Aranyes Cerebrals (XV)

Anterior

Capítol 15

SÓC TASH.

Les paraules jeien escrites en la sorra. L'aranya cerebral dansava cap endavant i cap enrere sobre les seves primes cames.

—Jo... no ho entenc —va quequejar Zak. Acabava de veure-la parlar amb Jabba!

No.

Havia vist al cos de la Tash parlar amb Jabba.

Zak va mirar a l'aranya cerebral. Va observar el cervell dins del flascó.

El cervell de la Tash.

Tot tenia sentit ara. Els monjos B’omarr havien extirpat el cervell de la Tash i l’havien posat en una aranya cerebral. Després havien posat el cervell d'una altra persona en el seu cos!

Zak va recordar la lletra K en el crani d’en Fuzzel.

Era Karkas.

Jabba no l’havia matat. Havia posat el cervell de l'assassí en el cap de la Tash, després havia lliurat el cos d’en Karkas als imperials.

—Per descomptat —va dir Zak amb un murmuri espantat—. Aquest ha estat el pla de Jabba des del principi. No ha estat lliurant criminals buscats a les autoritats. Els ha estat donant cossos nous! Els delinqüents paguen a Jabba i es marxen de Tatooine amb identitats completament noves. Jabba lliura els seus vells cossos als imperials i així guanya encara més crèdits!

Tot tenia sentit. Beidlo havia tingut raó. Els monjos estaven realitzant massa operacions! I no sempre les practicaven sobre altres monjos. Per això aquell pres hi havia estat tancat en les masmorres de Jabba. Jabba usava a qualsevol persona que podia trobar per proporcionar cossos als seus clients!

Zak va sentir una sobtada punxada de culpabilitat. Va recordar les paraules que Jabba acabava de pronunciar: Algú va alliberar al presoner que havíem reservat per a tu.

Zak havia alliberat al presoner. I com havia deixat marxar al captiu, Jabba havia necessitat un altre cos per a Karkas. El cos de la Tash.

—Ho sento, Tash —li va dir Zak a l'aranya cerebral—. És culpa meva.

L'aranya cerebral va saltar a dalt i a baix amb entusiasme, com dient: No et disculpis! Fes alguna cosa!

Una altra aranya cerebral es va avançar, pujant i baixant sobre les seves cames mecàniques. Mirant cap a l'altre cervell, Zak va tenir l'estranya sensació de què sabia qui era.

—Beidlo —va murmurar—. Tu estàs aquí dins.

L'aranya cerebral es va balancejar ràpidament.

Zak va contenir llàgrimes d'ira. Jabba li havia donat el cos del jove monjo a un altre criminal. Per això el fals Beidlo havia negat la seva història enfront de l'oncle Hoole.

—L'oncle Hoole —va dir Zak—. Haig de dir-li-ho a l'oncle Hoole!

Zak sabia que podia córrer molt més ràpid que les aranyes cerebrals, per la qual cosa va dir:

—No em seguiu. Ens reunirem en l'entrada dels túnels B’omarr.

Es va apressar a sortir del passadís de manteniment i va córrer pel passadís principal. No li importava que li veiessin córrer a tota velocitat pel palau de retorn a les seves habitacions.

Però les seves habitacions estaven buides. Hoole no havia tornat. Tornant-se, Zak va córrer de nou, aquesta vegada cap a la sala del tron de Jabba. Aquesta, també, estava buida.

I ara a on?, va pensar Zak.

Només li quedaven els monjos B’omarr, però Zak no podia acudir a ells, ja que estaven realitzant les operacions per a Jabba. Obtenir ajuda dels monjos no era una opció.

O sí?

Estava Grimpen. A Tash li agradava, i les intuïcions de la Tash generalment resultaven fiables. A més, Grimpen era diferent als altres monjos... menys fosc i malenconiós. Beidlo havia esmentat alguna cosa sobre demanar la seva ajuda, però òbviament havia estat capturat abans que tingués oportunitat.

No hi havia ningú més a qui recórrer. Zak va respirar profund i va sortir corrent de nou.

Quan va arribar als túnels, Tash i Beidlo estaven allà dins de les seves aranyes cerebrals. Zak havia perdut la por a les aranyes cerebrals. Ara estava segur que les aranyes que havia semblat que li atacaven abans només havien estat més de les víctimes de Jabba, tractant desesperadament de comunicar-se amb algú que els pogués ajudar.

Zak va mirar el globus grisenc de carn arrugada dins del pot de l'aranya cerebral i es va estremir. Va haver de recordar-se a si mateix que aquesta era la seva germana.

—Tash, necessito ajuda. Em pots portar fins a Grimpen?

Les aranyes cerebrals es van balancejar a dalt i a baix amb excitació, però no van fer cap altre moviment.

Zak ho va intentar de nou.

—Necessito trobar a Grimpen. Heu estat a les seves habitacions més sovint que jo. Per on estan?

Les dues aranyes es van tentinejar d'un costat a un altre, però després van tornar al seu punt de partida. Zak es va gratar el cap. Potser Tash no podia sentir-li.

Es va encongir d'espatlles. Hauria de trobar a Grimpen pel seu compte.

Tash i Beidlo li van seguir quan Zak es va apressar a recórrer el laberint de passadissos, tractant de recordar el camí a la càmera de meditació d’en Grimpen. Finalment, va trobar el passadís llarg i fosc, amb la feble resplendor de la capa de brases en la distància.

En aquest moment, Zak estava tan aterrit i desesperat per trobar ajuda que no es va adonar que les aranyes cerebrals estaven darrere d'ell. Si hagués mirat cap enrere, les hauria vist detenir-se. Es negaven a anar més lluny. En el seu lloc, ballaven d'un costat a un altre frenèticament, tractant de cridar la seva atenció.

Però ell estava corrent massa ràpid per adonar-se’n.

Uns instants després, Zak estava en la vora de les lluentes brases. Ni tan sols va dubtar.

—Roques lume —va murmurar, recordant el que l'oncle Hoole li havia dit—. Ni tan sols estan calentes.

Va regirar munts de pedres brillants quan va córrer a través del jaç i va arribar a l'altre costat sense incidents.

Més enllà del jaç de roques lume, Zak va trobar la porta de la cel·la d'un monjo. Es va obrir automàticament i Zak va entrar.

Grimpen estava assegut en una plataforma baixa i àmplia. El seu rostre estava molt calmat. Va somriure a Zak.

—Hola, Zak. T'he estat esperant.

—En... de debò? —va dir Zak entre panteixos, tractant de recobrar l'alè.

Grimpen va assentir.

—Sé per què has vingut —va dir el monjo, distant—. Sé moltes coses.

Zak va assentir.

—Llavors Tash també ha d'haver trobat la manera de dir-t'ho. Ella t'ha advertit?

—Advertir-me? —va respondre Grimpen—. Tash no m'ha advertit de res.

—Llavors com ho saps? —va bleixar Zak—. Per la teva il·luminació? És així com saps això de les transferències cerebrals de Jabba?

Grimpen va deixar anar una riallada.

—Per descomptat que no. Sé de les transferències cerebrals de Jabba perquè jo sóc el que les ha estat duent a terme.

Següent