11 Rebent al Senyor Fosc
El següent text és un relat personal de la trobada de Lando
Calrissian amb Darth Vader.
Era un d'aquests dies
increïblement brillants i bells en els quals saps que alguna cosa sortirà
malament. Per suposat, quan dic que alguna cosa surt «malament», habitualment
em refereixo a una baralla a Ciutat Port, o l'accident d'un cotxe dels núvols,
o a una disputa de sindicats. Però quan em van informar que havia arribat una
llançadora imperial amb Lord Darth Vader i un escamot de tropes d'assalt, «un
d'aquests dies» es va convertir en el dia que sempre havia temut que arribés.
Mentre caminava per la
plataforma d'aterratge per trobar-me amb el Senyor Fosc, no estava segur de com
havia de saludar-li exactament. Què se li deia a algú així? «Està aquí per
negocis o per plaer?» no em sonava realment adequat. En qualsevol cas, esperava
que m'arribessin les paraules adequades, i vaig desitjar que aquesta només fos
alguna espècie de visita sense importància. Sabia que no seria així.
Vader va sortir per la rampa
d'accés i va caminar passant per davant de tothom fins a quedar cara a cara amb
mi. Darrere d'ell, Boba Fett observava en silenci.
Vader era un home gegantesc,
si és que realment era un home. Podia sentir la calor que emanava del seu casc
en parlar. Vaig sentir una autèntica pressió en la gola.
—És vostè Calrissian? —va
preguntar inexpressiu.
—Ho sóc —va ser la meva
única resposta.
Es va prendre uns instants
per examinar-me, i semblava com si estigués mirant directament els meus
pensaments.
—Haig de parlar amb vostè
—va dir.
—Si us plau, endavant —va
ser la meva petulant resposta.
Vaig sentir novament la
pressió en la meva tràquea mentre ell afegia:
—En privat.
El Senyor Fosc va fer un
senyal i va parlar mentre començava a creuar la plataforma.
—No serà necessària una
escorta —va xiuxiuar. D'alguna manera, ell sabia que jo tenia una esquadra de
la Guàrdia Alada oculta, disposada a entrar en acció si era necessari—. Estic
aquí per un assumpte personal. Un assumpte que pot resultar... mútuament
profitós.
Estava tractant de no
deixar-me intimidar, però fracassava miserablement.
—Sona interessant —va ser la
meva excessivament despreocupada resposta—. Per què no passa al meu despatx?
—Llavors em vaig tornar per mirar-li de front—. Pot deixar fora al caça-recompenses.
Els de la seva classe em posen nerviós.
No sabia com anava a reaccionar
Vader davant això i, per a la meva sorpresa, aquesta va ser la seva resposta:
—Com desitgi.
Darrere meu, vaig poder
escoltar el so dels làsers de canell de Fett en activar-se, però ni tan sols em
vaig donar la volta per mirar. Ja hi hauria un altre temps i lloc per a això.
Després del meu temptatiu
tempteig inicial, resultava obvi que Vader estava disposat a fer certes
concessions per aconseguir les seves finalitats. Vaig decidir intentar treure
profit d'això. Aparentment, Vader havia investigat pel seu compte el meu
passat, atès que va esmentar la meva antiga amistat amb Han Solo. Havia
escoltat que havien posat preu pel cap d'en Han, però no sabia que l'Imperi anava
darrere d'ell. Certament, ara el vell pirata estava ficat en embolics fins al
cap damunt. No ajudaria en res negar que coneixia a Han, així que vaig intentar
un enfocament diferent.
—Aquest estafador fastigós i
bé gens ni mica encara té grans deutes amb mi —vaig exclamar. Per descomptat,
el moviment em va sortir per la culata.
—Bé —va respondre el Senyor
Fosc—. Llavors, estic segur que tindré la seva completa cooperació en aquest
assumpte.
Vaig sentir que el meu cor
es desplomava quan el Senyor Fosc em va copejar amb la seva proposta. Era la
vida d'un vell amic a canvi de la seguretat total. No hi havia tracte possible...
no tenia cap elecció en tot l'assumpte. O accedia a l'oferta de Vader, o les
seves tropes ocuparien Ciutat Núvol i Vader obtindria el que volia igualment.
Havia de protegir vides.
Vaig accedir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada