L'Eixam (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Els escarabats es movien dins i fora de les restes de Vroon. Més escarabats voleiaven al voltant del taller, i per un moment, Zak va témer que l'eixam hagués arribat a l'edifici abans que ells. Llavors va veure el recipient de vidre que havia contingut la col·lecció pròpia de Vroon. Havia caigut al terra i estava fet miques.

—Ha degut de tornar a per la seva col·lecció —conjecturà Zak.

—Fins aquí ha arribat això de buscar una arma aquí —es va burlar Thrawn—. Si Vroon tenia alguna cosa per usar contra aquests escarabats, és obvi que no va funcionar contra l'eixam.

Ràpidament, el petit grup es va preparar per a l'arribada de l'eixam d'insectes. Mentre Zak i Tash es mantenien ocupats trepitjant els escarabats de l'habitació, els altres bolcaven taules i bancs de treball. Després, utilitzant eines del taller, van col·locar safates de plastoide i taulers de taula (qualsevol cosa plana) en les finestres obertes, segellant-les. Just quan Thrawn va tancar la porta i va col·locar un banc darrere, l'eixam va colpejar l'edifici.

Bum! Bum! Bum!

Petits cossos durs es van estavellar contra les parets de pedra del taller. Per si sol, un escarabat no pesava gairebé res. Però si centenars de milers d'ells s'estavellaven contra la porta i les finestres una vegada i una altra, actuaven com un ariet. Les parets ja estaven començant a tremolar.

Zak va mirar al seu voltant.

—Ha d'haver-hi alguna cosa aquí que puguem usar. Vroon era un expert en aquests escarabats.

Thrawn va arrufar les celles.

—Vroon estava boig. Venerava a les bestioles. Va calcular malament i ara està mort. Hem d'anar amb compte de no calcular malament també. La nostra millor oportunitat de sobreviure és esperar fins que s'adonin en la meva nau que no he informat. Enviaran a baix suficients forces per acabar amb deu milions d'insectes, i ens desfarem d'aquesta plaga d'una vegada per sempre.

Zak, Tash i Hoole van intercanviar mirades. Aquesta podria ser la millor oportunitat de sobreviure per a Thrawn, però per a ells era com saltar de les urpes del rancor directament a la seva boca. Una vegada que estiguessin a bord d'un destructor estel·lar imperial, mai podrien baixar de nou.

Mentre les parets seguien tremolant i gemegant sota el pes d'un nombre incalculable d'escarabats, Zak i Tash buscaven en el taller alguna cosa que haguessin passat per alt... una arma o una substància química, alguna cosa que Vroon pogués haver utilitzat per mantenir sota control als escarabats.

Zak es va agenollar i va furgar entre els munts d'objectes que havien bolcat abans. Va posar a un costat una planta gran, i la va trobar connectada per cables a un petit dispositiu digital... el dispositiu que Vroon havia utilitzat per mesurar les reaccions de la planta.

Es va quedar mirant el dispositiu tant temps i tan fixament que Tash finalment li va preguntar:

—Trobes alguna cosa que puguem usar?

—No —va respondre—. Però crec que tinc una idea.

Va aixecar la planta, amb cables i tot.

—Saps?, estem enfocant això malament. Aquest és el taller de Vroon. Es va passar un any sencer destruint shreevs perquè els seus escarabats drog poguessin sobreviure. No anem a trobar res aquí que els hi faci cap dany. Ell s'hauria desfet d'això fa molt temps.

—Correcte —va dir Tash, deixant caure un flascó d'aigua que havia esperat que fos algun producte químic més perillós—. Així que, què fem?

—No danyarem als escarabats, ni els espantarem —va dir Zak—. Tractarem de comunicar-nos amb ells.

Tash va negar amb el cap i va assenyalar amb un dit a la planta cablejada que Zak sostenia.

—No pots parlar amb tots aquests escarabats amb aquest instrument.

—No amb això —va dir Zak—. Amb aquestes!

Va assenyalar a Sh’shak. A les ales de Sh’shak.

Els tres adults van detenir el seu treball. Sh’shak aletejà suaument, omplint l'habitació amb un so skrrrr interrogant.

—Perdó?

—Vam veure a Vroon fer-ho! —va dir Zak emocionat—. Vroon es va asseure aquí amb els escarabats cobrint-li tot el cos. Però estaven calmats. Cap d'ells li va mossegar, no li van asfixiar. No eren agressius en absolut.

—Et recordo —va insistir Thrawn amb desdeny—, que estàs suggerint que seguim l'exemple d'algú que recentment ha estat devorat viu.

Una peça gran i prima de plastoide que havia estat fixada a través d'una de les finestres es va trencar i es va inclinar cap a l'interior. Un centenar d'insectes van entrar a l'habitació abans que Hoole posés una altra peça d'una taula a través del forat.

Just quan va segellar l'obertura, alguna cosa va gemegar per damunt.

—El sostre —va dir Thrawn—. La fusta està cedint sota el pes dels escarabats.

Tots van mirar cap amunt. Les bigues de fusta cruixien. Ningú va parlar, però tothom s'imaginava el que succeiria si el sostre s'esfondrava, deixant caure un devessall d'escarabats en els seus caps.

—És clar que no podem esperar per sempre —va dir Hoole—. I jo també vaig veure l'experiment de Vroon. Per un temps, va tenir el control sobre els escarabats. El problema és que no va durar molt. I amb un eixam tan gran i agressiu, sospito que funcionaria encara menys temps —va fer una pausa—. És evident que els s’krrr van evolucionar a partir de criatures molt semblades als escarabats que veiem aquí. Per tant, és possible que Vroon en realitat es comuniqués amb ells a través del cant de les ales.

De mala gana, Thrawn va afegir:

—Pot ser que tingui raó. Quan vaig començar a estudiar el jardí, em vaig fixar en diversos patrons en la disposició dels seus diferents segments. Al principi vaig suposar que aquests patrons eren a l'atzar. Però des de llavors he après més. Els patrons en el jardí coincideixen bastant amb els patrons dels escarabats quan es mouen en eixam.

—Què vols dir? —va preguntar Zak.

—Vull dir, simplificant, que els escarabats i els s’krrr pensen igual —va concloure Thrawn.

—Vols dir que Vroon tenia raó? —va preguntar Tash—. Els escarabats drog realment són els avantpassats dels s’krrr?

Hoole va assentir d'acord.

—Sí. De la mateixa manera que un calamar en particular és l'avantpassat dels calamari, i un cert trepador d'arbres és l'avantpassat dels wookiees —es va tornar cap a Sh’shak—. Més important, significa que vostè pot ser capaç de comunicar-se amb ells.

—Ho intentaré —va convenir Sh’shak—. Però dubto que pugui fer que el meu cant de les ales se senti sobre la remor de l'eixam.

—Tindrà ajuda —va dir Hoole. La pell es va estremir sobre els seus ossos, i es va transformar en un s’krrr. Les seves ales voleiaren mentre deia amb la veu suau d'un s’krrr—. No conec el seu idioma, però puc copiar qualsevol so que faci.

—Què anem a fer una vegada que l'eixam es calmi? —va preguntar Zak.

—Simple —va respondre Hoole—. Mentre nosaltres ens comuniquem amb els escarabats, tu i Tash caminareu ràpidament i silenciosament per la sendera cap a la Mortalla. La nau està gairebé arreglada. Acabareu les reparacions i volareu amb la nau de tornada aquí per salvar-nos.

—Que vols que nosaltres què? —va panteixar Tash.

—Caminem per aquí fora? —es va fer ressò Zak. Mirà a la closca que una vegada havia estat Vroon. Es va preguntar si els escarabats rosegarien el seu esquelet.

—Zak, Tash —va dir Hoole. Va baixar la vista cap a ells comprensivament—. No puc, no vull, demanar-vos que feu això. Però pot ser que sigueu la nostra única oportunitat. Si em quedo aquí per ajudar a Sh’shak, vosaltres sou els únics que podeu arreglar la nau.

Zak va mirar a la seva germana i va saber el que estava pensant. Després de totes les vegades que Hoole els havia salvat, com podien negar-se ara?

—Jo... crec que puc acabar de reparar la nau amb bastant rapidesa. Especialment si el Capità Thrawn accepta ajudar —va dir Zak.

—No accepto res —va replicar l'imperial—. Tota aquesta empresa encara sona estúpida per a mi. Si són prou afortunats com per calmar aquest eixam, tinc la intenció de tornar a la meva nau i arreglar el meu comunicador el més ràpid possible.

Les ales s’krrr de Hoole voleiaren amb irritació.

—Molt bé. Comencem.

Sh’shak es va asseure en un lloc còmode i va respirar profund. Llavors, suaument, les seves ales van començar a moure's. En un primer moment només van poder sentir el familiar skrrrr. Però a poc a poc, sobre el bum! bum! bum! de l'eixam d'escarabats, el so de les seves vibrants ales es va elevar, omplint l'habitació i filtrant-se fora del taller cap al jardí.

Una vegada que el cant de les ales de Sh’shak va aconseguir un patró constant, Hoole es va unir, imitant al s’krrr perfectament. El so de les ales era ara tan fort que Zak volia tapar-se les oïdes, però tan bell que volia escoltar-ho.

En l'exterior, la remor de l'eixam va semblar tranquil·litzar-se.

Mentre la cançó continuava, Hoole va fer un senyal a Zak.

Amb l'esperança que la cançó estigués funcionat, Zak va respirar profund i va obrir la porta.

I a l'instant va desaparèixer darrere d'un núvol d'escarabats.

Següent