La Guerra de l’Eixam (II)

Anterior

2

Un sorprès silenci encara penjava sobre l'aula de conferències mentre la Leia va pujar a l'estrada i va marxar darrere del seu germà. Com a Cavaller Jedi, difícilment li corresponia a ella desafiar un decret del Mestre més antic de l'Orde, però ella sabia el que en Luke estava fent... fins i tot si ell no ho sabia. Va entrar en el petit corredor darrere de l'estrada i va ser llavors quan Han la va atrapar i li va agafar el braç.

Ell va deixar anar el panell per tancar-lo darrere d'ells.

-Espera! -va murmurar llavors-. No vols parlar d'això abans de dimitir?

-Relaxa't, Han. No deixaré l'Orde. -La Leia va mirar pel corredor avall, cap a la llum daurada que sortia de l'entrada de la petita biblioteca de l'aula de conferències. A dins, esperant calmadament la tempesta, va poder sentir la presència del seu germà-. Només necessito tornar-li una mica el sentit al Luke abans que això se li escapi de les mans.

-Estàs segura? -va preguntar en Han-. Vull dir, ni tan sols ets una Mestra.

-Sóc la seva germana -va replicar la Leia-. Això em dóna privilegis especials.

Ella va caminar a grans passos pel corredor i va entrar a la biblioteca sense anunciar-se. Luke estava assegut en una estoreta a la part més allunyada de l'habitació, amb una tauleta baixa per escriure davant seu i el terminal d'accés a l'HoloRed a la seva esquena. La Mara estava al costat d'ell a un costat de la taula, amb els ulls verds tan durs i insondables com un vidre eumlar.

Quan va veure la Leia, la Mara va aixecar una cella.

-Dubto que estiguis aquí per jurar la teva obediència a l'Orde.

-No ho estic. -La Leia es va aturar davant de la taula i va baixar la mirada fins al Luke-. Saps el que acabes de fer?

-I tant -va dir en Luke-. Es diu la Tàctica Rubogeana.

La irritació de Leia va deixar pas a la sorpresa.

-T'estàs fent amb el control de l'Orde com estratagema?

-Havia de fer alguna cosa -va dir la Mara-. L'Orde s'està fent miques.

-Però la Tàctica Rubogeana? -va protestar la Leia-. No pots parlar de debò!

-Em temo que sí -va dir en Luke-. Tant de bo no fos així.

La Leia es va obrir al seu germà en la Força i es va adonar que ell estava dient la veritat. Estava ple de desil·lusió, per Kyp, Corran i els altres mestres, per si mateix, per ella. L'última cosa que volia era prendre personalment el control de l'Orde, però la Mara tenia raó. Calia fer alguna cosa i, com sempre, requeia en Luke el fet de fer-ho.

La Leia va considerar el pla del seu germà durant un moment, tornant-se més calmada mentre reflexionava sobre les altres opcions d'ell. O més aviat, sobre la seva falta d'elles.

-La teva provocació no és prou forta -va dir ella finalment-. La majoria dels Jedi en aquesta sala volen que et facis amb el control. No es resistiran a tu.

-Espero que canviïn d'idea una vegada que reflexionin sobre això -va respondre en Luke-. Si no ho fan, llavors hauré de fer-me amb el control de l'Orde.

-Pel seu propi bé. -Els oxidats instints polítics de la Leia van començar a fer sonar alarmes dins del seu cap-. Saps quants dèspotes m'han dit el mateix?

-Luke no és un dèspota. -La veu de la Mara es va escalfar una mica-. Ell ni tan sols vol el control.

-Ho sé. -La Leia va mantenir la seva mirada en el seu germà-. Però això no fa això menys perillós. Si la tàctica falla, estaràs reduint l'Orde a un culte personal.

-Llavors esperem que el meu ultimàtum ajudi als mestres a trobar una manera de tornar a treballar junts. -Els ulls d'en Luke es van endurir-. No els deixaré fer miques als Jedi.

-Fins i tot si això significa nomenar-te rei dels Jedi? -li va pressionar la Leia.

-Sí, Leia. Fins i tot si significa això.

Sorpresa per la sobtada aspror en la veu del seu germà, la Leia va guardar un incòmode silenci. Estava clar que en Luke ja havia pres la seva decisió. Això només li preocupava. Ell havia pres la seva decisió sense buscar el benefici de l'experiència política d'ella i el fet que ella no pogués pensar en un pla millor li preocupava fins i tot més.

Quan el silenci es va fer insuportable, Han es va col·locar al costat oposat de la Mara en la taula.

-D'acord, m'he perdut. Algú si us plau frena i em diu què dimonis és una Tàctica Rubogeana?

-És una estratagema diplomàtica -va explicar la Leia, alleujada de tenir una excusa per trencar el contacte visual amb Luke-. Distreus al teu homòleg amb una asseveració provocativa, esperant que ell estigui tan enfadat que no s'adoni del que estàs fent realment.

-En altres paraules, treus un esquer i el sacseges. -Han va arrufar les celles en direcció al Luke-. Llavors no vols que els Jedi posin a l'Orde primer?

-En realitat, sí,  això és el que vull -Va dir en Luke-. El nostre problema és que tothom posa l'Orde en l'últim lloc. Corran creu que existim per servir a l'Aliança i Kyp està convençut que no hauríem de seguir res excepte les nostres pròpies consciències. Mentrestant, Jaina i el seu equip creuen que el nostre primer deure és protegir els febles de les agressions.

-Et segueixo fins aquí -va dir en Han-. El que no acabo d'enxampar és la part on et fas amb el control. Si no vols ser el rei dels Jedi, per què està utilitzant aquest frau per col·locar-te davant de tot el món en l'Orde?

-Luke està intentant unir els mestres contra ell, Han -va explicar la Leia.

-Sí, pillo aquesta part. -Han va arrufar les celles, clarament fins i tot més escèptic amb el que estava passant que la Leia-. Però com vaig dir, si Luke no vol ser rei, per què s'està col·locant davant de tot el món?

-Perquè ser enganyós és l'única manera de convèncer els mestres que realment vull això -va dir en Luke-. L'amenaça ha de ser gran. I ha de ser real. Si sóc massa obvi, sabran que estic intentant manipular-los i no funcionarà.

En Han va pensar en això durant un moment.

-Això té sentit -va dir llavors-. Però encara és arriscat. Com saps que entendran això de la Tàctica Rubberiana o el que sigui?

-Han, són Mestres Jedi -va dir la Mara-. Ho van entendre abans que Luke acabés el seu discurs.

Luke de sobte va aixecar la barbeta i va mirar més enllà d'ells cap a l'entrada de la biblioteca.

-Aquesta haurà de ser la fi de la nostra discussió. La primera Jedi ve a explicar-me la seva decisió.

Una pesada tristesa va començar a omplir el pit de la Leia.

-I tant.

Ella va agafar la mà d'en Han i es va tornar per anar-se'n. La Danni Quee ja travessava l'entrada, amb els seus ulls blaus brillant per les llàgrimes no vessades. Quan va veure la Leia i al Han ja a l'habitació, es va aturar de cop i va semblar una mica astorada.

-Ho sento. -va començar a retirar-se -. Tornaré més tard.

-No passa res, Danni -va dir la Leia-. De tota manera, havíem acabat aquí.

La Leia va començar a portar al Han més enllà, però la Danni li va posar una mà per aturar-la.

-Si us plau, no marxeu per culpa meva. Això no portarà molt i el que he de dir no és privat. -Sense esperar una rèplica, la Danni es va girar cap al Luke-. Mestre Skywalker, espero que no pensis que no valoro el que he après amb els Jedi perquè he pres aquesta decisió ràpidament, però mai vaig ser realment un membre de l'Orde i el meu futur està amb Zonama Sekot. Encara hi ha tant que aprendre d'ella que m'estaria mentint a mi mateixa si digués que els Jedi estan primer. Us desitjo a tu i als Jedi el millor, però vaig a tornar a Zonama Sekot.

-Ho entenc, Danni. -Luke es va aixecar i va envoltar la taula, llavors va prendre les mans d'ella en les seves-. Vas ser una ajuda tremenda per als Jedi a la nostra hora més desesperada, però tots hem sabut des de fa algun temps que el teu destí estava en un altre lloc. Gràcies i que la Força t'acompanyi sempre.

La Danni va somriure i es va assecar els ulls i llavors va abraçar al Luke.

-Gràcies a tu, Mestre Skywalker. I si us plau, vine a veure'ns quan puguis. Sekot gaudiria que la tornessis a visitar.

-Ho faré -va prometre-li -. Jo també gaudiria visitant-la.

La Danni va deixar anar al Luke i va abraçar la Mara i la Leia i al Han i llavors va deixar l'habitació.

Tot just s'havia anat abans que la Tenel Ka, la reina mare de Hapes, entrés. Ella mantenia la seva barbeta amb clotets aixecada i les espatlles rectes, però la resolució en els seus ulls trencava el cor més que tranquil·litzava.

La Tenel Ka va llançar un ràpid somriure trist a la Leia i després es va tornar cap al Luke.

-Mestre Skywalker, res m'agradaria més que col·locar-me enterament a disposició de l'Orde Jedi. -Ella es va mossegar el llavi, després es va ficar la mà sota les vestidures Jedi que havia portat durant la seva visita i va desenganxar el seu sabre làser del seu ganxo-. I si només hagués de considerar a la meva filla i a mi mateixa, potser ho faria.

»Però això seria una irresponsabilitat. Sóc l'única sobirana que exerceix el poder en un imperi galàctic i si anés a renunciar al meu tron, els meus nobles vessarien llacs de sang lluitant per ocupar el meu lloc. -Ella va allargar el seu sabre làser cap al Luke-. És amb gran pesar que he de lliurar això. Simplement no puc dur a terme els deures d'una Cavaller a l'Orde Jedi.

-Ho comprenc. -En Luke va acceptar el sabre làser de la Tenel Ka i llavors el va tornar a pressionar contra la mà d'ella-. Però, si us plau, queda't amb el teu sabre làser. Et vas guanyar el dret a portar-lo i això mai t'ho poden treure.

La Tenel Ka se les hi va compondre per posar un somriure trist.

-Gràcies, Mestre Skywalker. El teu gest significa moltíssim per a mi.

-Gràcies a tu, Reina Mare -va dir en Luke-. Pots haver assumit altres deures per ara, però portes al teu interior tot el que és ser una Cavaller Jedi. Potser un dia seràs lliure per tornar a l'Orde. Sempre hi haurà un lloc per a tu.

El somriure de la Tenel Ka es va tornar més esperançada.

-Sí, potser sigui així.

Ella va abraçar al Luke amb el seu únic braç i després va sorprendre la Leia abraçant-la a ella i al Han.

-Signifiqueu més per a mi del que mai podré dir, amics meus. Vaig a trobar-vos a faltar a tots dos.

