12 Restes de l'Imperi
La
Tinent Dair Coladel va tornar a teclejar en la seva consola de sensors, però
l'ordinador va mostrar la mateixa resposta: PIC D'ENERGIA NO IDENTIFICAT EN LA
BANDA INFERIOR DEL RANG SUBESPACIAL. No tenia sentit; en primer lloc, la
interferència residual per la destrucció de la segona Estrella de la Mort interferia gairebé totes les comunicacions; i,
segon, la freqüència no coincidia amb cap canal subespacial conegut... ningú
detectaria res tan a baix en l'espectre.
Es va
recolzar en el respatller del seu seient, es va pressionar els ulls amb els
dits, i després va passar les mans pel seu rostre per apartar el cansament. Això és el que aconsegueixes amb catorze
hores de servei actiu, va pensar mentre inclinava el coll cap a un costat i
va sentir i va escoltar com diversos músculs espetegaven. La majoria del
personal de l'Aliança encara estava celebrant la victòria final contra
l'Imperi, deixant tan sols un petit nombre de tripulants monitorant l'espai
immediat a la recerca de... bo, del que fos.
Però
a la Dair no li molestava la seva tasca; de totes maneres, mai havia estat de
les quals els hi agrada anar a les festes. I, la qual cosa era més important,
tenia aquesta estranya sensació a la base del crani, com la sensació que tenia
cada vegada que el seu pare era a punt de sorprendre-la en els esbarzers Kelsen
robant les sucoses fruites esfèriques de la planta. Pensar en aquest àcid mos
li va fer desitjar haver menjat alguna cosa en les últimes dotze hores. Aniria a menjar alguna cosa... quan
descobrís d'on havia sortit aquest pic d'energia.
Es va
redreçar en el seu seient, va demanar a l'ordinador que tornés a reproduir-ho,
i va observar el pic de nou, alentint aquesta vegada la velocitat de
reproducció. El detector d'energia mantenia una ondulació estable, i llavors de
sobte fotia un salt, i després queia de nou. Es va adonar que tenia la cara a
menys d'una dotzena de centímetres de la pantalla i va retrocedir... però sabia
que aquesta vegada havia vist alguna cosa diferent. Va tornar a reproduir-ho.
Sí,
aquí estava. No era simplement un pic, era un pic doble, com si el senyal
hagués de prendre impuls per travessar les distorsions d'energia que cobrien la
zona. Si hagués vingut d'algun lloc fora del camp, els seus sensors no haurien
detectat aquest primer pic, la qual cosa significava que devia haver-se
originat bé en algunes de les naus en òrbita, o bé en la lluna d’Endor.
Ràpidament,
va contactar amb les altres naus de l'Aliança, però cap d'elles va poder
donar-li una explicació satisfactòria al que havia vist. Vint minuts després, l'opció
que li quedava era que el punt d'origen estigués en alguna part de la brillant
lluna verda blavosa a menys de dos-cents quilòmetres a babord de la seva pròpia
nau.
Però
abans d'alertar a ningú del seu descobriment, es va preguntar si la falta de
son no hauria enterbolit el seu raciocini. Tal vegada el pic no era res, només
una ona de xoc residual de la destrucció de l'Estrella de la Mort que estava llançant la seva energia restant.
El
formigueig va tornar a esclatar a la base del seu crani, i va llançar
involuntàriament la mà per fer-se un massatge.
Conforme
el temor a ser descoberta prenent fruites d'esbarzer Kelsen s'apoderava
novament d'ella, va decidir que era millor que algú ho investigués. Va prémer
el comunicador i va demanar parlar amb el seu comandant.
***
Dempeus
en la clariana esperant al Comandant Derlin al costat dels teus companys, els
teus pensaments comencen a vagar. Encara que la victòria sobre l'Imperi t'ha
omplert d'emoció, sents una lleugera ansietat davant qualsevol missió que arribi
al teu deixant, tan aviat. La música ewok serveix de fons als sons nocturns del
bosc, demanant-te que tornis a la celebració. Però abans que puguis pensar més
en això, el Comandant Derlin arriba a la clariana amb grans gambades.
—Lamento
haver d'apartar-los de la celebració —diu mentre es fa un massatge a la mà
esquerra amb la dreta—. Però l'Almirall Ackbar ens ha encarregat una important
tasca, una que no pot esperar.
S'agafa
les mans a l'esquena, inclina el cap lleugerament a un costat com si posés en
ordre els seus pensaments, i després continua:
—Una
de les nostres naus en òrbita baixa ha detectat un pic d'energia amb origen en
la superfície. Encara no estem segurs de què és. Pot ser que només siguin un
parell de soldats exploradors tractant de contactar amb la flota imperial. Per
descomptat, mai aconseguirien travessar la interferència que l'Estrella de la Mort va deixar darrere
seu en explotar.
Extreu
una tauleta de dades d'una butxaca interior i l’ofereix al líder de l'equip.
—Aquí
estan les coordenades del punt d'origen, juntament amb una ordre de requeriment
per a l'equip que necessitin. No perdin massa temps aquí fora; limitin-se a
escanejar una zona de cinc quilòmetres de radi i tornin. Tenim molt treball més
a fer abans de poder tornar a la celebració. Bona sort, i que la Força els
acompanyi.
***
El Bèstia Estel·lar maniobra com un bantha
mentre solqueu per l'atmosfera de la lluna. Les coordenades proporcionades pel
Comandant Derlin indiquen una zona en el costat nocturn de la lluna, i en passar
sobre la superfície, pots veure retalls de focs artificials brillant a gairebé
300 quilòmetres a babord. Esteu molt lluny de la celebració.
—Em
pregunto si hi ha més imperials rondant per aquí —dius.
—Deixa
de balbucejar sobre això i mantingues els ulls oberts. Si hi ha algun
amagant-se, no volem que ens enxampin per sorpresa —diu el líder del grup.
—Estic
detectant una gran concentració de formes de vida dirigint-se cap a nosaltres a
gran velocitat... —diu el tècnic de sensors.
—Aquest
lloc està replet de formes de vida —diu Rebel 4—. No pots afinar una mica?
—Vegem
—diu el tècnic—. Sembla... espera un moment. A on han anat?
—No
et preocupis per això —diu Rebel 5—. Anem a tenir tot tipus d'interferències
per aquest camp d'energia residual que l'Estrella
de la Mort ha deixat darrere seu. Probablement només estigui jugant amb els
sensors.
—Bé,
però mantingues aquests sensors encesos de totes maneres —diu Rebel 6—. No
podem arriscar-nos.
—Ho
faré —diu el tècnic.
Quan
arribeu al punt d'aterratge designat, apagueu els motors i feu ús dels
repulsors per prendre terra lentament en una clariana just prou gran perquè
càpiga el Bèstia Estel·lar.
—Molt
bé —diu Rebel 4—. Una vegada que arribem a la superfície de la lluna,
probablement hauríem de separar-nos...
—Aquí
està una altra vegada —diu el tècnic—. Sembla que està just sobre nosaltres...
—On?
—diu Rebel 5—. No veig...
—Tinc
contacte visual —diu Rebel 6—. No sé què és... però ve directe cap a nosaltres.
De
sobte, siluetes més fosques que la nit passen al costat de les finestretes,
travessant el vostre camp visual a menys d'un metre de distància. El remolí de
moviment continua, i forts cops secs us indiquen que alguna cosa està xocant
contra el Bèstia Estel·lar. La nau
comença a tremolar i sacsejar-se, i encara sou incapaços de saber a quina
altura sobre la clariana us trobeu... ni tan sols si seguiu estant sobre la
clariana!
—Què
són aquestes coses? —diu Rebel 4.
—No
ho sé —diu el líder—, però no ens quedem molt temps aquí esperant per
esbrinar-ho.
—Aquesta
vell cubell de rosques no podrà suportar-ho molt més temps! —diu el tècnic.
—Aterrem,
ja! —dius.
—Però
vigila amb aquests arbres! —diu Rebel 6.
—Quins
arbres? —diu el líder.
—Tinc
un mal pressentiment... —diu Rebel 5.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada