La Guerra de l’Eixam (VII)

Anterior

7

Luke normalment sentia quan estava a punt d'obrir-se la porta exterior de la seva oficina al Temple Jedi. Avui, però, estava tan absort en el treball d'en Ghent que no es va adonar que tenia un visitant fins que algú es va aturar a l'entrada de la seva oficina interior i es va aclarir la gola educadament.

La microsubjecció a la mà d'en Ghent es va moure molt lleugerament i un petit cop es va sentir en algun lloc en el més profund de la carcassa d'R2-D2. El pirata informàtic va pronunciar un colorit jurament de contrabandista, alguna cosa sobre lluitadores twi'leks en baves de hutt, que sens dubte havia après durant la seva temporada al sindicat del contraban d'en Talon Karrde. Llavors, lentament i fermament va treure la microsubjecció del compartiment de dades de reserva profunda d'R2-D2.

-Això no va sonar molt bé -va dir en Luke. Sense girar-se, va fer un gest a qui vulgui que estigués a la porta perquè esperés allà-. És molt dolent?

Ghent girà la seva cara tatuada cap al Luke, amb els seus pàl·lids ulls blaus semblant enormes i semblants als d'una bestiola a través de les seves magnoulleres. Amb els seus descabellats cabells blaus i el seu mico esparracat, l'home prim i ossut semblava més com un cap buit de la part inferior de Ciutat Talos que el millor pirata informàtic de l'Aliança.

-Que si és molt dolent el què?

-El que sigui que t'està fent jurar -va dir la Mara. Estava agenollada al costat d'en Ghent, sostenint un grapat de circuits antics que havien tret del prototip d'R2 que Aryn Thul els hi havia donat-. Va sonar com si haguessis deixat caure l'omniporta.

-La vaig sentir colpejar dins de l'R2 -va dir en Luke servicialment.

Ghent va assentir.

-Jo també -va dir com si això fos una cosa que passava cada dia.

Va treure la seva llanterneta del seu kit d'eines i la va apuntar cap avall dins de la carcassa de l'R2, movent lentament la llum sobre els circuits interns sense respondre a la pregunta original. Luke va acceptar la deixadesa com el preu d'un geni i de mala gana es va tornar cap a l'entrada de la seva oficina, on el seu nebot Jacen estava esperant amb el seu abillament acostumat de botes, vestit de vol i capa sense mànigues. Ara que s'havia afaitat la barba que s'havia deixat créixer durant la seva absència de cinc anys, s'assemblava més que mai als seus pares, amb els grans ulls marrons de la Leia i el somriure tort d'en Han.

-Twool va dir que volies veure¡m. -Jacen va mirar cap a Ghent i la Mara-. I si he vingut en un mal moment...

-No, necessitem parlar. -Luke li va fer un gest cap a l'oficina exterior-. Anem allà fora. No vull molestar a Ghent.

-No passa res -va dir en Ghent, sorprenent al Luke en reaccionar a un comentari que no anava dirigit a ell-. No m'esteu molestant.

-Crec que en Luke necessita parlar amb Jacen en privat -li va explicar la Mara.

-Oh. -Ghent va continuar treballant, mirant a través de les seves magniulleres en el compartiment de dades de l'R2-D2-. No vol veure si l'omniporta funciona?

-I tant que sí -va dir en Luke. L'omniporta era un circuit platejat que Ghent havia trobat dins el droide prototip. Suposadament, era una mena de clau mestra de maquinària que obriria tots els arxius aïllats de l'R2-D2-. Vols dir que estàs preparat?

-Gairebé -va dir en Ghent-. I serà millor que no te'n vagis. L'omniporta està bastant deteriorada. Podria no durar molt.

-Has descobert una manera d'obrir a R2? -Jacen va començar a creuar l'habitació sense demanar-li permís al Luke-. Pots projectar un holo de la meva àvia?

-És clar. -Ghent va treure la microsubjecció del compartiment de dades de l'R2-D2 i llavors es va aixecar les magniulleres-. O això o perdem la memòria sencera d'R2 en un esborrat de seguretat.

-Almenys el risc està clar -va dir en Luke, seguint a Jacen de tornada fins al costat del pirata. Aquesta era difícilment la raó per la qual havia enviat a cridar al seu nebot, però Jacen gairebé tenia tant dret a veure els holos perduts com el propi Luke-. Què és més probable?

Ghent va arronsar les espatlles.

-Depèn de quant confiïs en la dona Thul. La seva història té sentit.

Luke va esperar mentre la mirada d'en Ghent es tornava cada cop més distant... com sovint feia quan el pirata informàtic realment havia de discutir alguna cosa.

-Però? -li va instigar Luke després d'un moment.

Els ulls d'en Ghent van tornar a concentrar-se i recomençà la conversa on l'havia deixat.

-Però si aquest no és l'autèntic prototip Intellex IV, l'omniporta dispararà tots els sistemes de seguretat que té el teu droide. Tindrem sort si les nostres memòries no són esborrades, sobreescrites i reformatades.

-Així que depèn enterament de si Aryn Thul està sent honesta amb nosaltres? -va preguntar la Mara.

-I qui vulgui que li vengués el prototip a ella -va dir en Ghent-. Els antiquaris de droides sempre s'estan aprofitant de falsificacions de prototips.

-Això és una cosa del que no hem de preocupar-nos -va dir la Mara-. Ningú estafarà a Aryn Thul. Aquesta dona és un rancor dels negocis.

Luke es va girar cap a Jacen.

-Què et sembla?

Jacen finalment va semblar sorprès.

-Jo?

-Tu també tens un interès en això -va dir en Luke. La conversa que volia tenir amb el seu nebot seria bastant difícil, així que semblava intel·ligent tranquil·litzar-lo que encara li tenia en alta estima-. Hauries de ser part de la decisió.

-Gràcies... Crec. -Jacen va arrufar les celles i després va dir-: Madame Thul amb tota certesa té raons per sospitar de tu. Fins i tot per estar enfadada. Però no veig cap avantatge en què ella esborri la memòria de l'R2.

-Llavors creus que hem d'intentar-ho? -va preguntar en Luke. La resposta havia estat exactament el que no estava buscant, fixant-se en com feia càlculs i utilitzava la lògica en lloc d'intuïció i empatia que havien estat els dons especials d'en Jacen abans que la guerra amb els yuuzhan vong li haguessin canviat-. Vols acceptar el risc?

Jacen va assentir.

-No veig que Madame Thul pugui guanyar res en colar-te una omniporta falsificada.

-Això no és el que Luke t'ha preguntat -va dir la Mara, sentint aparentment la decepció d'en Luke-. Vol saber com et sents sobre això.

-Com em sento? -Els ulls d'en Jacen es van il·luminar per la comprensió-. Aquesta és una pregunta ximple. Com creus que em sento?

Luke va somriure.

-Em prendré això com un endavant. -Es va girar cap a Ghent-. Fes-ho.

-D'acord, que ningú respiri durant un segon. -Ghent es va baixar les magniulleres-. Necessito col·locar l'omniporta.

Mentre Ghent baixava la microsubjecció dins el compartiment de dades de l'R2-D2, el cor d'en Luke va començar a bategar tan fort que mig va témer que els cops trenquessin la concentració del pirata. Tant com desitjava descobrir el destí de la seva mare, molt depenia de l'omniporta per omplir els buits en la història de la seva família.

Durant la seva estada a Woteba, el Niu Fosc havia insinuat que la Mara podria estar intentant ocultar la seva implicació, durant els seus dies com a Mà de l'Emperador, a la mort de la mare d'en Luke. Per descomptat, Luke s'havia adonat fins i tot llavors que la insinuació estava infundada. Però els fets coneguts deixaven amb prou feines suficient lloc per mantenir viu el dubte i el dubte podia ser un enemic molt tossut... especialment quan estava estimulat pel Niu Fosc.

La Lomi Plo creixia en el dubte. Si sentia algun dubte en la ment d'una persona, podia ocultar-s'hi darrere en la Força i fer-se efectivament invisible. Així era com gairebé l'havia matat l'última vegada que es van trobar... i si ell esperava derrotar-la la propera vegada, havia de deixar de banda tot dubte, cap a la Mara, cap a si mateix i cap als seus companys Jedi. En una part més gran del que havia admès davant ningú excepte la Mara, aquesta era una de les forces impulsores darrere de la seva reorganització de l'Orde Jedi. Simplement no podia permetre cap dubte en la seva ment sobre cap a on anava.

Uns moments després, Ghent va deixar escapar un sospir d'alleujament i va apartar la microsubjecció del compartiment de dades.

-D'acord, ara podeu respirar -va dir-. La porta està connectada al circuit aïllat.

Va connectar l'interruptor del circuit primari de l'R2 i el petit droide va tornar a la vida amb un xiscle agut.

-No passa res, R2 -va dir en Luke-. Ghent acaba d'estar treballant en aquests problemes de memòria que has estat tenint.

R2-D2 va girar la seva cúpula, estudiant els munts de parts del prototip que l'envoltaven i després apuntant els seus fotoreceptors cap a Ghent i xiulant sospitosament.

-No t'ha afegit res del que necessitis preocupar-te -va dir en Luke-. Ara, mostra'ns què va passar entre la meva mare i el meu pare després que ell acabés en el Temple Jedi.

R2 va començar a cridar una negació... i llavors va deixar escapar un xiulet alarmat. Girà el seu fotoreceptor cap al Luke i de mala gana trinà una pregunta.

-Els teus paràmetres són massa vagues -li va corregir Ghent-. Probablement té mil arxius que encaixen amb aquesta descripció.

-Vull dir després de l'arxiu que ens va mostrar al Han i a mi al centre de rehabilitació dels Saras. -Luke va intentar romandre pacient. Sospitava que R2-D2 només estava fent rodejos per aconseguir temps per derrotar l'omniporta, però és possible que el droide realment necessités una referència més específica-. És l'arxiu que vas robar del sistema de seguretat del Temple, on el meu pare va supervisar la matança dels estudiants.

Encara que en Luke ja li havia parlat a Jacen i a tothom en la seva família sobre l'arxiu, encara va sentir una sacsejada en la Força quan va recordar a Jacen i als altres que les morts i els crits dels innocents havien estat gravats realment en un holo.

-Crec que la meva petició és bastant clara, R2 -va dir en Luke quan R2-D2 encara no va activar el seu holoprojector-. Deixa de desviar-te del tema o faré que Ghent t'esborri la teva personalitat. Saps com d'important que és això.

R2-D2 va deixar anar un trinat planyívol i llavors va xiular un tri que sonava preocupat.

-Estic segur -va dir en Luke.

El droide va emetre un so enfadat de desdeny, després es va inclinar cap endavant i va activar el seu holoprojector.

La terrassa del que semblava com un apartament elegant i antic de Coruscant va aparèixer a l'holo. Padmé Amidala va aparèixer precipitadament a la imatge, seguida de prop per un droide de protocol daurat que s'assemblava molt a C-3PO. Un moment després, Ànakin Skywalker va aparèixer des de la direcció oposada i la va abraçar.

-Estàs bé? -va preguntar la Padmé, apartant-se un moment després-. Vaig sentir que hi va haver un atac contra el Temple Jedi... es pot veure el fum des d'aquí!

La mirada de l'Ànakin es va apartar de la d'ella.

-Estic bé -va dir ell-. Vaig venir a veure si tu i el nadó esteu fora de perill.

-El capità Typho és aquí. Estem fora de perill. -Padmé va mirar fora de l'holo, presumiblement cap al Temple Jedi-. Què està passant?

La resposta de l'Ànakin va ser silenciada mentre el droide de protocol bloquejava la imatge de Padmé i Ànakin.

-Què està passant? -va preguntar llavors el droide.

-Aquest és C-3PO? -va panteixar en Jacen.

Luke va arronsar les espatlles i li va fer un gest perquè callés. Solucionaria el misteri del droide de protocol daurat més tard, després que descobrís què havia estat de la seva mare.

-No pots estar més confús que jo! -va dir el droide daurat, replicant un torrent de xiscles i xiulets de l'R2-D2.

Es va apartar del mig i Ànakin i Padmé es van tornar a veure.

-... El Consell Jedi ha intentat enderrocar la República...

-No m'ho puc creure! -va exclamar la Padmé.

En les celles de l'Ànakin va aparèixer un arrufament.

-Jo tampoc ho podia creure al principi, però és veritat. Vaig veure per mi mateix al Mestre Windu intentar assassinar al Canceller.

El cap del droide de protocol va tornar a omplir l'holo.

-Està passant alguna cosa important. He sentit rumors que van a desfer-se de tots els droides.

R2-D2 va xiular en alt en l'holograma.

-Aquest ha de ser 3PO -va murmurar la Mara-. Cap altre droide és així d'irritant.

-Shhhh, no tan alt! -va dir C-3PO a l'holo. R2-D2 va xiular més suaument i llavors el cap de C-3PO va desaparèixer de l'holo altra vegada-. Sigui el que sigui, serem els últims a saber-ho.

Padmé estava asseguda ara en un banc prop de la vora de la terrassa.

-Què faràs?

Ànakin estava assegut al seu costat, amb la seva cara tornant-se resolta.

-No trairé a la República. La meva lleialtat resideix amb el Canceller i el Senat.

-Què hi ha d'Obi-Wan? -va preguntar la Padmé.

-No ho sé -va replicar l'Ànakin-. Molts dels Jedi han estat assassinats.

-Ell és part de la rebel·lió? -va pressionar la Padmé.

Ànakin va arronsar les espatlles.

-Potser mai ho sapiguem.

Tots dos van mirar a terra durant un moment i llavors Padmé va negar amb el cap per la desesperació.

-Com ha pogut ocórrer això?

-La República és inestable, Padmé. Els Jedi no són els únics que intenten aprofitar-se de la situació. -Ànakin va esperar fins que Padmé creués la mirada amb la seva i la seva veu va assumir un to més sinistre-. També hi ha traïdors al Senat.

Padmé es va posar dreta i la seva expressió es va tornar incòmoda.

-Què estàs dient?

Ànakin es va aixecar i la va girar perquè li mirés de front.

-Necessites distanciar-te dels teus amics al Senat. El Canceller va dir que es tractarà amb ells quan aquest conflicte acabi.

-Què passa si comencen una inquisició? -El to de la Padmé era més enfadat que espantat-. M'he oposat a aquesta guerra. Què faràs si puc convertir-me en sospitosa?

-Això no passarà -va dir l'Ànakin-. No deixaré que passi.

Padmé es va apartar d'ell i va guardar silenci durant un temps.

-Vull marxar -va dir llavors-, anar-me'n a algun lloc lluny d'aquí.

-Per què? -Ànakin va semblar ferit pel suggeriment-. Les coses són ara diferents! Hi ha un nou ordre.

Padmé es va negar a cridar.

-Vull tenir al nostre fill en algun lloc segur.

-Jo també vull això! -va dir l'Ànakin-. Però aquest lloc és aquí. Estic adquirint un nou coneixement de la Força. Aviat seré capaç de protegir-te de qualsevol cosa.

Padmé el va estudiar durant diversos moments, amb la seva expressió canviant d'incredulitat a abatiment mentre contemplava les seves robes tacades per la batalla. Finalment, ella va deixar caure la barbeta.

-Oh, Ànakin... tinc por.

-Tingues fe, amor meu. -Semblant no veure que era a ell a qui ella temia, Ànakin la va agafar en els seus braços-. Tingues fe, amor meu. Tot s'arreglarà aviat. Els Separatistes s'han reunit al sistema Mustafar. Hi aniré per acabar aquesta guerra. Espera fins que jo torni... les coses seran diferents, t'ho prometo.

Ànakin la va besar, però havia d'haver sentit el recel que Luke podia veure fins i tot en el petit holo, la por a allò en el que ell s'estava convertint, perquè es va aturar i va esperar fins que ella el va mirar als ulls.

-Si us plau... -La seva veu va assumir només un rastre d'autoritat-. Espera.

Padmé va assentir, baixant la mirada en senyal de rendició.

-Ho faré.

Ànakin la va estudiar durant un moment. Llavors, mentre es tornava i s'aproximava a la posició d'R2-D2, l'arxiu va acabar.

Luke i els altres van romandre en silenci durant un moment, amb ell, Mara i Jacen meditant les paraules finals de la Padmé, intentat igualar les seves expressions amb el seu to. Quan li havia dit a l'Ànakin que tenia por, havia estat pensant en la inquisició contra els que es van oposar a la guerra que havia esmentat? O del que el futur guardava per a ells?

La Mara va ser la primera a trencar el silenci.

-No t'ofenguis, Luke, però el teu pare em dóna calfreds.

-I això per què? -va preguntar en Jacen, sonant genuïnament perplex.

La Mara va aixecar una cella per la sorpresa.

-No vas enxampar el subtext? Aquesta petita amenaça quan ell li va dir que es distanciés dels seus amics al Senat? -Ella va arrufar el gest-. Sé que ets més sensible que això.

-El que vaig veure va ser un home preocupat per la seguretat de la seva esposa -va replicar en Jacen-. Això és tot el que vaig veure.

-No el vas trobar una mica controlador? -va preguntar en Luke. Realment estava començant a preocupar-se per la consciència emocional del seu nebot. Era com si tota la seva tendresa s'hagués evaporat de la seva ànima durant el seu viatge per explorar la Força-. Fins i tot quan va rebutjar completament el desig d'ella d'anar a algun lloc segur?

-Ell li va prometre mantenir-se fora de perill allà. -Jacen els hi va dirigir un somriure tort-. Pel que he sentit de l'Ànakin Skywalker i les seves habilitats, probablement estava dient la veritat.

-Crec que això és una forma de veure-ho. -El to de la Mara implicava que ella triava veure l'intercanvi d'una altra manera-. Però potser Luke i jo estem llegint massa, com tu suggereixes. No hi ha molts detalls en un holo d'aquesta mida.

-I potser vosaltres teniu més context per col·locar que jo -va concedir en Jacen-. No estic dient que fos el correcte, només que entenc el que ell estava pensant.

-Bon raonament. De vegades oblidem que Ànakin Skywalker només era humà. -Luke es va girar cap a R2-D2-. R2, mostra'ns el següent...

-Uh, podries no voler fer això -el va interrompre en Ghent.

Luke va arrufar les celles.

-Per què no?

Ghent també va arrufar les celles.

-No us vaig dir que l'omniporta està força... -Va mirar a R2-D2 i després aparentment va decidir que no seria intel·ligent esmentar com de deteriorada que estava la porta davant del droide-... que estava usat?

-Sí -va dir la Mara-. Encara que això no explica per què no hauríem de veure el següent arxiu.

-De fet, tendeix a suggerir que hauríem de veure-ho -va dir en Jacen-, mentre tot funciona.

Ghent simplement els va mirar inexpressiu.

-I bé? -li va preguntar en Luke impacientment.

Ghent va arronsar les espatlles.

-És la vostra omniporta, suposo.

Luke va arrufar les celles, esperant una explicació, però la Mara, que coneixia el pirata informàtic molt millor des de l'època en què treballaven per Talon Karrde, va parlar immediatament.

-Hauràs d'explicar-nos el problema, Ghent. Per què una omniporta usada és tan arriscada?

-Oh. -Es va agenollar al costat de l'R2-D2 i va desactivar de nou al droide i després va dir-: No voleu sobreescalfar una porta deteriorada. És massa fàcil de fondre's.

-Així que només hem d'esperar a què es refredi? -preguntà en Jacen.

-Això ajudaria -va dir en Ghent.

-Només ajudaria? -va preguntar la Mara.

-Bé, probablement estem sobreescalfant la porta cada vegada que la fem servir -va dir Ghent-. Està en bastant mal estat.

-Ens estàs dient que és només qüestió de temps abans que es fongui? -va aclarir la Mara.

-Sí. Podria fondre's la propera vegada que la feu servir o la següent en aquesta -va dir Ghent-. No crec que duri tres vegades.

Luke va exhalar en frustració.

-Hi ha una cosa que puguem fer respecte a això?

Ghent s'ho pensar durant un moment i després va assentir.

-Podria intentar copiar la seva arquitectura.

-És molt arriscat? -va preguntar la Mara.

-No -va dir Ghent-. A menys, és clar, que cometi un error.

-Però llavors tindríem una còpia de seguretat en cas que la primera porta es fongués? -va preguntar en Luke.

Ghent el va mirar com si simplement hagués fet una pregunta molt estúpida.

-Bé, aquesta és la idea de fer una còpia de seguretat.

-Llavors per què no vas dir això simplement en primer lloc? -digué en Jacen, tornant-se inusualment impacient amb el pirata que era un desafiament per a les comunicacions-. Quin és l'inconvenient?

-El temps -va dir en Ghent-. Es necessita molt de temps. Especialment atès que no vull cometre un error.

-El temps podria ser un problema -va dir en Luke.

Fins ara, s'havia acontentat amb deixar que els Jedi continuessin sense prendre partit en la guerra, intentant reconstruir la confiança del Cap Omàs en l'Orde en perseguir pirates i arreglar disputes entre estats membres de l'Aliança. Però no estava disposat a continuar amb aquesta aproximació per sempre. Abans o després, els Jedi necessitarien actuar... i un creixent pessigolleig a la base del seu cap estava començant a suggerir que seria abans.

Luke odiava deixar que la seva història personal interferís, però abans que els Jedi entressin en acció, necessitava alliberar-se dels seus dubtes. La Mara li havia assegurat que mai havia estat implicada en alguna cosa pel que feia a la Padmé Amidala i ell la creia. Però seguia havent-hi la possibilitat que les insinuacions del Niu Fosc fossin veritat: que Padmé podia haver viscut sota un àlies durant quinze o vint anys i que la Mara, llavors l'assassina d'en Palpatine, podia haver estat enviada a perseguir-la sense saber la seva autèntica identitat. Si Luke anava a tenir alguna possibilitat de derrotar la Lomi Plo, necessitava saber què li va passar a la seva mare, per desterrar completament del seu cor l'últim fantasma de dubte sobre la implicació de la Mara.

Quan Ghent merament va continuar mirant sense parlar, Luke va sospirar.

-Quant et portaria construir la còpia de seguretat? -va preguntar.

Ghent va arronsar les espatlles.

-Serà més ràpid que intentar descobrir l'algoritme i les variables originals de la clau universal que vas utilitzar l'última...

-D'acord, ho entenc. -Luke va tancar els ulls i va assentir-. Copia-la. Però no facis res que eviti que recuperi l'original i la faci servir en una emergència.

-Emergència? -Ghent semblava confós-. Com podria ser una emergència veure un grapat de vells holos?

-Podria ser-ho -li va dir la Mara-. No cal saber perquè.

Ghent va arronsar les espatlles.

-D'acord. -Es va baixar les seves magniulleres i va allargar la mà cap a la seva microsubjecció-. No hi ha cap problema amb això de l'emergència.

Luke va esperar fins que el pirata comencés a treballar i després es va girar cap a Jacen.

-Anem a l'oficina de fora i deixem a Ghent amb el seu treball.

-Ah, sí. La conversa. -Jacen es va dirigir cap a la porta i llavors es va aturar i va mirar per sobre de la seva espatlla-. Tu no véns, tia Mara? Després de tot, tu ets la que està realment enfadada.

-Jo no diria enfadada, Jacen.

-No? -Jacen li va dirigir un somriure Solo tort-. Jo sí.

Següent