-Trobar-nos a faltar? -va replicar en Han-. Això no és per sempre, nena. Anirem de visita, ja ho saps.

-Exacte -va afegir la Leia, tornant l'abraçada a la Reina Mare-. El teu cap de seguretat pot ser que no permeti els holos del nadó, però encara vull veure la teva filla. I si hem d'anar fins a Hapes per veure-la, ho farem.

La Tenel Ka es va posar rígida als braços de Leia.

-Això seria... bonic. -Va fer un pas enrere, amb la seva ansietat traspuant la Força-. Assegureu de fer-nos saber quan veniu, perquè puguem arreglar la seguretat apropiadament.

-I tant. -La Leia va haver de forçar-se a no arrufar el gest-. Gràcies.

La Tenel Ka els hi va dirigir un somriure incòmode a la Leia i al Han i després va retornar també la seva atenció cap al Luke i la Mara.

-Adéu. Que la Força us acompanyi a tots.

La Reina Mare es va girar i va deixar l'habitació tan ràpidament que ni la Leia ni ningú més va tenir temps de desitjar-li el mateix.

En Han va arrufar les celles amb la seva marxa.

-Això va ser estrany.

-Alguna cosa sobre el nadó -va dir la Leia-. Hi ha una raó per la qual no deixarà que ningú li doni un bon cop d'ull.

-Potser està avergonyida -va dir en Han.

-Han! -van exclamar juntes la Leia i la Mara.

-Mireu, encara no ha dit res sobre el pare -va dir ell-. Només dic que potser hi ha una raó. Potser no està orgullosa del tipus.

-Sabeu?, Han podria tenir raó -va dir en Luke-. No és que estigui avergonyida, però potser hi ha alguna cosa que ella no vol que la galàxia vegi. Com reaccionarien els seus nobles si l'hereva del tron ​​de Hapes fora menys que una bellesa perfecta?

El cor de la Leia es va enfonsar.

-Oh, no. Aquesta pobra dona.

-M'alegro que deixessis que la Tenel Ka es quedés amb el seu sabre làser, Luke -va estar d'acord la Mara-. Podria necessitar-ho.

Tots es van dirigir cap al corredor darrere de la Reina Mare, sospesant les solitàries circumstàncies de la seva vida, preguntant-se com podrien ajudar-la, fins que un altre grup de petjades van ressonar pel passadís. Un moment després, Corran Horn va aparèixer a l'entrada de la biblioteca i va inclinar el cap respectuosament.

-Mestre Skywalker, seria ara un bon moment per parlar amb tu? -va preguntar.

-I tant. -Luke va mirar significativament en direcció a la Leia i en Han i després va tornar a la seva estoreta darrere de la tauleta per escriure i es va asseure-. Passa.

La Leia va tornar a agafar la mà d'en Han i a dirigir-se més enllà d'en Corran.

-Disculpa'ns, Corran. Ja ens anàvem.

-Si us plau, no marxeu, almenys encara no -va dir en Corran-. Ja li he dit això a la resta de l'Orde i m'agradaria que vosaltres també ho sentiu.

La Leia va mirar al Luke a la recerca de permís i després va assentir.

-Si així ho vols.

Corran va anar fins al centre de l'habitació i va unir les mans darrere de l'esquena.

-Mestre Skywalker, primer m'agradaria disculpar-me pel paper que he jugat en aquesta crisi. Ara puc veure que en acatar la petició del Cap Omàs perquè em convertís en el líder temporal de l'Orde, l'estava posant directament a les seves mans.

-Sí, ho estaves fent -va dir en Luke.

Corran va empassar i llavors va fixar la mirada en la paret darrere del cap d'en Luke.

-T'ho asseguro, mai va ser la meva intenció usurpar l'autoritat de ningú, però quan es va fer clar com de dolentes que s'havien tornat les relacions dels Jedi amb el Cap Omàs i l'Aliança, vaig sentir que calia fer alguna cosa. Ara puc veure com d'equivocat que estava.

-Els errors sempre són fàcils de veure en retrospectiva -va dir suaument en Luke.

Corran va abaixar la mirada fins al Luke, clarament insegur de com s'estava prenent la disculpa.

-Però busco en el meu cor el bé últim per a l'Orde.

-Bé -va dir en Luke.

-Això és pel que crec que podria ser millor si me'n vaig. -La veu d'en Corran estava ofegada per l'emoció-. La meva presència només pot ser un element divisori.

-Ja veig. -En Luke va recolzar els colzes a la tauleta per escriure i després va descansar la seva barbeta en els dits aixecats i units per les puntes-. Corran, no és aquesta la segona vegada que m'has ofert deixar l'Orde pel seu propi bé?

Corran va assentir.

-Després de la destrucció d'Ithor...

-No deixis que hi hagi una tercera -el va interrompre en Luke-. La propera vegada no et detindré.

Corran va arrufar les celles, clarament confós.

-Detenir-me?

-Corran, pots haver estat un ingenu per creure que els yuuzhan vong honrarien la seva paraula, però van ser ells els que van destruir Ithor, no tu -va dir en Luke-. I els errors que van portar als Jedi a la crisi actual són més meus que de ningú més. Així que, si us plau, deixa d'intentar carregar amb la culpabilitat de tota la galàxia sencera tu sol. Per ser honestos, et fa semblar una mica pompós.

Corran semblava com si algú li hagués detonat una granada atordidora a la cara.

-Pompós?

Luke va assentir.

-Espero que no t'importi que t'ho digui davant d'altres, però vas ser tu qui els va convidar a quedar-se.

Corran va mirar la Leia i al Han.

-I tant que no.

-Bé -va dir en Luke-. Llavors estem d'acord? Vas a continuar com a Jedi i la teva lleialtat cap a l'Orde és el primer?

-Sí -va assentir Corran-. Per descomptat.

Luke va somriure àmpliament.

-M'alegro. No podíem permetre'ns de perdre't, Corran. No crec que te n'adonis com de valuós que ets per a l'Orde. Els Jedi tenim el deure de donar suport a l'Aliança Galàctica, molt més del que l'hem estat donant suport, i ningú representa aquest punt de vista millor que tu.

-Uh, gràcies.

Corran va romandre en el centre de la sala amb semblant confós.

-Això és tot, Corran -va dir en Luke després d'un moment-. Llevat que hi hagi alguna cosa més...

-En realitat, n'hi ha -va dir en Corran-. Crec que els altres Mestres també han triat tots quedar-se. Després que parlés amb ells, em van demanar que et digués que t'estarien esperant a l'auditori.

-Això et van dir? -Luke va aixecar una cella i va intentar evitar mostrar la satisfacció que la Leia va sentir a través del seu vincle de bessons-. Crec que hauria d'anar a escoltar què han de dir.

La Leia es va col·locar a un costat i llavors ella i els altres van seguir al Luke fins a l'auditori. La sala estava fins i tot més buida que abans, amb Kyp, Saba i la resta dels Mestres reunits en un grup petit prop de la part davantera de l'estrada de l'orador, mantenint una animada conversa en tons tot just civilitzats. Tesar, Lowbacca, Tahiri i Tekli estaven asseguts junts unes quantes files més enrere i intentaven que no fos molt obvi que estaven escoltant d'amagat. Jacen s'asseia al costat oposat del passadís, semblant més interessat en la seva conversa amb Ben que en el que fos sobre el que els mestres estaven xiuxiuejant.

La resta de l'Orde s'havia anat, presumiblement acomiadats pels Mestres de manera que ells poguessin tenir una conversa privada amb el Mestre Skywalker. El fet que a Jacen, Tesar i els altres se'ls hagués demanat que es quedessin suggeria que la conversa anava a ser sobre els kílliks. Aparentment, el pla d'en Luke almenys havia fet que els mestres estiguessin disposats a tornar a parlar. La Leia dubtava que estiguessin d'acord en alguna cosa, però parlar era un començament.

Quan Han va veure la reunió de Mestres, va saltar de l'estrada i va allargar la mà cap a Ben.

-Sembla que estarem una mica fora de lloc en aquesta reunió, company. Per què no tornem al Falcó i treballem en aquest problema del vòrtex deformat del que et parlava?

Els ulls d'en Ben es van il·luminar. Va començar a dir adéu a Jacen fins que Kenth Hamner es va aixecar i va parlar entre els mestres.

-En realitat, capità Solo, ens agradaria que et quedessis.

Han va llançar una mirada preocupada en la direcció de la Leia i ella va saber que estaven pensant el mateix: que Jaina i Zekk anaven a ser una gran part d'aquesta conversa.

-Sí, és clar -va dir-. El que vulgueu.

Ben recargolà la seva cara pigada fins a una expressió amarga.

-Què passa amb el problema del vòrtex del Falcó?

-No et preocupis per això, nen -li va dir en Han-. Els vòrtex dels estabilitzadors no s'arreglen sols. Estarà allà esperant per quan estiguem llestos.

-Potser la Droide Defensora d'en Ben pugui portar-li a casa. -Kenth va mirar cap a l'estrada de l'orador. Si això és acceptable per als mestres Skywalker.

-I tant -va dir la Mara. Ella va mirar cap al fons de la sala-. Nanna?

La gran Droide Defensora va sortir de les ombres, després va estendre la seva mà metàl·lica i esperà mentre Ben a desgana pujava arrossegant els peus pel passadís per reunir-se amb ella.

Una vegada que la parella va haver deixat la sala, Kenth es va girar cap al Han.

-Gràcies per quedar-te, capità Solo. Sabem que la teva afiliació és informal, però ets una part important de l'Orde i la teva opinió sempre ha tingut molt de pes entre els mestres.

-Sempre m'alegro d'ajudar -va dir en Han amb compte-. Així que, de què va això?

-En un minut. -Kenth va fer un gest al Han perquè s'assegués. Clarament, els mestres havien arribat a un acord sobre alguna cosa: anaven a afrontar la tàctica d'en Luke amb un front unit-. Primer ens agradaria preguntar com veu el Mestre Skywalker les famílies encaixant en la seva nova visió del compromís d'un Jedi amb l'Orde.

-No estic dient que hem d'abandonar als nostres éssers estimats -va dir en Luke, col·locant-se entre la Leia i els mestres-. Però òbviament, a qualsevol Jedi se li requereix que estigui lluny de la seva família durant llargs períodes.

Quan Luke va romandre entre la Leia i els mestres, ella va entendre la insinuació i va baixar de l'estrada i llavors va anar fins al costat d'en Han. Tots dos van seure al banc amb Jacen.

Mentre Luke i els Mestres van continuar aclarint exactament què volia dir en Luke amb «col·locar a l'Orde primer», Han es va inclinar prop de l'orella d'en Jacen.

-La Tenel Ka deixa l'Orde -xiuxiuejà-. Vaig pensar que voldries saber-ho.

-Ja ho sabia -va respondre en Jacen-. L'oncle Luke no li va deixar moltes opcions, oi?

-Això només formalitza el que tots hem sabut des de fa algun temps -va dir la Leia. Jacen i Tenel Ka havien estat íntims en els seus anys adolescents i la Leia no volia que en Jacen permetés que la partida de la Tenel Ka influenciés la seva pròpia decisió-. Els deures de la Tenel Ka com a Reina Mare ja eviten que participi en l'Orde de manera significativa.

Jacen va somriure i va col·locar la seva mà sobre el genoll de la Leia.

-Mare, no vaig a tornar a desaparèixer. Ja he decidit quedar-me.

La Leia estava tan alleujada que sospitava que fins i tot en Han hauria pogut sentir-ho, però va mantenir la cara seriosa.

-Si això és el que creus que és millor per a tu, estimat -va dir ella.

Jacen va riure i va posar els ulls en blanc.

-Mare, els teus sentiments et traeixen.

-Suposo. -La Leia es va posar més seriosa i llavors va preguntar-: Què t'ha dit la Tenel Ka de la seva filla?

-Allana? -La presència d'en Jacen de sobte va semblar desaparèixer de la Força i el seu to es va tornar caut-. Què passa amb ella?

-Volem dir, què està ocultant la Tenel Ka? -demanà en Han-. Esmenta la nena i ella es tanca com un rabclab en aigua freda.

-Què us fa pensar que la Tenel Ka em diria res a mi? -va preguntar en Jacen.

-Òbviament t'ha dit alguna cosa -va dir la Leia-. O no estaries intentat eludir les nostres preguntes.

Jacen mirà a terra. La Leia tenia la sensació que ell volia dir-los-ho, però estava lluitant amb si tenia el dret de fer-ho. Finalment, ell va creuar la mirada amb la Leia.

-Si la Tenel Ka troba necessari mantenir la seva filla fora dels holofocus, crec que hauríem de confiar que té una bona raó.

Han mirà més enllà d'en Jacen cap a la Leia i va assentir.

-Luke tenia raó.

Els ulls d'en Jacen es van obrir per la sorpresa.

-Sobre què?

-Sobre l'Allana -va dir la Leia-. Si estigués, uh, afligida en certa manera, la Tenel Ka necessitaria mantenir a la nena oculta. L'obsessió dels hapans amb la bellesa va més enllà del neuròtic. No puc imaginar que podrien fer si l'hereva del seu tron ​​fos imperfecta.

L'alarma en l'expressió d'en Jacen va començar a esvair-se.

-No us preocupeu per preguntar els detalls. No els conec.

La Leia podia dir per la manera en què Jacen va evitar els seus ulls que estava mentint, però va decidir deixar-ho passar. Ell clarament sentia que ells ja li estaven demanant que traís una confidència i pressionar-lo més només el faria menys obert.

-Sabem tot el que necessitem saber -va dir la Leia-. Només espero que la Tenel Ka se n'adoni que som aquí per ajudar.

-Mare, la Tenel Ka té més diners que Lando i dotzenes d'amics Jedi -va dir en Jacen-. Estic bastant segur que sap que pot tenir tota l'ajuda que necessiti.

-Ei, només estem preocupats per ella -va dir en Han-. Pobra nena... sigui el que sigui el que li estigui passant, aposto a què el problema ve del pare.

Jacen va arrufar les celles i va callar durant un moment.

-Estic segur que tens raó, pare -va dir llavors-. I si aquesta és la teva manera de preguntar si sé qui és el pare, no funcionarà.

En Han va pretendre estar ferit.

-Creus que jo xafardejaria?

-Sé que ho faries -va dir en Jacen-. Això que acabes d'intentar és la Pista Zeltron. Me la vas ensenyar quan tenia deu anys.

En Han va arronsar les espatlles.

-I vaig pensar que no estaves escoltant.

L'atenció de la Leia va ser arrossegada fins a la reunió de Mestres per un sobtat descens en la seva conversa. Ella va aixecar la vista per trobar al Luke assegut a la vora de l'estrada, fent gestos a tothom perquè s'acostessin cap endavant. Mentre tots s'aproximaven, ella va sentir certa esperança en la presència del seu germà.

-Els Mestres han estat d'acord en què la primera responsabilitat de l'Orde durant alguna crisi és respondre de manera coherent i unida -va dir ell-. Ara la pregunta és, què farem amb els kílliks?

-Això és pel que us demanem que us quedéssiu -va dir la Tresina Lobi, girant-se cap a la Leia i els altres-. Sabeu més sobre els kílliks que cap de nosaltres, així que la vostra comprensió guiarà la nostra decisió.

Luke va assentir en acord.

-M'agradaria demanar-li a Jacen que comparteixi la seva visió amb la resta de nosaltres.

-La seva visió? -va preguntar en Corran.

-És pel que vaig organitzar l'atac contra el Dipòsit de Subministraments Thrago -va explicar en Jacen, anant a col·locar-se entre els mestres i l'estrada-. Vaig veure els txiss llançar un atac sorpresa massiu contra els kílliks.

En Kenth va arrufar les celles.

-És clar, no vas pensar que podries evitar...?

-Deixa'l acabar -va dir en Luke, aixecant la mà per silenciar al Mestre-. El pla d'en Jacen va ser desesperat, però no irraonable donades les circumstàncies del moment, especialment amb el nostre propi desordre.

Jacen va continuar.

-El que realment em va espantar de la visió era que els txiss fallaven en destruir la Colònia. En el seu lloc, vaig veure els kílliks muntar un contraatac i la guerra es va escampar per l'Aliança Galàctica.

-Deixa'm veure si entenc això -va dir en Corran, arrufant les celles amb confusió-. Vas veure la guerra escampant-se per l'Aliança Galàctica, així que vas atacar als txiss per evitar que això passés? Això sona com una bogeria, Jacen.

Jacen va assentir.

-És complicat, ho sé. Però vaig sentir que havíem de canviar la dinàmica. Òbviament, els txiss encara estan atacant...

-I l'Aliança Galàctica encara està sent arrossegada a la guerra. -El to d'en Kenth era aspre-. No només estem lluitant a la Nebulosa Utegetu, ara tenim al txiss mobilitzant-se contra nosaltres perquè creuen que els vam donar l'Ackbar als kílliks. No veig que el teu atac aconseguís res excepte accelerar la guerra i fer-ho tot molt més complicat.

-Allò va convèncer als txiss que no podien guanyar amb un atac ràpid -va dir en Han, venint en defensa d'en Jacen-. Almenys ara hi ha alguna possibilitat que pugueu posar tot aquest embolic sota control abans que esclati en una estampida de cuques per tota la galàxia.

-Han té raó -va dir en Corran-. A més, debatre els nostres errors passats, tant si van ser errors com si no, no solucionarà aquest problema. Necessitem parlar sobre com anem a evitar aquesta guerra abans que estigui fora del nostre control.

Els Mestres van assentir el seu acord, però van callar i van començar a mirar a terra, clarament poc disposats a llançar-se a la mateixa discussió que havia estat amenaçant amb fer trossos l'Orde durant diversos mesos. Després d'uns pocs segons, Corran, Kyp i fins i tot la Saba van començar a llançar mirades expectants cap al Luke, esperant clarament que ell fos el primer a parlar. Ell va romandre en silenci, determinat a forçar els mestres a resoldre els problemes ells mateixos i a desenvolupar el seu propi consens.

Finalment, Jacen va parlar.

-Sé com aturar la guerra.

Les celles de tot el món, incloses les de la Leia, es van elevar.

-Per què no em sorprèn? -va dir en Kyp. Es va passar la mà pel seu pèl rebel, detenint-se per gratar-se el cap-. D'acord, escoltem-ho. Sembles ser l'únic amb alguna idea.

Jacen es va acostar al Luke, col·locant-se directament davant dels Mestres. La seva determinació penjava pesadament i amb força en la Força. Ell anava a aturar la guerra. Massa es perdria si no ho feia.

-Matem a Raynar Thul.

-Què?

Diversos Jedi van cridar això alhora, entre ells Tesar Sebatyne i els altres joves Cavallers Jedi que havien acompanyat a Jacen en l'atac contra el Dipòsit de Subministraments Thrago. Fins i tot la Leia es va trobar preguntant-se si l'havia sentit correctament.

-També vas veure això en la teva visió? -va preguntar Corran. Es va tornar cap als altres mestres, negant amb el cap a desaprovació-. Ja vam parlar sobre això abans.

En Luke va arrufar les celles.

-En vam parlar?

-Quan tu i Han vau ser capturats a Woteba -li va informar la Mara-. Era el nostre pla de recanvi.

-I ara hauria de ser el nostre pla principal -va dir tranquil·lament en Jacen-. És l'única manera d'evitar la guerra.

-Endavant -va dir en Luke.

-La majoria de les espècies d'insectes tenen un immens índex de mortalitat -va explicar en Jacen-. Un ou de cada mil podria produir una larva que sobrevisqui per convertir-se en adult i produir joves per si mateix. Quan Raynar es va convertir en Unit...

-Però matar Raynar destruirà a la Colònia! -va dir amb veu aspra Tesar.

-Crec que aquesta és la qüestió -va dir en Kenth-. Han declarat la guerra a altres dues civilitzacions galàctiques.

Lowbacca va rugir una objecció, protestant que el Niu Fosc estava causant tots els problemes.

-Jacen òbviament ha pensat molt sobre això -va dir en Luke, aixecant les mans per demanar tranquil·litat-. Per què no l'escoltem?

-Perquè escoltar-lo és perillós -va dir la Tahiri, mirant a Jacen-. Diu una cosa i vol dir una altra.

Venint de la Tahiri, a qui els Solo havien considerat pràcticament la seva pròpia filla des de la mort de l'Ànakin, el comentari era especialment feridor. La Leia li hauria renyit per la seva rudesa, de no haver-ho fet en Luke primer.

-Ja n'hi ha prou! -Luke li va arrufar les celles a la Tahiri i després a Tesar i a Lowbacca-. Aquest debat és entre els mestres i quan us demanem la vostra opinió, aneu a donar-la de una manera civilitzada. Està clar?

Les escates d'en Tesar es van posar de punta i el pèl d'en Lowbacca onejà, però es van unir a la Tahiri en assentir.

-Sí, Mestre.

-Gràcies. -Luke va tornar a mirar a Jacen-. Estaves dient?

-Quan Raynar es va convertir en Unit, els kílliks van començar a valorar les vides dels membres individuals del niu -va continuar en  Jacen-. La seva població va tenir un boom, van començar a arrasar els seus propis mons i llavors va ser quan la Colònia va néixer i va començar a infringir l'espai txiss.

-Però matar a Raynar canviarà això ara? -va preguntar la Saba des del banc davanter-. Elz kíllikz ja han canviat. Aquezta no veu com eliminar Raynar elz tornarà a canviar.

-Perquè el canvi és un comportament après. -Jacen òbviament estava preparat amb la resposta-. Raynar és l'únic element de la seva personalitat que valora innatament la vida individual.

-Així que eliminem a Raynar i ells desaprenen el comportament? -va preguntar Kenth.

-Exactament -va dir en Jacen-. L'habilitat d'en Raynar per projectar la seva voluntat a través de la Força és el que uneix els nius individuals en la Colònia. Si eliminem això, els nius necessitaran sobreviure per ells mateixos.

-Els nius o tornaran al seu estat normal o es moriran de gana -va dir en Kenth-. En qualsevol cas, el problema se soluciona sol.

-No exactament -va dir en Corran-. Esteu oblidant el Niu Fosc. Per tot el que sabem, ja estan dirigint la Colònia des de les ombres. Si eliminem a Raynar, què evitarà que la Lomi Plo es faci amb el control?

-També hem d'acabar amb ella i amb l'Alema -va dir en Jacen-. Ho sento, vaig pensar que això era un fet.

-Llavors tothom està d'acord amb això? -va preguntar en Luke quan ningú va posar objeccions-. El Niu Fosc ha de ser destruït.

-Assumint que puguem -va murmurar en Han-. Ho hem intentat abans, us en recordeu?

-Hem après molt des de llavors -va insistir en Jacen-. Aquest cop, tindrem èxit.

-M'alegro que estiguis tan confiat, Jacen -va dir en Kyp-. Què hi ha de deixar-nos a la resta conèixer el secret?

-Ja ho he fet -va dir en Jacen-. També anem a eliminar a Raynar i el seu niu.

Això va portar un parell d'esbufecs d'en Tesar i Lowbacca, però una mirada d'advertència d'en Luke va ser suficient per silenciar als dos Cavallers Jedi.

-Ara estic totalment perdut -va dir en Corran-. Si hem de destruir el Niu Fosc de totes maneres, per què simplement no ens aturem aquí i raonem amb Raynar?

-Tant de bo poguéssim -va dir la Leia-. Però la ment d'en Raynar es va trencar en l'accident del Volador i els kílliks tenen un concepte fluid de la veritat. Quan uneixes aquestes dues coses, no pots comptar amb que ell es comporti racionalment. Només li vam persuadir que abandonés Qoribu convencent-lo que si no ho feia, tots els nius es convertirien en Nius Foscos.

-Això és cert, mare -va dir en Jacen-. Però el problema real és que no pots destruir el Niu Fosc sense matar a Raynar. Mentre hi hagi un Unu, hi haurà una Gorog.

-Això éz una ximpleria -es va burlar en Tesar.

-Gens ni mica. -La Cilghal parlà amb una veu suau que havia tingut un efecte tranquil·litzant en la discussió-. Jo mateixa vaig començar a sospitar el mateix quan el Niu Fosc va reaparèixer a la Nebulosa Utegetu.

Corran, Kenth i fins i tot Luke van semblar sorpresos.

-Per què? -va preguntar en Luke.

-Recordes la nostra discussió sobre la ment conscient i inconscient? -va replicar la Cilghal.

Luke va assentir.

-Crec que el vas exposar d'aquesta manera: «Com la Força mateixa, cada ment en la galàxia té dos aspectes».

-Molt bé, Mestre Skywalker -va dir la Cilghal-. La ment conscient abasta el que coneixem de nosaltres mateixos i la inconscient conté la part que es manté oculta.

-Vaig pensar que aquesta era la ment subconscient -va dir en Corran.

-Això pensava jo també, fins que la Cilghal m'ho va explicar -va dir en Luke-. El subconscient és un nivell de la ment entre la percepció total i la no percepció. L'inconscient roman totalment ocult de la part de les ments que coneixem. Correcte, Cilghal?

-Tens una memòria excel·lent, Mestre Skywalker -va dir ella.

-Espera un minut, Cilghal -va dir en Kyp-. Estàs dient que Jacen realment té raó? Què encara que el Niu Fosc no existís, la Colònia en crearia un?

-Estic dient que la teoria d'en Jacen encaixa amb el que hem observat -va replicar la Cilghal-. Fins on sabem la Colònia és una ment col·lectiva i té sentit que creï un inconscient. I no pots destruir una ment inconscient sense destruir també la ment conscient.

La Cilghal va fer una pausa i va girar un ull bulbós cap a Tesar, Lowbacca i Tahiri.

-Ho sento, però si aquesta teoria és correcta, és simplement impossible destruir el Niu Fosc sense destruir la Colònia. Un acompanya a l'altra.

-Llavors la teoria d'en Jacen està equivocada! -va dir Tesar amb veu rasposa.

-Això sempre és possible -va admetre la Cilghal-. Però això explica tot el que hem observat i això la converteix en la millor teoria que funciona que tenim.

-Llavors matem a un dels nostres? -Corran negà amb el cap amargament-. No puc creure que aquesta sigui la nostra millor opció. Va contra tot el que sento que és ser un Jedi. No som assassins, no traïm als nostres i no destruïm civilitzacions senceres.

-Corran, també vam parlar sobre això -li va recordar la Leia-. És pel fet que Raynar és un Jedi pel que hem d'actuar. S'ha convertit en una amenaça per a la galàxia i és la nostra responsabilitat detenir-lo.

-Comprenc que és una amenaça -va respondre en Corran-. Però si està tan trencat com dieu, no hauríem d'estar intentant matar-lo. Hauríem d'estar intentant ajudar-lo.

-Que la Força t'acompanyi amb això! -es va burlar en Han-. La necessitaràs. Raynar és més poderós que en Luke i no vol la teva ajuda.

Luke va aixecar una cella davant l'asseveració d'en Han sobre la seva fortalesa relativa, però semblava més sorprès que insultat i no va protestar.

-Corran, pensa en el que estàs demanant -va dir la Leia-. Exactament com suggereixes que ajudem a Raynar? Saps com de difícil que és retenir un Jedi corrent contra la seva voluntat i els recursos d'en Raynar són immensament més vasts. Em temo que hem d'afrontar la realitat de la situació.

-Llavors estàs d'acord amb Jacen? -va preguntar en Corran-. Creus que la nostra única opció és matar a Raynar?

La pregunta va colpejar la Leia com una puntada a l'estómac. Hi havia conegut a Raynar des que ell havia vingut a l'acadèmia Jedi de Yavin IV com a l'arrogant nen hereu de l'Imperi de Transports Bornaryn, després l'havia vist madurar fins a esdevenir el jove sincer que s'havia ofert voluntari per acompanyar a l'Ànakin en la missió d'atac maleïda de Myrkr. La idea d'enviar realment als Jedi contra ell feia que els seus llavis tremolessin de pena. Però hi havia vist per si mateixa, quan la flota kíllik va atacar a l'Estrangulament Murgo, que ell no tenia tals escrúpols sobre atacar als seus antics amics.

La Leia va assentir tristament.

-Sí, Corran -va dir ella-. Crec que Jacen té raó. La nostra millor opció és acabar amb Raynar. De fet, és el nostre deure.

La cara d'en Corran va enrogir i la Leia va saber que l'intercanvi estava a punt de posar-se dur.

-El nostre deure? -demanà ell-. Què passa amb Jaina i Zekk?

-Què passa amb ells? -li va etzibar en Han.

-Ells també són Units -va apuntar en Corran, mirant encara a la Leia-. Estaràs tan ansiosa per matar-los a ells quan ocupin el lloc d'en Raynar?

Luke va aixecar una mà en un esforç per restaurar la calma, però el mal ja s'havia fet. La pregunta havia escalfat fins i tot la sang de la Leia i la d'en Han immediatament va ser al punt d'ebullició.

-Ells no ocuparan el lloc d'en Raynar! -va cridar en Han.

-No pots saber-ho -va replicar en Corran-. La Jaina sempre ha fet el que li plau i ara està amb la Colònia. -Es va girar de nou cap a la Leia-. Així que vull saber-ho: diràs el mateix quan haguem d'anar darrere d'ells?

-Aquesta és un pregunta sense base i ho saps! -va dir la Leia.

-En realitat no -va dir en Kyle Katarn-. Jo, per una vegada, trobaria la teva resposta rellevant en el cas d'en Raynar.

-Banyhutt! -va protestar en Kyp-. La Jaina i en Zekk ja han demostrat que primer són Jedi. No és per a res rellevant.

-Llavors per què no són aquí? -va pressionar en Kyle.

-Probablement perquè estan intentant aturar una guerra -va replicar en Han.

I tots van esclatar, amb les veus elevant-se, els temperaments escalfant-se i els gestos tornant-se cada vegada més aspres. Corran va continuar pressionant els Solo sobre què farien si la Jaina i en Zekk dirigissin la Colònia en comptes d'en Raynar. Han i Leia van continuar insistint que era una pregunta debatible i Kyle, Kyp i la resta dels Mestres van continuar alineant-se a banda i banda de l'assumpte, prenent posicions cada vegada més rígides.

En uns minuts, es va fer aparent que havien arribat a un punt mort i la Leia va sentir créixer la frustració del seu germà. El seu intent d'unir els mestres havia fallat miserablement. No estaven més a prop d'arribar a un consens ara del que ho havia estat mentre Han i ell estaven atrapats a Utegetu i fins i tot la Leia podia veure que la situació només s'estava tornant pitjor.

-Gràcies.

Encara que en Luke va parlar suaument, va utilitzar la Força per projectar les seves paraules en les ments de tots els presents. L'efecte va ser immediat. La discussió es va aturar de sobte i el grup sencer es va tornar per mirar-lo.

-Gràcies per les vostres opinions. -Luke va retrocedir fins a l'estrada-. Les consideraré totes acuradament i us faré saber el que decideixi.

Kyp va arrufar les celles.

-El que tu decideixis?

-Sí, Kyp -va dir la Mara. Ella es va acostar a ell i va creuar la mirada amb la seva-. El que Luke decideixi. No creus que això és el millor?

La cella d'en Kyp es va elevar, després va mirar al seu voltant a les cares dels altres mestres, moltes de les quals encara estaven envermellides per les emocions de les seves discussions, i lentament va semblar adonar-se del que ja s'havia adonat la Leia: Luke s'estava fent amb el control de l'Orde.

Abans que en Kyp trobés l'alè per respondre, Han es va girar i va començar a pujar pel passadís cap a la sortida, amb els talons de les seves botes repicant sobre el terra de fusta. La Leia va ser darrere seu, gairebé corrent per atrapar-lo. Luke va semblar content de veure'ls anar-se en silenci, però no la Saba.

-Jedi Zolo, on vaz? -demanà la barabel.

-Amb Han -va replicar la Leia-. A portar de tornada a la nostra filla.

-Què pazza amb l'Orde? -va preguntar la Saba.

La Leia ni tan sols es va tornar.

-Quin Orde?

Següent