Aranyes Cerebrals (XVI)

Anterior

Capítol 16

Zak va retrocedir horroritzat, però Grimpen va ser més ràpid. El monjo es va llançar cap endavant i va aferrar pel braç a Zak. La seva mà exercia la força d'un wookiee.

—Au vinga, vinga, no hi ha necessitat de tenir por —va renyar-lo Grimpen—. Molt ràpid, Jabba tindrà un altre client amb la necessitat d'una nova identitat, i llavors tindrem un ús per a tu. Hauries de considerar-ho un honor —Grimpen es rigué—. Mantenint-se viu dins d'una aranya, el teu cervell disposarà de segles per contemplar l'univers.

Mantenint una presa fèrria sobre el braç d’en Zak, Grimpen el va arrossegar fora de la càmera de meditació.

—Vine. Tinc una cita. Crec que voldràs estar allà.

Grimpen va caminar sobre les roques lume.

—Suposo que ja saps sobre això —va dir amb un riure—. Et sorprendries de la freqüència amb la qual funciona aquest truc. Fa que les meves víctimes pensin que realment estan il·luminats. Simplement els llanço un parell de proves tan senzilles com aquesta, i quan les passen, pensen que estan llestos per desentranyar els misteris de l'univers!

Zak va fer una ganyota de dolor mirant-se el braç.

—Aquesta prova del sarlacc no era tan fàcil.

—Per descomptat que l'era —es va burlar Grimpen—. El sarlacc no hauria molestat la Tash si tu no haguessis estat tan maldestre. De totes maneres, la teva germana ja estava convençuda que anava a ser la pensadora més gran de la galàxia. Això va fer les coses més fàcils per a mi. La meitat del temps, els meus subjectes estan tan convençuts que estan il·luminats que ni tan sols oposen resistència quan els extrec els cervells!

Grimpen caminava pels passadissos principals dels monjos B’omarr, arrossegant a Zak amb ell. Les aranyes cerebrals (Tash i Beidlo) van punxar a Grimpen amb les seves potes de metall, però el monjo les va fer a un costat amb facilitat.

Van arribar al portal que Zak havia vist el primer dia. Més enllà d'ell estava la Gran Sala de la Il·luminació, on havien ensopegat amb els monjos realitzant una operació cerebral. Les parets estaven cobertes de prestatgeries, les prestatgeries estaven plenes de flascons, i els flascons estaven plens de cervells surant en una sopa química.

Aquesta vegada Zak va tenir una visió més propera de la taula al centre de la sala. Hi havia corretges de cuir subjectades en cada cantonada. Al costat de la taula hi havia una safata amb instrumental mèdic. Hi havia modernes eines amb agulles làser i vibrobisturís. Però també hi havia eines més antigues d'aspecte malvat com unes fulles amb talls dentats, i un pesat xerrac.

—Per serrar el crani —va explicar Grimpen—. És molt complicat.

Mantenint una mà sobre Zak, Grimpen va treure una videopantalla de mà de la seva túnica. Quan la va encendre, Zak va poder veure la cara carnosa de Jabba el Hutt en el petit monitor.

—Jabba —va dir Grimpen—, estic a la Gran Sala. Estic preparat per operar.

—El teu pacient està de camí —va ressonar la veu del senyor del crim per l'altaveu—. Al més aviat possible, millor. Vull els crèdits d’en Karkas!

—Tinc al nen Arranda també —va afegir Grimpen.

—Bé! —es va vanar Jabba—. Estic segur que podrem fer ús del seu cos. Però només després que hàgim acabat amb l'altra víctima que t'envio.

Zak va mirar al seu voltant amb desesperació. No hi havia res a la sala que usar com a arma. Va desitjar tenir el ganivet oxidat, però l’havia deixat clavat en un tentacle del sarlacc.

Uns passos s'acostaven a la Gran Sala.

—Ah, aquí ve el nostre pacient —va dir Grimpen.

Tot anirà bé, es va dir Zak, mirant al terra. Altres vegades les coses han anat pitjor. L'oncle Hoole encara està per aquí en alguna part, i sempre apareix en l'últim minut. Ell sempre ens salva.

—Benvingut —va dir Grimpen.

Zak va aixecar la mirada. Tash havia entrat a l'habitació, acompanyada per dos guàrdies gamorreans. No és la Tash, es va recordar Zak, sinó l'assassí Karkas amb el cos de la Tash. Ella/ell estava guiant un petit aerotrineu.

Vinga, oncle Hoole, va pensar Zak. On estàs? A mesura que l’aerotrineu s'acostava, Zak va veure que algú jeia en ell.

Aquest algú era en Hoole.

 Següent