La Reina Invisible (Pr)

La Reina Invisible

Niu Fosc II

Troy Denning

Encara que als kílliks els hi han donat nous planetes, encara no han trobat la pau. Les seves colònies estan sent atacades per un misteriós enemic i els kílliks, furiosos, culpen als Jedi. En tornar corrent a les Regions Desconegudes per investigar-ho, els Skywalker i els Solo descobreixen una amenaça més familiar i aterridora del que esperaven. I el que és pitjor, el Niu Fosc vol matar la Mara.

És que la visió apocalíptica d'en Jacen crearà una altra guerra galàctica o l'evitarà?

I el més misteriós i mortal de tot és que els kílliks oculten un secret molt perillós. Per descobrir-ho, Luke, Mara, Han i Leia hauran d'embarcar-se en un perillós viatge i evitar que una estranya disputa acabi llançant a uns Jedi contra els altres i amenaçant a la pròpia galàxia.

PRÒLEG

Com tots els lladres de la galàxia, els lladres de Tibanna treballaven millor en la foscor. Entraven d'amagatotis i robaven a través dels nivells més baixos de la Zona de Vida de Bespin, on la llum del dia s'esvaïa fins a la penombra i les formes se suavitzaven fins a siluetes, on les cortines negres de boira cobrien el bullent cel porpra. Els seus objectius eren les solitàries plataformes on els éssers honestos treballaven a la nit infinita descongelant els gelats ventiladors d'entrada i arrossegant-se fins a les saturades canonades on el preuat gas es recollia àtom a àtom. Només en l'últim mes, els tancs d'una dotzena d'estacions havien estat buidats misteriosament i dos Cavallers Jedi havien estat enviats a portar els lladres davant la justícia.

Sortint a una bossa d'aire net, Jaina i Zekk van veure davant a BesGas Tres. L'estació era una plataforma d'extracció amb forma de platet, tan sobrecarregada amb equipament de processament que semblava un miracle que seguís surant. La coberta principal d'emmagatzematge estava vorejada per llums estroboscòpiques blaves i, a la llum espurnejant darrere d'una d'aquestes llums estroboscòpiques, Jaina i Zekk van veure una ombra oblonga ficant-se entre dos tancs de contenció.

Jaina va girar el morro del seu cotxe-núvol prestat cap als tancs i va accelerar, apressant-se a fer una ullada abans que la instal·lació de processament s'esvaís darrere d'una altra cortina de boira. L'ombra probablement era només una ombra, però aquí baix en el fons de la Zona de Vida, la calor i la pressió i la foscor conspiraven tots contra la visió humana i cada possibilitat havia de ser investigada de prop.

El gas Tibanna processat tenia molts usos, però el més important era incrementar el rendiment de les armes de les naus estel·lars. Així que si algú estava robant gas Tibanna, especialment tant com havia estat desapareixent de Bespin en les últimes setmanes, els Jedi necessitaven descobrir qui era. I què estaven fent amb ell.

Mentre la Jaina i en Zekk van continuar aproximant-se, l'ombra va començar a adquirir una forma semblant a una tauleta. Zekk va preparar un mini raig tractor i la Jaina va armar les armes d'ions bessones. No hi va haver necessitat de comentar que l'ombra estava començant a assemblar-se a una pilota per extreure gas, o de queixar-se que les llums estroboscòpiques els estaven encegant, o fins i tot de discutir quina tàctica havien d'usar. Gràcies a la seva estada amb els kílliks, les seves ments estaven tan íntimament connectades que tot just sabien on començava un i acabava l'altra. Fins i tot després d'un any lluny de la Colònia, les idees i les percepcions i les emocions fluïen entre ells sense esforç. Sovint, no podien ni tan sols dir en quina ment s'havia format la idea. I no importava. Simplement la compartien.

Un brillantor blava es va encendre entre els tancs de contenció i llavors un petit remolcador de succió va sortir disparat fins a quedar a la vista, amb la seva silueta cònica estremint-se contra les llums borroses per la pressió de les cobertes habitables de l'estació. Un instant després, tres pilotes per extreure gas, la que Jaina i Zekk havien vist i altres dues, es van elevar darrere seu, seguits per llargues cues de gas Tibanna escapant encara dels forats extracció en els tancs de contenció.

La Jaina va obrir foc amb les armes d'ions, fallant en donar-li al remolcador per molt poc, però esquitxant l'eix central de l'estació. Era més segur utilitzar raigs d'ions prop del gas Tibanna que els trets làser, atès que tot el que feien era desactivar els circuits electrònics, de manera que l'andanada no causava cap dany estructural. Però va sumir a dos nivells de cobertes habitables en una sobtada foscor total.

Zekk girà el raig tractor i va subjectar una pilota d'extreure gas. Els lladres la van alliberar i la pilota va anar surant directe cap al cotxe-núvol. Zekk va desactivar el raig immediatament, però la Jaina encara va haver de traçar un arc ampli per evitar ser enderrocada per l'enorme bossa de gas superfreda que queia.

La Jaina va deixar escapar un tens sospir.

-Massa...

-... a prop! -va acabar en Zekk.

Per quan ella li va donar la volta al cotxe-núvol, les últimes dues pilotes estaven seguint al remolcador cap amunt fins un núvol fosc i agitat. La Jaina va aixecar el morro i va enviar una altra andanada d'energia ionitzada fluint darrere dels extractors, però en Zekk no va reactivar el llamp.

Estaven d'acord: l'intent de captura havia semblat prou realista. Ara la presa necessitava lloc per córrer. La Jaina va reduir els impulsors i van començar una lenta espiral cap amunt darrere dels lladres.

Un moment després, un borrós punt groc va aparèixer en el més profund del núvol, augmentant ràpidament fins a una boirosa llengua de foc que va sortir disparada fins l'aire clar gairebé abans que la Jaina pogués donar-li la volta a les armes d'ions. Ella va pressionar els dos gallets i va començar a fer escombrats amb els canons d'un costat a un altre. No estava intentant arribar al míssil, això hauria estat impossible, fins i tot per a una Jedi. En comptes d'això, estava desplegant una cortina d'energia ionitzada en el seu camí.

Zekk es va obrir i va trobar al míssil en la Força i llavors el va guiar suaument fins a un dels feixos d'ions de la Jaina. Els seus sistemes elèctrics van esclatar en una tempesta de raigs de descàrrega i espurnes de sobrecàrrega i llavors van fallar completament. Una vegada que la tempesta es va apagar, Zekk va utilitzar la Força per empènyer per desviar de la plataforma d'extracció. El míssil mort es va enfonsar més enllà, tot just a una dotzena de metres de la vora de la coberta d'emmagatzematge i després es va esvair en la bullent foscor de la Zona de Compressió.

La Jaina va arrufar les celles.

-Ara, això va ser...

-... completament innecessari -va acabar en Zekk.

Amb tot aquell Tibanna superfred vessant-se per la coberta d'emmagatzematge, fins i tot una petita detonació hauria estat suficient per fer esclatar la plataforma. Però probablement aquesta havia estat la idea, van comprendre la Jaina i en Zekk: la represàlia per cridar als Jedi... i un advertiment perquè altres estacions no fessin el mateix.

-Necessitem enxampar aquests paios -va dir en Zekk en veu alta.

La Jaina va assentir.

-Just tan aviat com sapiguem per a qui treballen.

Jutjant que els havien concedit als lladres un avantatge prou gran perquè se sentissin còmodes, Jaina i Zekk es van obrir a la Força en un esforç per localitzar-los. No va ser fàcil. Fins i tot en aquestes profunditats, Bespin era sorprenentment ric en vida, des de les enormes bosses de gas que eren els beldons fins als seus poderosos depredadors velker, des d'una vasta expansió porpra d'algues «brillants» als raawks i els flotadors que netejaven d'éssers vius les plataformes d'extracció com BesGas Tres.

Finalment, Jaina i Zekk van trobar el que estaven buscant, un trio de presències que traspuaven alleujament i excitació i quelcom més que una mica de fúria. Els tres lladres eren com insectes, d'alguna manera més en harmonia amb l'univers que la majoria dels altres éssers. Però romanien sent tres individus distintius, cadascun amb una presència única. No eren kílliks.

I això va posar a la Jaina i en Zekk una mica tristos. Mai haurien canviat la decisió que els havia expulsat de la Colònia. Hi havien evitat l'esclat d'una guerra salvatge i no es penedien d'ella. Però estar separats de Taat, el niu al qual s'havien unit a Qoribu, era com estar desconnectats d'ells mateixos, com ser abandonat per la persona a la que s'estima i els amics i la família sense possibilitat de tornar. Era una mica com convertir-se en un fantasma, morint però sense anar-se'n, flotant al voltant de les vores dels vius sense ser mai prou capaç d'establir contacte. Així que sentien una mica de pena per si mateixos a vegades. Fins i tot als Jedi se'ls permetia això.

-Necessitem enxampar aquests paios -va dir la Jaina, reiterant una crida a l'acció que estava segura que era més d'en Zekk que d'ella mateixa. Ell mai havia tingut molta utilitat per als penediments-. A punt?

Pregunta estúpida. La Jaina va accelerar darrere dels lladres, pujant a través d'una tempesta tan violenta i plena de llamps que en Zekk i ella van sentir com si estiguessin altra vegada en la guerra, lluitant en una batalla campal contra els yuuzhan vong. Després d'una hora estàndard, van abandonar el fet d'intentar mantenir-se a una altitud constant i es van resignar a què els seus estómacs els hi pugessin a la gola i els hi baixessin a les entranyes alternativament. Després de tres hores, van deixar d'intentar mantenir-se cap amunt i es van concentrar simplement a fer un progrés cap endavant. Després de cinc hores, van sortir de la tempesta en un canó sense fons d'aire clar i calmat, només per veure els lladres entrant en una paret de vòrtex carmesí on dos corrents de vent es fregaven una contra l'altra en direccions oposades. Sorprenentment, el remolcador encara remolcava les dues pilotes de gas.

Jaina i Zekk es van preguntar si els lladres sabien que els estaven seguint, però això semblava impossible. Tan dins de l'atmosfera, el camp magnètic de Bespin i les poderoses tempestes evitaven que fins i tot l'equipament de sensors rudimentari funcionés. La navegació es feia estrictament per brúixola, giroscopi i càlculs. Si el remolcador estava entrant per aquella paret de vent, era perquè anava de camí a lliurar el Tibanna robat.

Jaina i Zekk van esperar fins que els lladres s'haguessin esvaït, després van creuar el canó del núvol i van accelerar acuradament cap al mateix vòrtex. L'aire els va agafar immediatament i va ser com si haguessin estat disparats per un turbolàser. Els seus caps es van estavellar contra els seus seients, el cotxe-núvol va començar a grunyir i a tremolar i el món més enllà de la seva coberta es va convertir en un esborrall de vapor carmesí i raigs punxants. Jaina va deixar anar la palanca de control, per por de deixar de pensar i arrencar les ales a la seva nau en un intent de guiar-la.

Una hora després, la Jaina i en Zekk van sentir les presències dels lladres a la deriva cap a un costat i van comprendre que havien creuat la Zona de Canvi. Mantenint encara la seva mà fora de la palanca de control, la Jaina va empènyer els impulsors al màxim. El cotxe-núvol va sortir disparat cap endavant xisclant i a batzegades. Llavors el vapor de fora empal·lidí de carmesí a rosat i de sobte el viatge es va tornar suau.

La Jaina va afluixar els impulsors fins que el motor repulsor del cotxe-núvol finalment va guardar silenci i llavors van començar a circular per la boira rosada a una velocitat mínima.

-Bé, això va ser...

-... divertit -va estar d'acord en Zekk-. No tornem a fer-ho mai.

Una vegada que els seus estómacs es van calmar, la Jaina li va donar la volta al cotxe-núvol i van retrocedir lentament a través de la boira rosa, incapaços de veure a cent metres més enllà dels seus nassos, utilitzant encara les presències dels lladres perquè els hi guiessin. Era com si haguessin sobrepassat els lladres per una distància considerable, però era impossible dir si la distància era cent quilòmetres o mil. La Força no tenia una escala.

Després d'un quart d'hora, van començar a sofrir la il·lusió que simplement estaven surant en el núvol, que no s'estaven movent per a res. Però els instruments encara mostraven la seva velocitat a més de cent quilòmetres per hora estàndard i va ser com si s'estiguessin acostant ràpidament a la seva presa.

La Jaina es va preguntar on eren.

-El Girordenador calcula la nostra posició com 3-7-punt-8-3 nord -va dir en Zekk-, longitud 2-7-7-punt-8-8-6 més, profunditat 1-6-0.

-Això està en...?

-Sí -va respondre en Zekk.

Estaven al voltant de mil quilòmetres dins de l'Ull Mort, una vasta regió d'aire tranquil i boira densa que havia existit en l'atmosfera de Bespin almenys des del descobriment del planeta.

-Genial. Només hi ha dinou mil quilòmetres fins a l'altre costat -es va queixar la Jaina-. Mostren les cartes...?

-Res -va dir en Zekk-. Ni tan sols una balisa marcadora.

-Maleïda sigui!

Això, van dir junts.

Tot i així, va ser com si estiguessin atrapant ràpidament als lladres. Hi havia d'haver alguna cosa allà fora.

-Potser simplement es van parar a...

-No -va dir la Jaina-. Aquest gas ja estava...

-Exacte -va estar d'acord en Zekk-. Han de...

-I aviat.

El gas Tibanna robat ja havia estat processat, així que els lladres havien de ficar-lo en carbonita ràpidament o veure perdre la major part del seu valor comercial. I amb cartes o sense, això significava que hi havia una instal·lació en algun lloc de l'Ull Mort. La Jaina va afluixar una mica més els impulsors. Era com estiguessin just a sobre dels lladres i amb aquesta boira...

Les corroïdes torres-tanc d'una antiga refineria van emergir de la boira rosa de davant i la Jaina amb prou feines va tenir temps per elevar el cotxe-núvol sobre la vora i escorar-se per allunyar-se'n. En Zekk, que estava igual de sorprès però molt menys ocupat, va tenir un moment per mirar cap avall a través del sostre obert d'una coberta d'habitacions derruïda. La resta de l'estació va romandre oculta en la boira de sota, mostrant suficients cantonades i corbes fantasmals per suggerir que les cobertes inferiors no s'havien ensorrat... encara.

Concentrant-se en les presències dels tres lladres de Tibanna, la Jaina va traçar acuradament una espiral cap avall al voltant del complex de la torre central mentre que Zekk buscava emboscades. Gran part de la pell exterior havia desaparegut feia molt a causa de l'òxid, deixant al descobert a una subestructura de metall encrostada i plena de forats per la corrosió. Finalment, les ruïnes de la coberta de càrrega van aparèixer a la vista. Braços retorçats de boira rosa es van allargar cap amunt a través de les seccions del sòl desaparegudes i els amarradors d'atracada eren tan primitius que proporcionaven servei per a rampes de càrrega en lloc de per a panells d'ascensor.

Un atracador prop d'una secció desapareguda del sòl contenia el remolcador cònic que la Jaina i en Zekk havien estat perseguint. El vehicle s'alçava sobre tres patins, amb la rampa d'entrada baixada. Les dues pilotes per sostreure descansaven a la coberta darrere del remolcador, buides i aixafades. No hi havia ni rastre de la tripulació.

Jaina i Zekk van fer una volta i després van aterrar al costat de les pilotes d'extracció de gas buides. A l'instant, van sentir una esgarrifança rítmica: el generador repulsor de l'estació estava al límit.

El pèl al clatell de la Jaina es va posar de punta.

-Necessitem fer això ràpid.

Zekk ja havia obert la coberta i estava saltant a la plataforma. La Jaina es va deixar anar el cinturó de seguretat i el va seguir cap al remolcador, amb el sabre làser sostingut en posició però sense engegar-lo. El generador repulsor estava fins i tot en pitjor condició del que ella havia pensat. Els sotracs estaven pujant cíclicament fins una tremolor diària i la tremolor durava una mica més i es feia una mica més forta cada vegada que passava.

A la Jaina i a Zekk no els agradava el so d'allò. Semblava estrany que hagués de fallar ara, després de tants segles mantenint a flotació aquesta estació. Però potser l'energia estava sent desviada al sistema congelador de carbonita, atès que això era clarament per al que els lladres estaven utilitzant aquest lloc.

Quan van arribar al remolcador, es va fer aparent que necessitarien pensar de nou en aquesta teoria. Podien sentir als lladres dins de la nau, apàtics, massa contents, gairebé inconscients. Mentre que la Jaina es quedava fora, Zekk va ascendir per la rampa per investigar i ella va rebre a través de la seva quota mental una percepció completa del que ell estava descobrint.

La rampa s'obria a una coberta de màquines, que, a jutjar per les escombraries i nius de parracs que constel·laven el terra, també servia com a cabina per a la tripulació. Semblava com si els propis lladres estiguessin a la coberta de vol, un nivell per sobre. L'aire era ple d'una olor embafadora que la Jaina i en Zekk coneixien massa bé i el terra estava ple d'altes piles de boles de cera que contenien un líquid fosc i tèrbol ple de grumolls fibrosos.

-Membrosia negra? -va preguntar en Zekk.

Només hi havia una manera d'estar segurs, però en Zekk no tenia intenció d'assaborir aquella cosa. Després d'un frec amb el Costat Fosc quan era adolescent, es mantenia en un estàndard estricte de contenció i mai es ficava en res que fins i tot insinués corrupció o immoralitat.

Així que, després d'una última comprovació per assegurar-se que res estava aguaitant en la boira, la Jaina va ascendir per la rampa d'entrada. Va agafar una de les boles i va clavar el seu polze a través de la cera, després el va retirar i va llepar el xarop negre. Era molt més embafador que la membrosia clara del seu propi niu, amb un regust ranci que li va fer voler gratar-se la llengua... almenys fins que la seva visió es va ennuvolar i va ser aclaparada per una sensació d'eufòria química.

