Captius del Temple (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Atès que els turbotransports no estaven operatius, Obi-Wan va haver de perseguir a Bruck per passadissos i escales. Els sorollosos passos de Bruck delataven la seva posició. El noi no havia tingut uns peus silenciosos.

Obi-Wan es va adonar de seguida que Bruck es dirigia a l'Estada de les Mil Fonts. Quin millor lloc per amagar la Bant que sota l'aigua?

Obi-Wan es va introduir a la sala i va veure'l corrent per un dels camins que es corbaven sobre la gespa. Obi-Wan corria en silenci, amb l'esperança de poder-lo sorprendre per l'esquena.

Però, un moment abans d'aconseguir-ho, Bruck va sortir del camí i va canviar de direcció. Havia après de l'astúcia de Xànatos.

La Força va advertir a Obi-Wan de l'atac un segon abans. Si no és així, hauria acabat enfilat al sabre d'en Bruck, que va aparèixer davant seu atacant-lo a dues mans.

Obi-Wan va tenir per un moment una sensació d'irrealitat, com si estigués en un somni. El seu antic adversari avançava amb una lluentor d'ira i rivalitat a la mirada. Tot li era tan familiar. La postura agressiva d'en Bruck, els seus ulls petits i enfadats i com agafaven els seus dits l'empunyadura del sabre làser.

Però ara no estem a classe. Això és real. Vol matar-me.

Obi-Wan va rebutjar el cop i va girar per posar-se a la defensiva. Però Bruck havia guanyat força a més d'estratègia i, després de bloquejar l'atac de l'Obi-Wan, es va abalançar novament sobre ell.

- He après bé, oi? -va preguntar en Bruck mentre mostrava els seus ferotges ulls blau clar-. Xànatos em va mostrar l'autèntic poder. Els Jedi es penediran d'haver-me rebutjat!

- Mai et van rebutjar -va dir l'Obi-Wan, esquivant el cop d'en Bruck. Després es va quedar a la defensiva, esperant el següent atac. Si li tirava de la llengua, potser pogués trobar la Bant. Mentre esquivava i colpejava, els seus ulls escrutaven el lloc. Obi-Wan buscava una pista que li indiqués en quin lloc sota la polida superfície de les llacunes que l'envoltaven es trobava la seva amiga.

- Ningú em va escollir com a padawan! -va cridar Bruck, grunyint mentre assestava un cop brutal cap a les cames de l'Obi-Wan.

Obi-Wan va saltar cap enrere.

- Seria perquè no estaves preparat.

- Estava preparat! -va cridar en Bruck. La seva expressió es va tornar astuta-. Més preparat que tu, Obi-Wan. Tu ets el que ha deshonrat a l'Orde.

Obi-Wan sabia que Bruck intentava fer-li perdre els nervis, i les paraules havien donat en el blanc. El seu següent cop va estar mogut per la ràbia. Va veure el somriure satisfet d'ell.

Sí. Bruck havia après bé d'en Xànatos.

- Sempre vaig ser millor que tu -li va temptejar -. Ara, a més, sóc més fort.

Però Obi-Wan sabia que ell també era més fort.

Gràcies a Qui-Gon era un lluitador més intel·ligent, més sensat i amb millor estratègia.

Mentre no em deixi portar per la ira.

Obi-Wan va recordar que Qui-Gon li havia dit després de la batalla en la plataforma que Xànatos l'havia apartat subtilment del que volia amagar: el lliscant aeri. Ara, Obi-Wan es preguntava si l'aprenent havia après del Mestre. Estaria Bruck allunyant-lo lentament del lloc on ocultava la Bant?

Donant un gran salt, Obi-Wan va llançar un atac sobtat. Les seves furioses envestides van fer retrocedir a Bruck. Obi-Wan va seguir atacant, portant-lo pel camí. La suor emanava del seu cos mentre brandava incessantment el sabre làser, atacant a Bruck des de tots els angles.

Es trobaven prop de la cascada principal. Normalment, l'aigua queia a una profunda llacuna, però com Miro havia desconnectat tots els sistemes, la cascada estava seca.

Però la llacuna no. A Obi-Wan gairebé se li va parar el cor quan va albirar una lluentor celeste sota el blau safir de l'aigua. La túnica de la Bant! La por gairebé li va fer ennuegar-se, però es va esforçar per mantenir la calma. Obi-Wan va fer-lo retrocedir inexorablement fins que van arribar a la vora de l'aigua.

Bant era al fons. Tenia el turmell encadenat a una pesada àncora. Obi-Wan es va sentir alleujat en veure unes petites bombolles emergint a la superfície. Seguia viva.

Bant podia aguantar sota l'aigua molta estona, però necessitava oxigen per respirar. Quant de temps portaria allà baix?

- No té bona pinta, oi? -va comentar Bruck mentre s'aprofitava de la distracció de l'Obi-Wan per assestar-li un cop a dues mans.

Obi-Wan va alçar el sabre làser i va rebutjar l'atac. Mentre tremolava per l'impacte, va cridar el nom de Bant, apel·lant a la Força per arribar-hi.

