dimecres, 5 d’octubre del 2016

Passar comptes (VI)

Anterior



CAPÍTOL 6

Obi-Wan no s'ho podia creure. Era obvi que Den era un delinqüent. Per què li confiava Qui-Gon les seves vides? Quan Den va començar a caminar, Obi-Wan li va fer aquesta pregunta. El Jedi es va limitar a sospirar.
-Pensa-ho, Obi-Wan. Nosaltres també som delinqüents, almenys per a la policia. Qui pot amagar-nos millor que els que també s'amaguen?
Qui-Gon li va posar una mà a Obi-Wan a l'espatlla.
-No et preocupis. En el seu interior només hi ha puresa.
-Que em matin si la percebo -va grunyir Obi-Wan. Així i tot, li agradava la sensació tranquil·litzadora que li provocava la mà a la seva espatlla. Era gairebé com si Qui-Gon i ell fossin Mestre i aprenent de nou.
Den els va portar a una altra zona de la ciutat, lluny de les àmplies avingudes del centre. En aquell lloc, els edificis s'apinyaven uns contra els altres com si el vent fred els hagués obligat a acostar-se per donar-se calor i protecció.
Den els va guiar cap a un edifici situat al mig del grup. En lloc d'entrar, es va introduir per un carreró proper. Una canonada trencada penjava d'una paret. Den va saltar i es va agafar a ella.
-És més senzill del que sembla -va dir. Va somriure davant l'exasperada ganyota d'Obi-Wan-. Què passa, xaval? Has baixat per una rampa d'escombraries i t'has ficat per una canonada de drenatge. Crec que pots fer això.
Mirant irritat a Qui-Gon, Obi-Wan va agafar la canonada. Des del carrer semblava que anava a caure damunt del primer que passés, però va comprovar que estava fermament subjecta al mur. Tenia petits claus en els costats que no es veien des de baix, però eren prou grans com per a servir d'agafadors per als peus i les mans. Den tenia raó. Era més fàcil d'escalar del que pensava.
Obi-Wan va pujar i va arribar fins a la vora de la teulada. Hi havia un dipòsit d'aigua en una cantonada, amb una ruïnosa escala en espiral que l'envoltava i ascendia fins a una plataforma col·locada en la part superior.
-No m'ho diguis -va dir Obi-Wan-. Ara hem de saltar al dipòsit d'aigua.
-Premi! -va dir Den, rient. Va arribar fins al tanc i va donar una sèrie de rítmics copets. Va rebre una altra com a resposta.
-Està dins -va dir-. Anem.
Obi-Wan va seguir-lo per l'escala en espiral fins a la part superior del dipòsit. Quan van arribar a la plataforma, va veure que el sostre estava buit. Estava pintat perquè semblés aigua fosca. Ningú des de dalt podria distingir aquest dipòsit dels que hi havia a les altres teulades.
Den va obrir una trapa i va desaparèixer a l'interior. Obi-Wan el va seguir. Per al seu alleugeriment, es va trobar en una escala que conduïa a un bonic apartament. Les parets eren corbes i estaven fetes de duracer. El terra estava cobert amb una gruixuda moqueta i hi havia llocs còmodes per asseure's. Al centre descansava una taula enorme plena de material tècnic.
Una jove es va aixecar del seu lloc a taula. Tenia el cabell castany fosc recollit en diverses trenes al voltant del cap, i els ulls d'un càlid color mel. En aquest moment, mirava amb sospita a Obi-Wan i Qui-Gon.
- A qui m'has portat aquesta vegada, Den? -preguntà ella.
-Amics -va respondre Den.
-Sempre són amics -va dir ella en to suspicaç. Va contemplar parpellejant les túniques tacades-. I sempre van tan ben vestits.
-Vam tenir un parell de petits problemes per arribar, però podrien ajudar-nos -es va tornar cap a Qui-Gon i Obi-Wan-. Aquesta és Andra. És la líder del partit POWER, és a dir "Preserva els Nostres Recursos Naturals en Perill d'Extinció"[1]. Andra, ells són Qui-Gon Jinn i Obi-Wan Kenobi, dos visitants Jedi als quals la policia sembla perseguir.
Ella va aclucar els ulls.
- Per què us busquen?
Den va agafar una peça de fruita d'un bol i la hi va llançar a Obi-Wan.
-Té, xaval, que sembles famolenc. I què més dóna per què els busquen, Andra? Els necessitem. Necessiten informació sobre Unify.
Les sospites d'Andra es van tornar en interès. La dona els va mirar amb curiositat.
-Potser podríeu explicar-nos què és el que feu -va suggerir Qui-Gon-. Què és el partit POWER?
-Som un partit polític que s'oposa als que controlen el Govern -va respondre ella-. Malauradament, ara estem fora de la llei. El Govern ens va il·legalitzar. Vam ser els primers a donar la veu d'alarma quan el Govern va atorgar l'administració dels nostres llocs sagrats a Unify. Preguntàvem per què lliuraven les nostres terres a interessos privats, i per què havíem de confiar que una corporació les conservaria i protegiria. Gairebé ningú ens va escoltar. A gairebé tothom en tenia prou amb alliberar-se de la càrrega dels impostos. Però alguns ens van escoltar i es van unir a nosaltres. En el nostre grup hi ha antics treballadors del Govern, científics, experts en medi ambient i ciutadans comuns que ens van sentir quan se'ns permetia parlar. Ara hem d'ocultar-nos i ens reunim aquí quan podem.
- Teniu proves que Unify s'està aprofitant dels llocs sagrats? -va preguntar Qui-Gon.
Ella va dubtar un moment.
-Teníem proves que alguna cosa està passant als Llacs Sagrats. Tres persones van anar al parc global per recopilar imatges i proves. Van morir en un accident de lliscant quan tornaven a Thani. Em van dir que tenien proves irrefutables d'alguna cosa, però no de què. Crec que la seva mort no va ser un accident. Les proves que portaven amb ells van ser destruïdes. Ens estem mobilitzant per fer una altra incursió -la dona es va tirar impacient d'un pèl que se li havia sortit d'una trena-. És difícil. La seguretat és molt estricta en els parcs globals. Diuen que han de mantenir a la gent allunyada fins que acabin de recuperar la terra. Nosaltres pensem que l'estan explotant, inspeccionant-la per a futurs desenvolupaments.
- I per què no fa més preguntes al poble de Telos sobretot això? -va preguntar Qui-Gon-. Aquest planeta és famós per la conservació de les seves belleses naturals. No té sentit, ni tan sols des d'un punt de vista econòmic. El turisme és una de les majors indústries de Telos.
Andra semblava desolada.
-La katharsis. La gent està obsessionada per les apostes. Viuen amb l'esperança de ser escollits en el sorteig i no es preocupen pels turistes. Ara vénen més per la katharsis que pels parcs globals. La cobdícia s'ha apoderat d'ells com una febre -Va mirar a Qui-Gon interrogativa i freda-. Què us fa pensar que podeu ser útils?
-Jo no ho penso -va dir en Qui-Gon sincerament-. Va ser idea d'en Den.
-Sembleu molt interessats en Unify -va dir en Den-. I potser m'equivoqui, però crec que no teniu cita demà.
Qui-Gon no va dir res. Obi-Wan va admirar la seva tranquil·litat. Era capaç de comunicar la seva paciència i les seves ganes d'escoltar sense oferir res a canvi.
- Ets activista del medi ambient, com Andra? -va preguntar Obi-Wan a Den.
Abans que pogués respondre, Andra es va posar a riure.
- Vols dir que si està compromès amb alguna cosa que no sigui ell mateix? No Den no. La nostra relació és purament econòmica.
-Escolta, un moment -va replicar en Den enutjat-. Jo tinc tants ideals com qualsevol.
-Sí, si qualsevol vol dir lladres o carteristes -va replicar l'Andra, girant cap a Obi-Wan i Qui-Gon-. Quan ens vam reunir per primera vegada en el subsòl, necessitàvem equip tècnic. Vaig haver de buscar en el mercat negre peces d'ordinador i comunicadors. Així vaig conèixer a Den. Ha estat robant les peces que necessitàvem per seguir endavant. Hem aconseguit imprimir una publicació clandestina advertint a la gent del que passa. Però Den només sent lleialtat pels crèdits que li dono.
-Perdona'm per necessitar diners per viure, Capitana Integritat -va dir en Den a Andra-. No tots podem viure d'ideals. Sobretot perquè no et paguen el lloguer. Si no fos per mi estaríem parlant amb aquestes parets, i no amb la "gent" d'aquí fora.
-Com t'agrada adjudicar-te el mèrit dels nostres èxits -li va dir ella amb fredor.
- Veieu el que passa quan intentes ajudar a algú? -va balbucejar Den als Jedi-. Insults. Amb raó sóc un lladre.
Andra el va ignorar i es va girar cap a Qui-Gon i Obi-Wan.
-Podeu quedar-vos aquí si voleu. Els enemics d'Unify són els meus amics.
-Jo no he dit que fos enemic d'Unify -va dir Qui-Gon somrient.
Ella el va contemplar un instant.
-Però ho ets, no? Potser Den tingui raó. Potser puguem ajudar-nos els uns als altres. Però heu d'explicar-me per què esteu aquí i per què us busca la policia.
-No sé de què se'ns acusa, però ha de ser greu -Va admetre Qui-Gon-. Sigui el que sigui, és fals. Tenim un enemic poderós a Telos. Crec que utilitza Unify com a tapadora per a la seva pròpia empresa.
- Quina empresa? -va preguntar Andra.
-Offworld.
Andra es va quedar sense aire.
-Offworld... És la corporació minera més gran de la galàxia -dos punts de color van aparèixer a les seves galtes-. Però això vol dir que Unify podria estar estudiant les nostres terres per a futures prospeccions. Si poguéssim provar que les dues companyies estan relacionades tindríem proves dels plans d'Unify.
-Andra em va contractar per introduir-me en els arxius d'Unify -els va dir en Den-. Vaig treballar-hi fa uns mesos i vaig oblidar tornar la targeta d'identificació. Vaig haver de marxar molt ràpid.
- Ho vas oblidar? -va preguntar en Qui-Gon.
Den va somriure.
-I després... d'anar-me'n, em vaig emportar per error dos carnets. Podem entrar. Ho tenim tot a favor.
Qui-Gon va dubtar i es va girar cap a Andra.
-Tu no sembles fiar-te d'ell. Per què hauríem de fer-ho nosaltres? -va dir Qui-Gon fermament.
Andra va sospirar.
- De què vas, Den? Per què arriscar-te a entrar de nou?
-Perquè no he acabat la feina per la que em vas pagar -va dir en Den-. Em sento malament per això. Tinc la meva integritat, saps?
- Però si ets un lladre! -va cridar ella desesperada.
- Exacte! -va exclamar en Den-. Per això vaig a robar!
- Per què serà que no em sento segur? -es va preguntar Obi-Wan en veu alta.
Andra va sospirar.
-Sé exactament el que vols dir.


[1]  (N. del T.): POWER: Preserve Our Wild Endangered Resources.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada