La Fi de la Pau (i XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Taroon va seure als comandaments, tirant cap endavant com si pogués obligar la nau a anar més de pressa. Qui-Gon estava tranquil. Com sempre, Obi-Wan va admirar la capacitat del seu Mestre per invocar la serenitat en meitat d'una situació tensa.

-Torno a estar confús -va dir Obi-Wan, apropant-se a Qui-Gon i parlant en veu baixa-. Vaig pensar que Taroon odiava a Drenna. Per què ha canviat d'opinió en saber que Drenna estava en perill?

Qui-Gon va somriure breument.

-Recorda el que et vaig dir al principi de la missió, padawan. Les paraules no sempre reflecteixen els sentiments. Vas veure a dos enemics. Jo vaig veure dos éssers lluitant contra una atracció que els semblava inadequada.

Obi-Wan va negar amb el cap.

-Jo no vaig veure això en absolut.

-No et preocupis -va dir en Qui-Gon amb serenitat-. Potser ho haguessis vist si fossis una mica més gran. De qualsevol manera, hi ha coses que tu veus i jo no. Aquesta és l'essència d'una relació efectiva entre Mestre i Padawan.

-Esperem que arribem a temps per salvar la Drenna -va dir Obi-Wan.

-Ja hem arribat -va exclamar en Taroon amb alleujament-. No veig res. Potser se suspengués la cacera.

-Aterra de seguida -va dir Qui-Gon, escodrinyant la zona.

Obi-Wan es va unir a ell, observant l'horitzó en totes direccions mentre Taroon feia descendir la nau. Obi-Wan va veure uns punts en moviment al lluny en el cel.

-Aquí -va murmurar a Qui-Gon.

-Sí -va dir Qui-Gon en veu baixa-. Baixa el més aviat possible, Taroon -li va dir amb calma. Obi-Wan sabia que el seu Mestre no volia alarmar el jove.

- Allà està la Drenna! -va exclamar Taroon, distraient-se per un moment-. Està sortint del bosc.

Drenna va sortir entre els arbres amb l'arc amarrat a l'esquena. Obi-Wan va mirar ràpidament cap als punts parpellejants que tenia a la seva esquerra. Ara podia distingir clarament que eren androides rastrejadors... potser una dotzena. Els va assenyalar en silenci a Qui-Gon. Sabia per experiència la rapidesa amb què podien rastrejar aquests androides.

La Drenna va mirar cap amunt i va veure la nau. Es va tapar els ulls pel sol, però no podia veure a l'interior del vehicle. Es va dirigir cap a les casetes.

- No! -va cridar Taroon. El transport es va estremir quan les seves mans es van agitar.

Qui-Gon va saltar cap endavant. Li va treure els comandaments a Taroon amb una sèrie de moviments ràpids i experimentats, i va aterrar la nau al costat de les casetes. Va activar la rampa de descens.

-Dóna't pressa, padawan -li va apressar.

Van baixar la rampa corrent, amb els sabres làser activats i llestos.

Drenna ja gairebé era a la porta de les casetes. Els androides rastrejadors van començar a il·luminar-se mentre s'acostaven a l'objectiu.

- Drenna! -va cridar Qui-Gon-. A dalt! Vés amb compte!

Els reflexos de la Drenna eren molt ràpids. Es va donar la volta, mirant cap amunt. Tot just va trigar un moment en veure el perill abans de tirar el braç enrere per emportar-se el arc a l'espatlla.

Qui-Gon va fer un impressionant salt en l'aire, aferrant el sabre làser, que brillava amb la seva resplendor verda contra el cel gris. Va aixafar l'androide rastrejador que volava més baix. El sabre làser el va travessar suaument, tallant-lo en dos. Una petita explosió va deixar escapar un nuvolet de fum. Mentre els androides rastrejadors no toquessin terra, no provocarien una explosió a gran escala.

Obi-Wan, saltant al seu torn, va seguir a Qui-Gon. No podia pujar tan alt com el seu Mestre, i la seva primera estocada va tallar l'aire; però Drenna ja havia carregat el seu arc i havia tirat la primera fletxa làser, que va donar en el blanc. Un altre androide va caure a terra traient fum i espetarregant.

Qui-Gon va saltar sobre la taulada de l'entrada de les casetes. Des d'aquí podia anar d'un costat a l'altre, derrocant als androides mentre s'apropaven a les casetes. Podia sentir els grunyits dels gossos a mesura que s'acostaven els androides.

Obi-Wan va saltar per unir-se a ell. Drenna es va quedar a terra, amb l'arc a l'espatlla, disparant tan ràpid que el seu braç era com un llamp mentre llançava una fletxa rere d'una altra. Obi-Wan va fer un salt i, amb una estocada de dalt a baix, va fer caure un androide. Després va canviar de direcció i va abatre un altre.

Els hi va arribar el soroll de cascs al galop, i Obi-Wan va veure al Rei i al seu seguici corrent cap a ells. Els va ignorar i va tornar la seva atenció als androides que es dirigien cap a ell. Eren màquines incansables, que atacaven constantment el seu objectiu.

Un a un, els Jedi i Drenna van acabar amb els androides. Només quedava un, girant sense control cap a les casetes. Van sentir una petita explosió i l'androide va començar a treure fum. Taroon l'havia abatut amb la seva pistola làser.

Els quatre van tirar les armes a terra. Drenna es va assecar la suor del front amb la màniga de la túnica.

- Us faria res explicar-me què ha passat? I què estàs fent aquí? -va preguntar ella a Taroon.

- Jo hauria de fer la mateixa pregunta! -va cridar el Rei Frane, saltant de la seva muntura i avançant a gambades cap a ells-. Per què són aquí els meus androides en lloc d'estar rastrejant als kudana? I per què els heu destruït? -Va mirar colèric als Jedi-. Ja us vaig perdonar una vegada. Què us fa pensar que tornaria a fer-ho?

-Crec que és hora que t'expliquis, Taroon -va dir Qui-Gon, mirant-li fixament.

-Estava molt enfadat -va dir en Taroon al seu pare-. I vaig pensar... que si Leed rebutja el que jo desitjo amb totes les meves forces, per què no podia tenir-lo jo? Per què hauria d'obtenir ell un premi que jo ambiciono?

- Vols governar? -va preguntar incrèdul el Rei Frane.

-Sí, pare, vull governar -va dir en Taroon-. Tot i que sóc el fill menor, i que als teus ulls sigui maldestre i feble. Tot i que no sigui tan bo en tot com el teu primogènit. Vaig saber que l'única forma d'aconseguir el que volia era fer que passés. Així que quan Leed va començar a insinuar que volia quedar-se a Senali, vaig veure el que podria passar. Sabia que ell estava buscant un enfrontament. Sabia que no donaria el seu braç a tòrcer i que tu subestimaries la seva tossuderia. Així que vaig reunir un grup de seguidors i els vaig enviar a Senali perquè actuessin com un clan marginal. El meu pla era que tant els rutanians com els senalites pensessin que Leed era el capitost d'aquest clan marginal. Vaig planejar l'atac amb els androides rastrejadors perquè tots pensessin que Leed era el responsable. Hi hauria amenaça de guerra, però no vaig pensar que arribés a ocórrer de veritat. Leed es quedaria a Senali. Això va ser abans que es posessin per mig els Jedi -li va dedicar a Qui-Gon un feble somriure-. Ells van espatllar tots els meus plans.

El Rei Frane va mirar al seu fill amb incredulitat.

- Volies atacar el teu propi planeta?

-No s'anaven a perdre vides -va insistir en Taroon-. Només gossos de batalla nek, i això no té conseqüències.

- Són éssers vius! -va cridar la Drenna enfadada.

- Es mengen als seus! Se'ls cria per destruir -va dir en Taroon-. Uns quants menys no es notarà.

- Destruiries qualsevol cosa per obtenir el que pretens? -va preguntar la Drenna amb desdeny-. Per això gairebé em destrueixes?

-Ho sento de veritat -va dir en Taroon, girant-se cap a ella-. El pavelló de caça porta quinze anys deshabitat. No tenia ni idea que estiguessis aquí.

-Les teves disculpes no em servirien de gaire si hagués mort -va replicar la Drenna.

- Voleu parar tots dos? -va rugir el Rei Frane-. Jo sóc el que surt perdent! Les meves casetes estan gairebé destruïdes! I tu -va dir a Taroon-. M'estàs dient que vas reclutar un esquadró, envair un planeta i vas pensar un pla per incriminar al teu germà i obtenir el poder?

Taroon va assentir.

El Rei Frane es va quedar congelat. Després va tirar enrere el cap i va començar a riure estrepitosament.

- Què us sembla això! És un líder! Aquesta astúcia! Aquestes estratagemes! Seràs un bon governant. A què sóc savi, havent criat a semblant fill? -Va fer uns copets a l'esquena a Taroon-. L'únic que et cal és una Reina que lluiti amb tu cada dia, com la teva estimada mare va fer amb mi. Quina guerrera era! -Va mirar la Drenna-. Bé, amb una mica de sort, és possible que trobis aquesta Reina no molt lluny.

Drenna va mirar cap a un altre costat amb les galtes de pell blavosa tenyides de rosa. Taroon també estava vermell. Leed mirà a tots dos, sorprès, i després va somriure.

-Després de tot, potser algun dia els senalites i els rutanians trobin la forma de conviure en pau -va dir.

- I nosaltres, germà? -va preguntar Taroon, girant-se cap a Leed-. Estem en pau? Em perdones?

Leed va agafar els avantbraços d'en Taroon en un gest afectuós.

-Et comprenc i et perdono, germà.

Els ulls del Rei Frane es van humitejar. El monarca es va aclarir la gola sorollosament.

-Jo també vull la pau. Estic cansat de l'intercanvi d'amenaces amb Meenon. Interfereix amb les meves caceres i en els meus banquets. Jo dic que Leed ha de ser el primer ambaixador d'ambdós planetes. Fomentarà la comprensió i el comerç entre els dos mons.

-És una idea meravellosa, pare -va dir en Leed amb la veu plena d'alegria-. I em permetràs anar-me'n de Rutan?

El Rei Frane va fer un gest despreocupat amb la mà.

-També estic fart dels teus sospirs i els teus laments continus. Ha estat molt depriment tenir-te per aquí -va somriure als seus dos fills-. Ara veig que tinc dos fills que s'estan convertint en homes sense por a obtenir el que desitgen. Ho he fet bé -es va tornar cap als Jedi-. Us perdono per destruir els meus androides. Una altra vegada! A què sóc generós? I us convido al meu banquet.

Qui-Gon es va inclinar.

-Serà un honor per a nosaltres.

***

Al dia següent, els Jedi van partir al costat d'en Leed en una nau que el Rei Frane va insistir de regalar-los per compensar la que ell havia destruït.

El planeta verd-blavós de Senali relluïa a mesura que s'acostaven. Van aterrar i van tornar al costat d'en Leed a la seva llar. El clan Banoosh-Walore va sortir corrent de l'habitatge en la seva direcció, cridant expressions d'afecte i benvinguda. El noi va desaparèixer instantàniament en un núvol de petons i abraçades.

-Vaig pensar que ja havia après el que necessitava saber sobre el que la felicitat personal pot afectar el deure de cada un -va dir Obi-Wan contemplant a Leed-. Al principi pensava que Leed havia de quedar-se aquí. Després vaig pensar amb la mateixa profunda convicció que havia de tornar al seu planeta. I ara sento que, després de tot, aquest és el seu lloc -sospirà-. M'he passat la major part d'aquesta missió en un estat de confusió.

-Això és bo, Padawan -va dir Qui-Gon-. Vol dir que estàs aprenent.

-Quan penso en com vaig abandonar l'Orde Jedi, el record és molt dolorós -va dir Obi-Wan lentament-. És difícil no desanimar-me quan em queda tant per aprendre.

-Això no hauria de ser causa de desànim -va dir en Qui-Gon suaument-. La vida és aprendre i tornar a aprendre. Pots enfrontar-te al mateix problema una vegada i una altra i trobar un significat més profund cada vegada. L'aprenentatge es torna més intens, i això és el que ens mou. Hauria de consolar-te el fet que la vida et dóna sorpreses. Tu em vas ensenyar després de l'assumpte de Melida/Daan que necessitava expandir la meva ment. Em queden algunes coses per aprendre.

-Bé, m'alegra sentir que no ho saps tot -va dir Obi-Wan al seu Mestre amb un somriure.

-Ni de prop, Padawan -va dir en Qui-Gon-. Sospito que ni de prop. Fins i tot en la certesa ha d'haver dubte. És l'estil Jedi.

FI