-Guau. Definitivament és membrosia. -La Jaina va haver d'agafar-se a una paret i Zekk i ella es van omplir amb un anhel de reunir-se amb el niu a la Colònia-. És forta.

La Jaina va poder sentir quant volia Zekk experimentar un altre tast, fins i tot a través de la ment d'ella, però la membrosia fosca era gairebé narcòtica per la seva potència i ara era difícilment el moment de tenir els sentits embotits. Ella va tancar el forat del polze i va deixar la bola a un costat, pretenent recuperar-la quan sortissin.

-Mala idea.

Zekk va utilitzar la Força per tornar la bola a la pila amb les altres. A vegades podia ser tan fanàtic.

La imatge d'una enorme sala plena amb recipients de cera de fibrosa membrosia negra va anar a la ment de la Jaina i ella va recordar d'on venia la membrosia negra.

El Niu Fosc havia sobreviscut.

-I necessitem saber...

-Exacte. -La Jaina va obrir el camí per l'escala superior cap a la coberta de vol-. Què està fent aquí la membrosia del Niu Fosc.

-Sí...

-... i què té a veure amb els robatoris de Tibanna.

En Zekk va sospirar. A vegades trobava a faltar acabar les seves pròpies frases.

A la coberta de vol, Jaina i Zekk van trobar a tres verpins ensorrats en els seus llocs de vol en una letargia induïda per la membrosia. El sòl que envoltava als tres lladres era ple de boles de cera buides i els seus llargs colls queien sobre els seus tòrax o sobre les seves espatlles en angles no naturals fins i tot per a insectes. Els llargs dits i membres dels tres se sacsejaven irregularment, com si estiguessin somiant, i quan el pilot se les hi va manegar per girar el seu cap per mirar cap a ells, petites espurnes de llum daurada van aparèixer en el més profund dels seus ulls bulbosos.

-No aconseguirem respostes aquí durant un temps -va dir la Jaina.

-Exacte -va dir en Zekk-. Però ells no van descarregar aquestes pilotes ells mateixos.

Jaina i Zekk van deixar el remolcador i van tornar a les pilotes per transportar gas i llavors van seguir una mànega de transferència nova fins a una secció de plataforma desapareguda. La canonada descendia a través del forat i desapareixia en la boira, girant cap avall, cap a la part alta de la unibeina, on es localitzaven normalment les instal·lacions de congelació en carbonita.

La Jaina i en Zekk es van mirar l'un a l'altre, debatent silenciosament si seria millor lliscar per la mànega o baixar cap avall a través de l'eix central de l'estació... i va ser llavors quan el generador repulsor va deixar d'estremir-se finalment.

Ells van sentir com se'ls pujaven els estómacs i van esperar que simplement estiguessin reaccionant a la sobtada quietud, que el sobtat silenci no fos el dolent senyal que temien.

Llavors la brillantor blava d'un gran motor repulsor es va il·luminar en encendre's més avall.

-Rodders! -maleí la Jaina.

La brillantor blava de la nau que marxava va girar, perfilant breument l'asta nebulosa de la unibeina de l'estació i retrocedint ràpidament fins a la boira.

-Van apagar el generador! -va dir en Zekk.

Jaina i Zekk es van tornar per córrer cap al seu cotxe-núvol, després van recordar als lladres i en el seu lloc, es van dirigir cap al remolcador.

Els seus genolls es van doblegar quan la plataforma de sobte es va inclinar cap amunt sota ells. Llavors un patí es va ensorrar sota el remolcador i aquest va anar donant tombs per la plataforma. Jaina i Zekk estaven massa confusos per reaccionar, fins que es van adonar que també ells estaven començant a lliscar.

L'estació s'estava bolcant.

La Jaina girà cap al seu cotxe-núvol i el va trobar lliscant a través de la plataforma, balancejant-se sobre els seus patins i a punt de desplomar-se. Ella va allargar un braç, agafant a Zekk amb la seva altra mà, i va utilitzar la Força per tirar del vehicle cap amunt i apropar-lo. Es va agafar a la cabina i va començar a ficar-se dins i llavors es va adonar que Zekk encara era un pes mort en la seva altra mà.

Ell estava mirant cap a una secció desapareguda de la coberta, mantenint la seva mà allargada. Però la seva adherència de la Força era buida i la Jaina podia sentir com d'enfadat que estava amb ell mateix per no agafar el remolcador.

-Deixa-ho! -ella es va ficar a la cabina del cotxe-núvol, arrossegant-lo a ell darrere seu-. Són lladres de Tibanna. No val la pena morir per ells!

Següent