Passar comptes (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

-Les coses van massa ràpid -va dir Andra dèbilment-. Deixeu que us serveixi el te.

Es van asseure al voltant de la taula amb les tasses de te calent a les mans. La grandiositat del pla atordia a Andra. Sempre havia esperat trobar conspiracions i corrupció, però no a semblant escala. Era obvi que s'havien topat amb una estratègia per explotar els recursos naturals de tot un planeta. La qüestió era encaixar totes les peces i saber el que podien fer al respecte.

Qui-Gon va apurar la seva tassa.

-Suggereixo un pla dividit en dos -va dir-. En primer lloc, Den s'introduirà en el sistema del sorteig.

-Escolta, espera un moment -va dir en Den-. Què vols dir amb que m'infiltraré en el sistema del sorteig? Què et fa pensar que puc fer-ho?

-Tinc la sensació que saps fer-ho -va dir Qui-Gon tallant-. Per què, si no, t'arriscaries tant per tornar a entrar a Unify? Per què, si no, van saltar els dispositius de seguretat? Tu ja t'havies ficat alguna vegada en el sistema.

Den va beure un glop de te i es va ennuegar. Ningú es va moure per ajudar-lo.

-Acord, d'acord -grallà ell-. Crec que puc manipular-lo. Vull dir, crec que puc falsejar la part que ja està manipulada.

-I saps com assegurar-te que guanyaràs el premi -va dir Qui-Gon.

Den fer que sí amb desgana.

-Puc manipular-lo perquè jo guanyi el sorteig. Unify sempre selecciona un guanyador per avançat. A mesura que avancen els jocs, a alguns dels concursants se'ls proporciona equip defectuós, res realment cridaner, només coses que redueixen lleugerament les seves possibilitats de guanyar. Un dels competidors ha estat seleccionat per avançat i subornat. Ell o ella accedeix a tornar a l'empresa la meitat de la fortuna de forma clandestina. L'únic que he de fer és posar el meu nom al lloc del proper guanyador.

Andra negà amb el cap.

-Sabia que tenies un motiu ocult per ajudar-me. Anaves a agafar els diners i desaparèixer.

-Estàs de broma, no? -va dir en Den-. No puc creure que realment pensis una cosa així. Després de guanyar hauria compartit aquesta fortuna. Almenys una part.

-No vull res d'una fortuna obtinguda destruint els nostres llocs sagrats -va dir Andra bruscament-. I tu tampoc ho hauries de fer!

- No és culpa meva que els estiguin explotant! -protestà en Den-. I una fortuna és una fortuna.

-Aquest és el teu problema -va dir Andra-. Creus realment el que dius.

- Vol algú escoltar la segona part del meu pla? -va interrompre'ls Qui-Gon suaument-. En segon lloc hauríem de continuar amb el pla original d'Andra i visitar els Llacs Sagrats. Caldrà tornar a reunir les proves.

-No serà fàcil -va dir Andra-. La seguretat és molt estricta.

-Podeu fer servir una mica de la cosa aquesta Jedi per estovar les ments i doblegar les veus -va suggerir en Den.

-Crec que necessitarem una mica més que això -va dir Qui-Gon-. Andra, pots aplegar els teus seguidors? Crec que el millor és infiltrar-se per diversos punts per no dependre d'un únic equip.

Andra va mirar la seva tassa i va acariciar la fusta de la taula amb la mà.

- Andra? -va insistir Qui-Gon.

Ella va alçar la mirada.

-No puc fer-ho -va dir ella-. No he estat totalment sincera amb vosaltres. No tinc seguidors. Jo sóc el partit POWER.

- Que no hi ha partit? -va preguntar Obi-Wan incrèdul.

Ella va arronsar les espatlles i va somriure dèbilment.

-Només sóc jo. Vaig tenir alguns seguidors, però tots van desaparèixer quan l'equip d'investigació va ser assassinat. Ningú m'escolta ja. Tots pensen que estic boja perquè preveig un futur poc prometedor al qual ningú es vol enfrontar, i molt menys impedir.

Den començà a riure de sobte.

- Així que la Capitana Integritat ha estat mentint tot el temps! -va dir entre riallades-. És el millor que he sentit de tot el mil·lenni!

-Prou, Den -va grunyir Andra-. Havia de fingir que tenia suport. Necessitava que m'ajudéssiu.

-D'acord -Va dir en Den assentint-. És clar. Tu pots enganyar perquè estàs salvant un planeta. Ja ho capto. Mentre els teus motius siguin purs, pots fer el que et doni la gana.

-No dic això -va replicar Andra enfadada-. Si et preocupessis per alguna cosa que no fos tu mateix, ho entendries.

-El que entenc és que faries qualsevol cosa per aconseguir el que vols -Va dir en Den-. Ens assemblem més del que vols admetre, Andra.

Andra el va mirar furiosa.

-Preferiria semblar-me a un dinko.

-Això ho puc arreglar -va dir Den ràpidament-. Un dinko és una criatura amb ullals i un caràcter terrible. El problema és en què et diferències d'ell? Deixa'm veure les teves dents.

-Tu segueix així, Den -li va advertir Andra.

-Bé, ja n'hi ha prou -va tallar-los en Qui-Gon-. Tenim un problema. Qui entrarà als Llacs Sagrats?

-Jo ho faré -va dir Andra, mirant furiosa a Den.

-Jo aniré amb tu -va dir Obi-Wan.

Qui-Gon va negar amb el cap.

-No.

-Però si és el millor -Va discutir-li-ho -. Un noi viatjant amb una dona no cridarà molt l'atenció. Semblarem germans d'excursió. Si ens agafen, podrem dir que ens havíem perdut.

-I tu hauries de quedar aquí per vigilar a Den -va dir Andra a Qui-Gon-. Si aconsegueix manipular el sorteig podria agafar els diners i sortir del planeta.

-Gràcies pel teu suport -va dir en Den sarcàstic.

- M'has donat algun motiu per a fiar-me de tu últimament? -li va preguntar Andra amb fredor.

-Dinko -va replicar ell.

-Tinyeta -va escopir ella.

Qui-Gon va ignorar la baralla de moment. Estava exasperat i preocupat. No volia que Obi-Wan viatgés sense ell. Xànatos caminava sol en el seu propi planeta i estava furiós per la seva fugida. Però el que el noi deia tenia lògica. Havien d'arriscar-se per atrapar a Xànatos. Però era aquest risc més gran que el que estava disposat a suportar?

Va veure a Obi-Wan mirant-li. El noi no entenia per què no volia deixar-lo anar. Per Obi-Wan era una qüestió de confiança. Qui-Gon ho havia de permetre.

-D'acord -va dir ell-. Obi-Wan i Andra reuniran les proves. Den i jo ens quedarem aquí. Ara procedim als preparatius.

Següent