La Reina Invisible (IV)

Anterior

4

El vestidor de la Reina feia olor de buit i desús, amb l'olor dels agents polidors i el netejador de finestres surant tan densament en l'aire que Jacen es va preguntar si el droide de neteja necessitava que li ajustessin el programa de subministrament. Una taula de joc octogonal descansava al centre de l'opulenta sala, directament sota un llum d'aranya de cristall kamarià i envoltada per vuit cadires de flueix-coixins que semblava com si mai s'haguessin assegut en elles. La Força no tenia ni rastre de cap presència viva, però el silenci a la sala estava carregat amb una sensació de perill i premonició, que va fer que en Jacen sentís fred entre els seus omòplats.

El cosí de nou anys d'en Jacen, Ben Skywalker, es va apropar al seu costat.

-Això fa por.

-Te n'has adonat. Bé. -Jacen va abaixar la mirada cap al seu cosí. Amb els cabells vermell, pigues i uns ferotges ulls blaus, Ben s'assemblava típicament a molts nois de la seva edat, més interessat en els holojocs i la bolaxoc que en els estudis i l'entrenament. No obstant això, tenia més control innat sobre la Força a la seva edat que qualsevol persona que Jacen hagués conegut mai, prou com per apagar-se en la Força cada vegada que hi volia, prou per evitar que fins i tot Jacen sentís justament com del fort en la Força que realment podria ser-. Què més sents?

-Dues persones. -Ben apuntà a través de la porta al fons de l'habitació-. Crec que un és un nen.

-Per què un té una presència més petita a la Força? -va preguntar en Jacen-. Això no sempre és una guia. De vegades, els nens tenen...

-No és per això -el va interrompre en Ben-. Crec que una està sostenint a l'altra i sembla completament... embafadora.

-És força exacte. -Jacen s'hauria rigut, llevat que ell ja havia sentit a través de la Força que Ben tenia raó i no podia comprendre què estava fent la Tenel Ka sola a les seves habitacions amb una nena. Havia passat gairebé un any des de la seva última trobada, però havien parlat diverses vegades des de llavors (cada vegada que podien organitzar una connexió segura de l'HoloRed) i Jacen estava segur que ella l'hi hauria dit a ell si hagués decidit prendre marit-. Però no hauríem de fer assumpcions. Poden ser enganyoses.

-Exacte. -Ben va posar els ulls en blanc-. No hauríem de sortir d'aquí? Si un droide de seguretat ens agafa aquí, aquest lloc quedarà fet pols.

-No passa res -va dir en Jacen-. La Reina Mare ens va convidar.

-Llavors com és que vas utilitzar el teu esborrat de memòria contra els guàrdies? -va preguntar en Ben-. I per què segueixes apagant amb la Força les càmeres de vigilància?

-El seu missatge em demanava que vingués en secret -va explicar en Jacen.

-Et va demanar? -Ben va arrufar les celles durant un moment-. Sap ella que jo vinc?

-Estic segur que ha sentit la teva presència a hores d'ara -va dir en Jacen. Els espies estaven tan estesos al Cúmul de Hapes que la Tenel Ka li havia demanat que no enviés confirmació del seu missatge, així que no hi havia tingut oportunitat d'advertir-la que hauria de portar a Ben. Se suposava que estaven en un viatge de campament a Endor i un canvi sobtat de plans hauria despertat les sospites-. Però sé que la Tenel Ka s'alegrarà de veure't.

-Genial. -Ben va llançar una mirada anhelant cap a la porta de seguretat darrere d'ells-. Seré jo al que li disparin els droides de seguretat.

Una veu maternal va parlar des de l'habitació següent.

-I per què faria jo això?

Un gran droide amb la cara de querubí i un pit encoixinat de sintepell d'un Droid Defensor d'Armes Tendrando, similar al que guardava a Ben quan no estava amb Jacen o els seus pares, va entrar a l'habitació. La seva enorme forma i els seus membres plens de sistemes encara eren prou semblants als dels droides de guerra CYV dels que havia estat adaptada per donar-li una aparença intimidadora.

-Has estat causant problemes?

-Jo no. -Ben va aixecar la mirada cap a Jacen-. Això va ser idea seva.

-Bé, llavors ens portarem bé. -Les comissures de la boca de la droide es van elevar en un somriure mecànic i llavors va tornar els seus fotoreceptors cap a Jacen-. Jedi Solo, benvingut. Sóc DD 1-1-A, una Droide Defensora d'Armes Tendrando...

-Gràcies, estic familiaritzat amb el teu model -va dir en Jacen-. El que no comprenc és per què necessita la Tenel Ka un droide protector de nens.

El somriure es va esvair de la cara de sintecarn de DD-11A.

-No? -Es va apartar a un costat i li va fer un gest perquè ell anés cap endavant-. Potser hagi de deixar que la Reina Mare li ho expliqui. Li està esperant en el seu vestidor.

La droide els va portar a un extravagant dormitori dominat per una enorme llit cobert per un dosser amb forma de corona. Al seu voltant hi havia més sofàs, butaques i escriptoris d'escriptura dels que podien utilitzar 10 reines. De nou, la sala feia olor de netejador i poliment i no hi havia depressions que suggerissin que el llit, els coixins o les cadires havien estat utilitzades mai.

-Això dóna més i més por -va dir en Ben.

-Només prepara't. -Fins que en Jacen sabés què estava causant el fred nus entre els seus omòplats, preferiria deixar a Ben en algun lloc més segur, excepte que no tenia ni idea d'on podria ser «segur» o fins i tot si eren ells els que estaven en perill. Aquest era el problema del sentit de perill: era simplement tan maleïdament vague-. Recordes aquest escapament d'emergència que et vaig ensenyar?

-El truc de la Força que vas dir que realment mantingués... -Ben va guardar silenci i va mirar a DD-11A i després la seva veu es va tornar més dominada-. Sí, ho recordo.

DD-11A es va aturar i va girar el cap per mirar a Ben.

-El truc de la Força que el Jedi Solo va dir que mantinguessis realment què, Ben?

La mirada d'en Ben es va apartar.

-Res.

Les comissures de la boca de DD-11A van baixar.

-Estàs guardant secrets, Ben?

-Ho estic intentant -va admetre en Ben-. Jacen va dir...

-No passa res, Ben -el va interrompre en Jacen. Els Droides Defensors estaven programats per sospitar dels secrets dels nens i aquest truc de la Força en particular no era un que desitgés que investiguessin. Es va enfrontar a DD-11A-. El secret és una precaució de seguretat. L'efectivitat del truc estaria compromès si es revelés la seva naturalesa.

DD-11A va fixar els seus fotoreceptors en Jacen durant un moment i llavors va estendre un braç telescòpic i va agafar a Ben per l'espatlla.

-Per què no esperes aquí amb mi, Ben? La Reina Mare desitja veure al Jedi Solo a soles primer. -La droide es va girar cap a Jacen i llavors va apuntar amb el seu altre braç cap a la part més allunyada de la sala-. Per aquesta porta.

Jacen no es va dirigir cap a la porta.

-Preferiria mantenir a Ben amb mi.

-La Reina Mare desitja parlar a soles amb vostè primer. -DD-11A va fer un moviment per espantar amb la mà-. Endavant. Nosaltres anirem en uns minuts.

Quan el nus entre els omòplats d'en Jacen no va semblar fer-se més gran, ell va assentir de mala gana.

-Deixa les portes obertes entre nosaltres -va dir-. I Ben...

-Sé què fer -va dir Ben-. Endavant.

-D'acord -va dir Jacen-. Però vigila els teus modals. Recorda, estàs a les habitacions privades d'una reina.

Jacen va travessar la porta cap a una tercera habitació, aquesta molt més petita i menys opulenta que les dues primeres. Una cantonada estava plena de prestatgeries i penjadors de roba, principalment buides, i decorada amb miralls de cos sencer, vanitats sense usar i sofàs de vestidor excessivament encoixinats. L'altra cantonada tenia un simple catre per dormir, de la classe que la Tenel Ka havia preferit des dels seus dies a l'acadèmia Jedi, i una tauleta de nit que contenia un crono i un llum per llegir.

La mateixa Reina Mare estava darrere de la següent porta, inclinant-se sobre un petit bressol de nadó i el que era simplement una habitació per a nens. El seu pèl vermell li queia sobre una espatlla en una cascada deixada anar i estava vestida amb una simple túnica verda amb solapes per a la lactància sobre els dos costats del seu pit. Quan va sentir que Jacen l'estudiava, va aixecar la mirada i va somriure.

-No pots veure res des d'aquí, Jacen. Passa. -La Tenel Ka estava tan bella com sempre. Potser fins i tot més. La seva pell era rosada i lluminosa i els seus ulls grisos estaven centellejant d'alegria-. He de presentar-te a algú.

-Això sembla. -Això va ser tot el que en Jacen va poder fer per ocultar la seva decepció. Encara que havia sabut des de feia molt que la posició de la Tenel Ka requeriria que ella prengués un marit hapani, aquesta era difícilment la manera en què havia esperat que ella li donés la notícia-. Enhorabona.

-Gràcies. -La Tenel Ka li va fer gestos perquè s'acostés-. Vine aquí, Jacen. No et mossegarà.

Jacen va anar fins al bressol, on un nadó de cara rodona descansava amanyagant i fent bombolletes de llet en direcció a la Tenel Ka. Amb els cabells tan fins i suaus que encara no tenia color i una cara més arrugada que la d'un ugnaught, que realment no s'assemblava a ningú. Però quan el nadó es va girar per mirar-lo amb ulls aclucats, Jacen va experimentar tal commoció per la connexió que es va oblidar de si mateix i va allargar la mà cap avall per tocar a la nena al pit.

-Endavant, agafa-la, Jacen. -La veu de la Tenel Ka gairebé s'estava trencant per l'excitació-. Saps com sostenir un nadó, oi?

Jacen estava massa atordit per respondre. Podia sentir-ho en la Força, i en el seu cor, que la nena era seva, però no podia comprendre com. La nena no podia tenir més d'una setmana de vida, però havia passat més d'un any des que havia fins i tot vist la Tenel Ka.

-Així, deixa que t'ensenyi. -La Tenel Ka lliscà el seu braç sota el nadó, subjectant el cap a la mà i després va aixecar suaument al nadó-. Només subjecta'l amb fermesa i repenja-li sempre el coll.

Finalment, Jacen va apartar la seva mirada del nadó.

-Com? -preguntà-. Han passat dotze mesos...

-La Força, Jacen. -La Tenel Ka va deixar anar el nadó als braços d'en Jacen. Ella va grunyir un parell de vegades i després va tornar a fer-li amanyacs-. Vaig frenar les coses. La vida pot ser prou perillosa per a la nostra filla sense que els meus nobles sàpiguen que tu ets el pare.

-Ets pare? -La veu d'en Ben va sorgir des de la porta de darrere seu-. Caram!

Jacen es va donar la volta, amb la seva filla bressolada en els seus braços i li va arrufar les celles a Ben.

-Vaig pensar que estaves esperant al Dormitori Real amb DD.

-Li vas dir a DD que volies que estigués amb tu -va replicar en Ben-. Vas preguntar si sabia què fer.

-Volia dir si hi havia problemes, Ben.

-Oh. -En Ben es va acostar-. Vaig pensar que volies dir que premés el seu interruptor de circuit.

-No. -Jacen sospirà i llavors es va girar cap a la Tenel Ka-. Permeteu-me presentar-li a Ben Skywalker, Majestat.

Ben va comprendre la seva indirecta i va inclinar profundament el cap.

-Em sap greu això del vostre droide. Tornaré a connectar-lo si ho desitgeu.

-En un minut, Ben -va dir la Tenel Ka-. Però primer, posa't dret i deixa'm que et miri. No t'he vist des que tu mateix eres un nadó.

Ben es va redreçar i es va quedar allà, semblant nerviós mentre la Tenel Ka assentia aprovadora.

-Em disculpo per portar-lo sense anunciar -va dir en Jacen-. Però el teu missatge va dir que vingués immediatament i se suposava que estàvem en un viatge de campament mentre Luke i Mara estan a la Nebulosa Utegetu.

-Jacen és el meu Mestre -va dir orgullosament en Ben.

La Tenel Ka va aixecar les celles.

-En la meva època, els aprenents no es dirigien als seus mestres pels seus noms de pila.

-És un acord informal -va dir en Jacen. Ara no era el moment d'explicar la complicada dinàmica de la situació. Mentre que la Mara desaprovava gran part del saber de la Força que Jacen havia reunit en el seu viatge de descobriment de cinc anys, li estava realment agraïda per persuadir a Ben perquè sortís del seu llarg retir de la Força-. Estic treballant amb Ben mentre ell explora la seva relació amb la Força.

Els ulls de la Tenel Ka van centellejar de curiositat, però no va fer la pregunta que Jacen sabia que estava en la seva ment: per què Ben no explorava aquesta relació a l'acadèmia Jedi com els altres joves adeptes en la Força?

-Fins ara, sóc l'únic del seu entorn amb el qual Ben se sent còmode utilitzant la Força -va dir en Jacen, responent a la pregunta no dita. Va mirar a Ben-. Però estic segur que això canviarà una vegada que comprengui que la Força és la nostra amiga.

-No continguis l'alè -va replicar en Ben-. No estic interessat en tota aquesta mena de coses.

-Potser un dia. -La Tenel Ka li va somriure -. Fins llavors, ets un jove molt afortunat. No podries demanar un guia millor.

-Gràcies -va dir en Ben-. I enhorabona pel bebè. Espera fins que l'oncle Han i la tia Leia s'assabentin. Es pujaran per les parets!

La Tenel Ka li va arrufar les celles.

-Ben, no has de dir-ho a ningú.

-No? -Ben semblava confús-. Per què no? No esteu casats?

-No, però això no és el perquè. La situació és... -La Tenel Ka va mirar a Jacen a la recerca d'ajuda-... complicada.

-Estem enamorats -va dir en Jacen-. Sempre ho hem estat.

-Veritat -va dir la Tenel Ka-. Això és tot el que importa.

-Però no esteu casats... i teniu un nadó! -Els ulls d'en Ben es van tornar molt oberts i alegres-. Aneu a ficar-vos en un tros de embolic!

La veu de la Tenel Ka es va tornar severa.

-Ben, has de guardar el secret. La vida del nadó dependrà d'això.

Ben arrufà les celles i el nus fred entre els omòplats d'en Jacen començà a baixar-li lentament per l'esquena. Fins i tot la Tenel Ka va semblar estar tornant-se més pàl·lida.

-Ben pot guardar un secret -va dir en Jacen-. Però crec que és hora de reactivar a DD. Ben...

-Ja hi vaig.

Ben es va tornar corrent cap a la porta.

-Porta-la aquí -va dir la Tenel Ka darrere seu-. I digues-li que armi tots els sistemes.

El nadó va començar a ploriquejar en els braços d'en Jacen. Ell es va prendre un moment per forjar un vincle conscient amb la presència a la Força d'en Ben i llavors va tornar la nena a la Tenel Ka.

-És això pel que em vas demanar que vingués? -va preguntar ell.

-És pel que et vaig demanar que vinguessis ara -li va corregir la Tenel Ka-. Aquesta sensació s'ha estat fent pitjor des de fa una setmana.

-I el nadó té...?

-Una setmana.

El pit d'en Jacen començà a tensar-se per la fúria.

-Almenys sabem darrere de què van. Alguna idea de qui...?

-Jacen, m'he mantingut en reclusió durant mesos -va dir la Tenel Ka-. I la majoria dels meus nobles han endevinat perquè. La llista de sospitosos inclou a cada família que té raons per creure que la nena no porta la seva sang.

-Oh. -Jacen havia oblidat, si és que alguna vegada ho havia entès realment, com de solitària i perillosa que realment era la vida de la Tenel Ka-. Així que això inclou...

-A totes -va acabar la Tenel Ka.

-Bé, almenys és simple -va dir en Jacen-. I suposo que el qui realment no importa en aquest moment.

-Correcte -va estar d'acord la Tenel Ka-. Primer ens defensem.

Jacen va sentir una sobtada confusió en la presència d'en Ben i després el va veure entrar al vestidor de la reina amb DD-11A enganxada als seus talons. No hi havia res perseguint-los, però un ofegat so de corredisses s'estava elevant darrere seu.

-Plaga d'insectes! -va informar DD-11A-. Els meus sensors mostren un gran eixam al sostre, avançant cap a l'habitació de la nena.

El nadó va començar a plorar de veritat i Jacen va treure el seu sabre làser del seu cinturó utilitari.

-Jacen, no passa res! -va cridar Ben-. És Gorog!

-Gorog? -Jacen va començar a preparar-se a si mateix, intentant calmar la seva fúria de manera que pogués concentrar-se en les ondulacions que sentia a la Força-. Estàs segur?

Ben va entrar a l'habitació del nadó i es va aturar.

-Sí.

-Qui és Gorog? -va preguntar la Tenel Ka. El so de corredisses s'estava acostant-. I què està fent ell en els meus conductes de ventilació?

-Elles -la va corregir Jacen. Va trobar un grup d'ondulacions que semblaven estar venint des d'un fred buit de la Força i va saber que en Ben tenia raó-. Gorog és el nom kíllik per al Niu Fosc.

-El Niu Fosc? -La Tenel Ka va utilitzar la Força per pressionar un botó a la paret i després es va girar cap a Ben-. Per què no passa res per tenir al Niu Fosc en els meus conductes d'aire?

-No estan en els teus conductes de ventilació. -Els ulls d'en Ben estaven fixos al sostre per sobre de la porta tancada-. Els teus conductes d'aire estan segellats i plens de làsers de seguretat.

El cor d'en Jacen es va enfonsar. Que Ben sabés tant sobre la ruta d'entrada dels insectes suggeria que, fins i tot després d'un any separats, seguia sent sensible a la ment col·lectiva de Gorog... i perillosament prop d'esdevenir un Unit.

-Molt bé. -La Tenel Ka va començar a bressolar suaument al bebè i els seus plors van baixar de nou fins a un ploriqueig-. Què està fent el Niu Fosc en el meu sostre?

-Tenen un contracte. -Ben va arrufar les celles durant un moment i llavors es va girar cap a Jacen-. No ho entenc. Volen...

-Ho sé, Ben -va dir en Jacen-. No ho permetrem.

El soroll de corredisses es va aturar fora de la porta de l'habitació de la nena, encara al sostre, i llavors va créixer ràpidament fins a un so de rosegades. Ben va aixecar la mirada cap al so, amb la seva cara comprimida en una màscara de por i conflicte.

-No podeu! -Semblava estar parlant amb els insectes-. Només és una nena petita!

Les rosegades es van tornar més fortes i la indecisió de sobte es va esvair de l'expressió d'en Ben.

-Gairebé són aquí. -Es va llançar cap a la part posterior de l'habitació, encara que no hi havia cap sortida allà que en Jacen pogués veure i va començar a apartar un alt armari de prestatgeria-. Hem de treure-la d'aquí, ara!

-Ben, calma't. -Jacen va començar a estudiar el sòl, obrint-se a la Força per veure si hi havia algú a l'habitació per sota d'ells-. Perdre el cap...

-Ben, com saps això del túnel d'escapament? -el va interrompre la Tenel Ka-. El vas trobar a través de la Força?

-No -va dir en Jacen, responent pel Ben. Els Units tenien problemes per separar els seus propis pensaments dels de la ment col·lectiva del niu. Va utilitzar la Força per apartar a Ben de la prestatgeria i després va dir-: Gorog li ho va dir.

Ben va arrufar les celles.

-De cap manera! -va intentar tornar a l'armari-. Jo simplement ho sabia.

-Gorog ho sabia -va replicar en Jacen. Va activar el seu sabre làser i llavors el va clavar a terra i va començar a tallar un gran cercle-. I si elles volen que obris aquesta porta...

-... Nosaltres no volem. -La Tenel Ka es va obrir a la Força i va tirar d'en Ben fins a posar-lo al seu costat-. Fem això a la manera d'en Jacen.

Uns alts cops metàl·lics van sonar dins l'armari que en Ben havia intentat obrir i va canviar ràpidament a una cacofonia d'esgarrapades i rascades. Jacen va continuar tallant el seu cercle a terra, intentant esbrinar alhora qui havia contractat al Niu Fosc perquè ataqués la nena de la Tenel Ka. I com ho havia fet. Les Gorog eren notòriament difícils de localitzar (els Jedi no havien estat segurs que el niu havia sobreviscut a la batalla de Qoribu fins al voltant de tres mesos abans) i l'experiència suggeria que estaven massa interessats en la seva pròpia agenda per acceptar un contracte d'assassinat només pels crèdits. Així que qui vulgui que hagi contractat al niu posseïa els recursos per trobar-lo en primer lloc... i per proporcionar el que fos que el Niu Fosc hagués demanat a canvi.

Les rosegades de sobre es van tornar sobtadament més distintives i una secció del sostre va caure a terra. Jacen va aixecar la seva mà lliure cap al forat, però DD-11A ja estava apuntant. Quan el primer núvol d'insectes va començar a entrar a dojo a l'habitació, el seu canell es va plegar cap avall i va descarregar una crepitant columna de foc.

Ben va cridar i va començar a moure's violentament, intentant alliberar-se de l'agafada de la Força de la Tenel Ka.

-Ben, atura't! -li va ordenar la Tenel Ka. El nadó estava ara plorant amb força en el seu braç-. No podem deixar-looosssargh...

L'ordre de la Tenel Ka va acabar en un crit sorprès quan Ben es va girar cap a ella amb una empenta desentrenada però poderosa de la Força. Ella es va estavellar contra la cantonada a dos metres sobre el terra, amb el cap xocant amb un espetec agut i els seus ulls posant-se en blanc, però el seu braç mai es va afluixar sota el nadó que plorava.

Jacen va utilitzar la Força per guiar suaument la Tenel Ka fins a terra, després es va tornar per trobar a Ben saltant cap al braç aixecat de DD-11A. Els seus ulls estaven sobresortits i ell li estava cridant a la droide que no cremés a les seves amigues i Jacen estava massa alarmat per la fúria del seu jove cosí, i per la fortalesa nua de la Força que havia mostrat, per córrer el risc de ser amable. Va estendre el seu braç i va utilitzar la Força per portar-lo fins a la seva mà, agafant-lo pel coll.

-Ja n'hi ha prou! -Jacen li pinçà les artèries caròtides en els laterals del coll-. Dorm!

Ben barbotejà una vegada. Llavors els seus ulls es van posar en blanc i es va enfonsar en un profund sopor que no acabaria fins que l'ordre de la Força s'aixequés. Hi va haver un temps, abans de la Vergere i la guerra amb els yuuzhan vong, en el qual Jacen s'hauria sentit culpable per haver de fer servir un atac tan poderós contra un nen de nou anys. Però ara tot el que importava era protegir la Tenel Ka i el nadó i Jacen no sentia res excepte alleujament mentre deixava a un costat al seu jove cosí.

Va tallar uns quants centímetres més de sòl i la subestructura de ferrocret es va començar a blegar. Va continuar tallant fins que va jutjar que la massa de la droide seria suficient per doblegar cap avall el cercle com la porta d'un parany, llavors va apagar el seu sabre làser i es va col·locar al costat de DD-11A.

El forat de sobre del cap de la droide estava vorejat amb escuma blanca del sistema de supressió de foc del palau, però les Gorog no eren prou ximples per mirar cap a fora pel mateix forat que DD-11A acabava d'atacar amb foc. En el seu lloc, Jacen podia sentir als insectes escorrent més enllà sobre el seu cap, repartint-se pel sostre i començant a rosegar en diversos llocs diferents.

-Què tens que pugui generar una bola de foc de bona mida? -va preguntar Jacen a DD-11A.

-Granades. -La droide va pivotar cap a l'altre costat del forat i va ruixar amb un raig de foc una línia d'ombres negre blavoses que s'escorria-. Dos de cada, termals, d'impacte i de centelleig...

-Això servirà. Això és el que vull que facis.

Jacen va esbossar el seu pla, després va recollir a Ben en els seus braços i es va retirar fins a la cantonada amb la Tenel Ka i el nadó. Les Gorog del túnel secret s'havien obert pas esgarrapant fins a l'armari i les puntes de centenars de petites pinces negre blavoses estaven començant a sobresortir a través de la fina línia entre les portes.

Jacen va deixar a Ben al costat de la Tenel Ka i després va apuntar.

-DD!

La droide va girar i va abocar foc per l'escletxa. Un trio de filtres per a la supressió d'incendis van baixar per cobrir les portes amb l'inhibidor, però per llavors les negres volutes de fum ja estaven sortint de la part posterior de l'armari.

Jacen es va treure la capa i la va sostenir davant d'ells a l'altura de la barbeta.

-D'acord, endavant!

Els fotoreceptors de DD-11A es van aturar a la capa.

-El seu camuflatge és inadequat. No puc deixar la nena amb vostè.

-No... Passa res. -La veu de la Tenel Ka era atordida, però ferma-. Fes el que ordeni Jacen.

Jacen ja s'estava submergint en la Força, permetent que fluís a través d'ell tan ràpidament com permetria el seu cos.

Petites peces de plastiroca van començar a ploure del sostre. DD-11A va aixecar el seu braç i va començar a escampar flames pels forats, però les obertures estaven apareixent més ràpidament del que fins i tot la droide podia disparar. Tot i així, DD-11A no es va moure per obeir.

-Ara, Noia dolça! -va etzibar la Tenel Ka.

El cap de DD-11A es va girar.

-Ordre d'anul·lació acceptada.

La droide es va col·locar sobre el cercle corbat que Jacen havia tallat a terra. El plec va cedir sota el seu pes i es va plegar i ella es va estavellar a l'habitació de sota.

Jacen va exhalar d'alleujament, després va mirar per sobre de la seva espatlla i va tocar la cantonada darrere d'ells, formant una imatge sensorial completa de les canonades i conductes ocults a l'interior, després va mirar de nou cap endavant i va expandir ràpidament la imatge en la Força.

El nadó va continuar plorant.

La Tenel Ka va començar a obrir una de les seves solapes de lactància, esperant silenciar la nena alimentant-la, però Jacen la va detenir. Ell necessitava aquest plor.

En lloc de permetre que la Força fluís a través del seu cos, ell va començar a utilitzar la seva por i la seva fúria per fer conscientment que li travessés. La seva pell va començar a picar-li i el cap va començar a fer-li mal i, malgrat això, ell va continuar atraient la Força, recollint la veu sanglotant de la seva filla a la quietud de les seves profunditats, enviant el so cap avall fluint a través del sòl darrere de DD-11A, sense permetre que tornés a la superfície fins que hagués sobrepassat els cops metàl·lics de les petjades que es retiraven de la droide.

Gairebé va arribar massa tard. El retardant de foc tot just havia començat a gotejar dels forats del sostre que DD-11A havia deixat al sostre abans que núvols de petits kílliks negre blavosos comencessin a caure a l'habitació sobre les seves ales brunzidores. Eren molt més petits que les cuques assassines que havien atacat la Mara i la Saba l'any abans, només una mica més grans que el polze d'en Jacen. Però tenien les mateixes antenes peludes i els mateixos ulls bulbosos i tots tenien probòscides llargues que regalimaven verí sobresortint entre un parell d'esmolades mandíbules corbes.

En lloc de deixar-se caure a través del forat, les Gorog simplement van semblar girar al voltant de l'habitació, reunint-se en un eixam sempre creixent, ignorant el forat del sòl i els sons esquer que Jacen havia preparat. Van començar a aterrar sobre l'armari que ocultava el túnel d'escapament i sobre les parets circumdants, sobre la porta tancada del vestidor de la Tenel Ka i sobre el bressol buit al centre de l'habitació del nadó.

Unes quantes fins i tot van venir i van aterrar sobre la capa que Jacen estava utilitzant com a base de la seva il·lusió en la Força i, quan un parell de Gorog van començar a surar en l'aire sobre la vora superior de la capa, ell va témer que el seu pla fallés. Les il·lusions que havia après a crear dels Adeptes del Corrent Blanc eren poderoses, però fins i tot elles no farien que un insecte s'arrossegués a la meitat de l'aire. Jacen començà a pensar que s'havia passat en planejar acabar amb l'eixam sencer alhora. S'hauria d'haver conformat amb deixar a DD-11A darrere per frenar els assassins mentre la Tenel Ka i ell fugien amb Ben i el nadó.

Llavors de sobte el palmell de la Tenel Ka hi era perquè els insectes hi aterressin i la il·lusió es va mantenir.

Jacen va mirar i va veure el nadó surant en un coixí de levitació de la Força, amb el seu cap descansant al monyó del braç amputat de la Tenel Ka i els seus peus donant puntadetes a l'aire buit.

Un tens moment després, les portes de l'armari es van obrir. Els insectes al palmell de la Tenel Ka i en la capa d'en Jacen es van llançar a l'aire, unint-se a la negra boira de kílliks que va entrar rugint a l'habitació del nadó i tota la bullent massa girà cap avall a través del sòl en persecució de DD-11A i el so de la veu sanglotant del nadó.

Jacen va mantenir la il·lusió fins que l'últim insecte ho va haver seguit i després va continuar mantenint-la durant un centenar de segons. Quan no va quedar altre so a l'habitació excepte el martelleig dels seus propis cors, ell va esperar altres cent segons, amb els seus ulls escanejant cada racó fosc de l'habitació del nadó, buscant en les ombres qualsevol resta de closca blava i examinant amb la Força a la recerca d'ondulacions sense font tangible.

Una incòmoda sensació va romandre en la Força, però el patró d'ondulacions era massa difús i confús perquè Jacen localitzés als observadors que Gorog gairebé amb certesa havia deixat perquè vigilessin l'habitació. Tot i així, l'eixam arribaria a DD-11A en qualsevol moment i descobriria que l'havien enganyat.

Jacen va deixar caure la il·lusió, després es va obrir a la Força i va començar a estirar el cercle doblegat del sòl per a col·locar-lo de nou al seu lloc. La subestructura de ferrocret es va elevar amb un grinyol alt i grinyolant i ell va sentir l'ondulació en la Força quan l'eixam va invertir el seu curs.

Un grapat d'insectes negre blavosos es va elevar en l'aire des dels racons foscos de l'habitació i van venir cap a la cantonada. El sabre làser de la Tenel Ka xiuxiuejà en encendre's darrere seu i una de les cuques va esclatar en esquitxades grogues quan ella la va aixafar amb la Força contra la paret.

Jacen va acabar de col·locar la secció del sòl al seu lloc, després va llançar la seva capa davant dels insectes que s'aproximaven i va utilitzar la Força per atrapar-los contra la paret. El dur recobriment de molytej va aguantar al voltant d'un segon abans que les puntes de les tallants mandíbules comencessin a obrir-se camí a través d'ell.

Jacen es va llançar a través de l'habitació, saltant amb la Força sobre el bressol i aixafant als insectes sota l'empunyadura del seu sabre làser.

Un cop alt va sonar a la cantonada quan el sabre làser de la Tenel Ka va cremar el sac de metà que les cuques assassines portaven dins les seves closques com a sorpresa final. Ell va mirar per veure la Tenel Ka intentant parpellejar per eliminar els punts dels seus ulls, amb el seu sabre làser movent-se en un escut defensiu davant d'ella. El nadó descansava plorant al racó darrere seu i dos insectes més estaven movent-se ràpidament al voltant dels seus genolls, intentant esquivar la seva guàrdia per atacar-lo.

Jacen es va obrir a la Força i els va empènyer lleugerament fins al camí de la fulla turquesa d'ella. Van detonar amb un brillant centelleig que va deixar estrelles ballant davant els seus ulls i el nadó cridant més alt que mai, però Jacen no va sentir dolor en la petita, només por i alarma.

Adonant-se que encara no havia sentit el carumpf de la primera granada de DD, Jacen començà a allargar la mà cap al seu comunicador. Llavors va sentir el brunzit apagat que creixia darrere seu i es va girar per veure a la primera Gorog arrossegant-se a través de l'esquerda que la seva fulla havia deixat a terra.

-Ara, DD! -li va cridar Jacen a terra. Va saltar fins al centre del cercle i va començar a arrossegar el seu sabre làser al llarg de l'esquerda, calant-li foc als insectes abans que poguessin posar-se a volar-. Què t'està portant tant...?

Una aguda sacsejada va colpejar-lo en el buit de l'estómac i llavors, de sobte, ell es va trobar agenollat ​​al mig del cercle, envoltat per una cortina de flames grogues, amb l'aire ple de l'olor de naftalè d'una granada termal.

-Just a...

Es va sacsejar per una altra explosió i aquesta vegada va estar prou poc sorprès per sentir saltar el terra mentre més flames van sortir disparades a través de l'esquerda.

-... temps.

El sòl saltà altra vegada, i després una altra i de sobte escuma blanca estava plovent des del sostre, sufocant el fum i la fumera sota el sabonós olor de net del retardant de foc. Una sèrie de cops humits va sonar al terra que l'envoltava quan l'escuma va fer caure al grapat d'assassines Gorog que havien escapat de les granades de DD-11A.

Els insectes es van tornar immediatament cap a la cantonada i van començar a escórrer-se cap a on la Tenel Ka estava agenollada amb el nadó i Ben. Jacen va utilitzar la Força per arrossegar-los a tots de nou cap a ell i després els va enviar a tots a l'oblit amb un únic cop del seu sabre làser. Van explotar brillantment, però Jacen no es va permetre apartar la mirada. Tenia massa por de deixar que una de les criatures escapés de la seva fulla.

Un moment després, amb puntets encara ballant davant els seus ulls, es va tornar cap al racó.

-Esteu bé? -li va preguntar la Tenel Ka-. Les dues?

-Estem bé -va respondre ella-. És Ben per qui estic preocupada.

-No et preocupis. -Encara que en Jacen sabia que el comportament d'en Ben no havia estat culpa del noi, no va poder mantenir la fúria que sentia prou fora de la seva veu-. No crec que Gorog li fes mal. És pràcticament un Unit.

-No em preocupa el que Gorog li pugui fer -va respondre la Tenel Ka-. Em preocupen aquests blaus de la seva gola.

Jacen es va aixecar, amb la seva visió aclarint-se, i va anar fins al costat del seu jove cosí. Les marques del seu polze i el seu índex eren porpres i profundes, clarament fetes amb fúria, però la respiració d'en Ben era regular i sense problemes.

-No hi ha necessitat de preocupar-se. -Jacen col·locà els seus dits sobre els blaus i va tocar-lo a través de la Força-. S'esvairan en poc temps.

La Tenel Ka va arrufar les celles.

-Aquesta no és la qüestió, Jacen.

Jacen va aixecar la mirada.

-Llavors quina és?

Una gota de retardant de foc va caure de la paret i va caure als peus de la Tenel Ka. No hi havia insectes dins, però ella la va trepitjar de totes maneres.

-No hi fa res. T'ho diré després. -Caminà fins més enllà d'en Jacen i es va dirigir cap a la porta del seu vestidor-. Necessitem marxar d'aquí. Si conec a la meva àvia, ja sap que el seu primer intent va fallar.

-La teva àvia? -Jacen va aixecar a Ben en els seus braços i la va seguir-. Creus que Ta'a Chume està darrere d'això?

-Sé que ho està -va dir la Tenel Ka. Es va aturar a la porta i s'hi va enfrontar amb els ulls entornats-. Les úniques que coneixen el túnel d'escapament secrets són la Reina Mare... i l'antiga Reina Mare.

Següent