La Lluita per la Veritat (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Qui-Gon i Adi es trobaven al centre del coliseu. Davant d'ells hi havia una taula circular al voltant de la qual s'havien assegut nombrosos keganites amb túniques vermelles. Eren els Guies de la Justícia.

- Se us troba culpables de control mental en el cas d'O-Melie i V-Nen -digué un keganita ancià-. La sentència és la deportació. La vostra nau té combustible i està preparada. Uns caces d'escorta us acompanyaran a l'atmosfera exterior.

Qui-Gon i Adi no van dir res. Sabien que V-Tan o O-Vieve estaven darrere d'allò. Seria un esforç desaprofitat discutir. Però això no volia dir que fossin a sotmetre's.

Un escamot de Guies de Seguretat els va portar a la plataforma d'enlairament.

Un d'ells va parlar.

-Ens hem pres la llibertat de desactivar totes les armes i els sistemes de defensa. Que tinguin bon viatge.

Una porta xiuxiuejà en obrir-se i V-Tan i O-Vieve van aparèixer. Van caminar cap als Jedi, somrient amablement.

-Abans de marxar, volem deixar clar que no us desitgem cap mal -va dir O-Vieve.

- On són els nostres padawan? -va preguntar Qui-Gon.

-Creiem que se'ls van endur en un Control d'Assistència -va respondre V-Tan-. Els localitzarem al Cercle d'Aprenentatge i els enviarem a Coruscant. Teniu la nostra garantia personal referent a això.

-Ho sento, no n'hi ha prou -va respondre en Qui-Gon educadament.

-No confieu en nosaltres, però hauríeu de fer-ho - O-Vieve es va acostar a Qui-Gon i li va posar la mà a l'espatlla en un gest de confiança. Tot d'una, es va quedar pàl·lida. Els seus ulls blau clar van semblar apagar-se. Va trontollar.

- Estàs bé? -li va preguntar Qui-Gon tocant-li la mà. Estava freda com el gel.

O-Vieve va retirar la mà de l'espatlla d'en Qui-Gon.

-No és res. A vegades veig coses. Vénen sense avisar. Per això hem fet el que hem fet. Només volem protegir al nostre poble.

-Vam accedir a què vinguéssiu amb amistat en els nostres cors -va dir V-Tan -. El que no podem tolerar és la interferència en els nostres assumptes. Altera el Bé General. Heu excedit els límits del que estem disposats a donar. Kegan no està interessat en altres planetes. Volem que ens deixin en pau.

-Li vau dir al poble que si algú sortia de Kegan, el planeta es destruiria -va dir l'Adi -. Però segur que no ho creieu.

-Sí ho creiem -va dir O-Vieve amb suavitat-. Jo ho he vist.

- Comprenem la vostra preocupació -va dir en Qui-Gon-. I reconeixem el vostre dret a expulsar-nos, però heu de saber que si ens obligueu a marxar sense els nostres padawan, tornarem amb un equip d'investigació del Senat Galàctic. Kegan no tornarà a ser un món aïllat.

V-Tan i O-Vieve es van mirar nerviosos.

O-Vieve va guardar les mans en les amples mànigues de la seva túnica blanca.

-Disculpeu-nos, Amables Jedi, i escolteu. Veig visions del futur des que era una nena petita. V-Tan té somnis en els quals també veu coses. Quan ens vam conèixer, vam descobrir que les nostres visions coincidien. Això ens va convèncer que eren certes. Hem predit coses que han passat. Ara veiem una invasió malvada a Kegan. Hem creat una manera de viure que podria evitar el que hem vist.

- Tot el que hem fet és protegir els nostres ciutadans d'un destí que ni tan sols poden imaginar -va dir V-Tan-. Potser algunes de les nostres mesures semblin dures, però són només contribucions al Bé General.

-Tots dos hem tingut visions d'un futur esdevenidor destructiu a Kegan -els va dir O-Vieve-. Veiem el mal entelant el nostre planeta com un núvol negre.

- Com? -va preguntar Qui-Gon-. Quan?

-Veiem als Jedi envoltats de foscor -va dir V-Tan-. Això és tot el que sabem. La foscor surt d'ells i s'expandeix fins empassar-se'ls.

-Potser la nostra destrucció procedeixi d'un explosiu enviat per destruir un planeta sencer en un segon -va dir O-Vieve.

-No hi ha cap dispositiu capaç de fer explotar un planeta sencer -va dir Qui-Gon.

-Potser encara no -li va corregir O-Vieve suaument, i Qui-Gon va sentir un calfred.

-Veiem soldats emmascarats -va dir V-Tan-. No sabem qui són ni el que busquen. Només que són malvats. Portaran por i patiment.

-Però les vostres visions podrien ser errònies -va dir l'Adi-. De vegades ho són. Els Jedi no són aliens a elles. Però sabem que veiem coses que podrien passar.

-Aquesta és la raó per la qual nosaltres actuem així -O-Vieve va clavar intensament la mirada en Qui-Gon-. Si poguessis triar la teva mort, Qui-Gon, no preferiries morir en pau i tranquil·litat abans que en una violenta batalla, entre el caos i la desesperació?

Qui-Gon la va mirar amb fredor.

-No podem triar la nostra mort.

-I vosaltres no podeu decidir el que és millor per al vostre poble -va dir l'Adi -. Dieu que tots els ciutadans poden votar, però controleu el procés. Monitoritzeu els seus pensaments i les seves converses. Tot per una visió que potser no arribi a complir-se. És això just? És just apartar els fills dels seus pares basant-se en el somni d'una maldat sense nom?

O-Vieve va apartar la mirada. Era evident que la pregunta li havia molestat.

Qui-Gon va aprofitar per insistir.

-Adi Gàllia i jo hem vist el Cercle Tècnic i el Cercle Mèdic. Hem vist el que teniu en comparació amb el que podríeu tenir. Hi ha hagut avenços en medicina i en tecnologia que podrien haver estalviat molt patiment al vostre poble. És just que els ho negueu?

-No els ho neguem -va dir V-Tan, negant amb el cap-. Els ho estalviem.

-Hi ha d'haver sacrifici per preservar el Bé General -va dir O-Vieve, donant-los l'esquena. La seva veu tornava a tenir el to autoritari-. La reunió ha acabat. Enviarem als vostres padawan. Tenim una bona nau, ben subministrada i equipada amb hipervelocitat per a ells. Us desitgem un bon viatge -els seus ulls blaus van adoptar de sobte la brillantor de l'acer-. Però us advertim que si intenteu quedar-vos a l'atmosfera de Kegan, la vostra nau serà enderrocada.

Següent