CAPÍTOL 3
Els Jedi van ser guiats a un ampli saló de pedra al
centre del palau reial. Una enorme foguera cremava en un clot al mig de
l'estada. Les parets estaven ennegrides pel fum. Els gossos de guerra nek jeien
en el fred terra de pedra, encadenats a estaques gravades amb escenes de
passades batalles. A les parets, a distàncies regulars, hi havia caps dissecats
de kudanes i altres criatures natives del planeta. A l'entrada del saló, un
gran kudana dissecat i d'aspecte ferotge estava col·locat sobre les seves potes
del darrere i ensenyant les dents. Qui-Gon va pensar que era un dels menjadors
menys suggeridors que havia vist en la seva vida.
Mentre seguien al Rei Frane a la taula principal, al
costat de la llar de foc, l'olor de la carn rostida omplia l'estada. El fum els
donava a la cara. Obi-Wan va tossir i va contemplar fastiguejat la sagnant peça
de carn que girava sobre les flames. Qui-Gon estava convençut que el seu
famolenc padawan no tindria molta gana aquella nit.
-Seieu, asseieu-vos -els va dir el Rei Frane mentre
ocupava el lloc d'honor en la taula-. No, Taroon. Deixa que els Jedi s'asseguin
al meu costat.
Un rutanià alt de pell blau cel i amb les trenes nuades
en bucles al voltant del cap va fer un pas enrere i va mirar amenaçador als
Jedi.
-El meu fill, el príncep Taroon -va dir el Rei Frane.
Qui-Gon es va girar per saludar-lo, però el Rei va indicar amb un gest a Taroon
que ocupés el seient oposat al seu-. Parlem d'en Leed. És la raó per la qual
heu vingut, no?
Qui-Gon es va asseure mentre un criat li posava un
enorme plat de carn davant. El Jedi va assentir a manera d'agraïment.
-El príncep Leed ha decidit quedar-se a Senali... -va
començar ell.
- Decidit! -va interrompre el Rei Frane amb un rugit.
Després va donar un cop de puny a la taula-. Això és el que em diu aquest dinko
mentider d'en Meenon! Al meu fill l'han segrestat!
-Però vós mateix vau veure l'holocom -va assenyalar en Qui-Gon-.
Jo també l'he vist. El príncep Leed sembla sincer.
-L'han coaccionat o amenaçat -va insistir el Rei Frane,
trinxant un gran tros de carn. A continuació el va agitar davant d'en Qui-Gon-.
O li han donat una de les seves pocions. Són primitius. Poden utilitzar herbes
i plantes per ennuvolar la ment. Leed mai hagués decidit quedar-se. Mai!
De sobte, mentre mirava a Qui-Gon, els grans ulls verds
d'en Frane es van omplir de llàgrimes. Va agafar el seu tovalló i es va eixugar
els ulls.
-El meu fill gran. El meu tresor. Per què no ve a mi?
-es va sonar el nas en el tovalló i es va quedar pensatiu. Quan va tornar a
mirar el Jedi, la seva cara estava desfigurada per la ira-. Aquests bruts senalites
l'estan obligant! -Va rugir de nou-. Per què no ve a enfrontar-se a mi?
Potser perquè et té
por,
va pensar en Qui-Gon, però no podia dir-ho en veu alta. Els canvis d'humor del Rei
eren alarmants, però semblaven sincers.
- Què puc fer, Jedi? -el Rei Frane trinxà de nou la
carn i li va donar una vigorosa mossegada-. Declarar la guerra?
-Evidentment, ens oposem a aquest pas -va dir en Qui-Gon-.
Per això hem vingut. Podem reunir-nos amb Leed i aclarir la situació.
-Porteu-lo a casa -va dir el Rei Frane-. I mengeu-vos
el sopar. És el millor que pot oferir Rutan.
Qui-Gon va donar uns mossos de cortesia.
-Meenon ha accedit a què el visitem.
- És un porc! Un salvatge! -va cridar el Rei Frane-. No
cregueu ni una paraula seva. Em va robar el meu fill. Què sap ell de lleialtat?
El meu fill és una joia. Jo vaig seguir els seus progressos en aquest fastigós
planeta. Tenen competicions anuals de velocitat, resistència i habilitat. Ell els
ha guanyat tots els anys des que va complir els tretze. És una joia, us ho dic
jo. Un líder nat! -va donar un cop a la taula-. Ha de ser el meu hereu. És
l'únic que pot succeir-me! Tot el que tinc, tots els que m'envolten no valen
res si el meu primogènit no em succeeix.
Qui-Gon va mirar a Taroon. El fill menor fingia no
estar escoltant, però el crit del Rei Frane era francament audible. Per què el
tractava el seu pare com si fos invisible? Leed només era un any més gran que
ell, un home jove, prim i desmanegat, amb llargs braços i cames. És que ell no
era valuós per al seu pare?
-Jo llegiré la veritat als ulls d'en Leed -va
prosseguir el Rei Frane, posant un altre enorme tros de carn al ple plat d'en
Qui-Gon-. Porteu-me'l i jo ho sabré. Si no el deixen marxar, envairé el seu
planeta i els faré agenollar-se. Digueu-li-ho a Meenon.
-Els Jedi no comuniquen amenaces -va dir en Qui-Gon fermament-.
Intentarem convèncer al vostre fill que torni. No l'obligarem ni a ell ni al
Govern de Senali. Però si el portem de tornada, no podreu obligar-lo que es
quedi. Heu de donar-me la vostra paraula.
-Sí, sí, teniu la meva paraula. Però Leed voldrà
quedar-se, us ho asseguro. El noi és conscient dels seus deures. Enviaré amb
vosaltres al meu fill menor, Taroon, perquè li comuniqui la meva amenaça a Meenon.
També ocuparà el lloc d'en Leed a Senali quan el meu fill torni a casa.
-Tampoc permetré que Taroon sigui missatger d'amenaces
-va dir en Qui-Gon-. Si aquest és el vostre objectiu, Taroon es quedarà aquí. La
seva presència podria comprometre una missió diplomàtica. Meenon podria
sentir-se pressionat per la presència d'algú de la Família Reial. A més, els
Jedi sempre negocien sols.
El Rei Frane va esquinçar un tros de carn amb les seves
esmolades dents groguenques. L'astúcia brillava en els seus ulls.
-Acabo de signar l'ordre d'empresonament de la filla d'en
Meenon, Yaana, aquí a Rutan. Sé que Meenon l'aprecia tant com jo a Leed. Que
conegui el sofriment d'un pare! Què et sembla això, Jedi?
-És un error -va dir en Qui-Gon suaument-. Meenon s'ho
prendrà com una provocació. Podria significar la guerra. I, per molt que
digueu, no crec que ho desitgeu. El vostre poble no desitja entrar en guerra.
- El meu poble vol el que jo li dic que vulgui! -va cridar
el Rei Frane furiós-. És que no sóc el Rei?
Qui-Gon no va parpellejar.
-Permetre'm que Taroon ens acompanyi si anul·leu
l'ordre d'empresonament de la Yaana.
El Rei Frane va deixar de mastegar i va contemplar
durament a Qui-Gon uns segons. Després va tornar a colpejar la taula.
- Fet! El Jedi és llest! -es va tornar somrient cap a
la resta dels comensals-. Els Jedi portaran a Leed de tornada a casa.
La resta de la cort va començar a victorejar.
El Rei Frane es va tornar de nou cap a Qui-Gon.
-En tres dies -va dir-. Això és tot el que us ofereixo.
Si no torneu amb Leed, Yaana acabarà a la pitjor masmorra de Rutan -amb un
altre brusc canvi d'humor, li va donar un copet a Qui-Gon a l'esquena-. I ara,
a gaudir!
La resta de la cort es va sentir més relaxada per gaudir
del seu menjar i tots van començar a conversar entre ells.
Obi-Wan es va aproximar a Qui-Gon.
-Taroon no sembla content amb la idea d'acompanyar-nos
-va dir en veu baixa.
-Ja me n'he adonat -va respondre en Qui-Gon-, però la
negociació ha anat bé. Sempre vaig voler que Taroon vingués amb nosaltres. Vaig
sospitar que el Rei Frane empresonaria la Yaana. Hem aconseguit uns quants dies
més de llibertat per a ella.
-Però com vas saber aquestes coses? -va preguntar
Obi-Wan, sorprès.
-Troba el sentiment, prediu l'acció -va respondre en Qui-Gon-.
Era una conseqüència lògica. És l'únic amb el que el Rei Frane pot amenaçar a Meenon.
El Rei és el típic governant que colpeja de l'única manera que sap. Però li té
por a la guerra, així que deixarà que li convencin que és millor esperar. Ara
l'únic que hem de fer és tornar amb Leed. Si pensem que de veritat vol
quedar-se a Senali, llavors haurem d'ajudar-lo a què el seu pare comprengui la
decisió. Si res surt malament i ambdues parts actuen amb sinceritat i
tolerància, la situació es resoldrà sola.
Qui-Gon va mirar a Taroon. El jove rutanià no s'havia
unit al banquet ni a la conversa, sinó que romania amb els braços creuats. La
seva mirada era fosca i vigilant.
- Així que no creus que correguem perill? -va preguntar
Obi-Wan.
Qui-Gon va somriure lleugerament.
-Veig lleialtats enredades i un gran potencial per al
malentès. I fins el menor dels malentesos pot atreure el perill quan una
situació és tan delicada com aquesta. Les paraules no sempre reflecteixen el
que està en el cor. I les coses no solen ser mai tan fàcils com semblen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada