La Reina Invisible (XIII)

Anterior

13

Era per la tarda a Unitat Verd i una ferotge tempesta creuava el Llac de l'Alliberament, aixecant onades d'escuma de tres metres i bombardejant les joies yammal amb calamarses de la grandària de punys. A la llum sense brillantor, els cingles escarpats al llarg de la riba més allunyada del llac tot just eren visibles, una simple franja de foscor elevant-se des de la vora de l'aigua gris. Però el projecte abandonat del gratacel sobre dels penya-segats era massa visible, una línia d'esquelets de duracer perfilats contra el cel rutilant, retorçats i inclinats sota el pes dels enormes golls de corall Yorik que penjaven dels seus colls.

En molts sentits, Cal Omàs veia el projecte del gratacel, i tota la reconstrucció de Coruscant, com l'emblema del seu servei com a Cap d'Estat, l'empresa d'un visionari que estava sent arrossegada cap avall pel pes mort de les preocupacions egoistes i de les rivalitats d'espècies. Després de la devastació causada pels yuuzhan vong, reconstruir la galàxia hauria estat gairebé impossible sota qualsevol circumstància. Però fer-ho com el cap d'una aliança de governs mig independents... ho considerava com un testament a les seves habilitats i el seu dur treball només per haver mantingut la pau durant sis difícils anys.

I ara els Jedi estaven amenaçant fins i tot aquest petit èxit. Ells havien estat el seu actiu més valuós durant la major part del seu mandat, capaços d'eliminar societats de criminals amb un sol equip de Cavallers Jedi o de salvar de la guerra a un parell de planetes que es morien de fam amb l'arbitratge d'un Mestre. Llavors el problema kíllik havia aparegut en les Regions Desconegudes i l'Orde Jedi s'havia convertit simplement en un problema més, més pes mort amenaçant amb fer caure a l'Aliança Galàctica al voltant de les seves orelles.

A vegades Omàs realment no volia saber si estava a l'altura de la feina, si algú ho estava.

Una veu femenina va parlar des de la porta de la sala del consell.

-Cap Omàs, els mestres són aquí.

Omàs es va apartar del finestral.

-Bé, deixa'ls entrar, Salla. Jo sóc només un visitant al seu Temple.

Salla, el seu assistent personal, va fer una ganyota amb els seus bigotis en el que algú que no estigués familiaritzat amb una jenet podria haver confós amb condescendència, però que Omàs sabia que era simplement diversió.

-Així és. -Ella va sortir per la porta i els va fer gestos als mestres perquè entressin-. Estic segura que han sentit al Cap Omàs.

-Estic segur que ho va dir perquè ens assabentéssim -va replicar la veu familiar d'en Kyp Durron. Va entrar a la sala marxant amb els altres mestres a la seva esquena i llavors es va aturar a la vora del buit de parlar. Amb una capa gastada i un pèl rebel, vestit de forma tan esparracada com sempre-. Gràcies per deixar-nos entrar a la nostra pròpia sala del consell, Cap.

Omàs va acceptar la insolència amb un somriure.

-No hi ha de què, Mestre Durron. Després de tot, l'Autoritat de Reconstrucció li va donar tot el Temple als Jedi.

La ironia de l'Omàs podria haver-li passat per alt a Kyp, però no a Kenth Hamner.

-I els Jedi estem molt agraïts -va dir ell. Encara que normalment vestia amb una túnica civil o el seu uniforme d'enllaç, avui portava le mateixes robes marrons que la resta dels Mestres. Òbviament pretenien presentar un front unit-. Estem tots aquí com va demanar, Cap Omàs.

-I els dono les gràcies per venir. -Omàs es va col·locar en una còmoda cadira flueixforma en una cantonada del cercle de parlar i els va fer gestos perquè s'asseguessin a prop d'ell-. Si us plau, seguin. Pot portar-los la Salla quelcom de la cuina de servei?

Els Mestres van declinar tots, és clar. Omàs mai havia vist a un Mestre Jedi acceptar menjar o beguda quan s'esperava una confrontació. Era part de la seva mística, pensava ell. O potser simplement eren més previnguts del que ell comprenia.

-Molt bé.

Omàs va fer un gest de nou cap a les cadires properes, després va esperar en silenci fins que els sis mestres finalment van comprendre que estava exercint la seva autoritat sobre ells i es van recolzar en les vores de les grans cadires flueixformes, amb les esquenes rectes com una baqueta i les seves mans descansant a les seves cuixes. Kyp va ocupar el seient més proper a ell. Aquesta va ser una de les coses que sempre havia preocupat a Omàs sobre el Jedi rebel: mai retrocedia.

-Necessitem parlar -va començar Omàs-. Normalment, portaria un assumpte com aquest davant dels sis mestres que s'asseuen al Consell Assessor, però els mestres Skywalker i Sebatyne semblen no estar disponibles. Els he demanat als mestres Horn i Katarn que ocupin els seus llocs.

-Sota l'autoritat de qui? -demanà en Kyp.

Omàs aixecà les celles amb fingida sorpresa.

-La de ningú. Sento que aquesta discussió hauria d'incloure a sis Mestres en lloc de quatre. -Es va girar cap a Hamner-. Això és un problema?

-Sí -barbotejà Kyp-. Quan tria a dit...

-No passa res -va dir Hamner, tallant-lo de cop. Li va llançar al Mestre més jove una mirada d'advertència, però el mal estava fet. Corran va arrufar les celles i els ulls castanys d'en Katarn es van tornar tan durs com el larmalstone-. No parlem per tot l'Orde, però amb certesa podem escoltar en la seva representació.

Omàs va assentir.

-Això és tot el que demano. -Sabent com de fàcilment que era per als Jedi llegir les emocions, va intentar no delectar-se. Va deixar que la seva mirada es mogués cap a Corran i després va dir-: Primer, he de començar dient com de decebut que estic que hagin estat ocultant-me l'absència del Mestre Skywalker. Això em va portar a imaginar alguns escenaris molt pertorbadors, em temo.

La mirada d'en Corran es va moure.

Però Kyp va parlar.

-El parador del Mestre Skywalker no és de la seva incumbència.

-En realitat, és de la seva incumbència -va dir en Kyle Katarn. Encara era un home prim i d'aspecte ideal. La seva barba i el seu pèl només estaven començant a mostrar els primers flocs de gris-. Lamento que senti que li estàvem guardant secrets, Cap Omàs. La veritat és que l'absència del Mestre Skywalker ens va prendre per sorpresa i teníem por que vostè intentés aprofitar-se de la situació.

-Aprofitar-me? -Omàs va mantenir la seva veu agradable. Divideix i llavors conquesta. Era una de les lliçons que havia après veient a l'almirall Ackbar-. En intentar usurpar el seu lideratge?

-Sabem com d'enfadat que ha estat amb els kílliks -va dir la Tresina Lobi. Una dona de pèl daurat, Lobi s'assemblava a una humana de pell pàl·lida amb ulls obsidiana, unes celles pesades i un front en pendent-. Així que, sí, ens preocupaven les seves intencions.

-Les meves intencions són protegir l'Aliança Galàctica -va dir simplement Omàs-. El que els Jedi estan fent posa en perill la nostra relació amb els txiss...

-Vàrem evitar una guerra interestel·lar! -el va interrompre Kyp-. Vam salvar milions de vides!

-Això va ser en el passat -va dir l'Omàs, aixecant una mà per aturar la protesta d'en Kyp-. Estic parlant del present. Els Jedi són els últims que necessiten que se'ls recordi el daltabaix que la membrosia negra està infligint als nostres planetes d'insectes. Les pèrdues de les trameses pels pirates Utegetu s'estan aproximant als nivells de temps de guerra. I realment necessito recordar-los la mort d'n Sien Sovv?

-Els Jedi som molt conscients dels problemes que estan causant els kílliks, Cap Omàs -va dir en Katarn-. Això no vol dir que estiguem preparats per lliurar-li el control de l'Orde.

-Els Jedi necessiten lideratge -va replicar l'Omàs-. Amb certesa, tots vostès veuen això tan clarament com jo. La situació només segueix tornant-se pitjor. Hi ha fins i tot un rumor que els kílliks van intentar assassinar a la Reina Mare Tenel Ka!

Tot i que les expressions dels Mestre van romandre il·legibles de cara enfora, el seu silenci li va dir a Omàs tot el que necessitava saber.

-Quelcom més que han estat ocultant-me. -Negà amb el cap cansadament i llavors va mirar pel finestral cap a les siluetes dels distants gratacels, inclinant-se i trontollant en l'aire-. Amics meus, no podem continuar d'aquesta manera. Massa depèn de nosaltres.

-Tots estem d'acord en això, Cap Omàs -va dir en Corran-. Però hem discutit això i no li podem permetre que assumeixi el control directe de l'Orde Jedi.

Omàs va assentir.

-Per descomptat. No sóc un Jedi.

-En realitat, només el Mestre Durron sent que té alguna cosa a veure amb això -va dir la Lobi-. El problema és que vostè és... el Cap d'Estat.

Omàs va arrufar les celles.

-No ho entenc.

-No podem permetre que els Jedi es converteixin en una eina del càrrec -va explicar Hamner-. Som guardians de la mateixa manera que servents i no podem fer que estiguem en deute amb la mateixa autoritat que hem promès vigilar.

-I, com a Cap d'Estat, les seves preocupacions són massa estretes -va afegir en Kyp-. Només es preocupa per l'Aliança Galàctica. Els Jedi servim a tota la galàxia...

-A la Força -li va corregir Corran.

-Exacte -va dir en Kyp-. La qüestió és que nosaltres tenim més pel que preocupar-nos. El que és bo per a l'Aliança Galàctica no sempre és el que serveix a la Força.

-Ja veig.

Omàs es va tornar pensatiu, encara que no estava contemplant la saviesa del que els mestres estaven dient, sinó la cura que havien posat en reunir-se amb ell amb un front unit. Portar als Jedi de tornada a la cleda de l'Aliança anava a ser més difícil del que havia previst.

Després d'un moment, va mirar a Kyp directament als ulls.

-Això pot sorprendre'ls, però hi estic d'acord.

Per una vegada, els mestres van semblar sorpresos.

-Sí? -va preguntar en Kyp.

-Qui sóc jo per qüestionar la saviesa dels Jedi? -va replicar l'Omàs-. Però això no vol dir que les meves preocupacions puguin ser rebutjades. Els Jedi estan titubejant, el que significa que l'Aliança Galàctica està titubejant. I això és una cosa que no puc permetre. Hem de fer alguna cosa.

-Estem fent alguna cosa -va dir en Kyp-. Han i el Mestre Skywalker estan buscant al Niu Fosc i després anem a destruir-lo.

-Com van fer l'última vegada? -va preguntar immediatament l'Omàs-. Estic segur que comprenen la meva completa manca de confiança en aquest pla. La membrosia del Niu Fosc ha arruïnat l'economia de tot el camp d'asteroides de Roche i, com saben vostès millor que jo, els assassins del Niu Fosc aparentment han atacat a la reina d'un estat membre de l'Aliança.

Els Mestres van caure en una silenciosa contemplació. Omàs els va permetre sospesar les seves paraules durant uns moments i després va decidir que havia arribat el moment de deixar caure la seva bomba.

-I hi ha una cosa que pot ser de la qual no se n'adonin. Després de la intervenció Jedi a Qoribu, els txiss semblen creure que és responsabilitat de vostès el fet de persuadir a la Colònia que es retiri de la seva frontera. Ens han donat deu dies per aturar una major migració cap a la zona divisòria i cent dies per persuadir els kílliks perquè retirin els colons que ja hi són.

Per primera vegada des que podia recordar, Omàs va tenir el plaer de veure obrir-se les boques de diversos Mestres Jedi.

-Aquests no són termes raonables -va dir en Hamner.

-I una notable expressió de confiança, considerant que són txiss. -Omàs es va permetre un petit somriure burleta-. Encara que, considerant el desordre de l'Orde sense que el Mestre Skywalker estigui disponible per a guiar-la, em pregunto si no seria més honest fer-los saber que estan sols.

Tots els Mestres van donar veu a la seva aprovació i consternació, però la d'en Kyp va ser la més alta.

-Aquesta és una decisió que no li correspon prendre!

Omàs va fixar una mirada gelada en el Mestre de pèl descabellat.

-Al contrari, Mestre Durron, aquesta decisió em correspon molt. Els txiss van triar transmetre la seva demanda a través meu, així que com respongui queda enterament a la meva pròpia discreció. Si crec que l'Orde Jedi no està a l'altura de la tasca, llavors no només és el meu dret dir-los-ho així, és el meu deure.

Kyp va començar a moure la boca amb una fúria sense sons. Omàs va sospirar i després es va deixar caure cap enrere en la seva cadira. Hamner, que gairebé tenia tanta experiència en el camp de batalla burocràtic com el mateix Omàs, va ser el primer a comprendre que el Cap estava esperant que ells obrissin les negociacions.

-Què està buscant, Cap Omàs? -va preguntar.

Omàs es va permetre un moment de dramàtic silenci i després va parlar sense posar-se dret.

-Un líder.

-Un líder? -va preguntar en Katarn.

Omàs va assentir.

-Algú que es faci càrrec dels Jedi i s'encarregui d'aquest embolic fins que el Mestre Skywalker torni.

Kyp va arrufar les celles, sospitant clarament.

-Qui?

-Un de vostès. -Omàs es va inclinar cap endavant-. Que comenci avui. Més enllà d'això, realment no m'importa. Què hi ha de vostè?

Kyp estava just igual de sorprès que els altres mestres.

-Jo?

-Sembla tenir una idea molt clara del que haurien de ser els Jedi -va dir Omàs-. Crec que seria un bon líder. I, ho crea o no, vostè i jo volem el mateix: una fi pacífica al problema kíllik.

Una llum distant va aparèixer als ulls d'en Kyp i si ell es va adonar de les expressions en les cares dels altres mestres, no ho va demostrar.

-Suposo que això és veritat -va dir.

Hamner es va aclarir la gola i va seure cap endavant.

-Que el Mestre Durron no s'ofengui, però l'Orde Jedi està liderada per un consell de Mestres veterans. Això ho sap, Cap Omàs.

-Per descomptat. -Mentre Omàs replicava, va veure esvair-se la llum dels ulls d'en Kyp-. Però tots sabem que el Mestre Skywalker és el primer entre els mestres. Merament estic suggerint que Kyp faci un pas al capdavant i ocupi el seu lloc. Només fins que el Mestre Skywalker torni, per descomptat.

-Veig el que està fent... i no funcionarà -va grunyir en Kyp-. El Mestre Skywalker lidera als Jedi.

-No des de Woteba, no els lidera -va replicar Omàs-. I si estan comptant amb la missió de rescat de la princesa Leia perquè el porti aviat de tornada, em temo que estaran esperant molt de temps.

Omàs havia esperat que una sensació d'alarma omplís la sala del consell quan anunciés això, però els mestres li van decebre, com havien estat fent en molts sentits aquests dies. Simplement van tancar els seus ulls i van guardar silenci durant un moment.

Tresina Lobi va ser la primera a obrir els ulls de nou i mirar-lo.

-On és ella?

-Em temo que l'almirall Bwua'tu ha capturat al Falcó. -Omàs va forçar un somriure de disculpa-. Sembla que la princesa Leia i els seus amics estaven intentant creuar el bloqueig Utegetu.

