Capítol 16
Malik no va
tenir oportunitat de prémer el gallet. Va ser colpejat per un altre tret de
blàster, un feix atordidor el va enviar al terra fet un cabdell.
Dash Rendar
estava darrere del cos inconscient d’en Malik. Tenia a la mà un petit blàster i
somreia malgrat les seves ferides.
—He pensat
que podries necessitar una mica d'ajuda.
—Gràcies
—va dir Zak agraït—. Però pensava que havies perdut el teu blàster.
—Lliçó
número u per a tu, noi —va dir Dash. Va recollir el blàster d’en Malik, llavors
va lliscar el seu més petit a una funda amagada en la seva bota—. Porta sempre
un de recanvi.
El pilot va
mirar a Malik.
—Llavors,
quina és la seva història? No podia sentir el que estava dient, però la seva
veu sonava com si no tingués suficients naus en la seva flota.
—Sí, crec
que estava boig —va convenir Zak—. No sé el que està passant, però sí sé que
Tash encara està atrapada aquí a baix. Haig de salvar-la, i GIS pot ajudar-me.
Ràpidament,
va acabar d'introduir els codis que GIS li havia donat. Quan va haver acabat,
va esperar algun tipus de senyal. Un clic. Un pop. Un ding. Qualsevol cosa que
signifiqués un canvi al programa. Però no va haver-hi res.
—GIS, estàs
aquí? —va escriure.
Res va
aparèixer en la pantalla de la computadora. En el seu lloc, Zak i Dash van
escoltar un cruixit estrany en l'aire al seu voltant. Es van adonar que venia
dels altaveus encastats en les parets... els mateixos altaveus que havien emès
l'alarma d'abandonar la nau per tot l'Estrella
de l’Imperi.
Ara aquests
altaveus espetegaven i cruixien, com una persona tractant d'aclarir-se la gola.
Zak va
repetir el seu missatge escrit:
—GIS, estàs
aquí?
—Sí —va dir
una veu pels altaveus—. Estic aquí.
Zak i Dash
es van sobresaltar. Zak va sentir el nus en l'estómac tibar-se encara més.
—GIS? Po...
pots sentir-me? —va dir en veu alta.
La veu que
sortia dels altaveus era calmada, gairebé tranquil·litzadora.
—Sí, puc
sentir-te. I veure't.
—Així que
ha funcionat, no?
—Oh, sí —va
respondre GIS—. Ha funcionat molt bé. Ara tinc un control complet sobre la nau.
—Genial —va
dir Zak, saltant del seient, el nus de l'estómac es va afluixar una mica—.
Llavors allibera la Tash!
—Em temo
que no puc fer això, Zak.
El nus es
va tibar una altra vegada.
—Què vols
dir?
La veu de
GIS va respondre:
—Bé, per
ser perfectament honest, puc fer-ho. Simplement no vull.
—Pe... per
què no?
—Perquè jo
sóc el que l'ha posat aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada