Espora (IX)

Anterior

Capítol 9

La Tash i els altres van ser llançats al terra quan un fort BUUM! es va fer ressò dins dels seus cascos espacials. El so ensordidor va semblar no acabar mai.

Llavors Tash es va adonar que el so que escoltava no era una explosió continuada... era l'udol de l'aire escapant per la resclosa. L'explosió havia obert un forat a través de la resclosa, i l'atmosfera segellada de la instal·lació minera ara estava sent succionada cap a l'espai.

—Cascos posats! —va ordenar Hoole. Tash acabava de començar a treure-se’l, i amb prou feines l’havia posat de nou en el seu lloc quan el vent va tractar d'arrencar-li-ho del cap.

L’udolant vent va tirar d'ella, però ella ràpidament es va aferrar a una barana metàl·lica acoblada a la paret. La combinació de la seva fèrria presa amb les gravibotes la va mantenir en el seu lloc. Els altres també es van agafar a les coses més properes que van poder trobar per evitar ser succionats per la resclosa d'aire.

Zak no va tenir tanta sort.

Encara havia estat surant a la sala de gravetat zero sense les seves botes quan havia ocorregut l'explosió. Va surar per l'aire el temps suficient com per fer contacte visual amb la seva germana abans que el vent l’atrapés amb molta força i l’enviés a través del forat en la paret.

—Zak! —va cridar Tash. Deixant-se anar de la barana, va deixar que el poderós vent l'empenyés cap al forat, les gravibotes van alentir el seu moviment. Quan va arribar al forat, es va recolzar en la paret i va mirar cap a l'espai. Per a quan li va albirar, Zak era un petit punt blanc dirigint-se directament cap al camp d'asteroides.

—Tash, ajuda! —va sentir la veu d’en Zak pel comunicador del seu casc.

Després va desaparèixer de la vista.

Tash es va tornar cap a la persona més propera, Jerec, i va declarar:

—Hem d'ajudar-li!

Jerec la va ignorar. Amb prou feines s'havia adonat de la desaparició d’en Zak. L'imperial estava escanejant l'habitació.

—La ithoriana —va murmurar—. Aquesta ithoriana ha desaparegut —es va tornar cap als seus soldats d'assalt—. Això ha de ser obra seva. Trobeu-la! Vull a aquest cap de martell!

La major part de l'aire de l'estació minera ja havia escapat. Amb menys oxigen segellat entre les parets, hi havia menys pressió, i el vent es va calmar. En aquest moment els dos soldats d'assalt ja s'havien posat en moviment, amb prou feines restava una brisa, i després res.

Els soldats d'assalt van obrir la porta interior de la resclosa i es van apressar a entrar a la instal·lació amb Jerec a prop per darrere d'ells.

Això va deixar a Hoole, Tash, i els dos miners. Però Hodge i el seu company eren poc inclinats a ajudar.

—Hem de tractar de contenir aquesta explosió. Tenim una fortuna en minerals en aquest lloc! —es va disculpar el Cap miner mentre tots dos s'apressaven a deixar la sala.

—Oncle Hoole, què fem? —va començar a preguntar Tash. Però es va detenir. Hoole ja estava a mig camí de la fila de Mosques Estel·lars grogues estacionades al llarg d'una paret—. Mai he volat una d'aquestes abans! —va dir mentre el seu oncle es ficava en la nau més propera.

—Ni jo —va respondre Hoole ombrívol—. Sospito que Zak ens diria que anem a fer un curs accelerat. Entra.

Tash va saltar dins d'una altra de les petites naus. Es va sorprendre en trobar que la cabina era bastant gran... fins que va recordar que la Mosca Estel·lar no portava oxigen propi. El pilot havia de vestir equip espacial, per la qual cosa els dissenyadors havien afegit espai addicional perquè s'adaptés a vestits voluminosos.

Els controls eren bàsics, i Tash va tenir els motors encesos en qüestió de segons.

—Tash, em copies? —va sorgir la veu tranquil·la d’en Hoole pel comunicador. Sentir-la va mantenir ferms les seves mans tremoloses.

—Sí —va dir pel micròfon—. Què anem a fer?

—Hem de volar entre els asteroides i agafar-lo amb els rajos tractors de les naus, just com ens van rescatar els miners —va explicar el seu oncle—. Hem de volar entre els asteroides.

Tash es va estremir. Ja era bastant dolent tenir els asteroides disparats pel cel sobre el seu cap. Volar entre ells... això era com desafiar a les roques espacials al fet que els aixafessin.

Hoole va semblar llegir els seus pensaments.

—No et preocupis, Tash. Les Mosques Estel·lars estan fetes per a aquest tipus de treball. Mantingues els teus ulls oberts i confia en les teves habilitats. Anem.

La Mosca Estel·lar d’en Hoole es va aixecar de la coberta i va accelerar cap al forat de la paret.

Per un instant, Tash es va congelar. Va tractar de forçar les seves mans perquè treballessin en els controls, però no es van moure.

Pensa en Zak, es va dir a si mateixa. Va respirar profund, de la forma en què sempre li feia sentir calmada. Relaxada. Més a prop de la Força.

Les seves mans es van moure.

Abans d'adonar-se’n, la seva Mosca Estel·lar havia lliscat fora de l'hangar i s'elevava des de la superfície de l'asteroide. Podia veure la nau d’en Hoole com un punt groc brillant contra el camp negre de l'espai. Va donar energia als propulsors i va accelerar per posar-se a la seva altura.

De sobte, un asteroide de la grandària d'un bantha va aparèixer a la vista, llançat cap a la seva cabina. La Mosca Estel·lar es va apartar de la trajectòria de l'asteroide com si tingués una ment pròpia.

Tash va baixar la mirada cap als controls. Havia mogut la nau sense pensar! Va sentir un formigueig en els seus braços. No era així com s'havia sentit en el passat quan havia utilitzat la Força? I no era això el que va sentir quan va tractar de parlar amb els arbres bafforr?

Tash va moure els controls de nou, i la seva Mosca Estel·lar va esquivar fàcilment la següent roca espacial.

Gairebé es rigué en veu alta. Se sentia com si estigués jugant de nou al globus veloç. Només que ara ella era el globus, i tots els asteroides estaven tractant d'atrapar-la!

És com si pogués predir d'on vindran i on aniran, va pensar. Gairebé com... si estigués connectada a ells.

Tash sabia que la Força era un camp d'energia que connectava a tots els éssers vius. També s'aplicava a les roques espacials?

Més que mai, desitjava que algú pogués respondre a les seves preguntes. Desitjava...

Fos el que fos el que desitjava, ho va oblidar a l'instant següent, quan els seus ulls es van posar sobre un petit objecte blanc girant en lents cercles cap a un asteroide gegant... un asteroide fins i tot major que el dels miners. La superfície de l'asteroide estava coberta de forats i cavernes. En una d'aquestes cavernes, Tash va poder veure un llimac espacial arraulit, la seva boca s'obria i tancava lentament com la d'un peix en l'aigua.

El petit objecte blanc era Zak.

Es dirigia directament a la boca del llimac espacial.

Següent