La Guerra de l’Eixam (VI)

Anterior

6

La Leia va mirar amb confusió mentre Han va començar a baixar per la paret, escollint el seu camí a través de l'atestat hangar de transaccions del niu Lizil cap al sospitós Peix Espasa. Amb la Intel·ligència de la Força de Defensa buscant activament als squibs, el niu Lizil semblava un lloc probable perquè el trio es refugiés. I en Han pretenia utilitzar clarament aquest fet per trobar la Jaina. El que la Leia no comprenia era com. I, si coneixia al seu marit, Han tampoc.

La Leia va instruir a C-3PO i als noghri que es quedessin amb el Swiff, després va baixar per la rampa i es va dirigir darrere d'en Han, amb els seus peus fent squeck-squeck sobre la cera suau que revestia l'interior del niu. Només li van fer falta uns pas abans que la microgravetat, la manca de perspectiva i l'olor embafadora comencessin a regirar-li l'estómac. Va tancar les mandíbules amb força i va concentrar els seus pensaments en Han, intentant endevinar quin pla extravagant estava desenvolupant... i si tenia alguna possibilitat de funcionar.

Uns quants passos després, la Leia va atrapar-lo i es va inclinar a prop seu.

-Han, què estàs fent?

-Potser estiguin interessats en un Magcanó Max. -En Han va apuntar al Peix Espasa, ara prou a prop per a una inspecció visual. La caixa negra darrere del disc de la rectena era, realment, un dels elevadors de potència UllGran distintius d'en Lando-. Sembla que són comerciants.

-Has perdut el cap? -va xiuxiuejar la Leia-. No podem deixar que els squibs sàpiguen que estem aquí!

-És clar que sí -va dir en Han-. No van a dir-ho a ningú.

-No?

-De cap manera. -Han mirà al seu voltant i llavors murmurà-: Juun i Tarfang solien treballar per a aquests petits traïdors peluts. I l'últim que volen és que jo li digui a Lizil que van ser els seus empleats els que ens van ajudar al Luke i a mi a escapar de Saras a Woteba.

-No creus que ja ho han dit a Raynar? -va preguntar la Leia.

-Estàs de broma? -va preguntar en Han-. Aquests són squibs. Mai admetrien que van jugar un paper en res que anés malament, especialment una cosa que va fer malbé els plans del Niu Fosc.

La Leia va aixecar les celles. I va sentir les escates de la seva cara artificial falleen ondular-se en resposta.

-I atès que ells no ho admetrien...

-Semblaria realment dolent que nosaltres li ho diguéssim als kílliks ara -va acabar en Han.

-Això és el que m'agrada de tu.

-Què sóc guapo igual que ric?

La Leia va negar amb el cap.

-Que ets enginyós... i només una mica retorçat.

Ella li va dirigir un somriure bufó i llavors va sentir una petita vibració entre els seus omòplats quan la seva disfressa va reaccionar a la seva expressió i va dispensar una injecció de feromones d'atracció. Un centelleig de luxúria va aparèixer immediatament als ulls d'en Han i ell va llançar una mirada delerosa cap al Swiff.

-Tranquil, noi! -va xiuxiuejar la Leia-. Després.

-D'acord. -Fins i tot amb la seva disfressa arkaniana, en Han semblava alacaigut-. Portaràs la disfressa?

La Leia va haver de resistir la temptació de colpejar-lo, perquè havien arribat al «sòl» de l'hangar i estaven a plena vista de dotzenes de bulliciosos Lizil. Van envoltar un vell transport lleuger Gallofree i llavors es van obrir pas a empentes a través de la petita multitud d'insectes esperant fora del Peix Espasa.

La Leia va seguir-lo fins als peus de la rampa d'entrada, on es van detenir davant de dos enormes guàrdies flakax. Alçant-se una mica més alts que un wookiee, amb probòscides esmolades semblants a cims, petxines quitinoses negres i grans abdòmens ovoides que penjaven sota els seus tòrax, la parella realment semblava uns sentinelles intimidants, especialment atès que els flakax que deixaven els seus planetes natals tendien a convertir-se en psicòpates.

-Estem aquí per veure els squibs -va dir en Han, ocultant la por que la Leia va poder sentir rere de la bravata d'un senyor de la tecnologia arkanià-. Digueu-los que encara ens deuen allò de Pavo Prime.

Els enormes ulls compostos de les sentinelles van estudiar la Leia i al Han indiferentment.

-No seria intel·ligent fer-nos esperar -va pressionar la Leia-. Resulta que som vells amics.

Això va provocar un cor d'espetecs i xiuxiuejos divertits en les tripulacions d'insectes que esperaven fora del Peix Espasa i un dels flakax va allargar una mà de tres pinces.

-El bo de cites costa cinquanta crèdits cadascun.

-El bo de cites? -va repetir en Han.

-Esperes que estiguem aquí drets per res? -demanà el segon flakax.

La Leia va fer un pas cap endavant, estirant el coll cap enrere per aixecar la mirada cap a la cap amb forma de falca del flakax.

-No necessitem el bo de cites -va dir ella utilitzant la Força per influenciar la ment de l'insecte-. Ens esperen.

-No necessiten una cita -va dir el primer flakax. Es va apartar i els hi va fer gestos als Solo per a què pugessin a bord-. Els directors els estan esperant.

El segon va romandre on era, fent cruixir les seves mandíbules i bloquejant la base de la rampa.

-Sí? Ara?

-Sí. -Han va treure una moneda de crèdits de la seva butxaca-. Quin és el preu per que ens esperin? Deu?

El flakax va aixafar les seves antenes.

-Vint-i-cinc.

-Vint-i-cinc! -va objectar en Han-. Això és...

-Una quantitat insignificant, que no val la pena l'esforç de negociar-la -el va interrompre la Leia-. Per què simplement no ho afegim al compte dels Directors, Lord Rysto? D'aquesta manera tothom estarà content.

-Molt bé. -En Han va continuar mirant el flakax, però li va lliurar els crèdits i va tornar a ficar-se en el paper d'un arkanià prepotent-. Si els squibs posen objeccions, els ensenyaré que portin l'assumpte davant vostre.

El flakax va fer una petita sacsejada del seu abdomen, però es va apartar i va fer gestos a la Leia i al Han perquè entressin per l'escotilla del Peix Espasa. L'aire a bord de la nau era ranci i mesc i els amplis corredors ovalats típics dels dissenys Mon Calamari estaven tan plens d'armes, paquets d'energia i armadures que només era possible caminar en fila índia. La Leia va seguir al Han cap al saló davanter, on un parell de pilots verpine estaven drets de cara a l'interior d'una gran taula corba plena fins dalt de quincalla i artefactes. A l'altre costat de la taula, una única kíllik Lizil estava dreta darrere de tres squibs asseguts.

-... Agraïts per la càrrega -estava dient un dels verpins-. Però necessitem més temps per al lliurament. Si alguna cosa va malament, no arribarem a la data.

-Què podria anar malament? -va preguntar l'squib de l'esquerra. Amb els cabells blancs, un morro arrugat i bosses vermelles sota els seus grans ulls marrons, Grees semblava com si hagués envellit seixanta anys en els trenta que havien passat des que la Leia s'havia trobat amb ell per primera vegada-. Només segueix la ruta que et donem. Tot anirà bé.

-Són els txiss els que ens preocupen, director -va explicar el segon verpine-. Tenupe està en la línia del front, ja sap.

-Això és pel que guardem aquest viatge per a vosaltres -va dir l'squib de la dreta. Una de les seves orelles ja no s'alçava dreta i en el seu lloc descansava en un angle semblant al d'una antena trencada. I la seva veu era tan aspra i rasposa que en Han tot just la va reconèixer com la de l'Sligh-. Simplement no li confiaríem això a qualsevol, ja saps. Hem dipositat la nostra fe completa en vosaltres. Considereu-ho un regal.

Els dos verpins es van mirar l'un a l'altre nerviosament.

-Hem sentit que els txiss s'estan movent ràpidament -va dir llavors el primer-. Què passa si conquisten la base abans que fem el lliurament? No hi ha ningú més allà fora que volgués el seu tibannaX. Especialment no tant.

El cor d'en Han va començar a martellejar. Fins on ell sabia, només hi havia una utilitat per al tibannaX: era com a combustible per als InvisiblesX Jedi.

-Ark'ik, vas venir a nosaltres pregant una càrrega, però tot el que has fet des que te la vam concedir és preguntar «Què passa si passa això? Què passa si passa allò? »-va dir Emala. Asseguda entre Grees i Sligh, els seus ulls estaven coberts per una pel·lícula lletosa i la punta del seu morro estava trencada i sagnant. Ella va negar amb el cap tristament i va apartar la mirada dels dos verpins-. Honestament, estem començant a pensar que no esteu agraïts.

Les antenes d'ambdós verpins es van aixafar contra els seus caps.

-No, estem molt agraïts, Directora -va dir Ark'ik-. Simplement no volem fallar-los.

-I nosaltres tampoc volem això -va dir l'Sligh-. Crèiem que els dos estàveu a punt per ser jugadors de primera en el negoci de la guerra. Però si no esteu interessats...

