dimecres, 12 d’octubre del 2016

La Reina Invisible (VI)

Anterior



6

El gran trineu flotant va emergir de darrera d'un enorme tronc hamogoni i va passar fregant el terra del bosc, precipitant-se per la mala herba i movent-se a través d'animats grups d'insectes carregadors. Han lliscà el lliscant terrestre que estava pilotant darrere d'un tronc diferent, aquest almenys de vint metres d'ample, després es va aturar i es va prendre un moment per mirar estúpidament a través de la tomba de gegants. Molts dels arbres eren més grans que gratacels balmorrans, amb arrels fins al genoll de la mida de Dewbacks i branques que penjaven horitzontalment com enormes balconades verdes. Desafortunadament, la majoria d'aquestes balconades estaven estremint-se sota les serres brunzidores dels llenyataires Saras i una cascada constant de residus de branca estava caient des de dalt.
-D'acord, Han -va dir en Luke. Estava assegut al seient del passatger al costat d'en Han, utilitzant un comunicador i un quadern de dades per seguir la balisa de seguiment que havien plantat en la seva presa al niu Saras-. El senyal s'està tornant borrós.
Han va treure amb cura el lliscant terrestre del seu lloc ocult i llavors, quan no va veure signes visibles de la seva presa, va seguir ràpidament al trineu flotant. En terrenys muntanyosos com aquest, un senyal borrós podria convertir-se ràpidament en cap senyal, així que necessitaven escurçar la distància ràpidament. Va esquivar un grup que arrencava els brots d'un tronc tan gran com un bantha i després va frenar amb força quan alguna cosa gran i coberta d'escorça va caure a la meitat del seu camí. Un cop terrible va estremir al lliscant terrestre, balancejant-se cap enrere sobre els seus coixinets flotadors posteriors i la ruta de davant quedant sobtadament bloquejada per una paret d'un tronc hamogoni de dotze metres d'alt.
Han es va quedar allà assegut, esperant que el seu cor deixés de martellejar, fins que una pluja de branquetes i pals, alliberats de l'arbre que queia, va començar a colpejar el sòl al voltant d'ells.
-Potser hauria de conduir l'amo Luke -va suggerir C-3PO des del seient posterior-. Té cura millor de si mateix al llarg dels anys i el seu temps de reacció és punt-quatre-dos segons més ràpid.
-Oh, sí? Si haguéssim estat punt-quatre-dos segons més endavant, series la taca d'una planxa de metall en aquest moment. -Han va fixar el lliscant terrestre a marxa enrere i va connectar l'energia i després li va dir al Luke-: D'acord, abandono. Com ens estan portant aquests paios fins al Niu Fosc?
Luke va arronsar les espatlles.
-Encara no ho sé. -Els seus ulls romanien fixats en el quadern de dades, com si no s'hagués adonat de com de prop que havien estat de ser aixafats-. Però els barrils que portaven estaven plens amb combustible de reactor i refrigerant d'hipermotor. Veus alguna cosa aquí fora que necessiti tanta energia?
-No he vist res en tot aquest planeta que necessiti tanta energia. -Han va portar de nou el lliscador terrestre cap endavant i va començar una marrada de cent metres al voltant de l'arbre caigut-. Això no vol dir que els nostres contrabandistes es dirigeixin al Niu Fosc.
-És la millor explicació en la que puc pensar -va dir en Luke.
-Sí? Què faria el Niu Fosc amb refrigerant d'hipermotor? I tant combustible de reactor?
-Encara no ho sé -va repetir en Luke-. Això és el que em fa por.
Han va envoltar la copa de l'arbre caigut, provocant una cacofonia de brunzits alarmats quan gairebé s'ensopega amb una línia de portadors Saras que s'escorrien cap a l'arbre des costats oposats. Uns quants dels insectes portaven moderns talladors làser, però la majoria estaven equipats amb serres de cadena primitives, o fins i tot amb llargues serres talladores de doble tall accionades a mà. C-3PO brunzí una disculpa educada. Llavors els kílliks van obrir un forat a la fila i Han portà el lliscant cap a on el trineu flotant havia desaparegut.
-Maleïda sigui! -va dir en Luke, encara mirant al seu quadern de dades-. Vam perdre el senyal.
-No el necessitem -va dir en Han. Girà el lliscant cap a una pista (no era una carretera) tallada profunda que portava a la mateixa direcció en què havien anat els contrabandistes-. Seguiré el meu olfacte.
-El teu olfacte? -Luke va aixecar la mirada i llavors va dir-: Oh.
Van seguir la pista sobre un monticle i llavors es van trobar mirant a una vall de fang i soques gegants d'arbres. Els contrabandistes, quatre aqualish i un neimoidià de cara plana, estaven a uns tres-cents metres pendent avall, aparcats fora de la pedra de fonament esfondrada del que havia estat un edifici molt gran. Els aqualish havien aixecat un dels seus bidons de combustible sobre una soca de hamogoni que tenia dos metres d'alt i era tan ample com la nacel·la de l'impulsor d'un destructor estel·lar. El neimoidià, presumiblement el líder, estava dret al costat del barril, parlant amb mitja dotzena de kílliks. Amb antenes peludes, mandíbules amb pues i enormement corbades i la quitina d'un blau fosc, era clarament Gorog: el Niu Fosc.
El neimoidià sostenia alguna cosa en alt cap a la llum, examinant-la entre el seu polze i el seu índex, i llavors va assentir i va deixar anar l'objecte en una bosseta que penjava sota de les seves vestidures. L'insecte més proper li va lliurar una mica més i ell va començar a examinar allò.
Han es va ajupir darrere d'una soca gegant i va detenir el lliscant.
-A vegades odio quan tens raó -va dir al Luke-. Però no em vaig a arrossegar per cap forat de cuques amb tu. He acabat amb això.
Luke va somriure una mica.
-Segur que sí.
-Parlo de debò -li va advertir en Han-. Si vas allà, estàs sol.
-El que tu diguis, Han.
Luke va treure un parell d'electrobinoculars de la consola del lliscant i després va lliscar fora del seient del passatger i va desaparèixer pel costat de la soca de l'arbre. Han va apagar el vehicle i li va dir a C-3PO que li fes un cop d'ull a les coses i després es va reunir amb Luke darrere d'una arrel lateral tan alta que va haver de posar-se de puntetes per mirar per sobre.
-Interessant -va dir en Luke. Li va passar els electrobinoculars al Han-. Fes un cop d'ull.
Han va ajustar les lents. El neimoidià estava examinant una massa marró vermellosa del voltant de la mida d'un polze humà, tallada toscament com una llàgrima i tan transparent que en Han podia veure una petita llum platejada brillant en el seu nucli. Després d'estudiar l'objecte un moment, el neimoidià el va col·locar en la seva bosseta i va allargar la mà. La Gorog més propera va col·locar en ella un altre glòbul, aquest tan tèrbol que el neimoidià ni tan sols es va molestar a aixecar-lo fins als seus ulls abans de llançar-lo a un costat.
-Ambre estel·lar? -va preguntar en Han, baixant els electrobinoculars.
Luke va assentir.
-Almenys ara sabem d'on ha... -Es va girar cap al lliscant terrestre, amb la seva mà caient cap al seu sabre làser i llavors va acabar la seva frase en un murmuri-... estat venint.
-Per què estàs xiuxiuejant? -va xiuxiuejar en Han. Va treure la seva pistola làser de la seva funda-. Odio quan murmures.
Luke va aixecar un dit cap als seus llavis i després va lliscar sobre l'arrel darrere de la qual s'havien estat amagant i va envoltar la soca, allunyant-se del lliscant. Han li va seguir, sostenint els electrobinoculars en una mà i la seva pistola làser en l'altra. La ruta els va portar a plena vista dels contrabandistes i dels insectes vessant avall. Han l'hauria acusat d'estafa, excepte que just llavors la veu de C-3PO va arribar pels seus comunicadors.
-Vigili, amo Luke! Estan intentant caure...
L'advertència va acabar amb un enfilall de cops metàl·lics. Un cop fort va retrunyir a través de la vall i fum negre va onejar cap amunt des de darrere de la soca. Han va pujar sobre una altra arrel lateral i va córrer la resta del camí al voltant de la soca darrere d'en Luke.
Van sortir darrere de les fumejants restes del seu lliscant terrestre, que descansava a terra envoltat per un bassal de combustible i fluid refrigerant que s'havia escampat fins a mig camí de la soca de l'arbre. C-3PO estava dret a dos metres per davant del vehicle, semblava socarrimat i cobert de sutge i s'inclinava cap endavant per la cintura per mirar al voltant de la soca de l'arbre. R2-D2 s'havia impulsat amb els seus coets fins a la part superior de la soca i estava circulant per la vora, utilitzant el seu braç extensible per sostenir un mirall i espiar una cosa que es movia al voltant de la base.
