divendres, 21 d’octubre del 2016

La Lluita per la Veritat (XII)

Anterior



CAPÍTOL 12

El gong del matí va trencar el silenci abans de l'alba. Els estudiants van retirar les mantes instantàniament, es van aixecar i van fer cua per utilitzar els lavabos que hi havia a la paret.
Obi-Wan va sentir el xoc de l'aigua freda a la seva pell. La seva ment ja estava clara. Va sonar el següent gong, el senyal per vestir-se i anar al menjador en tres minuts. Davi li havia explicat tot això la nit anterior, abans de separar-se.
Obi-Wan va pensar en com de diferent que havia estat la vida al Temple. Allà, una suau llum començava a encendre's, imitant la sortida del sol. Els estudiants tenien tots la seva habitació pròpia, perquè es respectava la intimitat. La primera hora del matí era un moment de meditació i exercici moderat abans de començar el dia. No hi havia sorolls molestos ni presses.
Però aquí als alumnes no semblava molestar-los l'abrupte començament del dia, o l'estricte horari que havien de seguir. No semblaven distingir el contrast entre els somriures dels Guies i les seves ordres severes. I a ningú semblava importar-li el menjar.
A l'altre costat de la sala, la Siri estava asseguda amb les altres nenes. Va aixecar una cullerada de farinetes i va mirar-la fastiguejada. Obi-Wan va riure en veu baixa.
- Dues marques de càstig, V-Obi -va dir un dels Guies, introduint-lo en un registrador portàtil -. La concentració en la nutrició és el que fem durant el servei de menjars. La interacció amb els altres es reserva per al temps lliure.
Obi-Wan va mastegar el menjar insípid. La Siri tenia raó. Havien de sortir d'allà.

***

- Avui jugarem al Temps de Reacció -va anunciar O-Bin -. Ja sabeu com funciona. Un tema sortirà a les vostres pantalles. El primer que premi el botó de resposta serà el que digui a la classe els punts rellevants sobre el tema. Bona sort.
Obi-Wan va mirar la pantalla. Posava "Coruscant". No va prémer el botó de resposta. El millor que podia fer era intentar no atreure l'atenció dels Guies d'Aprenentatge.
El temps de reacció d'un Jedi és increïblement breu. El pilot de la pantalla de la Siri es va il·luminar el primer. Obi-Wan la va mirar per advertir-la, però ella va fingir no veure'l.
Era evident que a O-Bin no li agradava preguntar a la Siri.
- O-Siri? -va preguntar amb els llavis tensos.
-Coruscant és un planeta cobert per una ciutat. És la seu del Senat Galàctic. Milers de milions d'éssers hi viuen. És conegut pel seu Govern, la seva cultura i els seus excel·lents sistemes de trànsit i seguretat...
-He d'interrompre't, O-Siri -va dir O-Bin amb un somriure-. Està tot malament. Qui pot corregir a O-Siri?
Els llums de les pantalles es van encendre per la classe. O-Bin va consultar la seva per veure qui havia estat primer.
- V-Mina?
-Coruscant és un món corrupte -va dir V-Mina-. L'esclavitud és legal allà.
-Exactament -va dir O-Bin.
El rostre de la Siri cremava. Obi-Wan la va mirar fixament. Tots dos havien de mantenir-se en silenci. No podien atreure més atenció.
El següent terme va ser "Orde Jedi".
Aquest cop, O-Bin va ignorar a propòsit la llum encesa de la Siri.
- V-Taun?
- L'Orde Jedi està envoltada de foscor. Ells...
La Siri es va posar dempeus.
- La senda Jedi està al servei de la galàxia!
- Seu, O-Siri! Cinc marques de càstig! I ja saps el que això significa...
Obi-Wan va grunyir sorollosament.
- Neteja del servei d'àpats després del sopar -va xiuxiuejar O-Bin entre dents -. I, V-Obi, pel teu grunyit dedueixo que estaràs encantat d'unir-te a O-Siri. Tant millor per al Bé General.

***

- Jo sóc molt capaç de tenir la boca tancada -va dir la Siri a Obi-Wan més tard -, però no vull. Què més dóna que estiguem rentant plats? Almenys no estem en una aula escoltant O-Bin dient-nos que tots els planetes del Nucli estan corruptes.
Obi-Wan va contemplar la pila de plats bruts del sopar. Era la segona vegada que els manaven a fregar en un dia.
-Jo gairebé preferiria estar a classe.
-Tinc un suggeriment -La Siri va tirar el fregall a l’aigüera-. Passem dels plats i ens escapem. Aquesta nit. Si no podem enganyar aquest inepte d'en V-Tarz, no mereixem ser Jedi.
-D'acord -va assentir ell.
- Obi-Wan, alguna vegada hauràs d'escoltar-me. Tu no ets l'únic que pot... -La Siri va reaccionar una mica tard-. Has dit que d'acord?
Obi-Wan va assentir.
-Tens raó. Ja hem vist com funciona el sistema de seguretat. Anem-nos. Qui-Gon i Adi han d'estar realment preocupats.
-Hi haurà dos guàrdies -va dir la Siri -. I pot ser que V-Tarz no pugui anar a pel seu berenar. Què tens pensat?
-L'altre Guàrdia de Seguretat pensa que ahir a la nit el sistema va funcionar malament, però no saben quin és el problema, no?
La Siri va assentir.
-Doncs anem a crear-lo -va dir Obi-Wan -. Hauran d'apagar el sistema per revisar-lo i arreglar-ho. Mentrestant, sortirem per la cambra de bany.
- Com podem sabotejar el sistema? -va preguntar la Siri -. Ara no podem colar-nos al centre d'administració. Està ple de Guies.
-Haurem de sabotejar-lo des d'aquí -va dir Obi-Wan contemplant la cuina-. Alguna idea?
Van examinar els dispositius de seguretat de les cantonades del sostre.
- No va dir V-Tarz alguna cosa sobre el sensor d'infrarojos? - Va preguntar la Siri.
-Va dir que podria estar espatllat -va dir Obi-Wan.
- No podem manipular alguna cosa per espatllar-lo? - Va preguntar la Siri. Va passar la mà per l'enorme unitat d'energia-. I si encenem la cuina una mica? S'escalfarà l'habitació i els infrarojos acabaran per activar-se. Hauran d'apagar el sistema per adonar-se'n.
- Senzill, però genial -va dir Obi-Wan -. Fem-ho. Però millor rentem abans els trastos. Si entra un Guia per revisar la nostra tasca, podria adonar-se que la cuina està encesa.
- Sabia que hi havia un inconvenient -va grunyir la Siri. Entre els dos van acabar la tasca a corre-cuita. Els llums els van advertir que arribava l'hora d'anar al llit, i van córrer als seus dormitoris. Es van detenir al costat del centre d'administració.
- No tenim temps d'acomiadar-nos d'en Davi -va dir la Siri, una mica trista.
- Ja sabrà el que ha passat quan descobreixin que no estem -va dir Obi-Wan -. Tornarem a per ell amb Qui-Gon i Adi. Quedem aquí, quan s'apagui la llum de seguretat. Després anirem a la sortida del Barracó 7.
La Siri va assentir. Obi-Wan es va anar al seu dormitori. Va aconseguir ficar-se al llit just abans que les llums s'apaguessin. Va esperar, escoltant les pausades respiracions al seu voltant. Els estudiants treballaven tant i tan dur durant el dia que s'adormien als pocs minuts de ficar-se al llit.
Al cap d'una estona es va apagar la llum de seguretat. Obi-Wan es va calçar les botes i va sortir de puntetes. Es va aturar un moment davant la màrfega d'en Davi. Era millor no despertar-lo. Alguna cosa podia sortir malament, i no volia ficar-li en problemes.
Quan va arribar a la sala del centre d'administració, la Siri estava esperant.
- Acabo de veure a V-Tarz i l'altre Guia de Seguretat anar a revisar el sensor -va dir ella-. Tot està net.
Van baixar a corre-cuita pel llarg passadís, passant pels dormitoris. La sala de bany estava a l'altre extrem del gran edifici circular. Gairebé havien arribat, quan van sentir el grinyol d'una porta obrint-se lleugerament.
Sense dubtar-ho un segon, Obi-Wan i Siri van saltar a l'uníson, girant la corba del passadís, des d'on no eren vistos. Van començar a córrer. Si algú els havia vist, o sentit, podia trucar als Guies de Seguretat. Tots els estudiants tenien ordres d'informar sobre la resta.
Però ho farien?
Una alarma va trencar el silenci. Ja podien veure la porta de la sala de tocador. Van córrer cap a ella, però, abans que poguessin arribar, els Guies de Seguretat van aparèixer al passadís i els van envoltar.
Podrien haver lluitat amb ells, però això hauria implicat mostrar-los els sabres làser. Obi-Wan seguia reticent a fer-ho, ja que Yoda li havia previngut al respecte. Havia d'haver-hi una opció millor. Va veure a la Siri a punt d'agafar l'empunyadura del seu sabre làser, i va negar amb el cap. Però li faria cas la Siri?
Els estudiants van aparèixer al passadís per veure el que havia provocat el rebombori. O-Bin i altres Guies d'Aprenentatge van sortir precipitadament, vestits amb la roba de dormir.
- Conec aquests dos molt bé -va dir O-Bin -. Què esteu fent als passadissos després del toc de queda?
Una veu tremolosa va sonar a l'esquena.
- Vaig ser jo.
Es van girar. Davi era, nerviós, amb els ulls clavats a terra i amb por de mirar a O-Bin.
- Anava a la zona de preparació de menjars -va dir Davi -. Em... vaig oblidar d'una cosa.
- I tant! -es va avançar V-Tarz -. Es va deixar encesa la cuina! Va fer saltar els sensors!
O-Bin va col·locar el seu somriure de reprovació a la cara.
- És un gran descuit per part teva, V-Davi. Haurem de consultar quantes marques de càstig et mereixes per això.
-Ho sé -va murmurar en Davi -. Sóc conscient que he posat en perill el Bé General. Em penedeixo.
-Bé. Ho discutirem demà -O-Bin va donar unes palmades -. Tothom als seus dormitoris.
Entre el corrent d'estudiants, Obi-Wan i Siri es van obrir pas fins a Davi.
- Per què has fet això? -va murmurar la Siri.
- No tinc tantes marques de càstig com vosaltres - li va dir ell al seu torn.
- Davi, per què portes les botes i la túnica? -va preguntar Obi-Wan amb suspicàcia.
-Et vaig veure marxant-te -va dir en Davi -. Sabia que us anàveu a escapar. Volia anar amb vosaltres!
- V-Davi! -la veu d'O-Bin era estrident-. Si vols penedir-te de la teva desobediència, no hauries d'estar parlant amb dos esvalotadors!
Davi va seguir caminant, mirant-los per última vegada; però, de sobte, alguna cosa va saltar de la seva butxaca. Obi-Wan va saber immediatament el que era: el ferbil d'en Davi, Scurry. Davi no se n'aniria del Cercle d'Aprenentatge sense ell.
- Què és això? -va exclamar O-Bin -. Agafeu-lo!
Davi es va tirar a terra, va fer petar les dents i amb les mans una cassoleta. El ferbil va anar corrents fins a ell.
- Això -va dir O-Bin -, és una mascota.
Davi no va dir res. Tenia la cara vermella.
- És només un petit ferbil -va dir la Siri.
- Dues marques de càstig, O-Siri. No estava parlant amb tu. V-Tarz!
V-Tarz es va acostar.
- Si us plau, registra el dormitori d'en V-Davi -va ordenar O-Bin.
Obi-Wan i Siri els van seguir. Envoltat d'estudiants que contemplaven l'escena, V-Tarz no va trigar a trobar dos llangardaixos iridescents, una altra cria de ferbil i una bosseta amb llavors.
O-Bin va prémer els llavis.
- Què diem, estudiants?
Tots els alumnes van mirar a Davi.
- Vergonya, vergonya, vergonya -van repetir una i altra vegada.
- Emporta't... aquestes... coses -va dir O-Bin a V-Tarz, amb les dents carrisquejant en un somriure-. I desfés-te'n d'elles.
V-Tarz es va guardar els llangardaixos i es va ficar als dos ferbils a la butxaca.
- No! -va cridar en Davi -. Si us plau...
- Vergonya, vergonya, vergonya.
A la butxaca d'en V-Tarz, els ferbils cridaven histèrics. Els ulls d'en Davi es van omplir de llàgrimes, que van lliscar lentament per les galtes.
- Si us plau -va xiuxiuejar.

***

Quant els llums van tornar a encendre's al matí següent, Obi-Wan va córrer cap a la màrfega d'en Davi per consolar-lo, i per dir-li que trobarien la forma d'escapar i que el portarien amb ells.
Però en Davi no hi era.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada