La Lluita per la Veritat (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Qui-Gon i Adi estaven enmig del Cercle de Reunions. Al seu voltant s'estenia un coliseu a l'aire lliure amb lloses de pedra a manera de bancs.

-Tots els keganites participen en el Govern de Kegan -va dir V-Haad orgullós -. V-Tan i O-Vieve presenten els problemes al poble. No donen solucions, només propostes. Tots els ciutadans poden votar.

Un edifici circular baix s'aixecava al costat del coliseu. La cúpula, en una de les poques mostres d'ornamentació de Kegan, estava pintada de daurat.

-Aquest és l'Habitatge Central, on resideixen els nostres llibres benvolents -va dir O-Rena-. Demanarem una audiència per vosaltres.

O-Rena i V-Haad els van portar a una petita sala amb parets immaculadament blanques i bancs per seure.

-Estaran amb vosaltres d'aquí a poc -va dir O-Rena-. Us esperarem a l'entrada principal.

Al cap d'un moment, la porta es va obrir i van aparèixer dos ancians keganites amb túniques blanques. La dona portava els cabells blancs subjectats en una llarga trena. L'home també era canós. Els seus resplendents somriures semblaven més sincers que els dels Guies de l'Hospitalitat.

-Benvinguts, Qui-Gon Jinn i Adi Gàllia -va dir la dona-. Jo sóc O-Vieve i ell és V-Tan. És un honor saludar-vos.

Els dos Jedi van inclinar el cap.

- Esperem que pugueu ajudar-nos -va dir Qui-Gon -. Vam venir amb els nostres padawan, Siri i Obi-Wan. Els vam perdre en algun moment i no podem trobar-los.

V-Tan va estendre les mans.

- Els Guies de l'Hospitalitat ens han informat d'això. Estem preocupats.

- Hem decidit iniciar una recerca -va dir O-Vieve-. Informarem als nostres ciutadans que els nois s'han perdut. Aviat obtindrem resultats.

- Ens agradaria unir-nos a la recerca -va dir Qui-Gon. O-Vieve va assentir comprensiva.

- Sóc conscient de la vostra preocupació, però no coneixeu el nostre món. Nosaltres podem buscar-los de forma més ràpida i eficaç. V-Tan i jo us estaríem molt agraïts si acceptéssiu la nostra hospitalitat durant aquest període de temps. Tenim una àrea de convidats preparada aquí, a l'Habitatge Central. Estic segur que necessiteu menjar i descansar. Us portarem als vostres padawan.

Qui-Gon va estar a punt de protestar, però Adi va assentir.

- Gràcies -va dir ella.

V-Tan i O-Vieve van xiuxiuejar que no era molèstia en absolut i que era un plaer per a ells conèixer als amables Jedi. Els Guies de l'Hospitalitat estarien esperant a la recepció per mostrar-los el camí fins a les seves estances.

Qui-Gon i Adi van anar cap al passadís. Quan es van allunyar prou perquè no els sentissin, Qui-Gon va murmurar:

-No podem fiar-nos d'ells per a la recerca.

-És clar que no -va admetre l'Adi-, però si haguéssim seguit protestant no hauríem obtingut res de bo. No s'haurien rendit. No ens tenen por, com O-Rena i V-Haad.

- Témer-nos? -va preguntar Qui-Gon sorprès -. Nerviosos potser, però per què anaven a témer-nos?

- Això és una cosa que no sé -va dir Adi -. Encara.

Qui-Gon es va aturar. L'àrea de recepció estava davant, i no volia que els Guies de la Hospitalitat els veiessin.

- Hem de tornar al principi. Hem de parlar amb V-Nen i O-Melie. Potser el fet que Obi-Wan i Siri no hagin tornat tingui a veure amb la desaparició d'O-Lana.

Adi va assentir.

- Com podem evitar a O-Rena i V-Haad?

- Per aquí -va dir Qui-Gon, donant la volta i avançant per on havien vingut. Va girar a l'esquerra i després a la dreta.

- Com saps per on anar? -va preguntar Adi. Qui-Gon va somriure.

- En el Temple vaig rebre lliçons sensorials amb la Mestra Tahl. Quan es va quedar cega va haver d'aprendre a millorar la resta dels seus sentits. Segueixo el meu sentit de l'olfacte.

Adi es va concentrar.

- Menjar. Estan cuinant alguna cosa.

- I on hi ha menjar, hi ha escombraries. I on hi ha escombraries, sol haver una sortida -va explicar Qui-Gon.

- I jo que sempre busco una finestra -va dir Adi corrent darrere seu.

La cuina estava buida excepte per un cuiner que, d'esquena a la porta, estava picant verdura per fer una pasta. Qui-Gon i Adi Gàllia es van moure de forma ràpida i silenciosa darrere seu i van sortir per una porta a un reduït espai ple de galledes d'escombraries. Les van sortejar i van marxar per on havien vingut.

No hi havia molta distància i aviat van estar davant la porta de V-Nen i O-Melie. Qui-Gon va colpejar suaument la porta.

Va obrir V-Nen. L'expressió esperançada a la cara es va apagar quan va veure als Jedi.

-Vaig creure que eren notícies d'O-Lana -va dir.

-Heu de confiar en nosaltres -va dir Adi -. Podem ajudar-vos a protegir la vostra filla.

O-Melie es va posar al costat del seu marit.

- No tenim res més a dir -va dir V-Nen -. Jo he d'anar ara a treballar al Cercle d'Informació.

-Arribem tard i ens hem d'anar ja -va dir O-Melie-. Si us plau, no ens seguiu.

Les paraules d'O-Melie sonaven fredes, però en la seva mirada hi havia un prec. Què els estava demanant?

Abans que poguessin reaccionar, el matrimoni els hi va tancar la porta als nassos.

Adi va mirar a Qui-Gon. La mirada que van intercanviar era plena de significat. No van parlar durant un moment mentre un skyhopper brunzia sobre ells.

- Crec que hauríem de tornar -va dir Adi.

- Sí -va assentir Qui-Gon -. Aquí no fem res. Van donar mitja volta i van tornar al Cercle d'Habitatges. Però l'esperança renaixia al cor d'en Qui-Gon. Per fi estava començant a entendre.

Següent