CAPÍTOL
9
Ni tan sols van tenir l'oportunitat
de dir res més o de cridar demanant ajuda. Xànatos es va assegurar que tota una
tropa de guàrdies els envoltessin, i van ser conduïts pels passadissos de la
presó fins al pati davanter.
El sol encara estava baix en el cel.
Les dues torres de la presó projectaven dues tètriques ombres al terra del
recinte. Una multitud omplia el terreny i arribava fins al carrer. Quan van
veure els presoners, van esclatar en xiulets i esbroncades.
-Els hi encanten les execucions -va
murmurar un dels guàrdies a un altre.
Qui-Gon va sentir una sinistra
energia emanant de la gentada. Telos mai havia tingut execucions públiques.
Aquest tipus de demostracions solien donar-se en planetes més primitius. Què
havia passat amb el pacífic Telos? Un sol home, si era tan astut i poderós com Xànatos,
havia estat suficient per corrompre'l.
Qui-Gon se sentia més segur per la
presència del seu sabre làser sota la túnica. No obstant això, no sabia quan
podria utilitzar-lo.
Un patíbul va començar a elevar-se
impulsat per propulsors fins que va estar per sobre del públic. Dos fornits
guàrdies estaven al costat de dues lloses articulades de duracer. Una rampa
anava des de les lloses fins a la vora de la plataforma. Hi havia destrals
vibratòries recolzades contra les lloses. Qui-Gon va endevinar al moment com es
desenvoluparia l'execució. Els obligarien a tombar-se en les lloses i després
els decapitarien amb les vibro-destrals, les frontisses es doblegarien i els
seus caps rodarien per la rampa i anirien a parar davant de la multitud.
Era espantós, però ràpid.
Qui-Gon va veure com Obi-Wan empassava
saliva. Per primera vegada, estava realment preocupat. Havia pensat que en
qualsevol moment tindrien l'oportunitat d'escapar, però com s'obririen pas
entre la multitud? Encara que poguessin lliurar-se dels guàrdies i de Xànatos,
la gent es posaria en contra seu.
Els van ficar en una gàbia d'energia
que es va elevar per sobre de l'excitada multitud, que demanava a crits una
mort dolorosa i lenta. Xànatos estava a la part alta de les escales, mirant amb
ulls àvids com ascendia la gàbia.
Era el deure d'un Jedi acceptar la
mort quan hi arribava, però Qui-Gon no podia calmar-se. No hi havia arribat el
seu moment. Ni el d'Obi-Wan. Va veure al noi esforçant-se per controlar la por.
- Mateu-los! Mateu als assassins! -va
cridar la multitud.
Qui-Gon va sentir la ira creixent al
seu interior. Xànatos havia provocat allò. Hi havia exacerbat a la gent. Hi
havia omplert les seves ments d'odi i mentides. Si Qui-Gon moria, Xànatos
guanyaria. Corrompria Telos encara més i el destruiria.
Qui-Gon no ho podia permetre.
Però no havia de lluitar amb ira al
seu interior, sinó amb justícia.
-No podem rendir-nos -va dir Qui-Gon
a Obi-Wan per sobre de la cridòria -. Hauran de retirar els barrots d'energia
perquè els executors ens portin a les lloses. Llavors lluitarem. No està tot perdut.
Has d'estar en calma i alerta.
Obi-Wan va assentir.
Qui-Gon es va fixar en la ferma
resolució en la mirada d'Obi-Wan. Tenien poques possibilitats d'escapar al seu
destí, però Obi-Wan ho havia acceptat. A Obi-Wan mai li intimidaven les
probabilitats en contra.
La gàbia d'energia va baixar
lentament cap al patíbul. Els guàrdies de seguretat, muntats en arrossegadors,
flotaven a prop dels presoners per si intentaven escapar.
Els crits de la multitud arribaven
apagats a Qui-Gon. Tota la seva atenció se centrava en els guàrdies del
patíbul. Estava segur que Obi-Wan i ell podrien amb ells. Però què farien
després? Haurien de saltar a terra, encara que rebessin ràfegues de pistoles
làser de dalt i avall. Potser el fet sobtat del moviment facilités la possibilitat
d'escapar. Potser la multitud no estigués tan famolenca de sang com semblava.
Però no li semblaven bones probabilitats. Ni tan sols Den apostaria per allò,
va pensar en Qui-Gon amb desànim.
Els guàrdies del patíbul van fer un
pas endavant. Qui-Gon va esperar que els barrots d'energia desapareguessin.
Quan ho fessin, es posaria a córrer.
De cua d'ull, va veure que un dels arrossegadors
realitzava un moviment estrany i va mirar cap allà sense moure el cap. El pilot
anava encaputxat. En tot just una mil·lèsima de segon, Qui-Gon va saber qui
era. La sorpresa el va deixar de pedra. Era Andra.
-Darrere teu, Obi-Wan -va dir en veu
baixa-. Prepara't.
Els barrots es van retirar. Els
guàrdies van anar cap a ells. Qui-Gon i Obi-Wan van activar els seus sabres làser
simultàniament i van saltar a la seva trobada. Els trets de pistoles làser van ressonar
al seu voltant, i ells els van rebutjar, girant a tanta velocitat que amb prou
feines se'ls distingia.
Un altre arrossegador es va unir al
d'Andra. Els dos vehicles es van acostar a ells amb els motors rugint.
- Salta! -va cridar Qui-Gon a Obi-Wan
mentre es tirava des del patíbul per caure a l'arrossegador. L'altre vehicle va
recollir igualment a Obi-Wan. Qui-Gon va veure per un moment el gest determinat
d'en Den.
Qui-Gon va aterrar sobre els seus
peus, es va agafar a les esquenes del pilot i es va ajupir al seient mentre l'arrossegador
girava, torçava, pujava, surava i tornava a girar, intentant esquivar els
guàrdies que els seguien.
Qui-Gon encara tenia el sabre làser a
la mà. Va rebutjar diversos trets mentre el vehicle es llançava entre els
guàrdies. Va veure a Obi-Wan fent el mateix. Era difícil mantenir l'equilibri
en el lleuger arrossegador, però ho estava aconseguint.
Amb un moviment audaç, els
arrossegadors es van dirigir directament cap a les torres de la presó. Qui-Gon
va veure que les talaies s'acostaven cada vegada més, tan a prop que podia
apreciar les esquerdes i els forats de la superfície. En l'últim moment, Andra
va girar bruscament. Es van apropar tant que Qui-Gon es va esgarrapar la mà.
Dos dels arrossegadors que els perseguien es van estavellar contra les torres.
Andra i Den es van allunyar a tota velocitat.
Qui-Gon va mirar enrere. L'últim que
va veure va ser a Xànatos, dempeus, sense moure's i veient-los escapar. A la
distancia, podia sentir els cops de cua d'odi que li arribaven. Sabia que
tornarien a veure's. Xànatos s'asseguraria que així fos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada