La Lluita per la Veritat (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Qui-Gon no es va fiar de V-Haad ni d'O-Rena des del primer moment. Malgrat els seus amplis somriures, emetien una sensació de malestar que ell no podia atribuir al fet de no estar acostumats als estranys. I per què hi havia Guies de l'Hospitalitat en un planeta que no permetia visitants?

Malgrat tot, el Mestre va assentir, responent a la seva actitud amable amb la seva pròpia.

- I tant que podeu quedar-vos, si V-Nen i O-Melie així ho desitgen -va dir.

- Hi ha una excepció per a cada regla -va dir l'Adi afable, perquè també sabia que era millor no agreujar la situació insistint.

- Aniré a per O-Lana -va dir O-Melie ràpidament -. La està cuidant una veïna -va sortir precipitadament de l'habitació.

Va tornar al cap d'un moment amb un farcellet en els braços. La nena tenia gairebé un any. Va contemplar a Qui-Gon amb una mirada brillant i inquisitiva. Ell li va donar un dit. Ella el va agafar, se'l va endur a la boca i el va rosegar suaument.

- Ah -va dir Qui-Gon-. Ja veig -va estudiar a la nena uns minuts, avaluant les seves reaccions i expressions, i finalment va assentir.

- Ja heu arribat a la vostra conclusió? -va preguntar O-Rena amb un somriure una mica tens.

- Sí, així és -va respondre en Qui-Gon -. Definitivament, té gana.

O-Melie i V-Nen van somriure alleujats.

-O-Yani li donarà de menjar -va suggerir O-Rena-. Així podrem parlar.

-O-Yani és la cuidadora d'aquesta part de l'assentament -va explicar V-Haad als Jedi -. Hi ha una a cada Cercle d'Habitatges perquè els pares puguin treballar o tenir temps per a si mateixos. Els nostres cuidadors són escollits entre els més savis i millors.

O-Melie va agafar la nena dels braços d'en Qui-Gon i se'n va anar a una altra habitació.

Amb tan sols una ràpida mirada a Adi, Qui-Gon va saber que la seva col·lega Mestra havia confirmat el mateix que ell: que O-Lana era sensible a la Força. Però el nivell de sensibilitat era una cosa que necessitaven més temps per concretar-se.

- Seiem -va suggerir l'Adi -. Mentre la nena menja, podem explicar-vos per què hem vingut de tan lluny per veure-la.

O-Melie i V-Nen es van asseure davant els Jedi en un banc amb coixins. V-Haad va seure a un costat de la parella i O-Rena a l'altre. Com si estiguessin vigilant-los, va pensar l'Obi-Wan.

- Si O-Lana és sensible a la Força, els seus poders seran més visibles a mesura que creixi -va començar en Qui-Gon -. Aquests poders han de ser alimentats i orientats. En cas contrari, la nena podria acabar confosa i espantada.

V-Nen i O-Melie es van acostar als Jedi en el seu seient, mirant-los fixament.

- Ningú té por a Kegan -va dir O-Rena amb fermesa.

-El Bé General és fort -va afegir V-Haad-. O-Lana tindrà el suport de tots nosaltres.

Adi va prendre la paraula.

-El Temple de Coruscant és un lloc en el qual els nens sensibles a la Força poden aprendre no només a controlar el seu do, sinó a deixar que els guiï i els connecti a totes les coses.

V-Haad va assentir somrient.

- Això és excel·lent! L'Orde Jedi sembla una cosa meravellosa. Nosaltres tenim guies aquí que ens ensenyen a connectar.

Adi es va moure a la cadira, impacient. Qui-Gon va intervenir amb rapidesa.

- Si O-Lana és una nena especial...

- Ah, em veig obligada a interrompre -va dir O-Rena amb el somriure emanant afabilitat cap a Qui-Gon -. O-Lana és especial, és clar; però igual que ho són els altres keganites. V-Tan i O-Vieve ens han ensenyat a tots que el Guia Interior és poderós en tots nosaltres. Ningú és millor que ningú.

- Nosaltres no diem que O-Lana sigui millor -va dir Adi. Qui-Gon podia percebre la impaciència que ella lluitava per contenir-. Estem dient que la Força la distingirà. La senda Jedi li ensenyarà a connectar amb la galàxia i amb altres éssers.

V-Haad va somriure.

- Ara ho entenc! Una senda sàvia i justa, estic segur, però O-Lana no necessitarà això. Aquí, a Kegan, cada Guia Interior s'uneix i forma el Bé General. Seria un error retirar a O-Lana del Cercle del Bé General, ja que el Cercle es veuria reduït i O-Lana creixeria pensant que és especial. Això contradiu el consell dels Guies.

V-Haad i O-Rena van somriure i assentir. Lentament, V-Nen i O-Melie van assentir també.

Qui-Gon va comprendre la frustració d'Adi. V-Nen i O-Melie semblaven molt interessats, però no se'ls donava l'oportunitat de reaccionar. En lloc d'això, eren els Guies de l'Hospitalitat els qui reaccionaven i parlaven. Aquesta era exactament la raó per la qual els Jedi preferien estar amb els pares a soles.

Ell sabia que, malgrat les seves interjeccions, V-Haad i O-Rena no havien escoltat ni una paraula del que els havien dit els Jedi. No havien fet preguntes sobre la senda Jedi, ni sobre les capacitats d'O-Lana. Si d'ells depengués, la nena no sortiria mai de Kegan.

Qui-Gon es va concentrar en V-Nen i O-Melie.

- Si O-Lana és sensible a la Força, heu d'entendre perfectament el que això significa. Podrà moure objectes o preveure esdeveniments abans que ocorrin. Aquestes coses poden espantar un nen petit.

- No a Kegan -va dir O-Rena alegrement-. Els nostres Guies benèvols, per exemple, O-Vieve i O-Tan, tenen visions. Hem après a confiar-hi. Les seves visions del futur han guiat el present, creant el Bé General.

Qui-Gon va intercanviar una mirada breu amb Adi. Havien d'allunyar els pares dels Guies. Això estava clar. Però també havien de tenir en ment l'ordre d'en Yoda. No podien trastornar el planeta. Havien de respectar la forma de fer les coses que tenien a Kegan.

Els Guies de l'Hospitalitat es van aixecar de sobte.

-Ha estat una reunió excel·lent -va dir V-Haad -. Ha estat un plaer sentir parlar de la meravellosa senda Jedi.

- I estem segurs que esteu cansats pel viatge -va afegir O-Rena-. Us portarem a les habitacions que hem disposat per a vosaltres. Ja hi haurà temps per seguir parlant.

- A no ser que tingueu que anar-vos -va dir V-Haad -. Sabem com d'important que són els Jedi.

- Podem quedar-nos tot el temps que vulguin V-Nen i O-Melie -va dir Adi fermament.

-Tinc una petició -va dir en Qui-Gon-. Ens agradaria anar caminant. És cert que hem fet un llarg viatge i ens agradaria estirar les cames i veure més de vostre bell planeta.

Els dos Guies de l'Hospitalitat van intercanviar mirades davant el fet inesperat de la petició.

- És clar -va dir O-Rena, una mica reticent, però en el seu to amable de sempre -. Si això és el que desitgeu...

- Així és -va dir en Qui-Gon fermament -. I, per descomptat, gaudirem de la companyia de V-Nen i O-Melie. Ens donarà l'ocasió de conèixer-nos millor.

Els Guies no podien negar-se. V-Nen i O-Melie van anar a demanar-li a la veïna que seguís cuidant O-Lana.

- La nena dorm -va dir O-Melie en veu baixa quan va tornar -. Ens agradaria passejar amb vosaltres.

Els Guies, O-Melie i V-Nen van sortir. Amb l'excusa d'ajustar-se la túnica, Qui-Gon es va tornar cap a Obi-Wan i la Siri.

- Quan sortim, separeu-vos i perdeu-vos per aquí -va dir en veu baixa-. No us deixeu veure. Els Guies us buscaran. Eviteu-los. Utilitzeu el temps per reunir informació sobre Kegan. No causeu trastorns ni alteracions. Recordeu, observeu sense intervenir. No reveleu que sou Jedi.

Obi-Wan i Siri van assentir, amb el gest alerta.

Qui-Gon va veure la preocupació a la cara de l'Adi i va pensar que ho entenia. Anaven a causar trastorns. Mínims, i, en opinió d'en Qui-Gon, que mereixien la pena; però Adi podia no estar d'acord. No estava acostumat a demanar-li a un altre Jedi l'aprovació de les seves decisions. Va esperar, mirant-la, per veure si tenia alguna cosa a dir.

Mentre esperava, Qui-Gon va tornar a preguntar-se per què Yoda havia enviat dos equips al planeta. Haurien enviat a Adi per controlar la seva tendència a seguir els seus instints i trencar les normes? Estava ella aquí per vigilar com treballaven junts Qui-Gon i Obi-Wan?

I si ella no aprovava el seu suggeriment, què faria ell?

Però Adi va assentir.

-Espero que surti bé -va murmurar mentre sortia a la radiant llum del sol.

Següent