La Fi de la Pau (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Obi-Wan va estrènyer el pas per compassar les grans gambades d'en Qui-Gon. El Jedi es movia sense dificultats entre els bulliciosos carrers de Testa.

-Però no ho entenc -va dir Obi-Wan-. Per què estem a prop de la guerra? Els dos líders tenen de nou als seus fills. No hi ha motiu per lluitar.

-No són ells els que segueixen volent la guerra -va dir en Qui-Gon-. Els segrestadors d'en Leed eren rutanians.

- Com ho saps?

-Pensa, Padawan -va dir en Qui-Gon mentre sortejava una parada de menjar-. Hi havia alguna cosa en el seu campament que indiqués la seva procedència?

Obi-Wan es va concentrar i va recordar als segrestadors dormint en els arbres. Ell va deduir sense pensar-ho que eren senalites per les seves pells platejades i les corones i collarets de corall.

Però no tenien la pell platejada. Va ser una cosa que ell va suposar.

-Tenien la pell pintada amb argila -va dir ell-. Vaig creure que era per obtenir una aparença fera, però així podien amagar el fet que no tenien escates a la pell.

-Bé -aprovà en Qui-Gon-. Alguna cosa més?

Obi-Wan va tornar a pensar en la batalla. Els segrestadors van lluitar bé, però en això no hi havia res que indiqués si eren rutanians o senalites. Els dos grups utilitzaven arcs i sarbatanes com a arma.

Va centrar la seva atenció en recordar el bot. En aparença era com molts bots que havia vist a Senali. Estava confeccionat a partir del tronc d'un dels arbres autòctons. Va recordar les provisions caient del pot...

- Els tubs respiradors! -va exclamar-. Els senalites no els utilitzen. Per què no se'm va acudir abans?

-No hem tingut temps per pensar -va dir Qui-Gon amablement-. Jo em vaig adonar, però ja m'havia preguntat per què ocultaven la seva pell amb aquesta argila blanca.

-Però si sabies que eren rutanians, per què no vas dir res? -va preguntar Obi-Wan.

-Perquè encara no sabia qui estava darrere del segrest -va dir en Qui-Gon-. Mentre no ho sabés, vaig pensar que el millor era fer veure que pensava el que se suposava que havia de pensar.

-Llavors qui està darrere d'això? -va preguntar Obi-Wan, frustrat-. I ara on anem?

-A veure a Taroon -va dir en Qui-Gon.

-Però el més probable és que estigui tornant a Senali -va assenyalar Obi-Wan.

-Encara no. Trobarem una raó per retardar-ho.

Obi-Wan seguia confús.

- Creus que Taroon estava darrere del segrest del seu germà? Però per què? Ell va anar a Senali per convèncer-lo que tornés a Rutan per sempre. Estava enfadat i dolgut quan Leed es va negar.

-Això semblava. Però, padawan, el que les persones diuen i el que senten no té per què coincidir. Els Jedi són diferents en aquest sentit.

- Tems que Taroon estigui planejant un atac? -va preguntar Obi-Wan.

Qui-Gon va assentir.

-Vaig veure quelcom més entre les provisions del campament dels segrestadors. Androides rastrejadors. Tenien el segell reial de la casa de Rutan. I el Rei Frane ens acaba de dir que Taroon era l'encarregat dels rastrejadors, recordes? Només una persona podia tenir accés en aquests androides i a la possibilitat de reunir seguidors per envair Senali en secret.

- Per què anava Taroon a robar els androides rastrejadors reals? -va preguntar Obi-Wan. Cada vegada estava més frustrat.

-Aquesta és una bona pregunta, Obi-Wan -va dir en Qui-Gon-. Per què havia de robar-los si són tan fàcils d'aconseguir? Només té sentit en cas que Taroon modifiqués els androides d'alguna manera, per després enviar-los de tornada a Rutan.

- I què passa després?

-Això és una cosa que ens ha d'explicar Taroon -va respondre Qui-Gon amb serietat.

Obi-Wan va veure que s'havien detingut davant les portes d'una impressionant estructura. A la pedra de l'arc principal estava gravat: "REIAL ESCOLA DE LIDERATGE".

Qui-Gon va franquejar l'entrada i va obrir la porta de l'escola. El passadís estava buit, a excepció d'un professor que va passar a corre-cuita amb els braços plens de datapads i pantalles de lectura.

-Perdoni -va dir Qui-Gon educadament-. Estem buscant a Taroon.

El professor va arrufar les celles.

-El més probable és que estigui camí de Senali. El seu pare li va ordenar partir immediatament. És una pena. És un estudiant popular. El trobaran a faltar.

-Tenim raons per creure que segueix aquí -va dir en Qui-Gon-. Se li ocorre algun lloc en el qual pugui estar?

-No cal pensar molt -va dir el professor somrient-. Taroon sol estar al laboratori tècnic amb els seus amics, enredant amb panells de programació. Al final de passadís, pujant la rampa, la segona porta a la dreta.

Qui-Gon li ho va agrair i tots dos es van dirigir ràpidament cap a on havia indicat el professor.

-En cas que estiguis en el cert, què et fa pensar que Taroon confessarà? -va preguntar Obi-Wan a Qui-Gon.

-Que no és mala persona -va dir en Qui-Gon-. Només està dolgut. És com el seu pare... converteix el seu dolor en ira.

Van arribar al laboratori tècnic i van activar la porta. Taroon estava assegut en un banc recolzat contra la paret. Va mirar als Jedi nerviós i es va aixecar d'un salt.

- Ha passat alguna cosa? -va preguntar.

- Per què ho preguntes? -va preguntar Qui-Gon.

Taroon va arronsar les espatlles, però la seva mirada era temorosa.

-Em sorprèn veure-us aquí.

-El teu pare ha donat l'ordre que parteixis cap a Senali immediatament -va dir Qui-Gon-. Per què no te n'has anat?

-Em vaig deixar una mica d'equip aquí -va dir en Taroon ràpidament-. Necessito incloure-ho en el meu equipatge per poder marxar.

-No estaves recollint res quan hem entrat nosaltres -va assenyalar Obi-Wan.

Taroon el va mirar amb arrogància.

- Qui ets tu per a qüestionar a un príncep?

-És un Jedi -va dir Qui-Gon amb fermesa-. El teu pare ens va trucar per solucionar aquest assumpte, però no està solucionat, oi, Taroon?

-No sé què vols dir -va dir el jove, nerviós.

-Taroon, no tenim temps d'evasives -va dir en Qui-Gon-. Crec que estàs darrere del segrest del teu germà a Senali.

- Això és ridícul! -va cridar Taroon-. Per què anava jo a manegar alguna cosa així? Jo estimo al meu germà. Sóc un patriota!

-Les dues coses són certes -va dir en Qui-Gon-. Estimes al teu germà, però també estàs enfadat amb ell per donar-te l'esquena. Ets un patriota, però planejaries un atac a Rutan amb l'esperança que culpessin a Leed. Però Leed és aquí, Taroon. Dubto que el Rei li'n culpi. Culparà a Meenon. I pot ser que aquest prengui represàlies i tot condueixi a la guerra. Però potser això no et fa res. Potser penses que un esdeveniment semblant dividiria a Leed. Potser és això el que pretens.

-No sé de què estàs parlant, però sé que no hi haurà guerra -va dir en Taroon-. El meu pare parla molt, però no atacarà. De tota manera, jo no he tingut res a veure amb tot això.

- Estàs segur que el teu pare no atacarà Senali? Estàs disposat a arriscar moltes vides? -li va preguntar Qui-Gon, el to de veu creixia en intensitat. Obi-Wan va pensar que ell no hagués suportat una mirada tan penetrant.

Taroon va mirar cap a un altre costat.

-No pots parlar-me així.

Qui-Gon va fer unes passes per la sala.

-Deixa'm que t'expliqui el que crec que va passar -va dir-. Vas allistar a un petit grup de rutanians. Potser fossin amics teus de l'escola, una combinació entre els que t'aprecien i els que esperen beneficiar-se en cas que siguis coronat en lloc d'en Leed. Mentre eres a Rutan, aquest grup va viatjar en secret a Senali i van adoptar una identitat fantasmagòrica, just prou perquè Meenon advertís la seva presència. Es van untar amb argila blanca perquè ningú veiés que la seva pell no tenia escates, van robar coses i van violar llocs sants perquè els diferents clans s'enemistessin, i van fomentar la intranquil·litat per cridar l'atenció i guanyar-se el menyspreu dels senalites. Tot això ho vas planejar tu.

La suor omplia el front d'en Taroon.

-No pots provar res.

-Vas idear allò del segrest d'en Leed perquè durant la seva desaparició pretenies planejar un atac a Rutan. Volies que culpessin al líder dels Espectres. Tot i que en Leed va escapar, vas decidir seguir endavant amb el pla. Les proves assenyalarien a Leed com el responsable de l'atac. Això serviria per expulsar-lo de Rutan per sempre i perquè no obtingués popularitat a Senali, ja que els Espectres desapareixerien aviat. Els senalites també culparien a Leed. Ell es quedaria sense pàtria i sense seguidors, i tu series Rei. No és així, Taroon? Trairies al teu germà per la teva pròpia ambició.

- No per ambició! Per amor al meu planeta! -Explotà en Taroon-. Leed té raó. Ell no pot ser l'autèntic governant de Rutan. Per ventura no es mereix el que anava a succeir? Ens va donar l'esquena fa molt de temps! És el meu germà. Hi hauria d'haver pensat en la seva família. Hi hauria d'haver pensat en mi. Vaig créixer sense ell. Vaig haver de suportar la ira del meu pare. Ell va créixer amb afecte i amor. Jo vaig créixer amb menyspreu!

-El teu pare és moltes coses, però no pots dir que no vulgui als seus fills -va dir en Qui-Gon amb serietat-. Potser no et vegi com l'home fort que ets.

-Ni tan sols em veu -va murmurar en Taroon.

-Ha de ser dur que el teu pare et prengui idiota -va dir en Qui-Gon-. La teva ira és comprensible, però estàs alimentant el teu enuig en lloc d'intentar-lo controlar. Si t'enfrontessis al teu pare i li diguessis la veritat, la situació podria canviar. En lloc d'això et comportes com un nen. La diferència és que tu ets un príncep, i el resultat de la teva ira pot desembocar en una guerra.

-No hi haurà guerra. Només serà un atac. No es perdran vides -va dir en Taroon amb gest malcarat-. Vaig escollir un objectiu simbòlic.

- I com passarà? -va preguntar Qui-Gon amb insistència-. Seran els androides rastrejadors?

Taroon va assentir reticent.

-L'esquadró de Senali està tornant a Rutan. Deixaran anar als androides. Ja m'he assegurat que els androides que el meu pare està emprant en la cacera es facin malbé. Els nous ocuparan el seu lloc sense que ningú se n'adoni.

- I què faran els androides? -va preguntar en Qui-Gon.

-En lloc de perseguir kudanes, estan programats per colar-se a les casetes dels gossos nek. La caseta no té sostre, està oberta per dalt. Quan els androides localitzin a la seva presa, estan programats per fer explosió. En un espai tancat com les casetes, els gossos moriran.

Taroon es va agitar nerviós davant les seves mirades.

- Què té de dolent? Els neks són criatures horribles. Ataquen qualsevol cosa, fins i tot als de la seva raça.

-Sí -va dir Qui-Gon suaument-. Atacar els teus és realment menyspreable.

La pell blavosa d'en Taroon es va tenyir d'un vermell iracund quan va comprendre el que Qui-Gon volia dir. Que ell mateix s'havia tornat contra el seu germà.

-Aquest atac serà suficient per fer enfadar el pare -va dir en Qui-Gon-. I sospitarà d'en Leed. I si no ho fa, tu t'encarregaràs de sembrar el dubte en el seu cap. Per això et quedes aquí i no te'n vas a Senali. Però què passa amb la Drenna?

Taroon el va mirar fixament.

- Què passa amb ella? Ha tornat a Senali.

Qui-Gon va negar amb el cap.

-S'ha quedat a Rutan. El teu pare l'ha instal·lat al pavelló de caça.

Taroon va saltar.

- Però el pavelló està al costat de les casetes!

Qui-Gon va assentir.

-I la seva tasca és tenir cura dels animals. Ara mateix estarà a les casetes.

- No! -va cridar Taroon-. És massa tard perquè tornin els androides rastrejadors! Hem de detenir-los!

-Sí -va dir Qui-Gon-. Potser puguem impedir el que tu has començat.

-Podem utilitzar la meva nau -va dir en Taroon-. Seguiu-me.

 Següent