L'Eixam (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

—Sh’shak! —va dir Tash atònita malgrat si mateixa.

Sh’shak es va congelar a l'instant. Estava sol, sostenint un bastó d'aspecte malvat amb una fulla en un extrem. Sostenia l'arma sobre el seu cap, llest per copejar un petit arbre que creixia en la part superior del pujol. El jove arbre ja tenia desenes de marques on l'arma de Sh’shak havia tallat l'escorça. Cap dels talls era prou profund com per danyar l'arbre, però tots eren llargs i precisos.

Zak i Tash van trobar difícil creure que era el mateix s’krrr pacífic que van conèixer el dia anterior. Semblava violent i guerrer. Hi havia un foc feroç en els seus ulls negres.

Però la conducta bel·licosa de Sh’shak va desaparèixer en l'instant en què els va veure. Amb un moviment suau i practicat va baixar la seva arma i va posar l'extrem amb la fulla en el terra. Els seus braços van caure tranquil·lament als costats i el seu rostre va adquirir la mirada serena que havien vist la primera vegada que li van veure. En un segon havia passat de ser un guerrer a ser de nou un gentil poeta.

Sh’shak va donar uns passos allunyant-se de l'arbre.

—Tash, Zak —va dir amablement. Les seves ales voleiaren sobre la seva esquena—. Aquesta és una agradable sorpresa.

—És una sorpresa, per descomptat —va murmurar Zak.

—Sh’shak, què està fent? —va preguntar Tash, assenyalant cap a l'arma recolzada en el terra.

—Ah, això —va dir—. Només practicava.

—Practicava! —es va burlar Zak—. Des de quan practiquen els poetes amb vibropiques?

Les ales de Sh’shak voleiaren de nou.

—Tinc moltes aficions. Ara, si em disculpen, tinc treball per fer en una altra part —ràpidament, el s’krrr va recollir la seva arma del terra i es va allunyar amb pressa. S'havia marxat en un moment.

—Bé, Tash, és això el que esperaves trobar? —va dir Zak—. Sembla que el teu amic el poeta també exerceix com a assassí entrenat!

Tash va negar amb el cap.

—Recordes l'altre dia quan Vroon va dir que Sh’shak tenia un talent més agressiu? Tal vegada es referia a això.

—Tal vegada —va respondre Zak, recordant l'escena en la cabanya del conservador—. O tal vegada aquesta planta de l'altre dia es va tornar boja a causa de Sh’shak. En els últims mesos hem conegut a bastants tarats, i estic començant a pensar que el teu amic pot pertànyer a aquesta llista.

—Perquè practica una mica de defensa personal? —va replicar Tash.

—Defensa personal? —va respondre el seu germà, assenyalant al tronc de l'arbre que Sh’shak havia cicatritzat—. Digues-li-ho a l'arbre!

La boira ja s'havia buidat i el sol s'havia elevat prou alt com per il·luminar tot el jardí. Tash i Zak es van apressar a tornar a la Mortalla, esperant que Hoole pogués ajudar per donar una mica de sentit al que havien vist.

Però abans d'arribar a la nau, es van trobar amb una altra figura fent una passejada pel jardí. El Capità Thrawn estava situat a la vora d'un dels molts jaços de flors que esquitxaven el paisatge. En aquest jaç, les flors havien estat disposades en patrons de colors. La majoria de les flors tenien pètals blancs, però algunes amb pètals blaus s'havien plantat per formar remolins en el camp blanc. Thrawn estava dempeus amb les mans darrere de l'esquena, estudiant les flors com si fossin el secret de l'univers.

—Interessant —va murmurar per a si mateix mentre ells passaven al seu costat—. Molt revelador.

—Quina casualitat —li va murmurar Zak a Tash—. Ell també és un entusiasta de les flors.

Thrawn li va escoltar. Sense mirar a Zak, l'imperial de pell blava va respondre:

—No ets més que un nen, així que perdonaré la teva conducta insolent. Aquesta vegada —va fer una pausa—. El que fracasses a entendre és que una cultura es revela a través del seu art. Si saps com llegir l'art, trobaràs tot el que necessites saber sobre la gent.

Tash va arrufar les celles.

—I aquesta informació la pots utilitzar en contra seva.

—Quan és necessari —va replicar Thrawn. Encara no s'havia molestat a mirar-los.

—Sé que l'Imperi està tramant alguna cosa aquí —va dir Tash.

Finalment Thrawn es va tornar. Els seus ulls vermells van cremar cap a Tash amb tanta feresa que al principi ella es ruboritzà, després el seu rostre es va posar pàl·lid de por. Però quan va parlar, la veu de Thrawn era calmada.

—Estic a l'espera d'un missatge d'un dels meus oficials, i no tinc molt temps, així que seré breu. Em trobo amb civils com vosaltres a tota hora. Creieu que l'Imperi està contínuament conspirant per fer mal. Deixeu-me dir-vos que la vostra visió de l'Imperi és massa dramàtica. L'Imperi és un govern. Manté a bilions d'éssers alimentats i vestits. Dia rere dia, any rere any, en milers de mons, la gent viu la seva vida sota el domini imperial sense veure a un soldat d'assalt o escoltar el gemec d'un caça TIE sobre els seus caps.

Thrawn va començar a allunyar-se, i els va indicar a Zak i Tash que li seguissin. No es van atrevir a desobeir.

—Us asseguro que no sóc part de cap complot contra els s’krrr. Els trobo una espècie molt interessant. He vingut aquí per estudiar-los perquè són molt diferents de la majoria de les espècies humanoides. Suposo que sabreu que els s’krrr van evolucionar a partir d'insectes, no?

Tash i Zak van assentir. Tenint en compte l'aspecte dels s’krrr, era bastant fàcil imaginar-ho.

—Basant-me en l'art que he estudiat —va continuar l'imperial—, i en la forma en què utilitzen aquest jardí com a expressió de la seva cultura, diria que els s’krrr adoren tant la bellesa com la violència. El jardí està ben organitzat, però també és natural i salvatge. Mostra els dos costats de la personalitat s’krrr... Però el més interessant dels s’krrr —va continuar Thrawn, parlant més per a si mateix que pels Arranda—, és que durant molts anys va existir un culte en la societat s’krrr que adorava als insectes. Aquest culte promulgava que els insectes eren els avantpassats dels s’krrr, i havien de ser respectats i venerats. Durant diversos anys, aquest culte es va convertir en el centre del seu art. Els s’krrr tenien prohibit fer mal als insectes, i es va fomentar als insectes perquè s'expandissin i creixessin.

Zak va intervenir.

—L'altre dia vam trobar l'estàtua d'una bestiola. Era vella i estava desgastada, però encara es podia reconèixer.

Thrawn va assentir.

—Aquest jardí va ser originalment el lloc on s'adorava als insectes.

—Però els s’krrr ja no adoren als insectes —va observar Tash.

—No —va convenir Thrawn—. El culte va ser prohibit quan els insectes van amenaçar amb envair tot el planeta. Però corre el rumor que molts s’krrr encara creuen en l'antiga fe.

Es va detenir un moment.

—Ja veieu, aquesta és tota la informació que busco aquí. Simplement crec en el poder de la informació, a saber tant d'una cultura com sigui possible. I us asseguro que no tinc intenció de perdre el temps amb cap complot diabòlic.

Tash anava a respondre, però les paraules es van detenir en la seva gola i es va ennuegar. Al seu costat, Zak va sentir el seu estómac pujar cap a la gola quan va veure el que ella estava mirant.

Jaient en el camí per davant d'ells estava el cos d'un oficial imperial. Amb prou feines podien distingir el seu rostre, ja que gairebé cada tros de pell exposada era un formiguer d'escarabats.

Següent