Espora (XVII)

Anterior

Capítol 17

—Què vols dir amb què és culpa teva? —va preguntar Tash.

Les ombres de la cova van semblar embolicar a Fandomar mentre contestava.

—Els ithorians han mantingut a Espora en secret durant quatre-cents anys. Sabíem que algú podria tenir la temptació d'obrir la tomba. Només els Summes Sacerdots sabien de la ubicació de la tomba.

Fandomar va sospirar, i després va continuar.

—Em vaig assabentar de la seva ubicació per accident, del meu marit, que era Summe Sacerdot. L'oficial imperial que va obligar al meu marit a revelar els seus secrets era un home terrible i violent. Hauria matat al meu marit i aniquilat tota una arbreda d'arbres bafforr sense pensar-s’ho. Jo tenia por que no estigués satisfet amb els secrets que el meu marit li va donar... —Fandomar es va estremir—, així que li vaig parlar d'Espora!

Tash va posar suaument la seva mà sobre la de Fandomar. Ella va endevinar la resta.

—Vas dir que et vas oferir voluntària per fer volar la llançadora a l'estació minera. Era per mantenir un ull sobre la tomba?

Fandomar va assentir.

—Havia d'assegurar-me que ningú l'obria, sobretot després que els miners descobrissin el forat de llimac. Vaig pensar que podria manejar-ho, fins que els imperials van arribar.

Tash es va preguntar com Jerec hauria sabut d'Espora. Es va encongir d'espatlles. L'Imperi era malvat i corrupte. Els oficials tractaven amb informació per obtenir més poder. Jerec probablement hauria comprat o robat el secret d'Espora a algú, després se l’hauria guardat per a si mateix. No importava.

Tash tenia coses més importants de les quals preocupar-se. Es va aixecar. Havia estat bevent-se el brou de Fandomar mentre parlaven, i se sentia millor. Fandomar la va seguir mentre ella s'encaminava cap a la part frontal de la cova. Els ithorians planetaris les van defugir en passar.

—Fandomar, no hi ha cap manera de detenir a Espora i salvar als altres? O, almenys, d'advertir a les naus ramat?

La ithoriana va negar amb el cap.

—No hi ha dispositius de comunicació aquí —va dir, indicant la forma de vida primitiva dels ithorians que les envoltaven—. Quant a detenir a Espora, tinc una teoria. Hodge és la primera persona infectada. Això el converteix en l'amfitrió primari, o el cos principal. Si ell és forçat a anar a l'espai, crec que Espora es tornarà inactiu i perdrà el seu poder sobre els altres.

Van arribar a la part frontal de la cova. Estaven en el vessant d'una muntanya. Per sota d'elles, la jungla ithoriana s'estenia infinitament. Era una visió inspiradora, però les espatlles de la Tash es van desplomar.

—Bé podríem desitjar que desaparegués. Dubto que Hodge surti accidentalment per una resclosa.

Fandomar va estar d'acord.

—Només hi ha una cosa al nostre favor en aquest moment. Quan Espora i les seves víctimes estaven buscant-te, vaig sabotejar la nau mèdica amb això —va aixecar un blàster—. Ho vaig trobar prop de les restes de la nostra nau.

Tash va imaginar que probablement era el mateix blàster que Hoole havia portat just abans que el vaixell de càrrega comencés la seva caiguda.

—No estic familiaritzada amb les armes —va admetre Fandomar—, però la vaig posar a màxima potència i vaig disparar contra els motors de la nau. No funcionaran. Com aquí no baixaran altres ithorians, Espora serà incapaç de trobar més víctimes. Encara controla a la tripulació de la llançadora mèdica, el teu germà i el teu oncle, però almenys ha estat neutralitzat. No hi ha manera que Espora deixi la superfície del planeta ara mateix.

Però Fandomar va parlar massa aviat. Mentre les paraules acabaven de sortir de la seva boca, una llançadora imperial va passar sobre els seus caps disparada cap al terra del bosc.

Tash i Fandomar es van apressar cap al bosc tan ràpidament i silenciosament com van poder. Al voltant d'elles, sabia Tash, hi havia mitja dotzena dels tímids ithorians planetaris. Però es movien tan sigil·losament que no els va veure ni va sentir.

Fandomar havia persuadit als ithorians perquè l'ajudessin amb un pla desesperat. Sabien que Espora intentaria robar la següent nau que arribés, imperial o no. Els amics natius de Fandomar causarien una distracció, i després desapareixerien en el bosc. Mentrestant, Tash i Fandomar es colarien a bord i robarien la nau, o almenys la danyarien de manera que Espora no pogués volar a una zona més poblada.

Van arribar a la clariana on la llançadora imperial havia aterrat, i es van acostar. Des de darrere d'un arbre bafforr, Tash va veure que la rampa de la llançadora estava baixada. Al peu de la rampa estava el mateix Jerec. Enfront d'ell estava Espora, en el cos d’en Hodge, amb les seves víctimes amuntegades darrere d'ell. Zak i Hoole entre elles.

En silenci, Tash es va maleir per no agafar el blàster de Fandomar. Tenia un tret net a Espora. Però dubtava que matar a una de les víctimes d'Espora matés a Espora en si mateix. A més, havia d'admetre que no estava segura d'atrevir-se a disparar a algú a sang freda.

—Has estat valent en venir sol —va dir Espora amb mitja dotzena de veus.

Jerec es va burlar.

—No anava a alimentar-te amb cap víctima més, Espora.

Espora rigué. La visió del seu germà i el seu oncle rient amb els altres va provocar una ganyota de dolor en Tash.

—Així que creus saber el que sóc —va dir Espora—. Deixa'm mostrar-t'ho més de prop!

Espora i tots els seus serfs van obrir ulls i boques. Un bosc de tentacles com enfiladisses va sortir disparat cap a l'imperial.

Jerec va aixecar una mà. Tash va sentir una onada d'energia del Costat Fosc fluir dels seus dits. Quan els tentacles d'Espora es van trobar amb l'energia del Costat Fosc, es van marcir i van morir enmig de l'aire.

Jerec va esbufegar.

—El teu poder amb prou feines és un desafiament per al Costat Fosc de la Força —va llançar un somriure maligne cap a Espora—. No obstant això, tens els teus usos.

—Si ets tan poderós —va dir Espora—, què vols de mi?

Jerec va allisar la banda de tela negra que cobria els seus ulls.

—La teva capacitat de controlar a milers d'altres éssers és d'utilitat per a mi. No vull ser serf de l'Emperador per sempre. Tinc els meus propis plans, i per aconseguir els meus plans necessito un exèrcit. Per desgràcia, la majoria dels soldats imperials són lleials al mateix Emperador. Vull que tu prenguis el control de l'exèrcit i l'armada imperial, perquè, a través de tu, els soldats segueixin les meves ordres.

—I tu et converteixis en el nou Emperador —conjecturà Espora.

—Exactament —va convenir Jerec.

Espora grunyí.

—Per què hauria d'ajudar-te?

Jerec va somriure. Semblava relaxat, però Tash encara podia sentir l'energia del Costat Fosc prement al seu voltant com un escut.

—Jo et donaré una nau que et traurà d'aquest planeta.

Espora es va burlar.

—La tindré de totes maneres, molt ràpid. En poc temps totes les naus ramat seran part de mi, i les usaré per difondre'm a través de la galàxia.

—Un treball tediós. Un treball lent —va dir Jerec—. Imagina't quant més ràpid seria si tinguessis el teu propi destructor estel·lar.

Espora semblava intrigat. Va escoltar mentre Jerec s'explicava.

—El meu destructor estel·lar, el Venjança, està orbitant el planeta. La seva tripulació obeeix les meves ordres, però només perquè serveixo a l'Emperador. Vull que m'obeeixin a mi, no a l'Emperador. Entens?

Espora va assentir.

—Esclavitzar-los. Garantir que faran qualsevol cosa que jo demani. Fes això, i et donaré mons sencers que conquerir. Però hem de partir immediatament.

Va haver-hi una pausa. Tots els cossos d'Espora (Hodge, Zak, Hoole, i els quatre ithorians) es van quedar absolutament quiets mentre el monstre estava sumit en els seus pensaments.

Llavors totes les veus van dir alhora:

—D'acord.

Els amics de la Fandomar van triar aquest moment per a la distracció. Una figura ombrívola es bellugà per la vora de la clariana. Després una altra, i una altra. Espora es va dirigir cap allà.

—Deixa'ls! —va ordenar Jerec, seguint-lo després—. Puja a bord de la llançadora. No hi ha temps.

—No! —va cridar Espora—. Són meus! S'uniran a mi.

—Recorda... la nau! Tota la tripulació! Són teus! —va dir Jerec.

Espora va dubtar per una fracció de segon, i després es va dividir en dos. Els quatre ithorians capturats van córrer cap al bosc. Hodge, Zak i Hoole van anar a la llançadora de Jerec. Espora podia controlar-los a tots, des de qualsevol lloc.

Cap d'ells es va adonar que, durant la distracció, dues figures s'havien obert pas a bord de la llançadora buida.

Tash i Fandomar amb prou feines s'havien amuntegat en una petita badia d'emmagatzematge en la part posterior de la llançadora quan la nau es va enlairar.

Només després que la llançadora deixés el planeta Tash va tenir temps per considerar què galàxies estava fent. S'havia colat a bord d'una llançadora imperial que portava a un mestre del Costat Fosc de la Força i a un paràsit malvat anomenat Espora.

Següent