Luke li va assenyalar al Han que continués al voltant de la soca i després va saltar amb la Força cap amunt per reunir-se amb R2-D2. Han va avançar lentament per darrere de C-3PO.
-Aquí darrere, 3PO -xiuxiuejà-. Què tenim...?
C-3PO es va redreçar i es va tornar per mirar-lo de front.
-Quin alleujament! -va exclamar-. Tenia por que anessin a caure sobre vosaltres des del darrere.
Un so familiar de carreres es va elevar des de la part inferior del vessant, just fora de la vista a l'altra banda de la soca, i Han de cop va sentir l'estómac regirat.
-Gràcies per l'advertència -va grunyir en Han. Li va llançar els electrobinoculars a C-3PO i va córrer per posar-se a cobert al costat de la soca-. Retrocedeix, ara.
Han tot just se les va manegar per agenollar-se parcialment dins d'un petit forat abans que sis kílliks Gorog correguessin fins a quedar a la vista. Era més o menys el que ell havia estat esperant, però tenir raó només li feia tenir més nàusees. Simplement no podia suportar les cuques, no des que aquells bojos kamarians li haguessin localitzat a Regulgo... però no podia pensar en això ara, no si volia mantenir el control de si mateix.
-D'acord, amics, pareu aquí mateix. Deixeu aquestes... -Han va dubtar quan es va adonar que no eren pistoles làser el que sostenien els insectes-... armes matxucadores i digueu-me per què li heu disparat al meu lliscant terrestre.
Les Gorog van començar a brunzir, aixecant les seves armes mentre es tornaven.
-Saps per què -traduí C-3PO-. L'Herald de la Nit us va dir que us mantinguéssiu allunyats dels assumptes de Gorog.
-Quina pena. -Han va aixecar el seu DD-44 cap al cap de la cuca més pròxima-. Ara aquí quiets.
Per descomptat, no ho van estar i Han li va disparar al cap de la primera cuca un tret làser en l'instant en què la seva arma matxucadora va girar cap a ell. Va cremar un altre forat al tòrax de la segona cuca mentre aquesta estenia el braç de la seva arma i llavors Luke va caure darrere del grup amb el sabre làser centellejant. La fulla brunzí un parell de vegades i dues Gorog més van caure i llavors la soca al voltant d'en Han va esclatar en restes d'escorça d'olor acre quan els insectes supervivents van fer els seus primers trets. Han també va disparar, la fulla d'en Luke udolà de nou i els últims dos insectes es van esfondrar.
Han es va posar dret, sostenint la seva pistola làser amb les dues mans, i Luke va baixar la seva fulla i girà en un cercle lent, examinant cada un dels cadàvers. Gairebé havia acabat quan de sobte va trontollar i de sobte va apagar el seu sabre làser.
-Maleïda sigui!
-Què passa? -Han es va dirigir cap endavant-. No et va donar un tret perdut, oi?
Luke es va tornar amb un arrufament de celles.
-Sóc una mica millor que això, Han. -Va aixecar la bota coberta de sang i va passar la sola sobre la mandíbula d'una Gorog i llavors va dir-: Estan totes mortes. Esperava treure'ls algunes respostes.
R2-D2 trinà alguna cosa des la soca de l'arbre i llavors va començar a bressolar-se d'endavant a enrere sobre les seves rodes.
-Què passa, R2? -va preguntar en Luke.
-Diu que podria ser capaç de preguntar-li a una de les sis que estaven parlant amb els contrabandistes -traduí C-3PO-. Vénen de camí cap amunt ara.
-Sí, però no crec que vinguin a parlar amb nosaltres -va dir en Han.
Després d'un ràpid escrutini de l'àrea per assegurar-se que no hi havia altres grups kílliks sorpresa, Han i Luke van tornar al seu lloc ocult original. Les sis Gorog estaven pujant turó amunt amb les seves armes desenfundades. Els quatre contrabandistes aqualish havien tret rifles làser d'energia G-9 i estaven agenollats en el seu trineu flotant, amagats darrere dels bidons de combustible de reactor i apuntaven a la part superior del vessant per cobrir els insectes. El neimoidià estava fugint cap a la part més allunyada dels fonaments del vell edifici.
-Jo agafaré als contrabandistes. -Luke va començar a dirigir-se cap a la part més baixa de l'arrel-. Agafa tu les Gorog. I recorda, en necessitem una de viva. Jo vull descobrir per a què és aquest combustible de reactor.
Han el va agafar pel braç.
-Aquestes cuques tenen armes matxucadores -va dir-. Potser hauríem simplement d'arrencar a córrer. Saps com és el Niu Fosc. Una vegada que tornem a estar sobre turó amb els llenyataires, no voldran mostrar-se.
-No estic preocupat, Han -va dir en Luke-. Tu m'estàs cobrint.
-Mira, nen, jo no tinc el seu abast -va dir en Han-. I el teu sabre làser no és tan bo contra aquestes boletes.
-No passa res. Ho faràs bé.
Luke es va moure al llarg de l'arrel fins que aquesta li va cobrir només des del pit per sota. El lateral del turó va esclatar en un riu de trets làser i projectils magnèticament accelerats.
Han va maleir l'optimisme mal col·locat d'en Luke i va començar a tornar el foc. Els seus trets o es perdien per molt o guspirejaven fins a apagar-se abans que aconseguissin els seus objectius, però li donaven a les cuques alguna cosa en el que pensar. La majoria de les boles de les armes matxucadores brunzien inofensives fins al fang per sota d'ells i les poques que no, cruixien molt lluny sobre el seu cap.
Els rifles làser d'energia eren una altra qüestió. Els seus trets xiulaven fins a l'altre costat de l'arrel amb una punteria enervant, omplint l'aire de fum i trossets de fusta. Han va enviar un parell de trets cap a ells només per veure si podia sobresaltar als aqualish perquè ajupissin el cap. Ells ni tan sols es van encongir i el fum va començar a sortir per forats en el costat de l'arrel d'en Han i en Luke.
Llavors en Luke va estendre una mà cap la soca de darrere dels contrabandistes i el barril que ja havien descarregat es va elevar en l'aire i es va estavellar a la meitat del trineu flotant. Diversos dels contenidors es van trencar, vessant centenars de galons de refrigerant i dotzenes de varetes grises d'un metre de llarg. Els aqualish van deixar de disparar i van saltar fora del trineu, fugint darrere del neimoidià.
Les Gorog van mirar per sobre de les seves espatlles i llavors van començar a brunzir en els seus tòrax per la fúria. Han va pensar per un moment que carregarien, però quatre d'elles simplement van acomodar-se a través del vessant per prendre posicions de contenció. Les altres dues van córrer cap enrere en direcció al trineu flotant.
-Estan boges? -va panteixar en Han-. Deu minuts amb aquestes varetes a l'aire lliure d'aquesta manera i començaran a brillar.
-A Gorog no li importa. Vol aquest combustible. -Luke es va tornar a col·locar completament a cobert darrere de l'arrel-. Si el nostre equipament de seguiment encara funciona...
-Corrin per salvar la vida! -C-3PO va donar la volta a la soca de l'arbre a corre-cuita, agitant els electrobinoculars que en Han li havia passat abans-. Estem condemnats!
-Condemnats? -Han va sortir per interceptar al droide. Llavors gairebé perd el cap quan una bola de les armes matxucadores passà xiuxiuejant al costat de la seva orella. Va tornar a l'abric de l'arrel, tirant de C-3PO cap al seu costat-. De què estàs parlant?
C-3PO es va girar i va apuntar de nou cap al lliscant terrestre.
-L'Efervescent! El lliscant en té!
-L'Efervescent? -va preguntar Han-. Aquí fora?
-Potser el vam portar amb nosaltres -va suggerir C-3PO.
Una xiulada alarmada va sonar des de dalt, després R2-D2 va rodar fora de la soca i va començar a caure. S'hauria estavellat sobre els caps d'ells de no haver-se obert Luke a la Força i haver-lo agafat.
Luke va baixar a R2-D2 fins a terra i després es va inclinar cap avall.
-Què passa amb tu, R2? Podries haver-li fet mal a algú.
R2-D2 va xiular una llarga rèplica.
-R2 diu que probablement no importa -traduí C-3PO-. Hi ha un setanta-tres per cent de probabilitats que ja ens estiguem desintegrant.
-Au va. -Encara que R2-D2 normalment no era donat a dir això de la condemnació, Han va intentar no estremir-se per la seva avaluació de la situació. Tot i les reparacions temporals que en Luke li havia fet a la personalitat del petit droide, encara estava actuant tan estranyament com un defel en una cabina de bronzejat-. No pot ser tan dolent. He estat simplement en peu aquí i no vaig veure escuma.
R2-D2 trinà bruscament.
-R2 suggereix que es miri a vostè mateix -traduí C-3PO-. Encara que no crec que això sigui una bona idea. Està per tot el sòl.
-Per tot el sòl? -Han va arrufar les celles, pensant-. Sota el lliscant? On es va vessar tot aquest combustible?
-Precisament -va dir C-3PO-. I s'està estenent ràpidament. Vaja, no em sorprendria si s'hagués empassat ja tot el lliscant.
-Genial. -En Luke es va girar i va començar a retrocedir cap al lliscant terrestre-. Vaig deixar l'aparell de seguiment al seient davanter.
-Espera. -Han el va agafar per la part posterior de la seva capa-. No crec que vagi a importar.
Luke es va aturar però no es va tornar.
-No?
-No si el que estic pensant és correcte. -Han va enfundar la seva pistola làser i va estendre la seva mà cap a C-3PO-. 3PO, dóna'm els electrobinoculars.
El droide va abaixar la mirada com si se sorprengués de descobrir que encara tenia l'aparell de visió i llavors va estendre el seu braç.
-És clar, capità Solo. Encara que realment no crec que siguin un substitut viable de l'aparell de seguiment. Una vegada que el trineu flotant surti de la seva línia de visió, no li serviran per a res.
-No crec que el trineu flotant surti de la meva línia de visió.
Han mirà per sobre de la vora de l'arrel i va descobrir que la guàrdia de rereguarda Gorog encara mantenia les seves posicions. Les altres dues havien arribat al trineu flotant i estaven utilitzant les seves pinces nues per llançar les varetes de combustible vessades de nou al bac de càrrega. Han va col·locar els electrobinoculars al màxim, després els va aixecar fins als seus ulls i va començar a estudiar el terreny sota el trineu flotant.
Luke es va col·locar al seu costat.
-Què estàs mirant?
-T'ho diré en un minut -va dir en Han-, en cas que estigui equivocat sobre això i necessiti assegurar-me una mica per evitar que senti vergonya de mi mateix.
Una sèrie d'aguts esclats van sonar quan les boles d'armes matxucadores van començar a colpejar l'arrel, sacsejant al Han amb tanta força que les lents es van estavellar contra les seves galtes. Ell va deixar de subjectar-se a l'arrel i va continuar mirant pels electrobinoculars.
-Uh, Han, potser hauríem de trobar un lloc d'observació millor -va dir en Luke-. Això s'està posant perillós.
-No estic preocupat, nen -va dir en Han-. Pots cobrir-me.
-Molt graciós -va replicar en Luke-. Però l'abast de la meva pistola làser no és molt millor que el de la teva.
-No passa res. -Han va continuar estudiant el sòl sota el trineu flotant-. Ho faràs bé.
Luke va sospirar, però va treure la seva pistola làser i va començar a tornar el foc. Realment havia d'haver arribat a alguna cosa, perquè els impactes de boles van disminuir fins a gairebé res. El braç va començar a fer-li mal al Han de sostenir els electrobinoculars aixecats, així que va recolzar les seves mans una altra vegada a l'arrel i va continuar mirant.
Les Gorog gairebé havien acabat de carregar el trineu flotant quan de sobte van deixar caure una de les varetes de combustible i van saltar al bac de càrrega. Van començar a examinar acuradament les altres i Han va estar confús durant un moment, fins que elles van llançar una altra vareta a terra. Va aterrar gairebé perpendicularment a ell, de manera que ell va notar una lluentor platejada començant a relluir al llarg d'un costat de la seva superfície grisa apagada.
Han va somriure amb satisfacció, després es va retirar de l'arrel i li va passar els electrobinoculars al Luke.
-Fes una ullada.
Van intercanviar l'equipament i Han va començar a intercanviar foc amb l'únic membre de la rereguarda Gorog que en Luke no havia matat ja. D'alguna manera, els trets d'en Han van seguir quedant-se uns trenta metres curts del seu objectiu.
-Així que això és del que estaves parlant -va dir en Luke després d'un moment-. De l'Efervescent.
-Gairebé -va dir en Han-. Mira on no hi és.
-Vols dir en les roques d'aquests vells fonaments? -va preguntar en Luke.
-I a les soques -va confirmar en Han-. Si és a terra per aquí, com és que està deixant tranquil·les totes aquestes coses? Com és que només està atacant al nostre lliscant i aquest refrigerant i aquestes varetes de combustible al voltant del seu trineu flotant?
Luke va baixar els electrobinoculars i es va girar cap al Han.
-Contaminació?
En Han va assentir.
-Només ataca allò que ataca a Woteba -va dir-. És un sistema de defensa ambiental.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada