CAPÍTOL
13
Qui-Gon va entrar al dormitori de la Tahl
per parlar amb ella. Ali-Alann i Garen el van seguir. Obi-Wan seguia sense
poder-se moure.
Era com si el seu cos hagués pres el control
i es negués a escoltar la seva ment. Era igual que intentés moure les cames amb
totes les seves forces, no es movien. Era una cosa que no li havia passat mai,
en cap batalla. Ni tan sols quan van matar la Cerasi davant seu.
Les paraules creuaven ràpidament pel
seu cap, com xifres caient per una pantalla de dades.
És
culpa meva. És culpa meva. Bant morirà. Morirà. Xànatos no tindrà pietat. Ella
morirà. I serà culpa meva altra vegada...
Bant i Cerasi es van unir en la seva
ment. El dolor udolava dins del seu cos i tirava del seu estómac i de la gola.
No podia desfer-se'n.
La pèrdua de la Cerasi va recórrer el
seu cos com un calfred, tan penetrant com el moment en què va veure
desaparèixer la vida dels seus ulls verds. Se'n va anar per sempre. Durant la
resta dels seus dies, pensaria en ella, la necessitaria, es giraria per dir-li
alguna cosa, pensaria en trucar-la...; però mai més la tindria al seu costat.
Volia tant la Bant com havia volgut la
Cerasi. Per què li havia parlat amb tanta duresa? Com havia pogut sospitar que
la persona que li professava l'afecte més sincer que havia conegut conspirava
en contra seu? Ella mai hauria intentat ocupar el seu lloc al costat de
Qui-Gon. Estava tan segur com que es deia Obi-Wan Kenobi. Les seves paraules
havien sorgit de l'amargor, del cansament i de la seva pròpia vergonya. No
havien estat sinceres.
Bant sempre deia la veritat. Era una
amiga molt valuosa.
I l'anava a perdre. La perdria per
sempre.
Culpa
meva.
Si Bant moria, el dolor li
destrossaria.
Es va inclinar i va mirar cap a
terra. Tenia el cor com si acabés de lluitar. Es va empassar el seu pànic, però
no va poder eliminar-lo. Seguia grimpant per la seva gola una vegada i una altra,
ofegant-lo.
Va sentir algú que s'acostava cap a
ell, però es va aturar. Va reconèixer els passos d'en Qui-Gon.
No. No
vull que em vegi així.
Va lluitar per recobrar l'enteresa, però
el pànic era massa real. La por li tenallava la gola i garrotava els seus
músculs. No podia moure's.
Va veure les botes d'en Qui-Gon
aturar-se davant seu. I llavors, per a la seva sorpresa, l'home es va ajupir al
seu costat i li va parlar a cau d'orella.
- No passa res, Obi-Wan -va dir en Qui-Gon
amablement-. Ho entenc.
Obi-Wan va negar amb el cap. Qui-Gon
no ho podia comprendre.
- Mai temis als teus propis
sentiments, Obi-Wan - va dir en Qui-Gon -, poden orientar-te si els controles.
-No..., no puc -va dir l'Obi-Wan. Com
odiava admetre la seva debilitat davant d'en Qui-Gon. Però no podia mentir.
- És clar que pots -va dir en Qui-Gon
amb la mateixa dolçor-. Jo sé que pots. Ets un Jedi. Et concentraràs. Trobaràs
el teu centre de calma. No intentis anul·lar la por. No deixis que se t'aferri.
Si deixes que flueixi lliurement, se n'anirà. Respira.
Obi-Wan va respirar. Una petita part
del pànic va deixar anar la seva presa. Va respirar de nou i va sentir la por
creixent al seu interior. Aquest cop no va lluitar contra ella, sinó que se la
va imaginar movent-se amb la seva respiració, abandonant el seu cos lentament.
Els seus músculs es van relaxar lleument.
- Rescatarem la Bant -va prosseguir en
Qui-Gon -. Vencerem a Xànatos i acabarem amb ell.
El pànic disminuïa, però no la
vergonya.
- Jo li vaig fer mal -ho va dir de
forma entretallada, entre els espasmes del singlot -. Jo vaig fer que marxés.
- Ah -va dir en Qui-Gon -. Vas ser tu
qui la vas enviar a Xànatos? Parlar amb duresa a un amic està malament,
Obi-Wan, i generalment condueix a una disculpa, però les paraules no solen
provocar el que passa després. Bant ho sap. El seu segrest no és culpa teva, i
ella serà la primera a dir-t'ho. Sabia perfectament que no havia d'anar sola
pels túnels aquàtics.
Obi-Wan va seguir amb la mirada fixa
a terra. Es va aferrar a la calma que li inspirava Qui-Gon com a un salvavides
i es va esforçar per trobar-la dins de si mateix. Sabia que Qui-Gon estava
ansiós per trobar la Bant i que no podia esperar per lliurar al Temple de Xànatos.
Tot i així, s'havia ajupit al seu costat disposat a esperar que li passés el
pànic.
- Vols tornar amb els Jedi -va
continuar en Qui-Gon-. Doncs bé, sigues un Jedi. Aquest és el moment. Ara és
exactament quan has de fer-ho. El pitjor moment és aquell en el qual has
d'acatar el Codi. Allunya els dubtes i deixa que la Força flueixi en el teu
interior.
Obi-Wan va alçar el cap i la seva
mirada es va trobar amb la d'en Qui-Gon. Ara podia sentir la Força fluir entre
ells, unint-se i rodejant-los. I llavors va saber que junts podien vèncer a
Xànatos. Podia apartar els seus dubtes i creure.
Qui-Gon va apreciar el canvi a la seva
cara.
- Estàs preparat?
Obi-Wan va assentir.
-Llavors anem-hi -Qui-Gon es va
incorporar. Obi-Wan va veure que les seves cames es movien perfectament.
L'estranya paràlisi havia desaparegut.
- Què farem? -va preguntar l'Obi-Wan.
- Quan l'enemic ataca per sorpresa,
les coses canvien -va dir en Qui-Gon -, però si el pla és bo, no hi ha raó per
abandonar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada