Una xarxa embullada (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Darth Vader estava acostumat a ser cridat a l'oficina de Palpatine a qualsevol hora, així que no es va sorprendre per la citació que li va convocar allà en les hores anteriors a l'alba. Ara no necessitava molta son. De no ser per les demandes del que quedava del seu cos, no dormiria en absolut. Dormir portava somnis.

Va trobar al seu Mestre davant la finestra per sobre de les llums de Coruscant. Estava on tramava la seva estratègia. Havien fet molt, però el poder guanyat encara havia de ser consolidat. Què escruixidor seria mantenir fermament per fi la galàxia en un puny, saber que gràcies als seus esforços funcionaria com un rellotge, sense les mesquines guerres entre sistemes que l'havien infestat en el passat, sense la ineficiència de moltes veus demanant a crits coses diferents.

—Les coses no van bé a Samària —va dir l'Emperador sense preliminars—. No t'he molestat amb això perquè semblava un problema menor. Però Samària és necessària per a nosaltres, una connexió estratègica amb la resta de Nucli.

—No em sorprèn, Mestre —va dir Vader—. No vaig entendre per què va posar a Divínian al comandament.

—Hi ha raons per mantenir-li ocupat —va dir Palpatine.

—Sano Sauro.

—Aquesta és una raó. Sauro és útil. S'esforça a complaure'm. Em va enviar un memoràndum secret sobre l'Acadèmia.

Vader va esperar. Sauro no era un problema, encara no. Sabia bé que Sauro conspiraria contra ell. Sauro era més una molèstia que una amenaça.

—Té una idea —va dir l'Emperador—. És sobre nens sensibles a la Força.

Vader es va posar alerta.

—Hem eliminat als traïdorencs Jedi, però no als sensibles en la Força. Sauro afirma que ell és l'únic en la galàxia que té l'habilitat per descobrir una connexió amb la Força en nens —Palpatine va somriure burletament—. Pots imaginar tal arrogància? Va tenir un protegit, fa molt temps, un Jedi caigut anomenat Xànatos.

—Va ser una vegada aprenent d’en Qui-Gon Jinn. Es va tornar cap al Costat Fosc.

—El vaig conèixer, però no va ser el meu aprenent. Sauro va dir que Xànatos li va explicar molts secrets dels Jedi. Sap de midiclorians.

Vader estava mantenint a ratlla la seva còlera.

—Exagera la seva importància.

—Sens dubte. Però pensa que això em complaurà. No sap que està tractant amb un Sith. És realment graciós escoltar-li.

—Què és el que vol?

—Portar nens sensitius en la Força a l'Acadèmia —va respondre Palpatine—. Creu que la Força pot usar-se per entrenar pilots. Reflexos, instints. Creu que en deu anys podríem desenvolupar una flota invencible.

—No entén la Força —va dir Vader—. No pots entrenar a nens per desenvolupar la Força com a pilots. —Va deixar escapar l'última paraula amb desdeny.

—Ho diu un antic corredor de carreres de beines?

Vader no es va moure. Sabia que el seu Mestre treia a la llum la seva infància de tant en tant per provar-li, per agullonar el lloc que era més dolorós.

—Per descomptat tens raó —va dir Palpatine—. Però vaig a deixar que tingui la seva petita idea... ara com ara.

Vader tenia millor criteri que estar en desacord amb el seu Mestre, però havia de plantejar la seva objecció. Aquestes notícies li preocupaven. No volia que reunissin altres éssers amb connexió en la Força. L'ordre 66 havia eliminat als Jedi. Pensava que s'havien anat per sempre.

—És una pèrdua de temps —va dir la seva veu electrònicament realçada.

El seu Mestre es va tornar cap a ell llavors, i de nou Vader va veure l'extensió del seu poder. Palpatine li va conèixer fins als ossos.

—Si et resulta incòmode, pots trobar la teva pròpia forma per detenir-lo —va dir Palpatine—. Sauro i tu us dirigiu cap a un enfrontament. Depèn de tu escollir quan tindrà lloc. Jo no interferiré.

—Sí, Mestre.

—Acabo d'assabentar-me que el Veritable Justícia ha estat robat. Sauro pensa que no sóc conscient d'això.

—Aquest és un altre exemple de la seva pobra planificació —va dir Vader—. Una nau pot ser més vulnerable que jutjar presoners en un tribunal.

Palpatine va onejar una mà.

—Era una idea interessant a provar. Però això és pel que t'he cridat. Sauro s'ha excedit. Ha de trobar aquesta nau i cobrir les seves petjades. No pot permetre's el fer-se càrrec de Bog Divínian.

Vader va suposar el que venia.

—Llavors haig de fer-ho jo?

—Has de controlar la situació. Samària ha de ser nostra.

—Estarà fet, Mestre.

Vader va donar la volta i va sortir caminant, la seva capa onejava darrere d'ell.

Palpatine va sentir les portes tancar-se amb un xiuxiueig.

Havia preocupat al seu aprenent. Darth Vader no volia que Sauro reunís a cap sensible en la Força. Especialment nens. Serviria com a recordatori de les coses que ell pensava que necessitava oblidar.

No necessitava oblidar-les.

Necessitava vanagloriar-se del que havia fet.

Necessitava menysprear el que havia perdut.

Sauro no tindria èxit en la seva cerca. No era tan llest com pensava. Només un Sith o un Jedi podien trobar a un sensible en la Força. Potser Sauro podia ensopegar accidentalment amb un o dos i apuntar-se un punt. No importava.

El que importava era Ferus Olin.

L'Emperador va riure.

Tots els Mestres provaven als seus aprenents de tant en tant.

Això provaria a Darth Vader més que res.

Següent