No ho vam fer, com estem segures de què els vostres escombrats a la recerca d'escoltes ja han revelat. -Alema va continuar mirant al Luke-. Vols descobrir més sobre la teva mare o no?
Luke i Leia havien endevinat feia molt que la dona en els arxius que R2-D2 havia aïllat, Padmé, podria ser la seva mare, però sentir a una altra persona dir-ho envià una descàrrega d'alegria a través d'ell... fins i tot si estava segur que el Niu Fosc comptava exactament amb aquesta reacció.
Han va ser més cínic.
-Així que Ànakin Skywalker estava fent holograbacions de la seva núvia. Conec molts paios que solien fer el mateix. Això no vol dir que ella sigui la mare d'en Luke.
-Però significa que podria ser-ho. I podríem ajudar al Mestre Skywalker a descobrir la veritat. -Alema li va dirigir al Luke un somriure sardònic-. Llevat que prefereixis la ignorància de saber que la Mara t'ha estat enganyant. Daxar Ies no era un comptable. Era l'ésser que podria haver-te ajudat a desbloquejar el secret del passat de la teva mare.
-Maca la història -va dir en Han-. Encaixa realment bé... fins on arribes a la part en la qual Daxar Ies és el dissenyador de l'Intellex IV. Per què faria l'Emperador que matessin el seu millor dissenyador de cervells droide?
La cara de l'Alema es va tornar enigmàtica i buida.
-Qui sap? Venjança, potser, o merament per evitar que desertés també amb els Rebels. Això no és tan important com la raó per la qual la Mara va mentir sobre qui era.
-Estic escoltant. -Fins i tot dir les paraules va fer que en Luke se sentís buit i malalt al seu interior, com si estigués traint la Mara en sentir a la twi'lek-. Per ara.
Alema va agitar el seu dit.
-Primer, el que nosaltres volem.
-Això és -va dir en Han. Va moure el botó selector de la seva pistola làser a màxima energia-. Estic fart que juguin amb mi. Simplement vaig a fotre-li un tret ara.
La mirada de l'Alema va anar automàticament cap al Luke.
Luke va arronsar les espatlles i es va apartar de la línia de foc.
-D'acord, si has de fer-ho.
-Si us plau... -va dir sarcàsticament l'Alema. Va doblegar un dit i el botó selector a la pistola làser d'en Han va tornar de nou només a atordir-. Si realment fóssiu a fotre'm un tret, no estaries aquí discutint.
-Tens raó. -Han tornà a canviar el botó selector a màxima energia-. Hem acabat amb les dis...
-Potser estaràs més inclinat a escoltar-nos després que hàgim demostrat que podem accedir als arxius -va dir l'Alema al Luke. Va fer un gest cap a l'R2-D2-. Podem?
Luke li va fer un gest a Han perquè esperés.
-Si pots què?
-Mostrar un dels holos, és clar -va dir l'Alema. Quan Luke no li va concedir permís automàticament, ella va mirar cap amunt i va afegir-: Si volguéssim fer-li mal, Mestre Skywalker, ja li hauríem esquitxat amb escuma.
Luke va aixecar la mirada cap a l'ampolla brillant del sostre i llavors va deixar escapar un sospir. Alema estava dient la veritat sobre això, almenys. Hauria estat una cosa fàcil utilitzar la Força per tirar una mica de l'escuma grisa sobre ells. Ell va assentir i es va apartar a un costat.
Mentre la twi'lek s'aproximava, R2-D2 va deixar escapar un grinyol espantat i va començar a retirar-se tan ràpidament com li permetien les seves rodes. Alema simplement es va obrir a la Força i el va portar surant de nou fins a ella.
-R2, si us plau, mostra... -Va fer una pausa i es va girar cap al Luke-. Què vols veure?
El cor d'en Luke va començar a martellejar. Estava mig espantat que les afirmacions de l'Alema demostressin ser falses... i mig espantat que no ho fossin. Mentre que estava extremadament ansiós per trobar alguna manera de recuperar les dades que no impliquessin reprogramar la personalitat de l'R2-D2, Luke també era vívidament conscient que el Niu Fosc estava intentant manipular-lo per a fins que ell no comprenia encara.
-Tria tu.
Alema va deixar escapar una sèrie d'espetecs amb la gola.
-Hmmm... Què voldríem saber nosaltres si haguéssim estat criades sense la nostra mare? -Es va girar de nou cap al droide que xiulava i parpellejava que estava sostenint en l'aire davant ella-. Tenim una idea. Busquem alguna cosa que confirmi la identitat dels pares del Mestre Skywalker, R2.
R2-D2 trinà una negació tan familiar que en Luke ni tan sols va necessitar una traducció per saber que estava afirmant que no tenia aquestes dades.
-No has de ser així, R2 -va dir l'Alema-. Tenim el teu codi d'anul·lació dels arxius de seguretat: Raig-Raig-zero-zero-set-zero-cinc-cinc-cinc-Tri-Jenth-set.
-Ei -va dir en Han-, això sona com un...
-Com un número de compte, sí -va dir l'Alema-. Eremay era bastant especial. Tot just recordava el seu propi nom, però mai oblidava una llista de nombres o lletres.
R2 va deixar escapar un tri derrotat. Llavors el seu holoprojector es va activar.

La imatge d'una bella dona de cabell castany i ulls marrons, Padmé, va aparèixer davant del droide, caminant en l'aire davant del que semblava la paret d'un apartament. Després d'un moment, l'esquena d'un home jove va aparèixer en la imatge. Semblava estar assegut en un sofà, encorbat sobre alguna espècie de treball que no era visible en l'holograma.
Sense aixecar la vista, el jove va parlar.
-Sento una cosa familiar. -La veu era la del pare d'en Luke, Ànakin Skywalker-. Obi-Wan ha estat aquí, oi?
Padmé es va aturar i li va parlar a l'esquena de l'Ànakin.
-Ha vingut aquest matí.
-Què volia?
Ànakin va deixar de banda la seva feina i es va girar. Semblava tens, potser fins i tot enfadat.
Padmé li va estudiar durant un moment.
-Està preocupat per tu -va dir llavors.
-Li vas explicar això nostre, oi?
Ànakin es va posar dret i Padmé va començar a caminar de nou.
-És el teu millor amic, Ànakin. -Ella va travessar una porta i el cantó d'un llit va aparèixer davant d'ella-. Diu que estàs sotmès a molt estrès.
-I ell no?
-Has estat malhumorat últimament -va dir la Padmé.
-No estic malhumorat.
Padmé es va girar per mirar-lo de front.
-Ànakin... No facis això una altra vegada.
El seu to suplicant semblar fondre'l. Ell es va girar, negant amb el cap i es va esvair.
-No h sé -va dir des de fora de la imatge-. Em sento... perdut.
-Perdut? -Padmé es va dirigir darrere seu-. Sempre has estat tan segur de tu mateix. No ho entenc.
Quan l'Ànakin va tornar a la imatge, estava apartant la mirada, amb tot el cos rígid per la tensió.
-Obi-Wan i el Consell no confien en mi -va dir.
-Et confien les seves vides! -Padmé va agafar el seu braç i el va pressionar contra la seva costat-. Obi-Wan et vol com a un fill.
Ànakin va negar amb el cap.
-Alguna cosa m'està passant. -Encara no la va mirar-. No sóc el Jedi que hauria de ser. Sóc un dels Jedi més poderosos, però no estic satisfet. En vull més, però sé que no n'hauria.
-Només ets humà, Ànakin -va dir la Padmé-. Ningú espera més.
Ànakin va guardar silenci durant un moment, després el seu humor va semblar il·luminar-se tan ràpidament com s'havia enfosquit un moment abans i ell es va girar i va col·locar una mà sobre el ventre d'ella.
-He trobat una manera de salvar-te.
Padmé va arrufar les celles per la confusió.
-Salvar-me?
-Dels meus malsons -va dir l'Ànakin.
-És això el que et preocupa? -La veu de la Padmé estava alleujada.
Ànakin va assentir.
-No et perdré, Padmé.
-No vaig a morir en el part, Ànakin. -Ella va somriure i la seva veu es va tornar lleugera-. Ho prometo.
Ànakin va romandre greu.
-No, jo t'ho prometo a tu -va dir ell-. M'estic tornant tan poderós amb el meu nou coneixement de la Força que seré capaç d'evitar que moris.
La veu de la Padmé es va tornar tan greu com la de l'Ànakin i ella va fixar la seva mirada en la d'ell.
-No necessites més poder, Ànakin. Crec que pots protegir-me de qualsevol cosa... tal com ets.
Això es va guanyar un somriure de l'Ànakin. Però era un somriure petit i dur ple de secrets i por i, quan es van besar, al Luke li va semblar que els braços del seu pare no estaven abraçant tant com reclamant.

L'holograma va acabar. R2-D2 va desactivar el seu holoprojector i va deixar escapar un xiulet llarg i descendent.
-No hi ha necessitat de disculpar-se, R2. -Els ulls de l'Alema van romandre fixos en Luke-. L'arxiu que vam triar era excel·lent. Oi, Mestre Skywalker?
-Va servir per il·lustrar la teva declaració -va concedir en Luke.
-Au va! -va dir l'Alema-. Va confirmar la identitat de la teva mare. Just com et vam prometre que faria. Estem segures que t'agradaria saber què va ser d'ella.
-Ara que ho dius, sí -va dir en Han-. Un arxiu no demostra res.
-Bonic intent. -Alema li va dirigir un arrufament de celles irritat-. Però una mostra és tot el que tindreu. I us aconsellem que no intenteu obrir cap arxiu per vosaltres mateixos. El codi d'accés canvia amb cada ús i l'arxiu serà destruït. Quan s'hagin perdut tres arxius, tot el xip s'autodestruirà.
-Això seria desafortunat, però no desastrós -va dir en Luke. Tot i que ara tenia pocs dubtes que la dona dels holos era realment la seva mare, la naturalesa amenaçant del seu pare li havia deixat sentint-se incòmode al seu interior. I una mica espantat per la dona-. La Leia i jo ha hem descobert molt pels arxius de l'Antiga República. Estem bastant segurs que la dona dels holos és Padmé Amidala, una antiga reina i difunta senadora de Naboo.
-Us diran aquests vells arxius quin aspecte tenia ella quan somreia? Com sonava quan reia? Per què us va abandonar a tu i a la teva germana? -Alema forçà el seu llavi a fer el petarrell-. Vinga, Mestre Skywalker. Només estem demanant que deixis tranquil a Gorog. Fes-ho i cada setmana et donarem un dels codis d'accés que necessiteu per conèixer realment a la vostra mare.
Luke es va aturar, insultat perquè l'Alema pogués creure que tal estratagema funcionés amb ell, preguntant-se si hi havia hagut mai una època en què ell pogués haver-li semblat a ella tan egoista i sense principis.
-Em sorprens, Alema -va dir en Luke-. Jo mai col·locaria els interessos personals per sobre dels dels Jedi i la Força. Has de saber això, fins i tot si Gorog no ho sap.
-Sí, però això tampoc vol dir que estiguem buscant problemes -va afegir precipitadament en Han-. Només estem aquí per ajudar amb l'Efervescent. Mentre el Niu Fosc no ens molesti, no el molestarem.
-Bé. -Alema va arrossegar les puntes dels seus dits per les espatlles d'en Han, somrient, burleta com si hagués guanyat el seu compromís-. Això és tot el que podem demanar.
Han es va sacsejar per deslliurar-se'n.
-T'importa? No vull enxampar res.
Alema va aixecar les celles, més sorpresa que ferida i llavors va allargar la mà cap al Luke.
-Si ens tornes el nostre sabre làser, us deixarem posar-vos en camí. -Va aixecar la mirada cap al sostre, que ja estava començant a fer escuma, i llavors va afegir-: No voldríem que res li passés a R2.
Luke va agafar l'arma del seu cinturó, però en comptes de tornar-la a l'Alema, va obrir l'empunyadura i va treure el vidre de convergència d'Adegan de l'interior.
-Em fa mal dir això, Alema. -Va començar a estrènyer, invocant a la Força per reforçar la seva fortalesa, i va sentir trencar-se el vidre-. Però ja no ets apta per portar un sabre làser.
Els ulls de l'Alema van centellejar amb ràbia.
-Això no vol dir res! -Els seus lekku van començar a retorçar-se i estremir-se, però ella se les va manegar per mantenir el control de si mateixa i es va tornar cap a la porta-. Simplement construirem un altre.
-Ho sé. -En Luke girà lateralment la seva mà i va deixar que la pols de vidre caigués a terra-. I aquest també te'l trauré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada