La Fi de la Pau (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Taroon va fer l'equipatge de manera precipitada, agafant les seves coses i ficant-les desordenadament.

-Necessitaràs un guia -va dir en Qui-Gon-. Potser Drenna et porti de tornada.

-Jo no necessito que em guiïn -va dir en Taroon enfadat-. Farà que em perdi i em deixarà morir, sens dubte.

Drenna va clavar la seva freda mirada platejada als ulls d'en Taroon.

-No siguis ximple. Si vas sol, et perdràs. Si esperes a l'alba, els Nali-Erun et portaran a la carretera principal.

-Això és més temps del que desitjo quedar-me en aquest brut planeta -va dir en Taroon-. Cada minut que passo aquí és una tortura.

Drenna va arronsar les espatlles.

-Llavors nada fins a la riba i obre't pas pel pantà. Ofega't o perd-te. A mi tant me fa.

Ell la va mirar amb odi, però ella el va ignorar. Finalment, Taroon va sortir a l'exterior. Es va asseure al moll, lluny d'ells, mirant a l'horitzó en el punt pel qual el sol apareixeria aviat.

Qui-Gon es va acostar a Obi-Wan.

-Hem de contactar amb Meenon i dir-li que el Rei Frane amenaça amb envair Senali.

Obi-Wan va assentir.

-Espero que no t'insulti com ho va fer el Rei Frane.

La mirada blava d'en Qui-Gon era transparent.

-El Rei Frane emmascara la seva por amb improperis; però el que ha dit és cert, padawan. Jo hauria d'haver estat més alerta. No vaig pensar que fos necessari romandre desperts o dormir per torns. No vaig percebre cap aprensió o perill.

-Jo tampoc -va admetre Obi-Wan-. Tots dos estàvem equivocats.

-Llavors hem d'acceptar les conseqüències -va dir Qui-Gon-. I ara, enfrontem-nos a Meenon.

Qui-Gon va activar l'holocom. Va suposar que haurien de despertar a Meenon, però el líder de Senali va aparèixer immediatament.

-No heu de posar-me al dia -va dir ell apesarat-. El Rei Frane ha amenaçat amb envair-nos. Heu de tenir present que si això passa, serà una catàstrofe per al planeta Rutan. Els senalites no permetran que els aixafi el jou de les forces rutanianes. Tots els senalites lluitaran, com ho vam fer a la gran guerra. I tornarem a triomfar.

Les dures paraules d'en Meenon estaven ofegades en ira. La imatge oscil·lant era feble, però transmetia tots els matisos de la seva expressió.

-Es van perdre moltes vides en aquesta guerra -va dir Qui-Gon-. Va deixar enrere un planeta devastat. A Senali li va portar diverses generacions recuperar-se.

- Però lluitarà de nou! -va cridar Meenon-. No permetrem que es produeixi una invasió!

-Crec que la calma és tan necessària com difícil de trobar -va dir Qui-Gon-. Ni Senali ni Rutan volen entrar en guerra...

Meenon va alçar la mà.

-Silenci. No ho entens. El Rei Frane ha empresonat a la meva filla, Yaana. La meva estimada filla, que vaig confiar a la seva cura. L'ha llançat a una bruta masmorra plena de criminals. Pagarà per això.

Allò sí que era una mala notícia. Qui-Gon s'ho temia. Cada pas que donava el Rei Frane col·locava al seu planeta més a prop de la guerra, però a ell no semblava importar-li.

-Jo no vull una guerra, és cert -va continuar Meenon-, però un governant seria un inepte si no estigués preparat per a la batalla. Les meves tropes s'estan mobilitzant. Farem front a la seva ofensiva amb la nostra pròpia força. No esperarem que ens envaeixin. Nosaltres els envairem primer!

-Jo respecto la teva ira i el teu sofriment -va dir Qui-Gon amb cautela-, però, si es pogués fer alguna cosa per alliberar la teva filla i impedir la guerra, ho faries? I, si procedeixes a la invasió, com saps que el Rei Frane no farà executar a la teva filla?

Meenon va dubtar.

-Jo no sóc un salvatge assedegat de sang com el Rei Frane -va dir finalment-. Per descomptat que m'agradaria impedir la guerra. No vull veure morir els fills i les filles de Senali.

-Llavors, deixa'ns trobar a Leed i la Yaana -li va instar Qui-Gon-. Dóna'ns dotze hores i ajuda'ns. Digues-nos si hi ha alguna facció, algun clan a Senali capaç de fer això. Els vam veure a la llum de la lluna. Tenien la pell pintada amb argila blanca i portaven corones de corall blanc...

-Els Espectres... -va interrompre'l Meenon-. No puc assegurar-ho, però podria ser. Es consideren un clan, però no té llaços de sang. No sabem amb certesa qui són. Fa poc que han aparegut. Causen conflictes entre els clans. Estan en contra de l'intercanvi dels fills dels monarques i de qualsevol altre tipus de contacte amb Rutan. No sé què podrien guanyar amb això, però és probable que a Leed se l'hagin portat els Espectres.

- Saps on són? -va preguntar Qui-Gon.

Meenon negà amb el cap.

-Són nòmades. No tenen un únic campament. Necessitareu un bon rastrejador, algú que pugui seguir pistes fins i tot a l'aigua.

-Troba'ns un immediatament i envia'ns-el -li va instar Qui-Gon.

-Però si teniu al millor amb vosaltres -va dir en Meenon-. Drenna.

Meenon va apagar la transmissió. Qui-Gon es va tornar per buscar a Drenna. Taroon estava assegut el més lluny possible d'ells.

La resta de l'embarcador estava desert. Drenna se n'havia anat.

- On ha anat? -va panteixar Obi-Wan. No l'havia sentit en absolut.

Taroon va veure els Jedi buscant per l'embarcador. Es va aixecar i es va acostar a ells ràpidament.

- Em creieu ara? -preguntà-. Ella va desaparèixer quan vosaltres estàveu ocupats i jo estava d'esquena. Ella està darrere del segrest d'en Leed. Ha anat a trobar-se amb ell!

Qui-Gon va escodrinyar la fosca llacuna. El cel morat fosc s'estava aclarint. A l'horitzó es dibuixava una fina línia de llum que indicava la imminent sortida del sol. Podia olorar el matí.

Al lluny, a la llacuna, va percebre una petita ona. Podria haver estat un peix, però ell sabia que no ho era. Drenna estava nedant, a punt d'arribar a l'altre extrem de la llacuna per sortir a mar obert.

Taroon va seguir la mirada d'en Qui-Gon.

- A per ella!

La braçada ferma de la Drenna es va frenar. Es va submergir sota la superfície. Quan va tornar a aparèixer, va canviar de direcció lleugerament.

-L'ha anat a buscar, cert -va dir en Qui-Gon-, però no perquè sigui una d'ells. Està seguint el seu rastre -es va girar cap a Obi-Wan-. Posa't el respirador. Hem d'atrapar-la.

-Jo vaig amb vosaltres -va dir en Taroon.

-No. No podries seguir el nostre ritme, Taroon. I el teu pare vol que tornis a Rutan -Qui-Gon li va posar la mà a Taroon en l'espatlla-. Sé que ànsies trobar al teu germà, però has de confiar en nosaltres. Torna a Rutan. No empitjoris l'humor del teu pare. Els dos planetes estan molt a prop de la guerra. Et portarem a Leed sa i estalvi.

Taroon va assentir reticent. Va veure a Qui-Gon i a Obi-Wan posant-se els dispositius de respiració i submergint-se en l'aigua.

L'aigua estava molt freda, però la natació els hi va escalfar els músculs. De tant en tant, Qui-Gon pujava a la superfície per no perdre de vista a Drenna. Es movia a un ritme irregular, nedant de pressa, bussejant i canviant de direcció de tant en tant. Cada pocs metres se submergia de nou.

Finalment la van atrapar. Estava sota l'aigua, nedant lentament pel fons de la llacuna. Quan els va veure, va assenyalar cap amunt i va pujar a la superfície.

Qui-Gon i Obi-Wan la van seguir. El sol ja es veia a l'horitzó i tenyia la llacuna d'un pàl·lid resplendor rosat.

- Com els estàs seguint? -va preguntar Qui-Gon-. Podem ajudar?

-Els peixos de les roques -va dir ella-. Quan un vaixell circula per la superfície bloqueja la llum. Els peixos de les roques són molt tímids i s'enterren a la sorra una estona quan passen les embarcacions. Per això només es poden caçar nedant. És una sort que la nit hagi estat tan lluminosa. Estic seguint els monticles. Són difícils de veure si un no sap on mirar. Vosaltres seguiu-me.

Van tornar a submergir-se. Drenna recorria el fons, movent el cap d'un costat a un altre per escodrinyar el sòl sorrenc. De tant en tant, pujava a per aire i assenyalava en una altra direcció. Obi-Wan no tenia ni idea del que impulsava els seus moviments. Ell tot just veia els monticles de sorra. Estaria Drenna guiant-los a la deriva mentre els segrestadors s'escapaven?

Portaven molt de temps ocupant-se de missions en les que no sabia de qui fiar-se. Qui-Gon semblava tenir el do de veure més enllà d'aparences, sentiments i motivacions que a Obi-Wan se li escapaven. Qui-Gon no semblava equivocar-se mai. Únicament amb el seu anterior aprenent, Xànatos, s'havia confiat massa i havia acabat malament. Ara Xànatos era mort. Obi-Wan pensava que un error d'aquesta magnitud era suficient per a una vida. Si observava i aprenia d'en Qui-Gon, potser podria evitar errors com aquest en el futur. Les seves experiències passades ja li havien fet més cautelós del que va ser com a estudiant. Estava segur que, com a resultat, ara era millor padawan.

Drenna es movia entre les illetes. Algunes vegades havia de tornar sobre el rastre, però Obi-Wan veia que progressaven de manera uniforme. Ell s'estava cansant, però sabia que tenia reserves d'energia que encara no havia utilitzat.

Finalment, els va indicar per gestos que pugessin a la superfície amb ella. A poca distància hi havia una petita illa. La jove la va assenyalar amb la barbeta.

-Crec que estan en aquesta illa -va xiuxiuejar ella-. Van arrossegar el bot fins a aquesta platja. Van intentar esborrar les empremtes, però veig per la superfície de la sorra que l'han escombrat amb branques. Crec que hauríem de fer una volta i entrar en terra.

Qui-Gon va contemplar l'illa.

-El més probable és que estiguin al centre, amagats entre els arbres.

Drenna va assentir.

-Si tenim sort, no hauran apostat sentinelles. És probable que creguin que estan fora de perill. Aquest arxipèlag està deshabitat. No hi ha clans en quilòmetres a la rodona.

-Haurem d'arriscar-nos i entrar a l'illa -va admetre Qui-Gon-. No surtis a la superfície fins que estiguem molt a prop de la riba. Nosaltres et seguirem.

Respirant profundament, Drenna va desaparèixer en silenci sota l'aigua.

Obi-Wan va seguir a Drenna amb un nou impuls d'energia. Ja eren a prop. Si aconseguien rescatar a Leed i portar-lo de tornada a Rutan, la guerra podria impedir-se.

Van pujar sigil·losos a la superfície i van arribar a la riba. Després van córrer ràpidament per travessar la platja descoberta i es van ocultar entre les branques dels arbres.

-És una illa petita -va dir Qui-Gon tranquil·lament-. No haurem de buscar molt per trobar-los.

Els Jedi aprenien molt aviat al Temple a moure's sense fer cap soroll, però els senalites eren igual d'experts en aquesta tècnica. Els tres es van moure sense trencar una fulla. Es van fondre amb les ombres dels arbres, buscant alguna pista que els digués alguna cosa.

Tot d'una, Qui-Gon es va aturar i va alçar una mà.

Obi-Wan no veia ni sentia res. Hi havia un grup d'arbres enfront d'ells, amb les branques tan espesses que el sol només penetrava en la mala herba com fins i aquosos dits de llum.

Qui-Gon va assenyalar cap amunt, portant-se el dit als llavis.

Obi-Wan va trigar un moment en adonar-se que els senalites estaven dormint sobre els seus caps, acomodats en les espesses branques dels arbres. La preparació del segrest els havia mantingut desperts tota la nit. La seva barca i les seves provisions estaven penjades d'una xarxa per sobre del sòl.

Leed estava lligat a una branca, amb l'esquena contra el tronc. Tenia els ulls tancats, les mans i els peus lligats amb un cable i la boca emmordassada amb una tira de cuir. Se li estava formant una profunda ferida en els pòmuls. La seva túnica estava esquitxada de sang seca.

Drenna no va parpellejar. La seva mandíbula es va tensar. La jove va extreure lentament l'arc que portava lligat a l'esquena. Qui-Gon va desembeinar el sabre làser. Obi-Wan li va imitar immediatament.

Qui-Gon va indicar amb un gest que haurien d'intentar alliberar-lo sense despertar els captors. Obi-Wan i Drenna van assentir.

Es van moure lentament, però un dels segrestadors es va despertar. Els tres es van quedar immòbils. El segrestador es va estirar i va mirar cap avall casualment. Es va aturar al mig d'un badall, amb els ulls oberts de bat a bat.

- Invasió! A les armes! -va cridar.

Següent