Passar comptes (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Quant Obi-Wan va veure a Qui-Gon agafant el sabre làser, va activar el seu. Les dues armes van brillar amb una pal·lidesa blava i verda en la penombra de l'habitació.

En Den va ensopegar en retrocedir.

- Jedi! Hosti tu! Ja deia jo que éreu rarets, però no pas Jedi.

-Ens has traït per la recompensa -va dir en Qui-Gon.

- Qui, jo? -va preguntar en Den posant-se una mà sobre el cor-. Estàs fent broma, oi? Que em matin, perquè estic ferit de mort. No trairia a un altre delinqüent. És clar que vaig veure l'anunci, però jo no us lliuraria.

- A un altre delinqüent? -va preguntar l'Obi-Wan. En Den va escodrinyar darrere de la cortina.

-Aquests guàrdies podrien estar aquí per mi. De fet, vaig pensar que venien a buscar-me al pavelló de katharsis. No sóc un delinqüent exactament. Sóc més aviat un... facilitador.

- I per què t'hauríem de creure? -li va preguntar Obi-Wan.

-Doncs, a veure, perquè vosaltres també sou delinqüents? -Den es va separar de la finestra-. Guardeu les espases aquestes. Hi ha una sortida.

Obi-Wan i Qui-Gon es van mirar. El Mestre Jedi va arronsar les espatlles. Quina altra cosa podien fer? Era millor confiar una mica més en Den que enfrontar-se a vint oficials de seguretat.

Den els va portar pel passadís fins a la cuina, es va acostar fins a una porteta a la paret i la va obrir.

-Després de vostè -va dir a Obi-Wan.

Una olor repugnant pujava fins al jove.

- La rampa de les escombraries?

- Tens una idea millor? -va preguntar en Den-. Bé, si insisteixes, hi aniré primer.

Es va introduir en el reduït espai i es va deixar caure. Van sentir un soroll sord i un petit crit. Després els va arribar la buida veu d'en Den.

-No pretenc dir-los a dos Jedi el que han de fer, però seria millor que us donéssiu pressa.

Obi-Wan es va ficar per l'obertura i va lliscar. Va passar entre restes de verdura i menjar podrit. La seva mà va fregar una cosa viscosa i després va caure en un gran contenidor ple d'escombraries. Un moment després, Qui-Gon va aterrar al seu costat.

-Ha estat meravellós -va dir Qui-Gon, traient-se una resta de ves a saber que de la túnica-. Gràcies.

-Ha estat un plaer. Per aquí -els va instar Den.

Van sortir del contenidor i van seguir-lo per un passadís en què s'alineaven prestatgeries plenes de llaunes de menjar.

-Fa cinquanta anys, Telos va patir una onada de fam -va explicar en Den-. La meva mestressa tenia deu anys en aquells dies, però no va poder oblidar-ho. Està més boja que jo.

El passadís va acabar per fi en una porta inclinada.

-Això ens portarà als jardins -va explicar Den en veu baixa-. No semblen pertànyer a la casa, així que aposto deu contra un que no l'hauran pres.

- Deu contra un? -Va preguntar Qui-Gon.

- Són moltes possibilitats! -li va garantir en Den-. Escolta, si seguiu sense confiar en mi, mateu-me ja. Vinga. Traieu-me de la meva misèria. Si m'equivoco, partiu-me en dos amb aquest tubet brillant que porteu. No? D'acord, anem-hi aleshores.

Qui-Gon va mirar sorprès a Obi-Wan, que li va respondre arrufant les celles. No entenia per què Qui-Gon sempre confiava en els canalles que es trobaven, i, no obstant això, pel que feia a ell, sempre era estricte i sever.

Den va obrir sense gaire dificultat la porta inclinada. Van pujar un tram curt de graons i van sortir a l'exterior. Estaven envoltats de plantes d'elevada estatura i fulles verdes.

Den els va indicar amb el cap cap a on havien d'anar. Mentre s'obrien pas entre el cruixit de les plantes, intentant no agitar-les més que el vent, podien sentir els guàrdies tirant portes baix a la casa d'hostes.

Quan van arribar al final del jardí, Den va dubtar.

- Ara què fem? -va preguntar Obi-Wan.

Tot d'una, un tret de pistola làser va donar la filera de plantes que tenien a la dreta.

-Eeeh, deixa'm pensar... Córrer? -va suggerir.

Van tirar a córrer fent ziga-zagues pels jardinets. Qui-Gon va mirar cap enrere i va veure als guàrdies darrere d'ells.

-Els hi portem molt avantatge -va cridar en Den-. Podem deixar-los enrere. Almenys no van en motojets.

En aquest moment, tres motojets van sortir darrere seu.

-Vaja -va panteixar en Den.

- Activa el sabre làser! -va cridar Qui-Gon a Obi-Wan.

No van disminuir la marxa i van mantenir el ritme d'en Den. La Força els indicava quan donar-se la volta per rebutjar els trets amb el sabre làser.

En Den va zigzaguejar per un laberint de carrerons. Les motojets els guanyaven terreny.

-Aguanteu una mica, ja gairebé estem -els hi va cridar.

Van sortir a un jardí on una canonada de drenatge sorgia de la gespa. Den es va introduir al seu interior. Obi-Wan i Qui-Gon li van seguir ràpidament. Les motojets van rugir furioses sobre els seus caps. Els trets de pistola làser van fregar la canonada, però no van traspassar el metall.

-Això discorre sota terra fins a un soterrani proper -va dir en Den-. Mai ens trobaran.

-Això va ser el que vas dir abans -va grunyir l'Obi-Wan.

-Vaig dir deu contra un -va corregir-lo-. La propera vegada et donaré més possibilitats.

Es van arrossegar a quatre potes sobre aigua bruta i coberta per una capa de fang.

-Den, què era el que drenaven per aquesta canonada? -va preguntar Qui-Gon. La pudor era pitjor que la de la rampa d'escombraries.

-No preguntis -va dir en Den somrient.

Per fi van veure un pàl·lid raig de llum. Van anar a parar al terra d'un soterrani, amb les túniques tacades de pols, escombraries i una substància que Obi-Wan va preferir no identificar.

Den els va conduir a l'exterior a través d'una porta lateral, i van sortir a un carreró. Després va mirar a banda i banda i cap amunt.

- Ho veieu? Estem salvats.

- Tu estaràs fora de perill a partir d'ara? -va preguntar Qui-Gon.

- És una broma, no? No podeu deixar-me ara! -Protestà en Den-. Encara no he acabat de salvar-vos la pell. Vinga, jo ​​us vaig portar fins al perill. Deixeu que us tregui d'ell. Conec un lloc segur en el que podeu quedar-vos.

- Tan segur com l'últim? -va preguntar Obi-Wan.

-Aquest és diferent -els va garantir en Den-. És l'amagatall d'un col·lega. Mireu, els guàrdies estaran per totes arreu. Heu d'amagar-vos almenys unes hores.

- I per què ens hauríem de fiar de tu? -va preguntar en Qui-Gon.

-Potser perquè no hi ha més opcions -va dir en Den.

-Un sempre té opcions -va concloure Qui-Gon-, però et seguirem.

Següent