CAPÍTOL 6
Al principi va ser fàcil seguir a Drenna. Els senalites
passejaven pels embarcadors aquell bonic dia, i s'aturaven per adquirir flors o
menjar en els mercats que hi havia pel camí. Els Jedi i Taroon podien
barrejar-se entre la gent sense perdre de vista a Drenna.
Els Jedi ja s'havien acostumat que el sòl no estigués
ferm sota els seus peus. Les passarel·les es gronxaven d'un costat a un altre
amb el suau moviment del mar. Taroon no ho portava tan bé. De tant en tant
trontollava i es posava vermell.
- Quina mena de planeta construeix les ciutats en
l'aigua? -va grunyir després d'ensopegar i estar a punt de caure al mar-. No
entenc com aguanta el meu germà en aquest horrible lloc.
Qui-Gon va arquejar una cella a Obi-Wan en un gest
privat. Obi-Wan va somriure. Sabia el que estava pensant el seu Mestre. A Senali
hi havia mars de color turquesa, jardins en flor i, pel que semblava, una
població feliç i pacífica. Taroon abrigava el mateix prejudici que tenien els rutanians,
la majoria dels quals no havia posat un peu a Senali des de la guerra que els
va dividir per sempre.
Pensaven que els senalites eren uns ganduls que no
havien creat una cultura o economia esplendorosa, i que vivien únicament pel
plaer.
La ciutat flotant s'estenia al llarg de diversos
quilòmetres. Drenna els va guiar pels ponts i les passarel·les cap a les
diferents zones, algunes amb brillants edificis de diverses plantes i altres
amb excèntriques estructures que es gronxaven suaument en l'aigua. Van creuar illes
i files d'embarcadors amb diferents embarcacions amarrades a la riba. Cada
vegada hi havia menys gent, i van decidir retardar-se una mica, el just per
seguir veient a la Drenna.
Finalment, la Drenna es va desviar cap a un dels ponts
platejats que connectaven la ciutat flotant amb terra ferma. Es va afanyar a
creuar i va desaparèixer per un camí que es corbava entre un dens grup
d'arbres. El grup la va seguir ràpidament.
Els arbres s'alineaven al costat del camí que seguia la
riba. Les branques estaven carregades de vegetació verda, i gairebé es corbaven
fins a terra, amb les lleugeres fulles formant un encaix a la sorra. Les ombres
de color verd fosc parpellejaven i, de tant en tant, un tros de mar turquesa
apareixia com una visió entre l'espessa cortina de fulles.
Qui-Gon va emprar la Força perquè l'ajudés a seguir-la.
Havia d'estar pendent de cada soroll i percebre la pertorbació que ella
provocava en l'aire quan el travessava.
Senali era un planeta petit, i la majoria de la
població viatjava per mar o a peu. Els Jedi no veien gaires lliscants o un altre
tipus de naus movent-se per l'aire. De tant en tant passaven petits transports
que portaven mercaderies o aliments.
El camí es va dividir en dues carreteres principals i
en una tercera senda més estreta que es perdia entre els arbres. Ja no veien la
Drenna. Qui-Gon va dubtar només un instant abans de deduir que havia pres el
camí més estret.
Obi-Wan seguia de prop el seu Mestre. El sender es va
estrènyer fins que van haver de avançar en fila d'un. El sòl compacte del camí
s'havia convertit en sorra solta que els dificultava la marxa. De nou, Taroon
tenia problemes per mantenir el ritme.
-Hi ha més sorra a les meves botes que a terra -va murmurar-.
Per què no construeix aquesta gent camins normals?
Qui-Gon va aixecar una mà i els tres es van aturar. Va
tancar els ulls i va escoltar amb tota la seva concentració.
-Ara està corrent -va dir sorprès-. Hem d'anar més
ràpid.
Van estrènyer el pas. Taroon va deixar de queixar-se i
es va concentrar a mantenir el ritme. El so de la mar cobria el soroll de les
seves petjades a la sorra.
Van girar un revolt i van veure que el camí conduïa
directament a l'elevada paret d'un penya-segat. Però encara quedava un estret
tros de platja per envoltar. Una onada els va mullar els talons mentre
sortejaven el penya-segat, evitant les roques plenes de corall esmolat que
podia tallar-los la pell.
Van arribar a una bonica cala amb una platja que es
corbava com una lluna minvant. Estava envoltada d'escarpades roques.
La platja estava buida a excepció d'una figura en la
distància. Qui-Gon tenia raó. Drenna estava corrent, avançant fàcilment cap a
l'altre extrem de la llunyana corba.
- Sap que l'estan seguint? -va preguntar Obi-Wan mentre
s'afanyaven de nou. Es van enganxar a l'ombra del penya-segat per si de cas
ella es girava.
Tot d'una, Qui-Gon es va aturar. Va mirar el
penya-segat i després al mar embravit.
-Sempre ha sabut que la seguíem -va dir-. Hem de
tornar.
Taroon va mirar enrere.
-Mireu això. La retirada ja està tallada.
Les ones s'estavellaven ja contra l'escarpada paret. Si
intentaven tornar, es veurien atrapats. La marea era prou forta com per
aixafar-los contra les esmolades roques.
L'aigua va formar de sobte escuma al voltant dels seus
turmells.
-La marea està pujant -va dir l'Obi-Wan.
-Les marees senalites són famoses -va dir en Qui-Gon,
recorrent l'empinada paret amb la mirada-. Les quatre llunes fan que siguin
ràpides i extremes.
Drenna havia desaparegut per l'altre extrem de la
platja. Obi-Wan va calcular la distància i va fer un pas enrere quan una onada
de colpidora força el va colpejar als genolls.
Es va adonar que no ho aconseguirien.
Taroon va arribar a la mateixa conclusió quan va mirar
als Jedi.
- Ens ha portat a un parany! -va cridar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada