Passar comptes (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Qui-Gon passejava impacient d'un costat a un altre costat del cercle central del pavelló. Va tenir molta cura d'ocultar la cara amb la caputxa. Estaven en l'intermedi dels jocs i gran part del públic s'havia anat a les parades de menjar, però no podia arriscar-se a ser vist. La seva foto estava en totes les casetes d'informació de Thani.

Obi-Wan i Andra havien d'haver tornat ja. I si li havia passat alguna cosa a Obi-Wan? Era la segona vegada que el noi estava en greu perill i, de nou, Qui-Gon havia permès que això passés.

-Relaxa't, Qui-Gon -va dir en Den-. M'estàs posant nerviós.

Però Qui-Gon es va adonar que la cara d'en Den estava tens pels nervis, i va continuar observant els passadissos que els envoltaven.

-Tu també estàs preocupat per Andra -va dir Qui-Gon.

- Qui, jo? -va dir en Den, mirant cap a un altre costat-. Jo no em preocupo per altres persones, només per mi mateix. Sóc el que està a punt d'apostar els estalvis de tota una vida.

Per poder manipular els resultats i guanyar el sorteig, Den havia hagut de reunir diners suficients per fer una aposta creïble. Per a això havia afegit a un dels préstecs de fàcil obtenció de Telos tots els crèdits que tenia. Si perdia, hauria de fer front a un deute considerable.

- Estàs segur que vas interpretar el joc correctament? -va preguntar Qui-Gon-. Segur que saps qui guanyarà?

-Em partiré les cames si m'equivoco -va dir en Den-. Serà Kama Elias. Relaxa't.

-Recorda que quan guanyis jo seré aquí -li va dir Qui-Gon-. Ni se't passi pel cap plegar amb el premi. Aquests diners tornaran intactes a les arques del tresor de Telos.

-És clar que sí -va dir en Den-. Que em matin si traeixo als meus amics.

-No em temptis -va dir Qui-Gon fredament.

La plataforma del cercle central va començar a elevar-se i va donar començament a la següent ronda dels jocs. Qui-Gon i Den van ocupar els seus seients. El Mestre Jedi romania atent per si arribava Obi-Wan. Quan els participants en el sorteig apostaren en l'última competició, Xànatos presentaria el premi. Llavors es mostrarien en les pantalles gegants escenes del que la katharsis havia patrocinat. En lloc de les habituals imatges de bellesa, la multitud veuria escenes de devastació. Però només si Obi-Wan retornava a temps.

Va començar la segona ronda de jocs. Els apallissats competidors jugarien una ronda de bola-xoc. Els crits de la gent animaven la part més salvatge del concurs.

La preocupació d'en Qui-Gon creixia per moments. On era Obi-Wan?

Va recordar les circumstàncies que havien envoltat la seva sortida del Temple. Estaven junts a la plataforma d'aterratge, just abans d'agafar un transport que els conduiria a l'hangar de la nau de passatgers. Ja s'havien acomiadat dels seus amics: Tahl, Bant i Garen, i fins i tot d'en Yoda, que no aprovava el viatge.

-No és massa tard, Obi-Wan -li havia dit Qui-Gon-. No passa res perquè et quedis. No interferirà en el que passi entre nosaltres més tard, t'ho prometo. És millor que et quedis.

Va recordar la clara determinació en la mirada d'Obi-Wan.

-Sé que no em necessites, Qui-Gon. Sóc conscient que pots fer-ho sol, però jo t'ajudaré.

Ara Qui-Gon es va reprendre a si mateix. En aquell moment va pensar que no podia impedir que Obi-Wan l'acompanyés. Va pensar que la determinació en la mirada del noi significava que per molt que insistís, Obi-Wan no anava a tornar al Temple per quedar-se.

Però això era cert? S'havia deixat portar per la gratitud? Una altra vegada s'havia deixat influir per les seves emocions. Hauria d'haver-se posat estricte i haver insistit perquè Obi-Wan es quedés? Havia estat egoista?

Qui-Gon va estar a punt de grunyir en alt. Oficialment, Obi-Wan no era encara el seu padawan, però ell seguia descobrint noves formes de fallar al noi. S'havia mostrat reticent a enfrontar-se a la responsabilitat que li exigia prendre un nou padawan, però després l'havia acceptat. Molt aviat va aprendre a gaudir d'aquesta responsabilitat, però ara estava desorientat i els seus sentiments anaven a la deriva. Volia fer el correcte, però no estava molt segur de com aconseguir-ho. Era massa conscient dels seus propis errors i del que podia sortir malament.

Però Obi-Wan estava molt segur. El noi tenia molt a ensenyar-li sobre la certesa i la confiança. Si tan sols aparegués d'una vegada.

Qui-Gon va veure a algú que li resultava familiar avançant ràpidament entre la gent. Obi-Wan! Andra el seguia de pressa, donant grans passos per seguir les gambades d'Obi-Wan. Amb només mirar al noi va saber que la missió havia tingut èxit.

Obi-Wan i Andra van passar per davant d'uns espectadors que es van queixar, i van arribar fins a Den i Qui-Gon. Obi-Wan li va lliurar la vara gravadora.

-Ho tenim tot -va dir.

Qui-Gon es va aixecar immediatament i va marxar. Ja sabia on era la cabina tècnica des de la qual es retransmetien les imatges visuals en els descansos.

El tècnic estava assegut davant l'ordinador, menjant-se una greixosa cassoleta de carn. Al seu voltant hi havia un munt de monitors petits que mostraven el que s'estava emetent en aquell moment. Hi havia una càmera per a cada competidor, una altra mostrava un pla general, diverses enfocaven vistes parcials i la resta mostraven plans de diferents espectadors. Durant el descans, aquestes imatges serien substituïdes per les del parc global.

El tècnic el va mirar.

- Qui ets?

Qui-Gon va posar la vara gravadora sobre la consola.

-Cal mostrar aquestes imatges després del discurs de Xànatos. Són ordres del governador.

El tècnic es va xuclar una gota de salsa del dit gros.

-No he sentit res d'això.

Qui-Gon va mirar fixament a l'home, que va seguir menjant.

-Has de mostrar les imatges després del discurs.

-Les posaré després del discurs -va dir el tècnic amb la boca plena.

Qui-Gon va contemplar els seus greixosos dits.

-I et rentaràs abans les mans.

-Em rentaré abans les mans -va dir el tècnic com si se li acabés d'ocórrer.

Qui-Gon va esperar que el tècnic tirés el menjar i es netegés els dits acuradament. Després el va veure carregant les imatges. Quan va estar segur que l'home portaria a terme el pla, se'n va anar.

L'últim joc havia acabat. Només quedaven quatre competidors.

El governador va anunciar els noms dels guanyadors del sorteig. El públic va deixar anar una barreja de gemecs i víctors. Quan el nom d'en Den va ser anunciat, aquest es va posar dret i va fer un crit tirolès.

Després es va tornar cap a ells amb els ulls relluint.

- Llestos?

Els ulls d'Andra mostraven determinació.

-No ens fallis, Den.

Den es va acostar.

-Algun dia hauràs de fiar-te d'algú, Capitana Integritat -va dir en veu baixa.

-Ja ho sé -va dir Andra-. Però has de ser tu?

Ella li va mostrar un somriure ple de confiança i li va acariciar la galta.

Un somriure va sorgir lentament en els trets infantils d'en Den. Amb aquest gest, es va dirigir a l'escenari per reunir-se amb els altres guanyadors. Andra va ajuntar les mans i va prémer amb força.

-Jo també em fio d'ell -li va dir Qui-Gon. Obi-Wan li va dedicar una mirada que volia dir: Com pots estar segur?

Qui-Gon volia dir-li que algunes vegades li resultava més senzill interpretar als estranys que a la gent que tenia a prop. Quan el seu cor no entrava en joc, els seus instints li deien qui podia fallar-li i qui podia ser sincer. Esperava que després d'aquesta missió, Obi-Wan i ell tinguessin temps per parlar.

Obi-Wan es va acostar a ell.

- Estàs segur sobre això?

Qui-Gon va assentir.

-Sí, ho estic, però tinc unes barredores preparades per si se li ocorre escapar-se. Amb els anys he après a fiar-me dels meus instints.

Els concursants del sorteig es van col·locar davant de diverses consoles petites. Tots apostaven enormes sumes al resultat final. Den va muntar un numeret d'agònica indecisió abans de realitzar la seva aposta. Andra va sospirar.

-No pot resistir l'oportunitat de cridar l'atenció -va dir, retorçant-se les mans, nerviosa.

Va començar l'última ronda, que consistia en la repetició breu de tots els jocs que s'havien dut a terme durant la competició. En aquelles alçades, els competidors ja estaven coberts de suor, brutícia i sang. Els guanyadors del sorteig van seure en una plataforma, contemplant l'acció i conscients que els estalvis de tota la seva vida depenien del resultat. La multitud no parava de cridar.

El joc de bola-xoc posava punt final als jocs. Kama Elias va passar fregant al seu oponent, que va girar massa ràpid i va perdre el control, precipitant-se en una caiguda fatal. Kama es va apuntar un tant. Va sonar el timbre. Els jocs havien acabat.

Den va saltar de la plataforma i es va posar a ballar frenèticament al mig de la sorra. A la gent li va encantar, i van cridar el seu nom. Les pantalles parpellejaven: Den, Den, Den!!!

Llavors, la plataforma va començar a elevar-se des del cercle central i Xànatos va aparèixer de peu sobre ella. Era una silueta negra i autoritària. Xànatos va elevar els braços cap al públic, que va canviar el seu crit i va començar a articular el seu nom. Milers de peus van donar puntades a terra i tot el pavelló va començar a estremir-se.

- Xà-na-tos !, Xà-na-tos !, Xà-na-tos!

L'al·ludit va aixecar una mà per demanar silenci. Els crits es van apagar lentament. Llavors, la seva hipnòtica veu va retrunyir al pavelló.

- La katharsis ens salva!

- Sí! -va respondre el públic.

- La katharsis ens enriqueix!

- Sí!

- La katharsis protegeix els nostres llocs sagrats!

- Sí!

Qui-Gon va mirar les pantalles. Fes-ho ara, va instar al tècnic.

Les imatges de l'embogida multitud van desaparèixer i va aparèixer una vista dels Llacs Sagrats. Però en lloc de veure aigua cristal·lina i brillant, es va veure una llacuna negra coberta d'escuma i de la superfície sortia vapor.

Al principi, la gent no es va adonar. Llavors es va veure una altra imatge, i una altra. El turó de malab, les excavadores subterrànies, el detector de metalls a prop de la pedra devastada, màquines gegants extraient sorra daurada, gravitrineus aparcats en el que va ser un paisatge meravellós...

Va començar a sentir-se un murmuri. Xànatos no s'estava donant compte. Es trobava davant del públic i no veia les pantalles.

-Gràcies a la katharsis el nostre estimat Telos té la protecció garantida durant generacions -va dir-. El poble ha parlat. Han salvaguardat el seu llegat.

Una imatge del logotip d'Offworld va omplir la pantalla. Estava impresa a foc en una caixa de detonadors termals.

La remor de la inquieta audiència es va convertir en un brunzit que va omplir el pavelló com si una habitació plena d'equips electrònics s'hagués tornat boja.

La següent imatge van ser unes excavadores descarregant-se des d'un remolcador de manteniment. Una imatge va ocupar la pantalla: "Offworld".

El brunzit es va convertir en un rugit d'incredulitat i fúria.

Xànatos va mirar a les pantalles a la fi. Qui-Gon l'observava. Qualsevol altra persona hauria mostrat la seva sorpresa i la seva ràbia, però Xànatos es va quedar quiet.

El pavelló va fer un crit a l'uníson. Molts es van aixecar i l'estrèpit va augmentar d'intensitat. La multitud va començar a aixecar-se dels seus seients i a alçar els seus punys. Va començar un picar de peus rítmic, un interrogant més potent que qualsevol pregunta articulada.

Xànatos va alçar les mans demanant silenci. Li va portar un temps que la gent es calmés.

- Per què creieu el que esteu veient? -va preguntar tranquil·lament i en to autoritari-. Creieu en el que jo us dic. Algú està intentant enfurir-vos. Algú està intentant enganyar-vos.

Algú va cridar una pregunta:

- Qui?, tu?

La gent va repetir la pregunta.

- Qui?, tu?; Qui?, tu?

- Exigim una resposta! -va cridar una altra persona.

- Estic responent als vostres dubtes! -va rugir Xànatos-. Us han parat una trampa! Convido a qualsevol de vosaltres a venir amb mi als Llacs Sagrats per comprovar que no passa res. Confio en el meu Govern i confio en la corporació Unify. Governador, permetrà vostè que els Llacs Sagrats s'obrin al públic perquè ho vegin amb els seus propis ulls?

A la primera fila, un home de cabells platejat es va aixecar.

-Ho faré.

Xànatos va obrir els braços.

- Ho veieu? No hi ha res fals aquí. Només sinceritat. No podem deixar-nos portar pels enganys.

La gent va començar a callar. La confiança estava començant a guanyar terreny a la ira.

- I ara deixeu-me desemmascarar aquells que han mentit al nostre món! -va cridar Xànatos, i la multitud va cridar a manera d'aprovació.

Xànatos va sortir de la plataforma un moment. Qui-Gon va veure com li deia alguna cosa breument a un dels guàrdies de seguretat que envoltaven el cercle, i després va veure a un altre guàrdia parlant per un intercomunicador.

Qui-Gon va sentir pànic.

-Posa't la caputxa, Obi-Wan -va dir ràpidament.

Un moment després, els rostres d'en Qui-Gon i Obi-Wan van aparèixer a les pantalles.

- Heu vist aquests homes? -va exclamar Xànatos, assenyalant els monitors-. Són enemics de Telos! Van ser condemnats a mort, van escapar i ara segueixen tramant les seves maldats! I són aquí, en aquest estadi. Són ells els que van posar aquesta cinta. Mireu als que tingueu al costat. Els veieu? Ells són els que us han enganyat!

-Oh, oh -va sospirar l'Andra. Després es va tirar cap endavant, tapant a Obi-Wan i a Qui-Gon i fingint que mirava a la gent que l'envoltava.

Però va ser inútil. Un telosià que tenien davant es va girar i va mirar per sota de les caputxes. La sorpresa en reconèixer-los va fer que es quedés bocabadat. Llavors es va aixecar i va exclamar.

- Aquí! Estan aquí!

No podien moure's ni tenien un lloc on anar. Els guàrdies de seguretat van baixar pels passadissos i Obi-Wan i Qui-Gon van ser atrapats.

Següent