Passar comptes (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

-On anem? -va preguntar Obi-Wan mentre s'esmunyien entre la multitud.

-Quan aterra una nau de passatgers gran, les cuines reben noves provisions d'aliments -va dir Qui-Gon-. Quan vulguis sortir d'un lloc sense que et vegin, escull el lloc més freqüentat.

Obi-Wan va seguir a Qui-Gon mentre baixaven diversos pisos cap a la zona de servei. Qui-Gon sempre explorava les naus grans quant s'embarcava. Sabia on eren les zones tècniques i de servei, així com totes les sortides.

-Recorda això, Obi-Wan -li havia dit-. Si vas a dur a terme una missió arriscada, el perill pot començar abans que estiguis preparat per a ell. Estigues alerta.

L'aroma de la carn rostida i el pa calent va arribar fins a l'Obi-Wan mentre creuaven les cuines. El seu estómac va grunyir. Per què, encara que estava enmig d'una fugida precipitada, se sentia famolenc? Quan es van internar en els magatzems es va alegrar que l'olor es dissipés.

Qui-Gon va avançar ràpidament entre les prestatgeries i els bidons plens de menjar fins a la porta que conduïa a la zona de càrrega. Abans d'entrar, va mirar per la finestreta per assegurar-se que no hi hagués personal de seguretat. La porta xiuxiuejà en obrir-se i tots dos van entrar en l'hangar de càrrega.

Els treballadors s'afanyaven a descarregar les mercaderies en petites plataformes. Hi havia un gran transport fora de la nau amb la rampa de descens oberta de bat a bat.

-Agafa un contenidor -li va dir Qui-Gon mentre s'ajupia per agafar una caixa en la qual es llegia "fruita seca".

Obi-Wan va agafar una altra en què posava "grans de sol" i va esbufegar per l'esforç que li va suposar portar-la a l'espatlla. Per què no havia agafat alguna cosa més lleugera, com Qui-Gon?

El Mestre Jedi es va dirigir ràpidament cap al transport de mercaderies. Ningú semblava adonar-se que estaven traient coses de la nau en lloc d'introduir-les. Una de les moltes lliçons que Qui-Gon li havia ensenyat a Obi-Wan era que, en un entorn desconegut, el millor era semblar ocupat per passar desapercebut.

Van arribar al transport sense ser vistos. Obi-Wan va descarregar alleujat la seva pesada càrrega al costat de les altres caixes i bidons apilats. Des d'aquest lloc podien veure el bulliciós port estel·lar. Els passatgers que ja havien passat el control s'arremolinaven a la recerca d'algun mitjà de transport local. Qui-Gon i Obi-Wan van anar cap a ells.

- Vosaltres! Alto! -va ordenar bruscament algú a la seva esquena.

-No et donis la volta -va dir Qui-Gon a Obi-Wan en veu baixa-. Actua com si no sabessis amb qui parlen.

- Atureu-vos!

Tots dos van sentir a algú corrent cap a ells.

Obi-Wan va captar un momentani dubte en Qui-Gon. No havien fet res dolent i no hi havia raó per córrer, però haurien d'explicar coses que Qui-Gon no volia explicar.

El Mestre Jedi va prendre la decisió amb la celeritat de costum.

-Corre -va dir amb determinació.

Obi-Wan, que estava esperant aquesta ordre, va arrencar a córrer amb Qui-Gon. Els dos Jedi es van moure lleugers com la brisa entre la multitud sense donar un cop de colze i sense fregar una espatlla. Només un petit corrent al seu pas agitava lleument una túnica o un cabell.

Van arribar a l'entrada de la terminal i es van unir als passejants dels carrers de la ciutat. Qui-Gon va minorar el pas immediatament per barrejar-se amb la gent. Obi-Wan li seguia de prop, esforçant-se per controlar la seva respiració. Admirava la capacitat de Qui-Gon per passar d'una carrera desenfrenada a un passeig tranquil sense perdre el ritme. Als ulls de qualsevol, Qui-Gon era un passejant més a la ciutat.

Els carrers estaven encara més plens de gent que la terminal.

-Sens dubte es rendiran -va dir Qui-Gon a Obi-Wan, somrient i assentint com si estigués parlant del temps-. És molt avorrit seguir a un parell de viatgers extraviats pels carrers de la ciutat.

Amb el cor i els nervis tornant al seu estat normal, Obi-Wan va poder per fi contemplar el que l'envoltava. La ciutat de Thani bullia. Els lliscants abarrotaven l'ampli bulevard. Edificis de centenars de metres d'alt s'elevaven a banda i banda amb les seves façanes brillant amb centellejos de plata i bronze davant la radiant llum del sol. Apinyades entre els elevats i impressionants gratacels hi havia construccions de menor grandària. Senyals parlants i pampalluguejants anunciaven préstecs a baix interès i avançament de crèdits a tot risc. Files desordenades de gent amuntegada entraven en aquests edificis. Obi-Wan va passar per un enorme panell en el qual podia llegir-se: "Riqueses inimaginables amb només una aposta: Katharsis".

-Katharsis -va repetir ell-. Vaig sentir aquesta paraula en la nau de passatgers.

-No sé el que és -va mussitar en Qui-Gon-. Thani ha canviat molt des de l'última vegada que vaig estar aquí. És clar que va ser fa gairebé deu anys. Sembla més gran i més sorollosa. I hi ha una altra diferència...

Obi-Wan va percebre un moviment darrere seu i va mirar el lluent aparador de l'edifici de davant. Dos guàrdies de seguretat uniformats avançaven ràpidament per l'abarrotada avinguda gairebé sense cridar l'atenció. A Obi-Wan no li cabia dubte que es dirigien cap a ells.

-Qui-Gon... -va començar a dir, però Qui-Gon ja els havia vist.

-Li estan donant més importància del que jo creia -va dir, recuperant el ritme-. Ves a l'esquerra.

Obi-Wan va lliscar a l'esquerra i es va ficar en un estret carreró. El van creuar a tota velocitat, fent servir la Força per saltar per sobre d'una pila de caixes abandonades i girant a la dreta per introduir-se en un altre carreró.

El foc d'una pistola làser va sonar a l'esquena. Van sentir el xoc de les caixes contra els murs.

-Van de debò -va dir-. Anem cap amunt.

Encara no podien veure'ls, però els guàrdies girarien la cantonada en qualsevol moment. Qui-Gon va extreure el llança-cables del seu cinturó. Va activar el dispositiu i el doble cordill es va elevar disparat i es va enganxar en una cornisa. Obi-Wan també va activar el seu. Es van agafar i van deixar que el dispositiu els elevés fins a la teulada, a la qual van saltar sense problemes. Tots dos van recuperar ràpidament els cordills.

Qui-Gon va veure els guàrdies corrent pel carreró. Van passar de llarg, van girar la cantonada i van desaparèixer.

-Encara sort -va dir Obi-Wan.

Però Qui-Gon no es va moure. Uns segons després, els guàrdies van tornar. Un d'ells va treure uns prismàtics i va començar a inspeccionar meticulosament les teulades.

-Crec que no es pensen rendir -va murmurar Qui-Gon en veu baixa.

Els dos Jedi van retrocedir ajupits fins que van estar fora del camp de visió. Després van saltar a terra des de l'altre costat de la teulada. Van córrer el tram que quedava de carreró i van tornar a barrejar-se amb la multitud del transitat carrer.

-Així no els perdrem mai -va dir Qui-Gon. Obi-Wan va estirar el coll per mirar per sobre de la gent.

-Tothom es dirigeix ​​cap a aquest pavelló -va dir a Qui-Gon-. Potser puguem perdre'ls a l'interior.

Es van barrejar amb la gentada i van arribar a l'entrada el més aviat possible. Un rètol gegant parpellejava amb lletres lluminoses a cent metres d'altura: "katharsis".

-Crec que estem a punt d'esbrinar què és això -va dir Obi-Wan amb curiositat.

Hi havia diverses entrades i Qui-Gon es va unir a la riuada de públic a la part més atapeïda. El corrent de gent entrava per una porta prou gran com perquè un caça passés per ella.

"Necessita crèdits? Pari aquí!". Els senyals parpellejaven al voltant d'unes cabines properes a l'entrada. Més endavant, Obi-Wan va veure diversos llocs de menjar. Una aroma temptadora surava cap a ells. El seu estómac va tornar a queixar-se i ell va estar a punt de deixar anar un grunyit. Amb Qui-Gon mai sabia quan seria l'hora de dinar. El seu antic Mestre Jedi semblava subsistir mitjançant una dieta d'aire fresc i determinació.

-Ha de tractar-se de la celebració d'algun tipus de joc -va dir Qui-Gon-. Curiós.

-I és popular -va afegir Obi-Wan, empès per la gentada que entrava.

Van entrar al pavelló i es van trobar per sobre de l'àrea central, on es veia un gegantesc anell amb un altre anell concèntric de menor grandària a l'interior. Enormes pantalles estaven distribuïdes per tot el pavelló, situades en diferents llocs i a diferents altures perquè es poguessin veure des de qualsevol punt de l'ampli recinte. Totes mostraven escenes de paisatges naturals, i diversos altaveus ocults emetien una música eixordadora.

Les ales centrals estaven envoltades de cabines flotants. També hi havia seients fixos envoltant la zona. Les files més altes es perdien en la immensitat del pavelló.

Van pujar a la recerca de dos seients buits a prop de la sortida. La penetrant mirada d'en Qui-Gon va escodrinyar la multitud buscant els guàrdies que els seguien.

Per fi va trobar seients a poca distància del final. Es van asseure i Obi-Wan va centrar la seva atenció en les pantalles gegants, que van començar a mostrar una sèrie de noms i números que no va poder desxifrar. El recolza-braços del seu seient també tenia una pantalla amb un teclat.

Mentre Qui-Gon examinava la multitud, Obi-Wan es va acostar a un telosià de gran alçada que estava assegut al costat seu.

-És la primera vegada que vinc -va dir-. Pot explicar-me què passa?

-Les pantalles mostren l'estat de les apostes per als jocs -va respondre el seu company, assenyalant-les-. Pots apostar des del teu lloc en cada prova. Hi ha vint rivals en les diferents competicions.

-La setmana passada van mutilar a Rolo -va dir afligit el seu company-. Vaig apostar vint mil crèdits per ell.

Les vestidures del telosià estaven gastades. No semblava un ciutadà ric. Obi-Wan estava sorprès. Com podia permetre's apostar tant?

-Avui he apostat els meus diners a Tamor -va continuar el segon telosià.

-Pots anar fent apostes grans a mesura que avança el dia -va explicar el primer telosià-. I en l'última competició tots ens retirem i els apostadors entren en joc.

- Els apostadors? -va preguntar l'Obi-Wan.

El telosià va assentir.

-Tots els ciutadans entren en un sorteig un cop a la setmana. Es trien tres. Ells són els únics que poden apostar en l'última competició. El pot acumulat és enorme.

-Guanyar et resol la vida -va dir el company amb els ulls brillants-. La setmana passada no va guanyar ningú, així que el pot és més gran que mai.

-El sorteig és gratuït -va explicar el primer telosià-. Tots els telosians nadius entren en ell automàticament a través del Govern. És molt beneficiós per a Telos.

Segur?, es va preguntar Obi-Wan contemplant la multitud. Ara entenia la ferotge energia que havia sentit en obrir-se pas entre la gentada. Una energia d'unió. Era la cobdícia.

-És com si tota la ciutat estigués reunida en aquest lloc -va comentar Obi-Wan.

Els dos telosians van assentir.

-La ciutat es queda buida en Dia de Katharsis. I hi ha públic que ve des d'altres punts del planeta.

-Hi ha altres pavellons de katharsis en altres parts de Telos, naturalment -va dir el segon telosià-, però aquest és el més gran -va afegir amb orgull.

- Està començant! He de fer la meva aposta -el primer telosià es va girar per contemplar el centre del pavelló. Els seus àvids ulls buscaven als competidors.

La multitud va començar a rugir quan els participants van ocupar els seus llocs en l'anell inferior, es van alinear i van saludar al públic.

Obi-Wan va percebre que Qui-Gon donava un bot. Els ulls del Cavaller Jedi vigilaven uns nivells més baixos.

Obi-Wan va seguir la seva mirada. Els mateixos oficials de seguretat anaven d'un costat a un altre entre les files de seients, buscant per tot arreu.

-Un punt a favor de la seguretat telosiana -comentà en Qui-Gon mentre s'aixecava-. Són realment minuciosos.

Obi-Wan va seguir a Qui-Gon i va passar per davant dels espectadors de la seva fila de seients. Quan van arribar al replà van accelerar el pas i van ascendir amb rapidesa a la següent secció, i després a l'altra. Els guàrdies de seguretat seguien pujant darrere seu, escodrinyant la multitud.

-Haurem de fer una volta fins a un dels nivells de sortida -va dir Qui-Gon a Obi-Wan per sobre de l'estrèpit dels aplaudiments.

Obi-Wan va observar la zona a la recerca de senyals lluminosos blaus que indicaven les sortides. Va veure una més endavant i la hi va assenyalar. Es van dirigir cap a allà, però quan van arribar van comprovar que havia estat bloquejada. Si l'obrien sonaria l'alarma.

Qui-Gon va donar la volta per on havien arribat, però la policia estava inspeccionant les files més properes a ells. En qualsevol moment veurien als Jedi.

-No sé si ens persegueixen a nosaltres o aquests criminals fugats -va dir en Qui-Gon arrufant el gest-. Crec que haurem de descobrir-ho. Empraré la Força per passar desapercebuts.

En aquest moment, un dels guàrdies va mirar per sobre dels caps i els va veure. Va donar un cop de colze al seu company i tots dos van arrencar a córrer cap als Jedi, movent-se de forma ràpida i controlada per no atreure l'atenció.

Tot d'una, una veu amistosa es va escoltar a la seva esquena.

-Vosaltres dos, busqueu un lloc? Jo tinc de sobres en la meva cabina.

Obi-Wan i Qui-Gon es van tornar per mirar. Hi havia un jove assegut a l'interior d'una de les cabines flotants de luxe, que seguia ancorada per una banda. Els seus ulls foscos miraven lluents, i tenia cabells rossos despentinats, com si es passés la mà per ells constantment.

-Em faríeu l'honor? -va preguntar.

-Gràcies, serà un plaer -va respondre en Qui-Gon pujant a la cabina.

Sense apressar-se, va ajudar a Obi-Wan a fer el mateix.

Obi-Wan es va introduir en el reduït espai amb la mateixa rapidesa. El seu nou company va prémer una palanca i la cabina es va enlairar del sòl i es va elevar fins al centre del pavelló.

-Gràcies de nou -va dir en Qui-Gon amablement-. Ens estava resultant difícil trobar un seient.

-És clar -el seu rescatador els va dedicar una mirada perspicaç-. Sobretot si et persegueix la policia de seguretat. Si penseu que amb mi esteu fora de perill, esteu bojos.

Següent