-Nosaltres portarem la càrrega -va dir en Han, entrant a la cabina.

El primer verpine, Ark'ik, es va girar amb la fúria en els seus ulls foscos, però la seva fúria va canviar ràpidament a confusió quan la Leia es va moure de manera provocativa cap a ell amb la seva disfressa de falleen.

-Espero que no us faci res. -El va tocar a través de la Força, implantant el suggeriment que ella només estava repetint el que ell ja sabia-. Però no necessiteu aquest encàrrec. Massa coses podrien anar malament.

-Importar-nos? Per què hauria d'importar-nos? -va preguntar Ark'ik-. Massa coses podrien anar malament...

-Ark'ik! -El segon verpine va colpejar el primer en la part posterior del cap-. Ximple! Està utilitzant les seves feromones contra tu.

La Leia no es va molestar a corregir-lo. Una de les raons per les quals havia triat la disfressa de falleen era que camuflaria moltes de les seves manipulacions de la Força com a resultat de les feromones.

-I què? -va preguntar Ark'ik al seu company-. De tota manera, aquest viatge no té res a veure amb la nostra lluita.

-I que t'estiguis callat! -El segon verpine es va tornar cap als squibs-. Nosaltres portarem la càrrega, Directors. Però podríem necessitar un altre envàs de cera. És un viatge llarg.

-Un altre envàs de cera? -Grees es va aixecar immediatament i es va posar dempeus a la seva cadira-. Qui et creus que sou? Agafareu les tres envasos de cera que us estem donant i gràcies.

-Hi ha una guerra en marxa! -va afegir Sligh-. Tenim sort de poder treure una mica de membrosia negra d'Utegetu.

El segon verpine va deixar escapar un llarg raspar de la seva gola i llavors va abaixar la mirada.

-Perdonin-nos, Director. No pretenia ser avariciós.

Emala va negar amb el cap tristament.

-Ens decepcioneu, Ra'tre. Us donem l'oportunitat de ser part de la història i intenteu aprofitar-vos. -Va fer un gest cap al corredor i un squib molt més jove amb els cabells d'un marró vermellós i els plomalls de les orelles negres va entrar al saló. Krafte s'encarregarà dels detalls. Assegureu de donar-li una propina generosa. Això fa que les seves cartes siguin més precises.

-Per descomptat. -Ra'tre va fer una reverència nerviosament-. Gràcies!

Va agafar el braç de l'Ark'ik i el va arrossegar darrere del jove squib.

Una vegada que es van anar, Han es va reunir amb la Leia davant de la taula.

-Maca l'operació que teniu aquí -va dir ell-. Negociant carregaments de guerra i estimulant la distribució de membrosia negra? Els hutts podrien aprendre unes quantes coses de vosaltres.

Emala va seure recta amb orgull.

-No ets el primer que ens ho diu.

-No és que sigui assumpte teu -va dir en Grees. S'havia inclinat cap endavant, amb el seu morro movent-se i els seus ulls entretancats-. Et coneixem?

Abans que en Han pogués llançar-se a una actuació indignada, la kíllik que estava dreta darrere dels squibs va començar a brunzir en el seu tòrax, sens dubte explicant que Lizil ja havia «bescanviat» amb ells.

La Leia es va acostar més a la taula dels squibs.

-En realitat, podríeu recordar-nos de Pavo Prime -Va dir ella -. I abans d'això, vam treballar junts a Tatooine.

-Tatooine? -Sligh va allargar el braç a través de la taula, després va agafar la mà de la Leia i la va fregar per la seva galta. Les seves orelles es van esclafar contra el seu cap. Vosaltres!

-Burb? -demanà la Lizil.

-Som vells amics. -La Leia va mantenir la mirada fixa en els squibs, que estaven tots intentant baixar lentament les seves mans fora de la vista sota la taula, sens dubte allargant els braços cap a les seves pistoles làser ocultes. Tot i que la possibilitat no se li havia ocorregut abans, el trio tindria bones raons per assumir que Han i ella havien vingut a venjar-se pel paper que els squibs havien tingut en la captura de l'Almirall Ackbar-. No hi ha res pel que enfadar-se, no és veritat, Sligh?

-Ja v-v-veurem -va balbucejar Sligh.

-Simplement no intenteu res -els va advertir Grees-. No sou tan ràpids com solíeu ser.

Lizil inclinà el cap i va mirar la Leia amb un bulbós ull verd.

-Uuu Rru Buur?

-Sligh està nerviós perquè no ens hem vist uns als altres en molt de temps -va dir la Leia, endevinant el que havia preguntat l'insecte.

-I Syrule i jo teníem un aspecte molt diferent llavors -va afegir en Han.

-Estic segura que la nostra aparició ha de ser impactant -va dir la Leia als squibs-. Però no hi ha necessitat d'alarmar-se. No estem aquí per començar problemes... mentre ningú més tampoc els comenci.

Ella va llançar una mirada significativa a les mans dels squibs i els tres van retornar els seus palmells de les mans a la vora de la taula.

-Llavors per què sou aquí? -demanà Grees-. Lizil ja us va dir que la Colònia no necessita un Magcanó.

-No pot un vell amic fer-vos una visita social? -Han va somriure i fixà en Grees una mirada amenaçant-. Només volia dir-vos que em vaig ensopegar amb un parell dels vostres empleats de contracte no fa gaire. Van ser de gran ajuda per a mi i per a un bon amic meu. -Va mirar a la kíllik darrere ells-. Vaig pensar que havia d'explicar-vos-ho.

-No! -van dir els junts tres squibs.

-Volem dir que no hi ha necessitat -va afegir ràpidament l'Sligh-. Ja ho sabem tot.

-Esteu segurs? -va preguntar la Leia-. Fins i tot allò de com...?

-Ho hem sentit! -va dir en Grees. Es va tornar cap al mateix corredor pel que el fill de l'Emala, Krafte, havia aparegut. En el moment just, una petita noia amb un sedós pèl negre va aparèixer-. Ara estem realment ocupats. Seneki us acompanyarà fora.

-Aquest és tot el temps que teniu per als vostres amics? -Han es va tornar cap a la noia de pèl negre i li va fer gestos perquè tornés al corredor-. Estic ferit!

Seneki es va quedar congelada al mig del saló i va mirar a l'Emala a la recerca d'instruccions.

-El temps són diners -va dir l'Emala, fent-li gestos a Seneki perquè avancés-. Ho compreneu.

-En realitat no -va dir la Leia. Va allargar la mà cap a la Seneki, presumiblement filla de l'Emala, i va utilitzar la Força per mantenir-la darrere, provocant un panteix de sorpresa de la jove squib-. Però estic començant a pensar que realment hauríem de parlar sobre els vostres empleats. Podríeu aprendre una lliçó de la seva educació.

Els tres squibs van sospirar i es van mirar els uns als altres i llavors l'Emala negà amb el cap.

-Ja sabeu com de valuós que és el nostre temps i la nostra agenda avui està molt atapeïda -va dir ella-. Simplement haureu de comprar una altra...

-Potser podem fer que valgui la pena el vostre temps -la va interrompre la Leia.

-Això ho dubto -va dir l'Sligh-. Si simplement us aneu...

-No marxem -va grunyir en Han. Es va girar cap a la Leia-. Què estaves dient, Syrule?

La Leia va somriure i va col·locar la seva mà sobre el maluc.

-Bé, estic segura que la Colònia no voldria que el nostre Magcanó acabés en mans dels txiss o de l'Aliança Galàctica.

Lizil va fer petar les seves mandíbules amb un «No!» molt definitiu.

-Llavors potser hauríem de vendre'l als nostres vells amics -va dir la Leia-. Estic segura que ells podrien trobar un comprador segur per a ell. I d'aquesta manera, nosaltres estaríem lliures per portar un munt de càrregues a Tenupe.

-Tenupe està en zona de guerra -va dir l'Sligh-. La Colònia només permet que les tripulacions d'insectes portin subministraments a les zones de guerra.

-Llavors parleu amb ells per nosaltres -va dir en Han-. Sembla que teniu molta influència per aquí.

-Ruruuruur Bub? -va preguntar la kíllik.

-Lizil vol saber per què esteu tan interessats en Tenupe -traduí Emala.

-No ho estem -va respondre en Han-. Són els InvisiblesX el que volem veure.

Els squibs, que gairebé amb certesa s'havien imaginat que Han i Leia volien veure la Jaina i en Zekk, van posar els ulls en blanc.

Però Lizil va preguntar.

-Bub?

-Tenim un client que podria beneficiar-se de la tecnologia -va respondre la Leia. Va somriure conspiradorament-. I estic segura que només ajudaria a l'esforç de guerra de la Colònia si l'Aliança Galàctica de sobte hagués de desviar fins i tot més recursos per perseguir pirates en naus invisibles.

Les antenes de Lizil es van llançar cap endavant per l'interès. Llavors l'insecte es va tornar cap a Grees.

-Uubbuu Ruub Buur?

Grees va sospirar.

-És clar -va dir llavors-, nosaltres respondrem per ells. -Els seus tristos ulls vermells van llançar trets làser cap a la Leia-. I si us deceben, nosaltres ens assegurarem que es porten els seus secrets a la tomba amb ells.

Següent