CAPÍTOL
18
Qui-Gon es va moure amb rapidesa i va
sortir per la finestra trencada al darrere del seu adversari. Com Xànatos, ell
també sabia que allà fora hi havia un sortint estret que discorria sota els
finestrals.
Va utilitzar la Força per controlar
el salt i va caure sobre el sortint. Xànatos s'allunyava d'ell. Qui-Gon va
endevinar que es dirigia cap al sud, on, quinze pisos més avall, hi havia la
plataforma d'aterratge.
Qui-Gon veia les primes agulles i les
torres de Coruscant. Els aereotransports brunzien al seu voltant. Un aerotaxi va
passar prop i un dels passatgers es va quedar atònit en veure els dos homes en
una cornisa a centenars de quilòmetres del sòl.
El vent era molt fort en aquella
alçada i s'elevava en corrents prou potents com per fer trontollar a Qui-Gon.
El Mestre Jedi es va agafar a l'ampit que hi havia sobre el seu cap per poder
aguantar un cop de vent, i després va continuar. Xànatos anava ràpid, però
Qui-Gon sabia que podia atrapar-lo.
Xànatos va mirar enrere i va fer una
ganyota. El vent castigava el seu pèl negre i els seus ardents ulls blaus
semblaven els d'un trastornat. A poc a poc, el vent amainava. Qui-Gon avançava
amb rapidesa, gairebé corrent.
Va atrapar-lo abans d'arribar a la
plataforma d'aterratge. No podia deixar que s'acostés massa a aquesta zona.
Qui-Gon va activar el sabre làser i
va atacar. Aquest era el moment i aquesta era la seva decisió. Mataria a Xànatos
aquí mateix. No mogut per la ira, sinó per la certesa que la seva maldat havia
de ser detinguda.
Els dos contendents van lluitar amb
una concentració fera. Cada cop estava orientat a què l'adversari trontollés i
caigués. Resultava difícil mantenir l'equilibri en l'estret sortint, i els cops
llargs només podien donar-se des d'un costat. El contraatac era complicat. Però
Qui-Gon va adaptar el seu estil a l'entorn. Donava cops curts i, de vegades, es
recolzava sobre un genoll per atacar Xànatos des de baix. El Mestre Jedi va
sentir la Força arremolinant-se al seu voltant, segura i potent, recolzant els
seus instints i avisant-lo del següent moviment de Xànatos. Qui-Gon va
bloquejar cada cop i va contraatacar amb més ímpetu. Podia sentir que Xànatos
estava a la vora de la desesperació, però el seu anterior aprenent mai li ho
demostraria.
- No t'has oblidat d'alguna cosa,
Qui-Gon? - Li va cridar Xànatos per sobre de l'udol del vent-. L'última part de
l'equació: devastació.
- Comences a cansar-te, Xànatos -va
dir en Qui-Gon -, i quan et canses dius moltes ximpleries -va prémer les dents i
va descarregar un cop sobre l'espatlla del seu adversari.
Xànatos el va bloquejar.
- El teu preciós Temple està
condemnat! -va cridar -. Quan aquest idiota de Miro Daroon activi el últim
enllaç del sistema, el forn de fusió explotarà. El Temple saltarà pels aires.
Si no fos així, de veritat creus que hauria permès que els Jedi em seguissin?
Qui-Gon va trontollar tant per la
sorpresa com per un atac inesperat de Xànatos. Estaria dient la veritat?
El Mestre Jedi, desesperat, es va
adonar que no tenia forma de descobrir-ho.
Qui-Gon va estendre el braç i va
atacar amb ràbia des de l'esquerra. Els dos sabres làser van entrexocar. Durant
un instant, els rostres dels contendents van estar molt a prop. Els ulls d'en Xànatos
cremaven amb una estranya llum. La pàl·lida cicatriu semicircular de la seva
galta brillava.
- Allò que adores pot destruir-te -va
dir en veu baixa, però Qui-Gon va escoltar bé cada paraula-. No ho has après
encara?
Qui-Gon va mirar cap amunt i va veure
com feien pampallugues les llums de la Cambra del Consell. Després del sistema
d'enllumenat, Miro activaria el sistema de comunicació; i després els
propulsors dels turbotransports del complex sencer. El sistema d'aire seria
l'últim.
Qui-Gon va calcular que quedaven uns
tres minuts abans de l'explosió. Potser quatre. Això si Xànatos deia la
veritat.
- No estàs segur, oi? -es va mofar Xànatos
-. Deixaràs que mori el teu preciós padawan per poder matar-me? Ja va intentar
allunyar-se de tu una vegada. Per què no et lliures d'ell per sempre?
Qui-Gon va dubtar, amb el sabre làser
en posició d'atac. Sabia que el podia vèncer, però quant de temps li portaria?
En aquesta mil·lèsima de segon, Xànatos
va mirar cap avall. Un aerotaxi volava a uns vint metres per sota de la
cornisa. Qui-Gon es va abalançar cap a ell, però Xànatos va saltar de la
cornisa i va caure sobre l'aerotaxi. Qui-Gon va poder apreciar la sorpresa
mirada de pànic del conductor quan Xànatos el va aixecar tranquil·lament del
seient i el va deixar caure al buit.
Qui-Gon tenia menys d'un segon per
decidir. Podia saltar, aterrar al taxi, forcejar amb Xànatos i acabar amb tot
allò per sempre.
El segon va transcórrer i Xànatos va
desaparèixer. Qui-Gon, furiós, va desactivar el sabre làser i va córrer cap a
la finestra oberta.
El Mestre Jedi va saltar a l'interior
i va córrer, activant l'intercomunicador mentre avançava. Va intentar
localitzar a Miro, però els camps de comunicacions no estaven en ple
funcionament.
Estava a mig camí del turbotransport
quan es va adonar que aquest encara no estaria operatiu. La frustració d'en
Qui-Gon es va convertir en pànic. Com podria arribar al Centre Tècnic a temps?
Tot d'una, Obi-Wan va irrompre al
vestíbul per les escales.
- Farà explotar el Temple -li va dir
Qui-Gon -. Hem d'arribar al Centre Tècnic.
Obi-Wan ja s'havia posat en marxa.
- Segueix-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada