La Fi de la Pau (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

La nit va caure ràpidament sobre Senali, i van aparèixer les quatre llunes i les estrelles. En Leed va desenrotllar els llits en silenci per a ells i els va col·locar davant un senzill plat de menjar a cada un. Ningú va parlar. Qui-Gon va pensar que era millor que les tensions es relaxessin. Havia après per experiència que totes les cultures de tots els planetes tenien alguna cosa en comú: fins i tot les crisis més extremes es veien millor al matí següent.

Es va estirar a la seva màrfega, al costat de l'Obi-Wan.

- Tu què en penses, padawan? -va preguntar en veu baixa-. Leed té raó o no?

-No sóc qui per dir-ho -va respondre Obi-Wan després d'un breu silenci-. He de romandre neutral.

-Però t'estic preguntant el que penses -va dir en Qui-Gon-. Pots albergar sentiments. Encara que has d'evitar que afectin al teu comportament.

Obi-Wan va dubtar de nou.

-Crec que la felicitat personal és menys important que les obligacions.

Qui-Gon va arrufar les celles. El seu padawan havia evitat la pregunta. No hi havia mentit, però tampoc havia dit la veritat. Però Qui-Gon no anava a recriminar-li-ho. L'evasió la provocaven els bons desitjos. D'alguna manera, Obi-Wan pensava que dir-li a Qui-Gon la veritat no era el més adequat. Qui-Gon deixaria la pregunta en l'aire. No insistiria més. Estava aprenent a ser Mestre tant com Obi-Wan estava aprenent a ser padawan.

D'aprendre a no ensenyar has, li havia dit Yoda. En la mateixa mesura en què siguis guiat guiar has.

Es van quedar adormits mentre les onades fregaven suaument l'embarcador. El sol va sortir, i els refilets dels ocells i els xipolleigs dels peixos al mar els van despertar.

-Ho sento, però no em queda menjar -els va dir en Leed. Estava més amable que la nit anterior. Qui-Gon va pensar que era un bon senyal i li va reafirmar en la seva decisió de no insistir aquell dia. Es quedaria en un segon pla i esperaria que Leed i Taroon es trobessin l'un a l'altre.

La Drenna portava desperta un temps. Hi havia desembolicat una llinya i havia alineat uns arpons curts per a ells.

-A Senali ens ensenyen des de molt petits a responsabilitzar-nos de la nostra pròpia alimentació -els va dir ella-. Si voleu dinar, haureu de pescar.

-Jo no tinc gana -va dir en Taroon amb brusquedat.

Drenna el va mirar fixament.

-Això no és cert -va dir ella-. Tens gana. I tens por.

Taroon es va enfurismar, i Qui-Gon es va preparar per a una altra discussió. Però va decidir que aquesta vegada no permetria que arribés tan lluny. Un dia d'harmonia els vindria a tots molt bé.

Però abans que Taroon pogués parlar, Drenna va afegir en to amable:

-És normal tenir-li por a l'aigua quan no se sap nedar, però jo t'ensenyaré. Els senalites i els rutanians són de la mateixa espècie. Si nosaltres podem ser excel·lents nedadors, vosaltres també.

Taroon va dubtar.

-És clar que... -va dir la Drenna, encongint-se d'espatlles- igual tens un problema. No pots enviar als androides rastrejadors a perseguir els peixos. I si els dispares amb una pistola làser, et quedes sense esmorzar.

Li va dedicar un somriure murri a Taroon. Qui-Gon es va adonar que la Drenna estava reptant-lo.

-Jo puc aprendre sol -va dir en Taroon.

-No, no pots. No et preocupis -va dir Drenna en veu baixa-. No em riuré de tu. Jo també vaig haver d'aprendre en el seu moment.

Taroon es va aixecar rígid i va agafar una mica de llinya i un arpó.

-Està bé. Anem.

Donant un udol d'alegria, en Leed va saltar a l'aigua. Qui-Gon i Obi-Wan es van llançar a les càlides i transparents aigües darrere seu. Drenna se'n va anar amb Taroon a la barca prop de la riba per donar-li les seves primeres lliçons de natació.

Qui-Gon i Obi-Wan es van posar els respiradors mentre Leed es mantenia a flotació.

-La principal font d'aliment per a molts senalites és el peix de les roques -va explicar-. Té espines per tot el cos i tres grans pinces. Si agafes només una, l'animal pot seguir vivint i en desenvolupa una nova. Es punxa al peix per la cua, ja que aquí no té terminacions nervioses. Després s'agafa la pinça i es retorça amb força. Aneu amb compte, podeu perdre els dits. Si voleu, podeu veure'm primer agafant una pinça.

-Això em sembla bona idea -va dir en Qui-Gon.

Es van submergir en la part profunda de la llacuna, on l'aigua estava més freda i era més clara. Qui-Gon i Obi-Wan van seguir a Leed quan va atrapar amb facilitat un peix de les roques, i després a un altre, agafant una pinça i girant-la per arrencar-la, per després dipositar-la a la bossa que portava a la cintura. Obi-Wan i Qui-Gon van atrapar també els seus peixos de les roques i molt aviat les seves bosses estaven plenes de les carnoses pinces.

Ja estaven a punt de tornar quan van veure a Taroon i a Drenna nedant a poca distància. Taroon lliscava per l'aigua. Drenna li havia ensenyat bé. Les llargues extremitats d'en Taroon es coordinaven amb suaus braçades i potents cops de peu. No semblava tan maldestre com fora de l'aigua. Va atrapar un peix de les roques rere l'altre. Drenna nedava al costat d'ell, assenyalant els peixos i atrapant alguns amb els seus trets precisos i la seva perfecta punteria.

Quan van pujar a la superfície, Taroon va somriure, mostrant la seva bossa plena. Qui-Gon es va adonar que mai havia vist a Taroon somriure.

-Està molt bé per ser la primera vegada -va dir la Drenna-. Aprens ràpid.

-Tu m'has ajudat -va admetre ell.

-Jo vaig trigar setmanes a aprendre a nedar així de bé -va dir en Leed al seu germà amb admiració.

Taroon va tornar el cap per escodrinyar la platja. Qui-Gon va veure que estava intentant dissimular la il·lusió que li havia provocat el compliment d'en Leed.

-Bé, és millor que ofegar-se -va dir ell entre dents.

Van nedar fins a la riba de la llacuna, on Leed i Drenna estaven fent una foguera. Van rostir les pinces i les van obrir, amanint-les amb el suc d'uns cítrics que Leed i Drenna havien recollit.

Va ser un dinar deliciós. Van menjar fins afartar-se i van veure que els sobrava més de la meitat.

-Podem portar-les al clan Nali-Erun -va dir.

Van anar remant fins a l'illa propera. El clan havia construït els seus habitatges al centre de l'illa, sota la fresca ombra dels arbres. Les estructures eren diferents a les de la ciutat principal. A l'illa estaven construïdes amb fulles i canyes, tenien un aspecte feble i algunes semblaven a punt de caure. Quan Leed va mostrar les pinces que hi havia portat, els nens van córrer cap a ell famolencs.

- Per què tenen fam? -va preguntar Obi-Wan.

-No poden pescar a la llacuna -els va explicar en Leed en veu baixa-. El clan Homd-Resa controla aquesta zona. Aquests dos clans han tingut les seves diferències fa poc. Els Homd-Resa van arrasar l'illa i van destruir gairebé totes les seves cases. Els Nali-Erun van haver de tornar a construir-les ràpidament. Encara no s'han recuperat i porten mesos vivint dels fruits, els cereals i el peix que poden aconseguir comerciant.

Taroon va arquejar una cella mirant a Drenna.

- Tots els senalites es cuiden els uns als altres?

Drenna semblava incòmoda.

-És normal que alguns clans tinguin enfrontaments. Mai vaig dir que Senali fos el planeta perfecte.

- I per què no intervé Meenon? -va preguntar Obi-Wan.

-Perquè els clans són independents -va explicar la Drenna-. Meenon és més un símbol per a nosaltres que un governant real.

El clan Nali-Erun va repartir alegrement el peix i li va oferir una mica al grup. Leed va refusar, però va acceptar una bossa de pashie, la fruita dolça que creixia en abundància en els arbres dels Nali-Erun.

La Drenna també va donar al cap del clan una bossa de petxines que havia recollit del sòl marí. Els membres del clan van alçar les petxines i les van admirar. Un dels membres va començar a unir les més belles amb un cordill per confeccionar un collaret.

Un cop acabat, l'hi va lliurar a la Drenna. Ella el va agafar somrient i després va dubtar.

El seu somriure es va tornar murri, i es va tornar cap a Taroon per posar-li el collaret.

-Ara ets un autèntic senalita -li va dir, alçant el cap i somrient-li.

Taroon es va quedar sorprès. Es va tocar el collaret i va mirar a Leed.

-Segueixo sent rutanià -va dir-, però estic aprenent.

***

Van capturar uns petits peixos platejats per al sopar i Leed va preparar un guisat deliciós. Taroon el va posar en els bols. Qui-Gon va contemplar als dos germans passant-se els bols l'un a l'altre. La seva relació era més suau. Les quatre llunes, altes i plenes, es van alçar al cel llaurant quatre camins de plata al mar fosc.

El grup es va asseure sota el firmament. Qui-Gon va romandre en silenci. Percebia que alguna cosa estava creixent en Taroon, un nou sentiment que el jove lluitava per articular. Va desitjar que Taroon trobés valor per parlar. El següent dia era el tercer. I Qui-Gon hauria de posar-se en contacte amb el Rei Frane.

-Crec que ja hauríem d'anar-nos a dormir -va dir en Leed finalment-. Gràcies, Qui-Gon, per permetre'ns passar aquest dia sense intentar convèncer-me perquè me'n vagi.

-Ha estat un bon dia -va dir en Taroon insegur-. I he pres una decisió. No m'oposaré al teu desig de romandre aquí, germà. Ara entenc el que et mou a quedar-te. Aquest matí vaig parlar amb precipitació -es va tornar cap als Jedi-. És un defecte que tinc. Disculpeu la meva rudesa vosaltres també -va somriure amb picardia-. Tens raó, Qui-Gon. He heretat el temperament del meu pare.

-Gràcies, germà -va dir en Leed a poc a poc-. Has obert la ment i el cor. Jo faré el mateix. Tornaré a Rutan i m'enfrontaré al nostre pare.

-I jo ocuparé el teu lloc aquí fins que tornis -va dir en Taroon.

-Obi-Wan i jo garantirem la teva seguretat -va prometre Qui-Gon a Leed-. Seràs lliure de tornar si ho desitges.

Els dos germans es van agafar els avantbraços en un gest d'afecte.

-Que això no ens separi -va dir en Taroon.

Allò era exactament el que Qui-Gon desitjava, però la tristesa era al aire. Leed havia fet el pas d'allunyar-se de la seva família i Taroon havia reconegut el seu dret a fer-ho. Estava clar que els dos germans estaven destrossats.

Es van donar la bona nit. Obi-Wan va desenrotllar el seu llit al costat del d'en Qui-Gon.

- Sabies que anava a passar això? -xiuxiuejà-. Per això no has pressionat avui a Leed?

-Esperava que el dia portés la reconciliació -va respondre en Qui-Gon-. Quan aquest matí Drenna es va oferir per ensenyar a Taroon a nedar va ser un bon senyal. Estic segur que Leed li va dir que fos amable amb el seu germà.

-Però Leed estava molt enfadat ahir a la nit -va dir Obi-Wan-. I Drenna també. Per què anaven a canviar d'opinió i ser amables amb Taroon?

-Perquè és el germà d'en Leed -va respondre Qui-Gon-. Per sobre de tot estan units. Drenna és fidel a Leed, així que el més normal és que l'ajudi si ell li ho demana.

-No ho entenc -va dir Obi-Wan-. Tots estaven enfadats i ara tot està resolt. De veritat pot ser tot tan fàcil?

-Encara no hem tornat a Rutan. Ja veurem.

Qui-Gon es va estirar al petit embarcador i va mirar al cel. Sabia que la missió no havia acabat. No havia de sentir que ja estava solucionat, però li agradava la manera en què els germans havien controlat els seus sentiments passatgers.

A no ser que hagués estat massa fàcil, com havia dit Obi-Wan.

El cel es corbava sobre el seu cap brillant de llunes platejades i constel·lacions estel·lars. L'atmosfera de Senali donava al cel nocturn un color únic, entre blau marí i morat. Era en aquests moments de bellesa silenciosa quan Qui-Gon sentia que la Força vibrava amb tota claredat, des de la flamejant energia dels estels fins el suau xipolleig dels peixos saltant.

-Les coses no solen arreglar-se tan fàcilment -va dir en veu baixa a Obi-Wan-. Esperem que així sigui. Ser un Jedi vol dir que honrem les connexions.

Obi-Wan va assentir, badallant. Havia estat un dia llarg. Els ulls se li van anar tancant. El suau moviment de l'embarcador el va ajudar a adormir-se de seguida. Qui-Gon va sentir que se sumia en el somni amb la facilitat amb la qual s'havia submergit en la càlida llacuna.

***

El Mestre Jedi es va despertar sobresaltat, però de seguida es va asserenar, alerta al següent so. Només sentia silenci, però va romandre dempeus, amb la mà al sabre làser.

Obi-Wan va obrir els ulls ràpidament i es va aixecar d'un silenciós salt. Alguna cosa anava malament.

Els sons més lleus li alertaven, fins i tot el suau oscil·lar de l'aigua. Qui-Gon va anar ràpidament a l'altre extrem de la plataforma flotant.

Un grup de senalites s'allunyaven remant veloçment, amb la pell pintada totalment de blanc. Leed, lligat i emmordassat, jeia en el fons de la barca.

Qui-Gon va buscar el bot d'en Leed, que hauria d'haver estat amarrat al moll. No li va sorprendre comprovar que ja no hi era. El més probable era que l'haguessin enfonsat.

Estaven massa lluny per nedar fins a ells.

Havien segrestat a Leed davant dels seus nassos, just quan Qui-Gon somiava amb una galàxia estel·lar bondadosa i pacífica.

Següent