CAPÍTOL 14
La
rampa es va aixecar del terra.
—No
ho aconseguirem —va gemegar Zak.
—Sí,
ho farem —va animar Tash—. Salta!
Junts
van saltar cap a la rampa ascendent. Zak va aconseguir aferrar-se de la vora
amb els dits. Tash es va subjectar, també, però els seus dits ràpidament van
començar a relliscar.
—Socors!
—va cridar ella.
Zak
va deixar anar una mà i la va aferrar per la túnica.
—Et
tinc. Puja!
La
rampa ja estava a mig camí de tancar-se.
Tash
es va regirar i va aconseguir passar sobre la vora a la rampa, després va
aixecar al seu germà. Tots dos es van esfondrar, agraïts d'estar a l'interior
quan la rampa es va segellar.
Fora,
van sentir un tritlleig ressonant quan centenars d'escarabats van xocar contra
el casc de la llançadora.
Tash
i Zak es van posar dempeus amb esforç i van trontollar cap a la cabina, on
Thrawn s'havia deixat caure en el seient del pilot.
—Has
intentat deixar-nos aquí fora! —li va cridar Tash.
—Decisió
tàctica —va explicar Thrawn fredament—. Esperar-vos podria haver permès que
l'eixam entrés en la nau. Hauria fet el mateix si fóssiu els meus homes.
—Bé,
no som els teus homes! —va etzibar Zak.
Thrawn
li va dedicar una breu mirada desdenyosa.
—Doneu
gràcies. Si ho fóssiu, hauria ordenat que us quedéssiu fora i retardéssiu
l'eixam fins que assegurés la nau.
Thrawn
va començar a activar interruptors en el panell de control de la llançadora.
—Què
està fent? —va preguntar Sh’shak.
—Evacuant
—va explicar Thrawn.
Zak
i Tash van cridar junts:
—No
pots!
—El
shi’ido encara està per aquí en alguna part —va observar Sh’shak—. Ens va
salvar la vida.
Thrawn
amb prou feines es va alentir.
—I
estic agraït per això. Assumeixo que pot cuidar de si mateix. Si no, aquests
són els atzars de la guerra. No obstant això, hem de retirar-nos abans... —va
prémer un interruptor—. Maledicció!
No
hi havia energia. Thrawn ho va intentar amb diverses unitats d'emergència, i
així i tot no va aconseguir energia en els controls.
—El
comunicador també està mort —va dir, comprovant l'estació de comunicacions—. No
tinc forma de demanar ajuda.
Thrawn
es va obrir pas entre ells i es va dirigir a la sala de motors. Els altres li
van seguir. Els seus passos en el terra metàl·lic de la llançadora sonaven
gairebé tan fort com els cops dels escarabats drog contra el casc.
Thrawn
va obrir l’escotilla de manteniment, exposant els generadors principals, i va
saltar cap enrere sorprès. Una dotzena d'escarabats es van enlairar des dels
cables, voleiant per l'aire. Podien veure dotzenes més movent-se entre els
sistemes de cablejat. Diversos de les cuques havien estat fregides per
curtcircuits, i espurnes volaven des dels seus cossos socarrats.
—Ho
han curtcircuitat tot —va dir Zak—. Tot el subministrament d'energia està
destrossat.
—La
qual cosa significa que aquesta nau està tan morta com la nostra —va dir Tash.
Thrawn
va recol·locar el panell de manteniment. Encara que Thrawn era molt més fred i
cruel, a Zak li recordava a Hoole. Fins i tot enmig del caos, amb un eixam
d'escarabats famolencs tractant de destrossar-los i una nau que estava morta,
Thrawn romania tranquil i serè.
L'imperial
els va ordenar retirar-se a la petita sala comuna de la llançadora.
—No
podem moure'ns, però almenys estem protegits —va observar—. Eventualment, quan
en el Venjança s'adoni que s'ha
perdut el contacte, enviaran reforços a buscar-me. Llavors serem capaços de
sortir d'aquí. Mentrestant, hauríem d'estar fora de perill.
—Què
passa amb les reixetes de ventilació? —va preguntar Zak.
—Les
reixetes de ventilació? —va repetir Thrawn.
El
cor d’en Zak s'estavellava contra les seves costelles.
—Procediment
estàndard. S'obren les reixetes de ventilació quan s'aterra en una atmosfera
respirable.
—Les
reixetes! —va maleir Thrawn.
Van
mirar cap amunt a una petita graella situada en la paret de la sala, just quan
els escarabats començaven a sortir a través de l'obertura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada