La Lluita per la Veritat (i XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Quan els ciutadans de Kegan van saber el que passava al Cercle de Reaprenentatge, es van rebel·lar. Els hi va horroritzar que als nens se'ls ocultés i se'ls s'aïllés en solitari per qüestionar l'autoritat o tenir una malaltia crònica. Anava en contra de tots els valors que O-Vieve i V-Tan afirmaven que existien a Kegan.

Tots els ciutadans omplien el Cercle de Reunió. Qui-Gon, Obi-Wan, Adi i Siri van contemplar com V-Tan i O-Vieve eren exclosos del càrrec de Guies Benvolents mitjançant una votació. Es va nomenar un nou Consell ràpidament. Aviat es va obrir un debat sobre la qüestió de viatjar fora de Kegan i es va celebrar una votació. La majoria estava a favor d'enviar un emissari al Senat Galàctic. Mentrestant, sol·licitarien al Senat que enviés consellers metges i científics al planeta perquè Kegan es posés al dia.

Al cap de poc temps, el Cercle d'Aprenentatge es va tancar. Els alumnes van tornar a casa amb les seves famílies. Van tenir unes vacances abans que s'establís un nou sistema educatiu. La gent va obrir les seves llars als orfes del Cercle de Reaprenentatge, i els altres van tornar amb els seus pares.

Va arribar el moment de marxar per als Jedi. Estaven amb Nen, Melie i Davi a la plataforma d'enlairament. Melie va lliurar a Lana a la Siri.

-Nen i jo hem decidit que és millor que Lana se'n vagi -va dir amb llàgrimes als ulls-. He conegut als Jedi i he vist del que són capaços. Hem d'honrar el seu do.

-O-Vieve i V-Tan tenien raó en moltes coses -va dir en Nen, acariciant la galta de la seva filla-. Una d'elles és que hem de sacrificar-nos pel Bé General. És millor per a la Lana, i millor per a la galàxia, si pot rebre la formació completa.

-La cuidarem i l'honrarem -va dir Adi Gàllia-. Creixerà aprenent sobre la Força, i la seva vida es basarà en servir als altres.

-No puc demanar una vida millor per a la meva filla -va dir la Melie.

Nen va posar un braç al voltant de les espatlles d'en Davi.

- I ara tenim un altre fill. Davi ha acceptat quedar-se amb nosaltres.

-Si és que surt alguna vegada del Cercle Animal -va dir la Melie somrient -. La nostra amiga Via hi treballa. Li està ensenyant a tenir cura dels animals.

-Mai us oblidaré -va dir en Davi a Obi-Wani a la Siri amb timidesa.

Obi-Wan va posar la mà a l'avantbraç d'en Davi.

- Sempre serem els teus amics, Davi.

- Si alguna vegada ens necessites, només has de trucar-nos -va dir la Siri.

-Que tingueu bon viatge -va dir en Nen-. Estem agraïts als Jedi per ajudar-nos a restaurar la justícia al nostre planeta.

Nen, Melie i Davi van marxar. La Siri va portar la Lana a la nau per posar-la còmoda per al viatge. Adi va entrar a realitzar les comprovacions d'última hora.

Obi-Wan va mirar per última vegada cap a Kegan des de la plataforma d'enlairament.

-Aquest món era un enigma per a mi -va dir-. Segueixo sense entendre com un planeta sencer va poder dipositar la seva confiança tan cegament en visions i somnis.

-A mi no em sorprèn -va dir en Qui-Gon-. Tots els éssers vius es consolen amb una veritat que els faci la vida més suportable. Aquí, a Kegan, la gent no patia el sofriment o la gana que hem vist en altres planetes. Per què anaven a qüestionar un sistema que els donava facilitats i consol?

-Però la seva llibertat era una il·lusió -va replicar l'Obi-Wan.

-No sabem si les visions d'O-Vieve i V-Tan eren errònies, padawan -va dir en Qui-Gon reflexivament-. La visió del futur d'O-Vieve era borrosa, però això no la invalida. Potser va malinterpretar el que va veure.

-No ho crec -va dir l'Obi-Wan-. No puc imaginar un mal central controlant tota la galàxia. Això és impossible.

-Espero que no el veiem, Obi-Wan -va dir en Qui-Gon-, però no podem dir que sigui impossible. És que no has experimentat prou les possibilitats i el mal de la galàxia?

Obi-Wan va negar amb el cap inflexible.

- Ella va veure la foscor venint dels propis Jedi. Això no pot succeir.

Tot d'una, el sol es va obrir pas entre els núvols, encegant a Qui-Gon. La resplendor va fer que els trets de l'Obi-Wan es fessin borrosos. Per un moment, Qui-Gon no va veure el noi. Va veure a un home gran, sol, vivint en un planeta desolat, únicament acompanyat de records foscos.

Qui-Gon va sentir el mateix calfred que havia experimentat en presència d'O-Vieve. Era la visió de si mateix de vell? Era això el que havia vist O-Vieve d'ell?

I de sobte, va comprendre la veritat. No sóc jo. És l'Obi-Wan.

O no?

El sol va tornar a ocultar-se per sobre els núvols. El planeta va recobrar les seves formes. Qui-Gon va contemplar a Obi-Wan. Va veure els habituals trets infantils del noi, i els ulls brillants. La seva joventut li va donar seguretat. El futur no està escrit, sinó que flueix, es va dir a si mateix. Les visions no tenien per què fer-se realitat.

-Qui-Gon, estàs bé? -va preguntar Obi-Wan.

-Potser no hauríem de parlar de mal i foscor just quan hem completat amb èxit aquesta missió -va suggerir en Qui-Gon suaument-. Gaudim del moment. La justícia ha tornat a Kegan.

-I si la foscor jeu dins meu, lluitaré contra ella -va dir l'Obi-Wan.

Qui-Gon li va posar una mà a l'espatlla.

-Lluitarem junts, padawan.

FI