Captius del Temple (i XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Qui-Gon estava dret davant el Consell Jedi amb Obi-Wan al seu costat. Havien acabat d'informar-los sobre l'episodi amb Xànatos.

Obi-Wan va percebre amb disgust el gest preocupat d'en Qui-Gon. Podia sentir el desassossec que sentia el seu antic Mestre.

Obi-Wan tenia raons per sentir-se satisfet. El Consell li havia donat bones notícies. Obi-Wan havia sol·licitat humilment no ser acceptat de tornada, sinó passar per un període de prova. I l'hi havien concedit. Hauria de quedar-se al Temple i assistir a diverses sessions amb diferents membres del Consell. No havia rebut el que volia, sinó el que li semblava correcte.

Però Qui-Gon no. El Consell s'havia oposat al seu desig de capturar a Xànatos.

- No comprenc la vostra indecisió -va dir en Qui-Gon-. Xànatos és un poderós enemic dels Jedi.

- Enemic teu és -va dir en Yoda amb els ulls grisos clavats en Qui-Gon-. Infructuosa la recerca seria i una pèrdua d'energia per a tothom. Massa ira en tu percebo, Qui-Gon. A Xànatos a veure tornaràs, però buscar-lo no deus.

- No t'ho prohibim -va dir en Mace Windu, però has de saber que si ho fas, serà sense la nostra ajuda.

Qui-Gon no va mostrar cap reacció. Es va inclinar rígidament i es va donar la volta. Obi-Wan li va seguir fora de la sala.

Van romandre junts a l'avantsala. Obi-Wan va veure que Qui-Gon s'esforçava per contenir les seves emocions i va saber que el Cavaller Jedi estava amargament decebut.

- Moltes vegades m'has dit que Yoda sempre acaba tenint raó -va dir Obi-Wan cautelós -. Tot i que no ho sembla.

-Aquesta vegada no -va dir en Qui-Gon amb fredor -. Aniré a per ell, Obi-Wan.

Sorprès, Obi-Wan es va quedar en silenci. Sabia que Qui-Gon respectava profundament la voluntat del Consell. Oposar-se a ells devia ser molt dolorós.

Llavors es va imaginar a Qui-Gon sol, donant caça al seu enemic, i es va adonar d'una veritat indiscutible. Faltava alguna cosa a la imatge. Encara que Qui-Gon no pogués veure-ho, Obi-Wan si podia.

Obi-Wan va posar la mà a l'empunyadura del seu sabre làser i va agafar aire. No necessitava aturar-se a considerar totes les implicacions del que havia de dir. Sabia que tenia raó.

-Llavors me’n vaig amb tu -va dir.

FI