Espora (IV)

Anterior

Capítol 4

Tash va deixar escapar un crit alarmat directament pel micròfon de l'intercomunicador. Tothom al seu voltant es va sobresaltar davant el so de la seva veu sorgint en els seus cascos.

Zak va posar les seves mans enguantades als costats del seu casc, com si estigués tractant de tapar-se les oïdes.

—Tash! Baixa el volum. És només una...

Una estàtua. Va poder veure-ho ara. Era una estàtua d'un ithorià. Sostenia ambdues mans aixecades en un gest d'advertiment. A la llum de la vara lluminosa d’en Hodge, el rostre de l'estàtua semblava enutjat i aterrit.

—Curiós —va murmurar Hoole. Estava parlant amb si mateix, però tots podien escoltar-ho tan clarament com havien escoltat el crit de la Tash. El shi’ido va passar al costat de l'estàtua. El túnel acabava només uns metres més enllà. Situada al final del túnel hi havia una gruixuda porta de duracer.

Hodge va assenyalar cap a un forat en el sostre del túnel. Un forat havia estat excavat des de la superfície de l'asteroide. El Cap miner va explicar:

—Estàvem cavant des de la superfície, a la recerca de minerals. La nostra perforadora làser es va obrir pas fins aquest espai buit. Sabíem que havia de ser un túnel de llimac, així que vam trobar l'obertura del túnel i el vam utilitzar per baixar aquí. Llavors vàrem  trobar això.

—Fandomar —va dir Hoole després d'haver examinat l'estàtua per un moment—. No era conscient que els ithorians fessin estàtues com aquesta. La major part de les obres ithorianes involucren plantes i animals. Què penses d'això?

Fandomar va aixecar les mans.

—No sabria dir.

Hodge va sostenir la vara lluminosa cap al rostre de l'estàtua.

—He estat entre ithorians prou per conèixer les seves expressions. Aquest sembla enutjat o espantat. O les dues coses.

—És com un advertiment —va dir la Tash.

Zak es va burlar.

—Hi ha moltes formes millors d'advertir a la gent —va dir—. Què tal un missatge hologràfic? Balises d'advertiment. Senyals.

—Tot aquest tipus de coses estaven aquí. Almenys pensem que ho estaven —va respondre Hodge.

Va assenyalar cap a una secció de la paret del túnel propera a l'estàtua. Algú havia fet un buit en la roca llisa. En el buit es veien les restes d'un generador i uns quants brins de cable. El cablejat havia estat tallat.

—Així és com ho vam trobar —va explicar el Cap miner—. Jo i els meus nois no solem entrar en els forats de llimac. Però hi havia lectures d'una bona font de minerals aquí sota, així que ens vam arriscar i vàrem trobar això. Aquesta porta està segellada. No sabem què fer amb això.

—Tal vegada hauríeu d'informar als ithorians —va suggerir Tash.

—Ho vam fer —va dir Hodge, assentint cap a Fandomar.

Fandomar va parpellejar.

—El meu poble no tenia resposta.

Hoole va mirar des de l'estàtua fins als cables tallats, i de nou a l'estàtua. Finalment, va dir:

—Crec que l'estàtua és un advertiment. Sospito que és una espècie d'advertiment a prova de fallades en cas que la font d'alimentació per al veritable dispositiu d'advertiment fallés —Hoole va assenyalar a la base de l'estàtua. Una secció rectangular de la pedra semblava descolorida—. Sembla com si algú hagués tret alguna cosa de l'estàtua. Probablement hi havia un advertiment escrit incrustat en la pedra.

Tash es va inclinar per examinar la zona. Hi havia hagut un senyal allà. Podia veure que part d'ell s'havia trencat quan els misteriosos intrusos l'havien arrencat. Fins i tot encara que Tash hagués sabut llegir el llenguatge, només parts de les paraules eren visibles.

—Llavors, qui va treure l'advertiment? —va preguntar Zak.

—I qui la va posar aquí en primer lloc? —va afegir Tash.

—Ithorians, òbviament —va decidir Hoole—. M'imagino que el que hi ha darrere d'aquesta porta és una tomba. Però la pregunta és: Per què els ithorians, que rares vegades surten del seu planeta d'origen, volarien cap a aquest camp d'asteroides estèril per enterrar a algú, o alguna cosa, en el fons d'un túnel de llimac?

Hodge grunyí.

—Tenia l'esperança que podries ajudar, sent antropòleg i això. Crec que només hi ha una manera d'esbrinar el que és.

Hoole va negar amb el cap.

—Crec que hauríem d'aconseguir el permís dels ithorians abans de fer res.

—En realitat no és necessari —va respondre el Cap miner—. Jo i els meus homes posseïm aquesta roca ara. He estat ansiós per saber què hi ha darrere d'aquesta porta. Ja es tracti d'una tomba o no, m'imagino que ha d'haver-hi alguna cosa important perquè algú es prengués tantes molèsties. Podria valer un munt de diners. Si no pots dir-me res, conec una altra manera d'esbrinar què hi ha.

Va passar al costat de l'estàtua cap a la porta segellada de darrere. Tash va notar que havia portat una llarga barra metàl·lica amb ell. Semblava un encreuament entre una destral i una palanca. Amb un moviment expert la va incrustar en el marc de la porta.

—No! —va cridar de sobte Fandomar—. Atura’t!

Hodge no li va fer cas i va fer palanca. El tancament semblava molt vell, però es va mantenir ferm. Va recolzar el seu pes per a la següent empenta. Una petita esquerda va aparèixer en el tancament.

En aquest moment, Tash va sentir un tremend BUUM! per darrere d'ells, i la roca sòlida sota els seus peus es va sacsejar com si hagués començat un terratrèmol. Un núvol de pols es va alçar en l'aire com una cortina.

Quan la pols es va dissipar, van poder veure que un enorme bloc de pedra havia caigut del sostre del túnel i s'havia estavellat contra el terra, bloquejant el camí pel qual havien entrat.

Estaven atrapats a l'interior de l'asteroide.

 Següent