-Va interferir amb la seva missió? -demanà en Katarn-. Està posant al Han i al Luke en perill!

-No intencionadament, l'hi asseguro -va dir suaument Omàs-. Però aquestes coses passen quan ens guardem secrets els uns als altres.

-Ja hem explicat això -va dir Katarn.

Omàs va arronsar les espatlles.

-Això no canvia el que va passar. -Es va girar cap a Hamner-. Perdonin, però quan no vaig poder aconseguir que el Mestre Skywalker em tornés els missatges, vaig assumir el pitjor.

-Què anàvem a ajudar els kílliks a mudar els nius Utegetu a la frontera txiss? -va preguntar Hamner-. Nosaltres mai...

-Com sabré jo què farien o no farien els Jedi? -Omàs va assentir cap a Kyp-. Com diu el Mestre Durron, les seves preocupacions van més enllà de l'Aliança Galàctica. Les meves no. I els Jedi han col·locat els nostres interessos per darrere abans.

-Una galàxia pacífica és el millor interès de tot el món -va replicar en Kyp.

-I quan vostès puguin garantir això, l'Aliança Galàctica donarà suport de bon grat un govern Jedi. -Omàs va permetre que la seva fúria es mostrés-. Fins llavors, tindrem cura dels nostres propis interessos. I si això vol dir arrestar els Jedi quan estan intentant saltar-se un bloqueig, que així sigui.

-Està mantenint a Jedi com a ostatges! -va rugir en Kyp.

-Gens ni mica -va dir l'Omàs-. L'almirall Bwua'tu merament els està proporcionant allotjament fins que arribem a un acord.

-No n'hi haurà cap. -Kyp es va aixecar i es va dirigir cap a la porta-. No mentre vostè encara sigui Cap d'Estat.

-Mestre Durron! -Hamner es va aixecar d'un salt per anar darrere seu-. Aquesta manera de parlar és...

-Kenth... Kenth! -Omàs va haver de cridar abans que en Hamner s'aturés i es tornés cap a ell-. Deixa'l marxar. Ell no està equivocat, ja saps. Estic forçant la seva mà.

Hamner va deixar escapar un sospir d'exasperació.

-No se'ns ha passat per alt, creieu-me -va dir llavors.

-I ho sento. -La disculpa de l'Omàs era sincera-. Però és hora que comencem a treballar junts una altra vegada, no creuen?

-Sembla que no tenim altra elecció -va dir la Lobi. Els seus ulls es van moure per la línia de Mestres al seu costat-. A qui anem a triar com el nostre líder temporal?

-No tan ràpid -va dir en Katarn-. Abans que seguim endavant, potser hauríem de veure si algú més pretén unir-se al Mestre Durron.

-És clar -va dir l'Omàs-. No voldria forçar a ningú a ser part d'això.

-Això és molt considerat de la seva part -va dir la Cilghal.

Per a sorpresa de l'Omàs, ella es va aixecar i es va dirigir cap a la porta. Ell va esperar fins que ella es va haver anat i després es va tornar cap a Katarn.

-I quina és la seva decisió, Mestre Katarn?

-Oh, jo em quedo. -Kyle va estendre les seves cames i va creuar els seus braços sobre el seu pit-. No voldria fer que això fos massa fàcil per a vostè.

-És clar que no. -Omàs va somriure. Ara que havia ficat en cintura als Mestres, necessitava un líder temporal que fos incapaç d'unir als Jedi perquè donessin suport als kílliks. I que no tindria cap altra elecció excepte cedir el lloc una vegada que a Luke Skywalker se li permetés tornar. Després de tot, Omàs no estava intentant destruir els Jedi, sinó merament treure'ls d'en mig mentre els txiss tractaven amb els kílliks-. Potser li importi ser el primer que nomini al Mestre Horn com a líder temporal de l'Orde?

Següent