Els ulls d'ella es van obrir lentament i després va parpellejar, però amb prou feines va semblar veure a Obi-Wan. Va tancar els ulls de nou.

Aguanta, Bant!

Però Obi-Wan no va percebre cap resposta. La Força a l'interior de la Bant s'esvaïa. Podia sentir-ho. Bant estava a punt de morir.

- Així és, Obi-Wan -li va temptejar Bruck -. Bant es mor. I jo no hauré de moure un dit. Només deixaré que ho presenciïs. L'hauríem alliberat si haguéssim aconseguit el tresor, però una altra persona morirà davant teu. Davant dels teus ulls. Com la teva amiga Cerasi. Vaig sentir als altres Jedi explicar com li vas fallar.

En sentir el nom de la Cerasi, alguna cosa es va trencar dins de l'Obi-Wan. L'enteresa per la qual havia lluitat es va esvair. El noi va atacar a Bruck amb fúria, sense preocupar-se per l'estratègia o l'elegància.

Sorprès, Bruck va retrocedir pel turó que formava la cascada. Era una escarpada costa rocosa per la qual resultava perillós caminar. Obi-Wan anava a per Bruck sense pietat, empenyent-lo cap amunt per fer-li perdre l'equilibri. Els seus sabres làser s'embullaven. Obi-Wan assestava cada cop amb totes les seves forces, el que li provocava un intens dolor en els músculs dels braços. Les botes d'en Garen li venien petites i li dificultaven el pas.

Bruck va arribar al punt més alt del turó, va plantar els peus fermament a terra i va brandar el sabre cap a l'Obi-Wan, apuntant-li al pit. Obi-Wan es va decantar per esquivar el cop, però les roques cobertes de molsa li van fer relliscar i va caure sobre un genoll. El dolor li va travessar el cos, seguit per la por.

Si perdia el combat, Bant moriria.

Encara sobre un genoll, Obi-Wan se les va arreglar per rebutjar els atacs d'en Bruck. Havia deixat entrar la ràbia en el seu cor... I això resultava mortal en batalles tan intenses.

La debilitat muscular que havia sentit a l'habitació de la Tahl va tornar. Tot just podia moure el sabre làser per rebutjar els cops d'en Bruck. Va intentar utilitzar la Força de nou, però semblava tan relliscosa com les roques cobertes de molsa.

- Adéu, Negat-Wan? -va dir en Bruck burleta.

Bruck li havia posat aquest malnom quan estudiaven al Temple, burlant-se de les seves llargues cames i de les seves ocasionals ensopegades durant els entrenaments.

En recordar la crueltat d'en Bruck, una sobtada passió per la venjança va créixer en Obi-Wan. Hi havia ignorat aquesta crueltat en el passat, però ara era perillosa. Xànatos l'havia convertit en un assassí.

La ira creixent li va ennuvolar la vista. Odiava a Bruck més que a qualsevol criatura vivent. La ira no va deixar espai per a la Força, sinó que va crear un buit que ell va omplir de ràbia. La ràbia es va unir a la por i al pànic, i va crear un fosc núvol que amenaçava amb apoderar-se d'ell per complet.

Bruck va observar el canvi en els seus ulls. Els seus propis ulls blaus van brillar amb cruel satisfacció. A continuació va agafar l'empunyadura del sabre làser amb les dues mans i el va alçar.

En aquesta mil·lèsima de segon, Obi-Wan va contemplar les llavors de la seva pròpia derrota.

Aquest és el moment. El pitjor moment és quan has de acatar el Codi.

Allunya els teus dubtes, padawan, i deixa que la Força flueixi en el teu interior.

Obi-Wan va alçar el sabre i va deixar fluir la ira i la por del seu interior, expulsant-los amb cada exhalació. Mirà al seu interior i va buscar el centre de la seva calma.

Bruck, confiat, va fer baixar el seu sabre, però Obi-Wan va aturar el cop. La distracció li va costar cara a Bruck. Obi-Wan es va aixecar i va pujar al cim del turó. Va arribar just en el moment en què Bruck li clavava el següent cop. Obi-Wan el va esquivar, però no va aconseguir mantenir l'equilibri prou per contraatacar. No importava. Hi havia recobrat la calma. Podia recuperar l'equilibri. Ara sabia que el podia vèncer.

Però Bruck estava igualment segur de la seva victòria. La caiguda de l'Obi-Wan i el seu pas insegur li havien convençut que la batalla era seva. La debilitat d'en Bruck sempre havia estat el seu excés de confiança, quan pensava que estava a punt de guanyar...

Obi-Wan va envoltar-lo i, posant en pràctica una nova estratègia, va saltar des d'una roca, va passar per sobre del seu adversari i va caure a les seves esquenes. Només necessitava un moment per mirar el cronòmetre sense que Bruck se n'adonés.

En Miro anava a apagar els sistemes durant dotze minuts. Només li quedaven uns 12 segons abans que Miro comencés a reactivar els diferents sistemes, un per un. En primer lloc, el de seguretat. Després, els sistemes hidràulics.

Obi-Wan es va avançar i el va empènyer cap al llit sec de la cascada. El jove Jedi va seguir rebutjant els cops i atacant, però va baixar una mica la intensitat dels seus atacs perquè Bruck seguís confiant-se.

- Et canses, Negat-Wan? No et preocupis. No trigaré gaire a acabar amb tu.

Obi-Wan va veure de cua d'ull la llum vermella de seguretat del panell de servei. Aviat arribaria l'aigua.

La cua d'en Bruck es va agitar quan el noi va girar per atacar-lo per l'esquerra. En lloc de parar el cop, Obi-Wan es va apartar a un costat. L'impuls va llançar a Bruck al llit sec de la cascada.

Obi-Wan va sentir un estrèpit distant. Si Bruck el va escoltar, no va arribar a entendre la seva importància. Tot el seu ésser estava orientat cap a la ira i el desig de victòria.

L'aigua va rajar de les canonades ocultes i va sortir a borbolls formant un torrent. Obi-Wan havia mesurat el seu contraatac, i Bruck es va veure de cop i volta envoltat d'aigua. Tot just podia mantenir-se dempeus, però va aconseguir brandar el sabre làser una vegada més per clavar-li un altre cop a l'Obi-Wan...

El sabre va donar a l'aigua i es va apagar amb un brunzit.

- Ja està, Bruck -va dir Obi-Wan -. Rendeix-te.

- Mai! -va cridar en Bruck amb feresa i amb els ulls encara plens d'odi.

La cara d'en Bruck es va deformar en una ganyota de ràbia frustrada. Es va inclinar per buscar alguna cosa que llançar-li, potser alguna de les roques que hi havia sota la cascada, però l'aigua l'empenyia i el va fer relliscar en les roques cobertes de molsa. Bruck va perdre l'equilibri i va retrocedir ensopegant fins la mateixa vora de la cascada. Allà, va trontollar un moment a la vora, amb els ulls plens d'incredulitat i pànic.

Amb un moviment fluid, Obi-Wan va desactivar el seu sabre làser, va saltar cap endavant i va allargar la mà cap a Bruck per ajudar-lo a posar-se fora de perill.

Però era massa tard. Bruck, presa del pànic, va començar a agitar els braços i es va desequilibrar encara més. Quan va caure d'esquena al buit, Obi-Wan va sentir com les puntes dels dits del seu oponent acaronaven les seves durant un instant.

Obi-Wan va fer un pas endavant i el seu rostre es va contraure en una expressió de disgust. El cos d'en Bruck va colpejar contra una roca, va caure i va donar contra una altra. Finalment va aterrar a l'herba seca al costat de la cascada. Tenia el cap inclinat de manera antinatural i estava immòbil.

Obi-Wan va reunir la Força en el seu interior i va saltar des de dalt de la cascada.

Va caure a l'aigua, lluny de les roques, i es va impulsar per l'aigua freda. Va nedar ràpidament fins a la riba i va saltar a l'herba. Una vegada al costat d'en Bruck, li va buscar el pols.

Estava mort. Obi-Wan va suposar que havia mort a l'acte. Tenia el coll trencat.

No tenia temps de parar-se a pensar el que sentia. Havia de salvar la Bant. Obi-Wan va buscar a les butxaques de la túnica d'en Bruck, amb l'esperança de trobar una clau que li permetés deixar anar les seves cadenes. Estava segur que Xànatos li havia donat a Bruck els mitjans per alliberar-la, i també per deixar-la morir.

Els seus dits van tocar un petit quadrat de duracer foradat. Havia de ser la clau.

Obi-Wan va agafar aire i es va submergir en l'aigua. Va nedar fins a la Bant, va agafar la cadena i va introduir el quadrat de duracer en el cadenat. La cadena es va deixar anar.

Obi-Wan va agafar-la i la va estrènyer contra el seu pit. Pesava tan poc com un grapat de neu.

El noi la va pujar a la superfície panteixant i va nedar fins a la riba. Va sortir de l'aigua i va tombar-la amb cura a la gespa.

La noia calamariana va obrir els ulls.

- Respira -li va suplicar ell.

Ella va agafar aire una vegada, i després una altra. El color va tornar a les seves galtes.

Obi-Wan va recolzar el seu cap en la d'ella i la va envoltar amb els seus braços. Les seves càlides llàgrimes es van barrejar amb la freda humitat de la pell de la Bant.

-Ho sento tant -va dir ell -. Ho sento tant. Tot és culpa meva.

Bant va tossir.

- No... -va dir.

No què? Que no l'abracés?

- No és... necessari -va dir ella.

Les coses encara no estaven resoltes entre ells. Ell necessitava dir moltes coses, però no podia deixar a Qui-Gon lluitant sol amb Xànatos ni un minut més.

-He d'ajudar a Qui-Gon -va dir ell -. Estaràs bé?

Bant, que ja respirava millor, fer que sí amb energia.

- Estic bé. Vés. Tu ets el seu padawan. Et necessita.

Següent