Espora (XI)

Anterior

Capítol 11

Els dits del miner s'aferraven desesperadament a les vores de l’escotilla. Va intentar empènyer-se de retorn a la nau, però Fandomar li va agafar fermament les mans i les va deixar anar. No va ser fins aquest moment quan la Tash es va adonar que els dits llargs i delicats dels ithorians també eren increïblement forts.

—Ajuda! Ajuda! —va exclamar el miner, però ja era massa tard. Va ser expulsat de la nau al buit. Fins i tot a velocitat sublumínica, el vaixell de càrrega viatjava increïblement ràpid. Estava surant per l'espai deu quilòmetres per darrere de la nau abans que ningú pogués moure's.

Hoole va treure un blàster d'una butxaca del seu vestit espacial. De seguida, Tash es va preguntar d'on ho havia tret. El seu oncle gairebé mai usava armes. En general confiava en la seva increïble capacitat per canviar de forma quan era necessari. Però va suposar que el seu poder era tan limitat en la nau com ho havia estat al costat de la tomba de l'asteroide.

—No et moguis —va dir el shi’ido, la seva veu sonava rocosa.

Fandomar ni tan sols va mirar el blàster.

—Ell estarà bé, estarà bé! —va dir, gairebé para si mateixa—. Té suficient oxigen en el seu tanc per aguantar gairebé vint-i-quatre hores. Podem enviar una nau de rescat a per ell tan aviat com arribem al planeta.

Això va prendre a Tash totalment per sorpresa. Podia veure que també havia commocionat al seu oncle.

—Si vols rescatar-lo, per què l’has tirat de la nau per començar? —va preguntar Hoole.

—Oooohhhhh.

Un gemec greu va venir del terra prop dels seus peus. Tash va veure que Hodge estava en la cantonada. Movent-se matusserament amb el seu gruixut vestit espacial, el Cap miner es va posar dempeus trontollant-se. Va sacsejar el cap i va murmurar:

—Al... algú ha tirat gas somnífer en el meu tanc d'aire.

Tash va sentir la seva cara enrogir, i una llàgrima va brollar dels seus ulls. No sabia si sentir-se avergonyida, horroritzada o enutjada, o les tres coses alhora.

—També anaves a matar a Hodge —va murmurar—. Nosaltres érem els següents?

Fandomar va negar amb el cap. Estava plorant. Els sanglots de les seves goles bessones eren planyívolament tristes.

—Jo... jo no he matat a ningú. I no us hauria tocat a vosaltres, Tash. Sé que no heu pogut ser cap de vosaltres. Vau estar en la instal·lació minera tot el temps.

—Quin temps? —va preguntar Zak.

Hoole va mantenir el seu blàster fix en la ithoriana.

—Fandomar, crec que ja és hora que ens diguis què està passant aquí.

Les dues boques de Fandomar tremolaven.

—És Espora —va murmurar.

Una suau alarma va sonar.

—No és res —va dir Hoole, fent un ràpid cop d'ull al panell d'instruments—. Estem entrant en l'atmosfera ithoriana.

En l'instant en què va desviar la mirada, Fandomar va sortir corrent cap a la cabina.

—Oncle Hoole! —va advertir-li la Tash.

Hoole va apuntar amb el seu blàster a l'esquena de Fandomar. Però no va disparar. Tash sabia que el seu oncle no podia disparar a ningú per l'esquena.

Van anar només uns passos per darrere d'ella, però en aquests pocs segons Fandomar va arribar als controls, empenyent bruscament la palanca de control i trencant els escàners amb les seves mans enguantades. El morro de la nau es va inclinar i tothom es va desplomar cap endavant contra la consola quan la nau va començar a caure en picat.

Tash i Zak van subjectar els braços de la Fandomar, tractant d'apartar-la dels controls. Hodge va avançar trontollant-se per darrere d'ells i va agafar la part posterior del vestit espacial de Fandomar. Molt més fort que els dos Arranda, va ser capaç d'apartar a Fandomar del seient del pilot.

A l'instant, Hoole va prendre el seu lloc. Va tirar de la palanca de control, però la nau va respondre lentament. Fandomar havia danyat el sistema de control de vol.

En la pantalla de visualització, van poder veure el morro de la nau submergir-se de l'espai fosc al cel blau d’Ithor. El planeta verd s'acostava ràpidament a la seva trobada.

Hoole va treballar com una màquina, passant per totes les opcions. Ho va intentar amb els propulsors. Va treballar amb els motors repulsors. Va desviar energia dels escuts deflectors de la nau. Res va funcionar. La nau amb prou feines responia a les seves ordres.

La part frontal de la nau es va posar roent. Estaven caient tan ràpid que la nau es va embolicar en flames.

Tash ni tan sols podia cridar... el seu cor bategava en la gola.

—Seients! —va escoltar al seu oncle amb to aspre. Per un segon no va saber el que volia dir. Llavors es va adonar que no estava subjectada a res. Desesperadament, va deixar anar a Fandomar, es va deixar caure en la cadira més propera, i es va cordar els arnesos de seguretat. Al seu costat, Zak havia fet el mateix.

Alguna cosa va xocar contra la cama de la Tash. El globus veloç. El va recollir i nerviosament va subjectar amb fermesa la suau pilota mentre la nau seguia caient.

Tash es va dir a si mateixa que tot aniria bé. Hoole mai es donaria per vençut. Estava calmat, es veia capaç. El shi’ido sempre trobava una sortida a les situacions més desesperades.

Va observar el treball d’en Hoole fins a l'últim segon, amb l'esperança que trobés alguna estratagema que tragués a la nau de la seva immersió. Llavors el seu cor es va enfonsar. Hoole va apartar les mans dels controls i es va cobrir el cap.

—Prepareu-vos —va dir—. Anem a xocar!

El vaixell de càrrega es va estavellar en el dens bosc d’Ithor.

Següent